Sobre el claustre del Monestir de les Avellanes


Relleus del Claustre del Monestir de les AvellanesHem parlat de moltes coses sobre el Monestir de les Avellanes, fins ara però en cap moment s’ha mencionat el claustre del Monestir. El claustre té una funció molt important dintre de les abadies, els priorats i les cartoixes. Per una banda tots els espais dels monestirs es distribueixen a partir del claustre. Per altra banda és l’espai per on entra la llum i es renova l’aire, és el lloc on es recull i s’emmagatzema l’aigua, és l’espai del monestir que simbolitza la vida i el paradís.

El claustre del Monestir de les Avellanes fou construït a finals de segle XII. És la construcció més antiga del monestir, i és també l’element que reflecteix l’austeritat i la senzillesa que cercaven els monjos premostratencs.

D’estil romànic, la seua planta descriu un rectangle gairebé perfecte. Les quatre galeries del claustre estan cobertes per una bòveda de volta d’aresta, d’època moderna. Hi ha elements que evidencien que la coberta primitiva no era igual, probablement era una coberta encara més senzilla amb embigat de fusta que sostenia la teulada de les galeries.

Les quatre galeries estan formades per columnes aparellades amb les bases àtiques, ja molt desgastades pel pas del temps. Els capitells són allargats, la majoria llisos, tot i que en alguns si pot contemplar baixos relleus de figures animals, vegetals i alguna d’humana. No sé sap perquè alguns capitells estan decoratsVistes generals de claustre del Monestir de les Avellanes amb relleus i altres no. Es diu que els relleus s’anaven fent a mesura que algunes famílies feien donacions al monestir.

Cal dir però que dues de les ales del claustre ja no són les originals, tot i que és un tema no aclarit, s’ha dit que durant la guerra de successió les tropes borbòniques van saquejar i incendiar el Monestir. Si que es cert que els monjos de l’època eren de tendència austriacista.

Damunt de les columnes i podem veure els àbacs, decorats amb petites i senzilles dents de serra. Sobre aquests hi veiem els arcs de mig punt, típics de l’estil romànic.

Els dos costats més llargs del claustre estan formats per 11 arcs de mig punt, i els més petits per 8. A la meitat de cada ala del claustre, així com a l’angle on s’ajunten, hi trobem una pilastra rodejada de 4 columnes, que enllaça les diferents ales i alhora ajuda a suportar el pes de la coberta.

Bases àtiques de les columnes del Claustre del Monestir de les AvellanesActualment el pati central del claustre està cobert per gespa i al centre hi ha una estàtua dedicada a Marcel·lí Champagnat, hi fou col·locada l’any 1947. Antigament però era una zona enjardinada, i al centre hi havia el pou que recollia les aigües. La zona del claustre era també un espai d’enterraments, ja sigui dels mateixos monjos, com de famílies adinerades que podien pagar-se la sepultura en aquest lloc.

Al voltant del claustre s’hi distribueixen les diferents sales del Monestir: la sala capitular, l’església, la comunitat, el refectori antic, les habitacions i finalment el menjador actual. Antigament donava entrada també al calefactori (sala d’estar amb estufa el mig).

Anuncis

13 pensaments sobre “Sobre el claustre del Monestir de les Avellanes

  1. És veritat això que diuen dels claustres, que només és veu el cel des d’ells?

  2. Doncs la veritat és que no ho sé.
    Potser és exagerat, tot i que si fem un cop d’ull al plànol antic del Monestir, si que es cert, que era l’únic lloc on es podia veure el cel d’una forma vertical, és a dir no des de la finestra, sinó aixecant el cap.

    De totes formes, Antoni Pladevall a “Els monestirs catalans” cita la regla de Sant Benet dient: “el monestir, si pot ser, cal establir-lo de manera que tot el necessari, … estigui dintre el monestir, per tal que no calgui als monjos rondar el defora, puix que no convé de cap manera per a les seves ànimes“.

    Així doncs la regla bàsica dels monestir medievals, ja indicava que els monjos tinguessin tot l’indispensable dintre del mateix monestir.

  3. Moltes gràcies Laia!

    Esperem anar-n’hi penjat més tant dels espais del Monestir com de les activitats que s’hi fan.

    En pots veure algunes més a l’espai de “Fotografies del Monestir”

  4. jo no el tancaria, Robert!

    Ja sabem que el creixement d’aquests espais és lent, però mentre hi hagi una audiència fidel, crec que pot tenir un lloc al ciberespai. No et preocupis per la manca de visites el cap de setmana. Ja sabem que quan l’estiu arriba no ens plantem gaire davant l’ordinador.

    No abandoneu la tasca!

    Ànims!

  5. Moltes gràcies pels ànims, de fet nosaltres hi creiem igual que tu, el que volem es defensar-lo amb arguments davant dels qui l’han d’aprovar com a oficial.

    Creiem que ja arribat el moment, esperem fer-ho aquesta setmana i poder donar-vos les gràcies a totes i a tots per haver col·laborat a fer possible aquest bloc.

    Gràcies pels ànims!

  6. Mil felicitacions per aquest bloc. És un plaer que poguem fer ús de les noves tecnologies per apropar el Monestir de les Avellanes, en aquest cas, al màxim de gent possible. No es veu el cel només des dels claustres, això és exagerat, com comenta el Robert,, pero de ben segur que si un s’asseu al centre d’aquest perímetre de columnes i capitells amb l’única companyia del silenci i la flora, l’apropament al cel és sent més real. M’ha quedat una mica místic això, però em sembla que és així. Per a mi, un claustre amb calma i serenitat és un dels millors espais per gaudir d’una bona lectura.
    Ànims amb el bloc!

  7. Moltes gràcies, esperem poder publicar moltes entrades relacionades amb els aspectes històrics i artístics del Monestir, i rebre també els vostres comentaris, crítiques i aportacions en general.

  8. Doncs si que és un lloc de pau, tant el claustre com l’entorn del monestir en general. Quan ve gent a visitar el monestir, alguns hi passegen i observen i altres – i en tenim alguna foto-, s’asseuen recolzant l’esquena a les columnes i es posen a llegir. I segurament és un lloc ideal per fer-ho, i més ara amb el bon temps.
    L’important és que avui en dia, tothom que passi pel Monestir de les Avellanes pugui gaudir lliurement i a la seua manera dels espais del Monestir.

  9. Em sembla un claustre preciós, vaig estar-hi fa uns anys i em va encantar. La resta d’espais del monestir també. És genial que us animeu a crear un bloc d’aquest tipus. Espero que tiri endavant amb força!! Fins la propera

  10. Moltes gràcies pels ànims Carlota, i m’alegro que t’agradi la idea de fer un bloc dedicat al Monestir de les Avellanes.
    Ara podràs visitar-nos més sovint, de forma virtual, i sempre que vulguis tens les portes obertes per visitar el Monestir.

  11. Volia fer un petit comentari sobre el claustre.
    El claustre és un lloc de passeig, de reflexió, de silenci interior on la ment s’expandeix com les columnes, una rera l’altre, columnes que han vist passar devant seu un munt de monjos, de religiosos, de laics, de vàndals i últimament de persones disposades a omplir la panxa d’aliments pel cos; però el mes bonic del claustre es que serveix per omplir l’ànima d’aliment espiritual, de pensaments profunds, de reflexió.
    Al passejar pel claustre del monestir s’hauria de fer amb lentitut, sense presses, seient de tant en tant entre columna i columna i gaudint d’aquestes pedres mil·lenàries, pedres que si les mire-ho be, us poden dir moltes coses, tant sols hem d’entendre el seu llenguatge.
    Us recomano visitar els claustres, però no com a turista atrafagat, sino com si estiguèssiu caminant per la sorra de la platja mirant les onades.

    Josep

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s