Sembreu la terra que ja arriben les festes del Sant Crist!

Camps preparats per al conreu de l'ordi (Foto del G. Alain Delorme)Arriben les festes del Sant Crist, patró de Balaguer, com sempre amb activitats ben diverses que combinen tradició i modernitat, en la Festa Major de tardor de la capital de la Noguera, enguany del 6 al 9 de novembre.

Als Aspres del Montsec i concretament al terme del Monestir de les Avellanes, l’arribada del novembre i de les Festes del Sant Crist, significa que es temps de sembrar l’ordi, el blat, la civada i el sègol.

Puntuals a la cita, els encarregats de la finca del monestir han iniciat avui, després de la prèvia preparació de la terra, la sembra del cereal. Una sembra que es fa de forma mecanitzada, cosa que permet que en pocs dies estiguin sembrats tots els trossos.

I a partir de la setmana vinent caldrà esperar que el temps acompanyi, ens plogui una mica, de manera que el cereal pugui néixer i estar preparat per passar el llarg hivern.

El conreu de la terra en un territori com el dels Aspres del Montsec, ha anat canviant molt en els últims anys, tot i tractar-se d’una agricultura de secà. Al marge de la mecanització del camp, cal destacar el canvi en la tipologia de cultius i el canvi en la distribució i explotació de les terres de conreu.

Els cultius d’aquesta zona de la Noguera han anat perdent divEl Miquel amb el tractor sembrant un tros del Monestirersitat, no fa pas tants anys un dels conreus principals era l’ametller i en menor mesura l’olivera. Actualment però aquests dos conreus s’han anat substituint pel cereal i sobretot per l’ordi, un conreu també tradicional a la contrada. Aquesta pèrdua de diversitat es deu sobretot a dos motius: en primer lloc la devaluació del preu pagat per l’ametlla i la dificultat de competir en un mercat globalitzat. En segon lloc la manca de pagesos degut a l’envelliment de la població i la dificultat de la gent jove per continuar vivint de la terra. Tot plegat fa que s’opti per la sembra de cereal, que no vol tant manteniment com l’arbre i que es paga una mica millor.

El Monestir de les Avellanes us convida al Bateig Astronòmic del Montsec

Atenció: activitat ajornada fins a nou avís!

Bateig astronòmic de Montsec

El cap de setmana del 9, 10 i 11 d’octubre, el Monestir de les Avellanes us proposa la possibilitat d’iniciar-vos en el món de l’astronomia. Passareu un cap de setmana allotjats en un Monestir del segle XII en una de les àrees amb menys contaminació lumínica del sud d’Europa.

Aquest cap de setmana inclou la pensió completa d’estada a l‘hostatgeria del Monestir de les Avellanes, sessions teòriques introductòries a l’astronomia, que impartirà el Director del Centre d’Observació de l’Univers, així com visites tant diürnes com nocturnes a l’Observatori de l’Univers, per tal de contemplar el sol, els planetes i els estels en l’Any Internacional de l’Astronomia.

El cap de setmana es desenvoluparà de la següent manera: Llegeix la resta d’aquesta entrada »

L’Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes troba una església romànica a la Noguera

Vista del conjunt del turó on s'asenta el castell d'en TxelisL’agost del 2005 en Josep Sansalvador de l’Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes, acompanyat per Josep Pla veí de Balaguer, varen descobrir les restes d’una església romànica de la qual se’n desconeixia la seua existència. En aquells moments l’Arxiu Gavín havia trobat la seua nova ubicació al Monestir de les Avellanes i ben aviat començarien les obres del nou edifici. Per aquest motiu s’ha esperat fins a la inauguració de la nova seu de l’Arxiu Gavín al Monestir de les Avellanes, per a donar a conèixer la notícia.

Es tracta doncs d’una església situada dintre del recinte del Castell de Txelis (de Gelis o de Monteró). Situada a dalt de tot del turó en un indret de difícil accés. L’indret és al poble de Sant Llorenç de Montgai, dintre del municipi de Camarasa i a la comarca de la Noguera.

Després de netejar l’indret de la vegetació es va poder constatar que es tracta d’un edifici de reduïdes dimensions, del qual només queda un mur d’un metre d’alçada per 3 metres de llargada. De la resta de l’església se’n pot distingir la planta de la nau amb la curvatura de l’absis orientada a llevant, tal i com es feia en les esglésies romàniques. Tot sembla indicar que es va aprofitar el recinte defensiu del Castell de Txelis per ubicar-hi la seva església, tal i com succeeix en el veí Castell de Llorenç, així com en altres castells de l’època. Probablement l’església va ser construïda al segle XI, ja que el castell data d’aquesta època.

Després d’investigar i consultar les fonts documentals, els veïns de la zona, així com els arqueòlegs que treballen al jaciment ibèric del turó de Monteró, molt aprop de la zona de la troballa, es va poder constatar que ningú coneixia l’existència d’aquestes restes. L’única font documental que esmenta les restes és la col·lecció Catalunya romànica d’Enciclopèdia Catalana, tot i que allí són confoses per “una mena de cisterna”.Restes del mur que es conserva i forma de la planta de l'església (Foto de l'Arxiu Gavín)

Esperem que des de l’Arxiu Gavín, ara instal·lat definitivament al Monestir de les Avellanes (Noguera) es pugui continuar treballant en la identificació d’edificis religisos de Catalunya, ja siguin antics com actuals. Al mateix temps des de la nova seu de l’Arxiu Gavín s’està treballant perque tot el seu fons estigui ben conservat, classificat i descrit així com perquè pugui ser consultat i investigat pels investigadors i altres persones interessades.

Trobada de cotxes clàssics al Monestir de les Avellanes

El cap de setmana passat el Monestir de les Avellanes va retrocedir uns quants anys endarrere. L’aparcament dels jardins del monestir va ser ocupat per cotxes clàssics i d’època. Unes meravelles de l’automoció dignes de contemplar.Ford Consul 315 del Club Clàssics del Motor, al Monestir de les Avellanes

Es tractava de la sortida nocturna al Parc Astronòmic del Montsec del Club Clàssics del Motor. L’objectiu d’aquesta sortida va ser la visita al Centre d’Observació de l’Univers. Els amics del Club Clàssics del Motor, van aprofitar que treien els seus cotxes cap al Montsec, per fer parada al Monestir de les Avellanes i sopar al seu restaurant. També, després de la visita a  l’anomenat Ull del Montsec, alguns van fer nit a l’hostatgeria del Monestir de les Avellanes.Clàssics del Motor, al Monestir de les Avellanes

D’aquesta manera no només els conductors dels automòbils d’època i clàssics van poder fer quilòmetres amb els seus cotxes, sinó que també la resta d’hostes i visitants del Monestir de les Avellanes van poder contemplar aquesta exposició a l’aire lliure de cotxes tan coneguts com el mític Seat sis-cents, el Seat vuit-cents cinquanta, el Ford Consul 315, entre molts altres. Seat 850, al Monestir de les Avellanes

Quan la carretera és llibertat… tot viatjant cap al Monestir de les Avellanes

Amb espardenyes d’espart avançava pas a pas, caminava per aquell territori aspre que l’havia vist néixer, Monestir de les Avellanes, amb el traçat de la carretara antiga l’aspecte del qual, després de tants anys, ben poc havia canviat. A la llunyania i ja des de feia uns mesos, s’aixecava una polseguera que canviaria per sempre la imatge d’aquell territori.

Quin gran avenç!, aquella carretera substituiria el vell camí estret i ple de clots de roderes de carro. La construcció a finals del segle XIX d’aquella primitiva carretera, encara sense asfaltar, canviaria per sempre el paisatge i la forma d’observar-lo que en tindria qualsevol dels viatgers que ha passat i passa per aquest territori.

El passat 2008 s’acabava l’últim traçat de la carretera C-12, concretament els quilòmetres que uneixen Àger amb el trencant per anar cap a Tremp i el Pirineu. La C-12 és la columna vertebral de la Catalunya interior, una carretera que comunica i uneix les comarques del Baix Ebre amb la Noguera alta. La part baixa del riu Ebre amb el Prepirineu de Lleida.

Ja fa més de quinze anys que aquesta carretera va començar a reformar-se, substituint aquell vell traçat obert a finals del segle XIX, per una moderna carretera convertida en eix de l’Ebre i del Prepirineu lleidatà.

La carretera és llibertat, llibertat per gaudir del viatge, del territori per on es passa i del paisatge que el caracteritza. Cada tram de la carretera C-12 ens descobreix una Catalunya diferent. Un territori amb uns pobles, una gent, uns conreus, un clima, un paisatge a cada quilòmetre viatjat. Cada imatge que visualitzen els nostres ulls al llarg del viatge és única i singular del lloc per on passem.

Carretera del Monestir de les Avellanes

Al llarg del tram de la C-12 després de Balaguer i de camí al Monestir de les Avellanes, observeu ja un territori de secà, amb puigs i muntanyes cada cop més altes i abundants a mesura que us acosteu al Monestir, sempre acompanyats del Montsec com a rerafons. Amb conreus com l’ametller o el cereal. Amb colors i olors que canvien segons l’època de l’any, amb perspectiva i moviment quan bufa el vent de ponent i amb calma i paisatge difuminat quan s’hi posa la boira gebradora.

Quan us arribeu al Monestir de les Avellanes, gaudiu també del viatge, dels llocs per on passeu, del paisatge que visualitzeu per la finestra del cotxe, dels pobles on feu parada abans de tornar arrancar. Avui, amb la comoditat dels vehicles moderns saboregeu els espais por on viatgeu, posant-hi la música que us agrada, evocant els vostres records personals i particulars, gaudint de la carretera i del viatge en llibertat.

« Entrades més antigues