29/09/2008 a 17:32 (Activitats, Monestir, Visites al Monestir)
Tags: Promoció, turisme interior, Visites
Fa uns dies vam tindre la sort d’acollir al Monestir de les Avellanes (Noguera alta), un viatge de promoció turística i cultural del cos consular ubicat a Barcelona. Més de cinquanta persones van poder gaudir i descobrir de primera mà un veritable i desconegut paradís com és aquest territori.
Però volia fer esment d’un detall ben curiós i sobre el qual val la pena reflexionar. Entre els assistents hi havia el cònsol de la Xina i la seua esposa, i com què, per una sèrie de casualitats i causalitats, disposem d’una publicació informativa del Monestir escrita en xinès estàndard, naturalment vam aprofitar l’ocasió per mostra’ls-hi.
Quina va ser la nostra sorpresa al veure la gran emoció amb la qual el cònsol va recollir la publicació, la va mostrar a la seua esposa i la va guardar amb gran orgull, absolutament sorprès. M’imagino que si nosaltres anéssim a una petita població de la Xina i ens trobéssim amb un fulletó en català, d’un monestir perdut en qualsevol comarca, ens sentiríem igual d’emocionats i confosos.
Tot això ens serveix per explicar que delicada, agraïda i enriquidora pot ser a vegades la relació amb el viatger turista, i amb quina senzillesa espais més o menys verges, com els que rodegen el Monestir, poden atreure l’atenció de les persones i entusiasmar-los.
Aquest fet també ens ensenya com en un territori com Catalunya, amb vint-i-cinc milions de turistes entre els d’aquí i els de l’estranger, el creixement quantitatiu tan sols pot ser a costa de la qualitat de vida, de la ecologia i del nostre entorn, mentre que el creixement qualitatiu potser senzillament és una qüestió de detall.
Publicat a “Cartas de los lectores” – La Vanguardia, 24 de setembre de 2008 – Otro tipo de turismo
Publicat a “La Carta del dia” – Segre, 29 de setembre de 2008 – Qüestió de detalls
Per Jaume León i Andrés.
3 Comentaris
26/09/2008 a 10:02 (Activitats, Noguera alta)
Tags: Tartareu, Aplec de Sant Miquel
El diumenge dia 28 de setembre de 2008 se celebra l’Aplec de Sant Miquel a la acollidora població de Tartareu.
Tartareu és una bonica vila situada a la capçalera del riu Farfanya. Hi destaca el seu castell en ruïnes, avui en dia en procés de restauració i en el qual hi va aparèixer un jaciment amb restes neolítiques. Per tant és una zona que des de ben antic ha estat habitada.
La festa de l’Aplec de Sant Miquel és una diada de retrobament i celebració, tant dels fills de Tartareu com de la gent de la comarca. Els actes d’enguany són els següents:
A les 11:00 hores
- Missa a l’ermita de Sant Miquel
- En acabar hi haurà coca i moscatell per a tothom
- Visita guiada al Castell de Tartareu
A partir de les 12:30 hores, hi haurà els següents actes:
A l’entorn de l’església parroquial hi trobareu
- Exposició i explicació de les troballes de les excavacions al Castell (per Carme Muntaner i Xavier Escuder)
- Exposició d’una mostra d’art etnològic inspirada en eines del camp (per Sergi Mangues)
- Hi haurà també la presentació del llibret “Coneguem Tartareu”
- I per acabar concert d’orgue amb Pili Sàez
A la Biblioteca
- Presentació de l’Exposició Paleontològica (per Antoni Lacasa i Xavier Lozano)
A les 14:30 hores
- Tothom a taula amb el dinar de germanor de l’Aplec
A partir de les 16:30 hores
Feu un comentari
17/09/2008 a 17:47 (Història, Monestir, Premostratencs)
Tags: Bellpuig el vell, Cova del Sant Cap, Joan d'Organyà
Joan d’Organyà fou dels primers monjos premostratencs que provenien de terres catalanes. Diuen que d’orígens nobles. Hi ha qui afirma que era fill d’Organyà, ja que moltes famílies nobles prenien el nom de la vila d’on eren originàries. Altres diuen que era de Bellcaire d’Urgell, doncs aquesta era la creença popular més estesa, però amb poc fonament històric. Finalment l’historiador Eduardo Corredera apunta a la possibilitat que fos nascut en zones properes al Monestir de les Avellanes. Hipòtesi que recolza perquè el cognom “Organyà”, apareix de forma successiva en documentació dels arxius parroquials de la zona. Per això afirma que el beat Joan va anar al mont Malet, ja que segurament sabia on es situava i que aquestes terres li eren ben conegudes, al igual que els seus homes.
Joan d’Organyà va formar part de la comunitat del Monestir de Vallclara (Conca de Barberà), primera abadia premostratenca de Catalunya, fundada amb el suport del comte Ramon Berenguer IV; així ho diu Jaume Caresmar: d’entre els naturals d’aquí, el primer, o un dels primers a abraçar aquesta ordre fou un jove anomenat Joan d’Organyà. Per motius diversos la comunitat de Vallclara es va dissoldre poc després de la seua fundació, cap al 1158.
Llavors Joan d’Organyà juntament amb altes monjos de la comunitat, es traslladaren cap a terres 
urgellenques. S’ubicaren al llavors anomenat mont Malet, sobre el poble de Vilanova de la Sal, a uns tres quilòmetres de l’actual Monestir de les Avellanes. Damunt del mont Malet, mirant cap a l’extensa plana d’Urgell hi ha una cova natural on s’establiren els monjos. El lloc tot i les vistes al pla, era molt inhòspit, sense aigua i gairebé sense vegetació. De l’arribada de la comunitat al mont Malet, Caresmar escriu: va obtenir – del Bisbe- permís per instal·lar-s’hi, el primer cop que s’hi va fer celebració fou durant la festa de l’epifania del senyor de l’any 1159. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Feu un comentari
09/09/2008 a 8:43 (Activitats, Exposicions, Monestir)
Tags: Exposicions, Pintura, Sala Capitular
Des de fa temps la Sala Capitular del Monestir de les Avellanes acull, de forma temporal, diverses exposicions de pintura, d’estils i temàtiques diverses.
Cada mes hi exposa un artista diferent, durant el mes d’agost (encara hi sou a temps de veure-la) hi exposa l’artista pintor Francisco Motto Portillo. Segons el propi autor el seu art es pot definir d’un realisme que cada cop s’apropa més a l‘hiperrealisme, d’enfoc actual, composició personal, perspectiva lineal i color equilibrat, gamma rica en matisos, llums i contrallums, nets de color i composició plena de dificultats. Les temàtiques de l’artista solen ser paisatges urbans i retrats.
La Sala Capitular, amb elements del s. XIII i XIV, és un espai molt apropiat per a gaudir d’aquestes
exposicions artístiques. La llum natural de que disposa l’espai i les seues característiques arquitectòniques i artístiques dónen un valor afegit a cada exposició, ja que podeu observar cada pintura exposada i a la vegada sentir les sensacions d’un espai amb molta història.
Avui les exposicions engalanen una sala capitular austera i silenciosa, tot i que en temps passats solia estar decorada amb pintures, com ara frescos, així com tapissos. A més d’ésser un dels espais més importants del monestir, ja que era el lloc de trobada, reunió i debat de la comunitat a l’hora de prendre decisions importants.
A l’exposició de Francisco Motto podeu veure-hi fins a 14 pintures de l’autor, entre les quals “Reflejos” i “Reflejos II”, “Mesas separadas”, entre altres. Obres artístiques en les quals es pot observar les caractarístiques de la pintura de l’autor, les temàtiques que atreuen a l’artista, així com l’evolució -que el propi autor destaca- d’elements realistes cap a característiques hiperrealistes.
2 Comentaris
Fa uns dies vam tindre la sort d’acollir al Monestir de les Avellanes (Noguera alta), un viatge de promoció turística i cultural del cos consular ubicat a Barcelona. Més de cinquanta persones van poder gaudir i descobrir de primera mà un veritable i desconegut paradís com és aquest territori.
Castellano
English
Français
Deutsh
Italiano
