Monestir de les Avellanes

Amb espardenyes d’espart avançava pas a pas, caminava per aquell territori aspre que l’havia vist néixer,  l’aspecte del qual, després de tants anys, ben poc havia canviat. A la llunyania i ja des de feia uns mesos, s’aixecava una polseguera que canviaria per sempre la imatge d’aquell territori.

Quin gran avenç!, aquella carretera substituiria el vell camí estret i ple de clots de roderes de carro. La construcció a finals del segle XIX d’aquella primitiva carretera, encara sense asfaltar, canviaria per sempre el paisatge i la forma d’observar-lo que en tindria qualsevol dels viatgers que ha passat i passa per aquest territori.

El passat 2008 s’acabava l’últim traçat de la carretera C-12, concretament els quilòmetres que uneixen Àger amb el trencant per anar cap a Tremp i el Pirineu. La C-12 és la columna vertebral de la Catalunya interior, una carretera que comunica i uneix les comarques del Baix Ebre amb la Noguera alta. La part baixa del riu Ebre amb el Prepirineu de Lleida.

Ja fa més de quinze anys que aquesta carretera va començar a reformar-se, substituint aquell vell traçat obert a finals del segle XIX, per una moderna carretera convertida en eix de l’Ebre i del Prepirineu lleidatà.

La carretera és llibertat, llibertat per gaudir del viatge, del territori per on es passa i del paisatge que el caracteritza. Cada tram de la carretera C-12 ens descobreix una Catalunya diferent. Un territori amb uns pobles, una gent, uns conreus, un clima, un paisatge a cada quilòmetre viatjat. Cada imatge que visualitzen els nostres ulls al llarg del viatge és única i singular del lloc per on passem.

Al llarg del tram de la C-12 després de Balaguer i de camí al Monestir de les Avellanes, observeu ja un territori de secà, amb puigs i muntanyes cada cop més altes i abundants a mesura que us acosteu al Monestir, sempre acompanyats del Montsec com a rerafons. Amb conreus com l’ametller o el cereal. Amb colors i olors que canvien segons l’època de l’any, amb perspectiva i moviment quan bufa el vent de ponent i amb calma i paisatge difuminat quan s’hi posa la boira gebradora.

Quan us arribeu al Monestir de les Avellanes, gaudiu també del viatge, dels llocs per on passeu, del paisatge que visualitzeu per la finestra del cotxe, dels pobles on feu parada abans de tornar arrancar. Avui, amb la comoditat dels vehicles moderns saboregeu els espais por on viatgeu, posant-hi la música que us agrada, evocant els vostres records personals i particulars, gaudint de la carretera i del viatge en llibertat.