La porta gòtica de l’església del Monestir de les Avellanes, “la porta del poble”


Tot i la seua senzillesa, la porta gòtica de l’església del Monestir de les Avellanes és, des d’un punt de vista artístic, un dels elements més destacats del Monestir de les Avellanes.

Es tracta d’una de les portes laterals que donen accés a l’interior del temple, concretament és el portal que s’obre al braç nord del creuer de l’església.

L’església del Monestir de les Avellanes no ha tingut mai la porta d’accés principal, que s’obriria a la també mancada façana principal. El temps i les circumstàncies han fet que desenvolupés aquest funció la porta lateral, convertint-se així en l’accés directe per als fidels i visitants de l’església.

Així doncs l’església del Monestir només té dues portes d’accés, a manca del portal d’accés principal. Aquestes són l’entrada dels monjos, que es troba al claustre i la porta gòtica o portal del poble, d’accés directe des del carrer. Aquest portal era l’única zona del Monestir que no estava protegida per la muralla i per tant l’única porta que donava accés directe al conjunt.

La porta, com hem dit abans, és d’estil gòtic, hi ha qui diu que la seua forma discreta i senzilla recorda encara a aspectes de l’estil romànic, tot i que els seus arcs apuntats denoten clarament el protagonisme de l’estil gòtic, encara que sigui un gòtic català primerenc del segle XIV.

Sobresortint del braç del creuer que mira al nord i sota una rosassa, s’obre el portal d’estil gòtic, on s’hi poden contemplar els seus arcs ogivals trilobulats, que acaben en set petites columnes per banda, recolzades en capitells esculpits.

 

Als capitells hi podem contemplar un conjunt d’escuts i símbols heràldics com el tauler d’escacs, escut i símbol dels Comtes d’Urgell; el puig coronat per la flor de lis, que és l’escut de Bellpuig de les Avellanes i la guilla que segons diuen podria ser el símbol representatiu de l’abat. Juntament a aquests escuts hi podem contemplar també elements vegetals decoratius i algun element animal com el lleó rampant, molts cops identificat amb la casa d’Urgell. Finalment a la part final de l’arc exterior, l’únic que no acaba en columnes, hi veiem dues cares humanes que s’han identificat com a representatives d’un patge reial i d’un monjo.

Tots aquests elements decoratius fan referència als qui foren els promotors d’aquest temple, als quals estava dedicat. Doncs cal recordar que el Monestir de les Avellanes és el panteó dels Comtes d’Urgell. Per altra banda la senzillesa de la porta, sense restar-li valor artístic, reflecteix l’esperit d’austeritat que cercaven els monjos premostratencs.

Finalment cal recordar també que es tracta d’un dels elements del Monestir de les Avellanes que més ben conservat està. Les causes principals d’aquesta bon estat de conservació són probablement, la qualitat de la pedra emprada; el fet d’estar mirant a l’oest i de quedar en un lloc resguardat, cosa que l’ha protegit de les inclemències del temps. I finalment el fet de quedar apartada de l’entrada principal del Monestir, aspecte que probablement l’ha salvat d’atacs vandàlics i de les destrosses produïdes en temps de guerra i abandó.

Avui en dia la porta gòtica del Monestir de les Avellanes contínua essent la porta del poble, ha estat i és un dels llocs predilectes a l’hora de fer fotografies de grup i contínua sent la porta d’entrada i sortida, que reuneix a les persones els dies de festa i celebració.

Advertisements

2 thoughts on “La porta gòtica de l’església del Monestir de les Avellanes, “la porta del poble”

  1. joseeeeep!!

    ostreeees, aquest és el teu blog??? ke wapoooo.

    haig de venir un dia a visitar-te per allà. en roger va anar però jo aquell dia no vaig poder venir.

    espero que estiguis bé

    un petonàs.

    LAURA

  2. Hola Laura, doncs si, aquest es el blog del Monestir i dins hi ha el de l’Arxiu Gavín, que per cert has contestat des de la primera entrada, sota l’apartat de l’arxiu tambè hi ha la posibilitat de publicar comentaris, així cada comentari queda reflectit en el seu context; pots vindre quant volguis, em telefonas abans que no estigui a Valldoreix i t’ensenyaré tot l’Arxiu i el Monestir, fa poc ens han acabat d’instal·lar els armaris compactes, ara ja fa mes goig i a partir del setembre quant els armaris estiguen plens de cultura encara mes 🙂
    Fins aviat, cuidat força
    Josep Sansalvador

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s