Els tres gatets del roure centenari del Monestir de les Avellanes


El Monestir de les Avellanes està rodejat d’un conjunt paisatgístic molt agradable i típic de la Noguera alta. Aquest paisatge està format per petits puigs i muntanyes, que són considerats els primers plecs de la serra del Montsec.

Un dels elements característics de qualsevol paisatge és la vegetació i els animals. En altres ocasions segurament parlarem tant dels boscos com de la vegetació i els animals que caracteritzen el paisatge de l’entorn del Monestir i de la Noguera alta. Avui però parlarem d’una sorpresa que ens ha dut la natura, el naixement de tres gatets al roure centenari del Monestir de les Avellanes.

Durant aquesta primavera el Monestir de les Avellanes ha tingut una sorpresa agradable. Una gata va escollir un dels roures de l’entrada del Monestir per donar a llum als seus gatets. De forma molt astuta la mare va criar en un forat que té l’arbre i que està situat a una altura suficient del terra per tal què els seus gatets estiguessin protegits de possibles agressors.

En pocs dies la gent del Monestir i els visitants que passen per aquí van començar a veure que alguna cosa treia el cap per aquell forat del roure centenari. Aviat van descobrir que eren uns petits gatets que s’amagaven dintre del vell arbre, convertint-se en un dels punts d’atracció del Monestir durant aquesta primavera i primers mesos d’estiu.

Ara, tal i com ha de ser, els gatets van creixent i ja han començat a abandonar el seu original i inhabitual cau, tot i que encara podeu veure’ls com juguen al peu del roure vell que els ha fet de casa durant un temps.

Anuncis

2 pensaments sobre “Els tres gatets del roure centenari del Monestir de les Avellanes

  1. I d’això us n’extranyeu?? Digueu-li tonta a la gata. SI per mi fós també m’hi encabiria en un roure centenari d’aquests, a prou alçada perque ni els més vells de la contrada vingueren a ficar-hi cullerada, i allí m’hi quedaria fins a la fi dels temps, guaitant l’evolució del paisatge, tant rural com arquitectònic, tot esperant trobar-hi la pau que vaig intuir el cap de setmana passat.

    Un lloc amb encant per recomanar i perdre-s’hi.

  2. Benvolgut,

    M’ha agradat aquesta reflexió, doncs és ben cert que les bèsties conserven uns instints que nosaltres, els humans hem anat deixant pel camí.
    Igualment penso com tu, quan esmentes la tranquil·litat i la bellesa del paisatge que ens aporta aquest indret. Que privilegiades aquestes bèsties que saben treure profit d’allò que la natura els ofereix.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s