18/12/2008 a 14:48 (Casa d'espiritualitat, Comunitat Avellanes, Exposicions, Maristes, Monestir)
Tags: G. Máximo, Nadal, Pessebre
La tardor ens ha portat el fred i aquest ens a posat a les portes de l’hivern, una estació que comença amb les festes nadalenques, que avui en dia solen mesclar les tradicions més antigues amb la modernitat més actual.
Un dels elements característics del Nadal és el pessebre. El Monestir de les Avellanes sol iniciar l’hivern i les festes de Nadal amb la instal·lació del seu pessebre. Un pessebre que canvia cada any, d’una forma innovadora, amb simbolisme propi, tot aconseguint un pessebre tradicional amb estètica moderna i a voltes també transgressora. Aquest any, com l’anterior, el claustre ha esta l’espai escollit per representar-hi el pessebre de caràcter més artístic i innovador. Al Monestir però, hi podeu trobar també el Betlem de l’entrada, situat a la Sala Capitular, amb una estètica més clàssica, així com el Betlem de l’església, de caràcter més artesanal. Tots dissenyats pel G. Máximo.
El G. Máximo ha estat bona part del mes de desembre dissenyant i construint el pessebre del Monestir. Al claustre hi podeu veure la representació més innovadora, on l’artista ha reciclat elements moderns amb les característiques tradicionals del pessebre. Hi veureu una gran roda de tractor, dintre de la qual hi ha instal·lat el naixement de Jesús i al voltant tres rodes pneumàtiques més petites amb els reis mags, el pastor i l’estrella de l’anunciació. Completa el conjunt l’arbre de nadal, un arbre sense fulles des d’on es despleguen unes cordes que uneixen els diferents elements del conjunt,
finalment dues grans cintes de colors s’eleven per damunt del claustre i s’entrecreuen damunt del naixement.
L’autor de l’obra, el G. Máximo, no només vol apropar-nos als elements tradicionals i simbòlics del pessebre, sinó que els interpreta artísticament i els adapta als temps actuals. Així doncs no és estrany que utilitzi les rodes pneumàtiques per a allotjar els personatges, ja que la nostra és la societat del moviment, la roda simbolitza doncs els temps moderns, la seua forma circular simbolitza a la vegada el pas del temps, per tant en un mateix element tenim dos missatges, la velocitat en que és mou la nostra societat i el pas ràpid del temps, tot plegat situat en un espai tant antic i gairebé immòbil, com és el claustre del Monestir (s. XII).
Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Feu un comentari
27/11/2008 a 12:44 (Activitats, Exposicions, Monestir)
Tags: Anna Escur, Exposicions, Pintura, Sala Capitular
Religare, és la paraula llatina que significa “Religió”. En aquesta exposició Anna Escur, autora de les pintures, intenta anar als orígens de les religions, buscar el que tenen en comú, la base de totes elles i allò que les uneix: la pregària, el silenci, la meditació, la reflexió personal. Moltes formes d’anomenar-ho i sols una de sentir-ho i experimentar-ho.
Tots aquests quadres mostren persones amb actitud introspectiva i de connexió amb el jo interior i amb Déu, cadascuna d’elles l’anomena d’una forma diferent: Allah, Shiva, Jesús…
Aquests gestos representats són gestos agafats de persones reals, totes elles són dones, és una espiritualitat femenina el que veiem, i totes elles són amigues, familiars i/o companyes de feina de l’artista.
Anna Escur busca en la seua obra copsar l’interior d’aquestes persones, o almenys l’actitud reverent i tranquil·la que totes elles respiren.
Tots els quadres estan pintats amb la tècnica de la pintura acrílica i del carbonet, l’artista juga amb la simbologia dels colors, i cada quadre està caracteritzat per un color, podríem comparar els quadres amb els diferents colors de l’arc de sant Martí, i cada color amb un estat d’ànim concret.
Anna Escur (Lleida, 1979) és historiadora de l’art i ha fet diverses exposicions de pintura i gravat. Ara teniu l’oportunitat d’observar, sentir i gaudir la seua obra a la sala capitular del Monestir de les Avellanes, on hi estarà exposada de forma temporal.
Feu un comentari
09/09/2008 a 8:43 (Activitats, Exposicions, Monestir)
Tags: Exposicions, Pintura, Sala Capitular
Des de fa temps la Sala Capitular del Monestir de les Avellanes acull, de forma temporal, diverses exposicions de pintura, d’estils i temàtiques diverses.
Cada mes hi exposa un artista diferent, durant el mes d’agost (encara hi sou a temps de veure-la) hi exposa l’artista pintor Francisco Motto Portillo. Segons el propi autor el seu art es pot definir d’un realisme que cada cop s’apropa més a l‘hiperrealisme, d’enfoc actual, composició personal, perspectiva lineal i color equilibrat, gamma rica en matisos, llums i contrallums, nets de color i composició plena de dificultats. Les temàtiques de l’artista solen ser paisatges urbans i retrats.
La Sala Capitular, amb elements del s. XIII i XIV, és un espai molt apropiat per a gaudir d’aquestes
exposicions artístiques. La llum natural de que disposa l’espai i les seues característiques arquitectòniques i artístiques dónen un valor afegit a cada exposició, ja que podeu observar cada pintura exposada i a la vegada sentir les sensacions d’un espai amb molta història.
Avui les exposicions engalanen una sala capitular austera i silenciosa, tot i que en temps passats solia estar decorada amb pintures, com ara frescos, així com tapissos. A més d’ésser un dels espais més importants del monestir, ja que era el lloc de trobada, reunió i debat de la comunitat a l’hora de prendre decisions importants.
A l’exposició de Francisco Motto podeu veure-hi fins a 14 pintures de l’autor, entre les quals “Reflejos” i “Reflejos II”, “Mesas separadas”, entre altres. Obres artístiques en les quals es pot observar les caractarístiques de la pintura de l’autor, les temàtiques que atreuen a l’artista, així com l’evolució -que el propi autor destaca- d’elements realistes cap a característiques hiperrealistes.
2 Comentaris
Castellano
English
Français
Deutsh
Italiano
