Terra, vi i fraternitat en la verema del Monestir de les Avellanes (2009)

Verema 2009 al Monestir de les AvellanesEquip verema 2009 al Monestir de les Avellanes

El vi del Monestir de les Avellanes, un producte de la nostra terra

Vinya del Monestir durant la verema de l'any 2008La vinya del Monestir ja està preparada per a la verema. Aquest any les condicions climatològiques han avançat unes setmanes la tasca de recollir el raïm del cep. Enguany però es preveu que la qualitat del vi sigui millor que el de la collita precedent.

El fruit d’aquests ceps, que el germà Nicolàs cuida amb gran passió, és el vi del Monestir de les Avellanes. Un vi  sorgit d’unes vinyes cultivades en les terres aspres del Montsec, del qual se n’ofereix les següents varietats:

La tríada dels canonges formada pels tres vins principals del celler del Monestir de les Avellanes:La tríada dels canonges, és el vi de la casa

  • Negre del Monestir: es caracteritza per ser d’un color roig intens, amb aromes potents i certa olor a bosc d’alzina, amb contrastos divergents en boca, de sensacions aspres i un punt de frescor al final.
  • Rosat del Monestir: és el novici del convent, un vi inconformista però agradable, de colors vermellosos, amb aromes afruitats. Té un pas en boca fàcil, el sabor i la frescor del qual s’aprecia a l’instant, sense allargar-se molt al paladar.
  • Blanc del Monestir: de tonalitat daurada transparent, amb aromes suaus de fruita verosa al punt de madurar i lleuger en boca, d’atac fàcil i poc untuós.

Els selectes de l’abat formats per la selecció especial del celler del Monestir de les Avellanes:Els selectes de l'abat: cavernet sauvignon negre, merlot i cavernet sauvignon blanc

  • Cabernet sauvignon: de color roig picota amb tons morats de pruna. El seu aroma és suau però constant, amb cert to de roure cap al final. Gust lleugerament aspre en entrada, càlid i amb postgust intens.
  • Merlot: barreja de color cirera i robí, d’aromes que recorden a la grosella i altres fruites del bosc ja madures. Aporta un gust arrodonit, balsàmic que es fa llarg al paladar.
  • Sauvignon blanc: color groguenc pàl·lid, amb olors d’herbes aromàtiques, poc intenses però persistents. De gust afruitat, sedós, fi i amb agradable evolució en boca.

G. Lluís, camí de Marlhes… més enllà de Saint-Paul-Trois-Châteaux

Casa on nasquè Marcel·lí, a RoseyEl G. Lluís, després de 6 anys a la comunitat d’acollida del Monestir de les Avellanes, emprén un nou camí més enllà de Saint-Paul-Trois-Châteaux (França). Concretament comença un nou projecte, juntament amb altres germans maristes, a la petita casa de Marlhes on va nèixer Marcel·lí Champagnat, fundador dels Maristes.

Emprén un nou camí un dels germans, que juntament amb altres, formaren la primera comunitat d’acollida del Monestir de les Avellanes. A parMandalatir de la qual ha col·laborat en l’acolliment de totes aquelles persones que han passat per la casa d’espiritualitat del monestir.

Una imatge que defineix prou bé el tarannà del germà Lluís és la dels gatets de l’arbre, el respecte per tot allò que l’envolta, pels éssers vius, i la capacitat d’adaptació a l’entorn on es troba.

Un altre aspecte a recordar és la seua forma de mostrar als visitants el monestir, amb la capacitat d’ensenyar la història i l’art d’aquest lloc tot donant vida a les inertes pedres.  Mostrant les característiques més humanes que caracteritzen aquest vell monestir.

Claustre del Monestir de les Avellanes

Així com també a les persones que han passat per aquí participant als cursos Avellanes D.O., com l’aventura de l’escolta, o la meditació com a camí d’integració personal, entre molts altres. Persones que han intercanviat amb el germà Lluís experiències d’aprenentatge sobre la persona, la meditació introspectiva i en definitiva aquells aspectes que poc o molt tots ens trobem al dia a dia de les nostre vides.

Au revoir et bon voyage!

El Monestir de les Avellanes al programa Signes dels temps

Cap a inicis del passat mes de juny es va realitzà l’enregistrament del reportatge sobre el Monestir de les Avellanes, que hem pogut visualitzar al programa Signes dels Temps de Televisió de Catalunya.

El projecte d’aquest reportatge sorgia ja fa temps, amb una primera entrevista a Josep Maria Gavín sobre la instal·lació de la nova seu de l’Arxiu Gavín al Monestir de les Avellanes. Ara, el programa Signes dels Temps ha volgut dedicar un espai de temps a mostrar l’actual projecte del monestir, els serveis que s’hi ofereix i sobretot la vida dels germans maristes, com a comunitat religiosa que viu i és fa càrrec d’aquest monestir.

A continuació podeu visualitzar el reportatge, que va ser emès al programa Signes dels Temps, el dia 12 de juliol, entre el minut 1 i 10 del programa.

Vegeu el vídeo a:

Signes dels Temps, TV3, reportatge del Monestir de les Avellanes

El Monestir de les Avellanes al programa Signes dels temps (TVC)

El pessebre del Monestir de les Avellanes

Pessbre del Monestir, nadal 2008La tardor ens ha portat el fred i aquest ens a posat a les portes de l’hivern, una estació que comença amb les festes nadalenques, que avui en dia solen mesclar les tradicions més antigues amb la modernitat més actual.

Un dels elements característics del Nadal és el pessebre. El Monestir de les Avellanes sol iniciar l’hivern i les festes de Nadal amb la instal·lació del seu pessebre. Un pessebre que canvia cada any, d’una forma innovadora, amb simbolisme propi, tot aconseguint un pessebre tradicional amb estètica moderna i a voltes també transgressora. Aquest any, com l’anterior, el claustre ha esta l’espai escollit per representar-hi el pessebre de caràcter més artístic i innovador. Al Monestir però, hi podeu trobar també el Betlem de l’entrada, situat a la Sala Capitular, amb una estètica més clàssica, així com el Betlem de l’església, de caràcter més artesanal. Tots dissenyats pel G. Máximo.

El G. Máximo ha estat bona part del mes de desembre dissenyant i construint el pessebre del Monestir. Al claustre hi podeu veure la representació més innovadora, on l’artista ha reciclat elements moderns amb les característiques tradicionals del pessebre. Hi veureu una gran roda de tractor, dintre de la qual hi ha instal·lat el naixement de Jesús i al voltant tres rodes pneumàtiques més petites amb els reis mags, el pastor i l’estrella de l’anunciació. Completa el conjunt l’arbre de nadal, un arbre sense fulles des d’on es despleguen unes cordes que uneixen els diferents elements del conjunt,G. Máximo elaborant el pessebre de l'església finalment dues grans cintes de colors s’eleven per damunt del claustre i s’entrecreuen damunt del naixement.

L’autor de l’obra, el G. Máximo, no només vol apropar-nos als elements tradicionals i simbòlics del pessebre, sinó que els interpreta artísticament i els adapta als temps actuals. Així doncs no és estrany que utilitzi les rodes pneumàtiques per a allotjar els personatges, ja que la nostra és la societat del moviment, la roda simbolitza doncs els temps moderns, la seua forma circular simbolitza a la vegada el pas del temps, per tant en un mateix element tenim dos missatges, la velocitat en que és mou la nostra societat i el pas ràpid del temps, tot plegat situat en un espai tant antic i gairebé immòbil, com és el claustre del Monestir (s. XII).

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

« Entrades més antigues