06/11/2009 a 16:36 (Monestir, Noguera alta, Paisatge)
Tags: Agricultura, Cereals, Sant Crist, Sembrar
Arriben les festes del Sant Crist, patró de Balaguer, com sempre amb activitats ben diverses que combinen tradició i modernitat, en la Festa Major de tardor de la capital de la Noguera, enguany del 6 al 9 de novembre.
Als Aspres del Montsec i concretament al terme del Monestir de les Avellanes, l’arribada del novembre i de les Festes del Sant Crist, significa que es temps de sembrar l’ordi, el blat, la civada i el sègol.
Puntuals a la cita, els encarregats de la finca del monestir han iniciat avui, després de la prèvia preparació de la terra, la sembra del cereal. Una sembra que es fa de forma mecanitzada, cosa que permet que en pocs dies estiguin sembrats tots els trossos.
I a partir de la setmana vinent caldrà esperar que el temps acompanyi, ens plogui una mica, de manera que el cereal pugui néixer i estar preparat per passar el llarg hivern.
El conreu de la terra en un territori com el dels Aspres del Montsec, ha anat canviant molt en els últims anys, tot i tractar-se d’una agricultura de secà. Al marge de la mecanització del camp, cal destacar el canvi en la tipologia de cultius i el canvi en la distribució i explotació de les terres de conreu.
Els cultius d’aquesta zona de la Noguera han anat perdent div
ersitat, no fa pas tants anys un dels conreus principals era l’ametller i en menor mesura l’olivera. Actualment però aquests dos conreus s’han anat substituint pel cereal i sobretot per l’ordi, un conreu també tradicional a la contrada. Aquesta pèrdua de diversitat es deu sobretot a dos motius: en primer lloc la devaluació del preu pagat per l’ametlla i la dificultat de competir en un mercat globalitzat. En segon lloc la manca de pagesos degut a l’envelliment de la població i la dificultat de la gent jove per continuar vivint de la terra. Tot plegat fa que s’opti per la sembra de cereal, que no vol tant manteniment com l’arbre i que es paga una mica millor.
Feu un comentari
28/10/2009 a 16:35 (Gastronomia, Menjador (Refrectori), Monestir)
Tags: Cuineres, Cuiners, Panellets
El restaurant del Monestir de les Avellanes us prepara per aquesta castanyada 2009, un menú especial amb la degustació dels panellets, fets pels cuiners del Monestir de les Avellanes, i d’un glopet de moscatell i mistela del celler de Cal Cinto d’Os de Balaguer.
Els cuiners i cuineres del Monestir, per celebrar la castanyada ens han passat la recepta que utilitzen ells per a fer els panellets del Monestir.
- 1 quilo d’ametlla
- 1/4 de patata
- 2 ous
- 700 grams de sucre
- Escencia de vainilla
- Per la decoració: pinyons, ametlles, cirera confitada, codonyac, etc.
Un cop barrejats els ingredients i feta la massa, s’agafa porcions d’aquesta i es va donant la forma típica dels panellets. Llavors s’hi afegeix la decoració, si són pinyons s’arrebossa tot el panellet, si és codonyac se sol posar dintre del panellet donant-li forma allargada, la resta d’ingredients decoratius es posen damunt del panellet aixafant-lo una miqueta. Per acabar és col·loquen en una safata i es couen al forn fins que aquests estan rossets.
I l’especialitat de la Maria, cuinera del Monestir, que ens presenta els panellets de coco
- 1 quilo de coco ratllat
- 6 ous
- 600 grams de sucre
- Un rajolí de licor
Com els anteriors, un cop feta la massa, se’n va agafant petites porcions i es dóna forma als panellets, en aquest cas, com és típic en els panellets de coco se’ls dóna una forma més allargada. Un cop fets també es couen al forn, fins que es vegin rossos. Cal dir que els panellets de coco de la Maria són ideals per a persones que no poden menjar fruits secs, però que volen gaudir de la castanyada també menjant panellets.
Parlen dels Panellets de coco de la Maria al programa de ràdio El Món a RAC1, escolteu-ho!
Feu un comentari
23/10/2009 a 16:18 (Arquitectura, Maristes, Monestir)
Tags: Cementiri, Escala de Jacob
S’acaben ja les obres de remodelació del cementiri de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, aprofitant el final de les obres us parlarem d’un dels elements símbolics que s’hi ha construït, l’Escala de Jacob.
L’accés al cementiri del Monestir de les Avellanes continua trobant-se al mateix lloc, tot i això s’han reformat totes les escales i se’ls hi ha donat una nova prespectiva i simbologia. Per accedir al cementiri doncs hem de pujar esglaó a esglaó l’Escala de Jacob.
Jacob és un personatge bíblic que apareix en l’Antic Testament. En un dels passatges del Gènesi, s’explica un somni en que Jacob hi visualitza una escala…
I somnià, i heus aquí una escala recolzada a terra, i la seva punta tocava el cel; i mira! àngels de Déu pujant i baixant per ella. I heus aquí Jahvè dret davant d’ell, qui li diu: Jo, Yahvè, Déu d’Abraham ton pare, i d’Isaac. La terra damunt la qual estàs jaient, la donaré a tu i als teus descendents. I serà la teva descendència com la pols de la terra. I t’expandiràs cap a occident i orient, cap al nord i a migorn. I en tu i en la teva semença seran beneïdes totes les nacions de la terra. I, mira! amb tu estic, per guardar-te a tot arreu on vagis, i tornar-te a aquesta terra; car no et deixaré fins que no faci tot això que he dit. I en desevetllar-se Jacob del seu somni, diu: Cert, Yahvè és a aquest lloc, i jo no ho sabia. I esfereït, continuà dient: Que venerable és aquest lloc! aquí no hi ha pas altra cosa que la casa de Déu, i és aquí la porta del cel. (Gn. 28)
Aquest passatge de la Bíblia ha suggerit comentaris i interpretacions diverses al llarg dels temps. L’Escala de Jacob simbolitza el pont entre el cel i la terra establert a partir del pacte entre Déu i els homes.
En l’ascens al cementiri del Monestir de les Avellanes, hem de pujar a peu per l’Escala de Jacob. Puig-Pey, l’arquitecte de la reforma, ha dissenyat l’escala com un conjunt únic des del primer esglaó a l’últim. Els eslgaons des de baix cap dalt es van fent cada cop més estrets, de manera que en prespectiva la part superior de l’escala acaba unint-se amb el cim del turó i confonent-se amb el cel.
Feu un comentari
15/10/2009 a 17:27 (Història, Monestir)
Tags: Comtes Urgell, Sepulcres, The Cloisters
Ja fa un cert temps vam publicar una entrada en aquest mateix bloc amb el títol el Monestir de les Avellanes i els sepulcres dels Comtes d’Urgell. Encara avui continua sent un dels articles més visitats del bloc. Des d’aquell 1906 en que els sepulcres foren malvenuts, aquests han generat controvèrsia i debat, encara avui ben vius.
Per començar, els sepulcres dels comtes d’Urgell, és un tema present a la bibliografia, amb estudis com els del germà marista Eduardo Corredera, els de Francesca Español, o Gener Gonzalvo, entre altres. Tots vinculats d’alguna forma als primers estudis realitzats pel pare Caresmar, canonge del Monestir de les Avellanes, durant la segona meitat del segle XVIII.
Fins i tot el tema dels sepulcres ha arribat a les noves tecnologies i a les xarxes socials, com per exemple el Facebook, on s’ha creat un grup amb el nom Pel retorn dels sepulcres dels comtes d’Urgell, format per gairebé mil membres. També el mes d’abril, en la visita al Monestir de les Avellanes del Conseller de Cultura, va sorgir la idea de la possible reproducció dels originals, emprant tècniques actuals.
I ara fa unes setmanes es va presentar al Parlament de Catalunya una proposta per tal que la Generalitat de Catalunya iniciés contactes amb el Museu The Cloisters de Nova York. La finalitat d’aquests contactes es conèixer la posició del museu en la negociació d’un possible retorn dels quatre sepulcres gòtics dels Comtes 
d’Urgell a l’església del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, el seu lloc originari.
Queda pal·les que aquest és un tema encara obert i que seria de justícia retornar aquestes joies de l’escultura gòtica catalana al Monestir de les Avellanes, que és en definitiva el lloc d’on no havien d’haver sortit mai.
2 Comentaris
Castellano
English
Français
Deutsh
Italiano
