Fa uns dies vam tindre la sort d’acollir al Monestir de les Avellanes (Noguera alta), un viatge de promoció turística i cultural del cos consular ubicat a Barcelona. Més de cinquanta persones van poder gaudir i descobrir de primera mà un veritable i desconegut paradís com és aquest territori.
Però volia fer esment d’un detall ben curiós i sobre el qual val la pena reflexionar. Entre els assistents hi havia el cònsol de la Xina i la seua esposa, i com què, per una sèrie de casualitats i causalitats, disposem d’una publicació informativa del Monestir escrita en xinès estàndard, naturalment vam aprofitar l’ocasió per mostra’ls-hi.
Quina va ser la nostra sorpresa al veure la gran emoció amb la qual el cònsol va recollir la publicació, la va mostrar a la seua esposa i la va guardar amb gran orgull, absolutament sorprès. M’imagino que si nosaltres anéssim a una petita població de la Xina i ens trobéssim amb un fulletó en català, d’un monestir perdut en qualsevol comarca, ens sentiríem igual d’emocionats i confosos.
Tot això ens serveix per explicar que delicada, agraïda i enriquidora pot ser a vegades la relació amb el viatger turista, i amb quina senzillesa espais més o menys verges, com els que rodegen el Monestir, poden atreure l’atenció de les persones i entusiasmar-los.
Aquest fet també ens ensenya com en un territori com Catalunya, amb vint-i-cinc milions de turistes entre els d’aquí i els de l’estranger, el creixement quantitatiu tan sols pot ser a costa de la qualitat de vida, de la ecologia i del nostre entorn, mentre que el creixement qualitatiu potser senzillament és una qüestió de detall.
Publicat a “Cartas de los lectores” – La Vanguardia, 24 de setembre de 2008 – Otro tipo de turismo
Publicat a “La Carta del dia” – Segre, 29 de setembre de 2008 – Qüestió de detalls
Per Jaume León i Andrés.
Monestir de les Avellanes 
Personalment també crec que hi ha zones del nostre país que estan extremadament explotades pel turisme, mentre que altres zones encara són molt desconegudes. Segurament els viatgers que vulguin visitar aquests indrets buscaran coses diferents que els pugui aportar un territori encara “verge”, com tu molt bé dius.
Caldrà saber conservar i oferir de forma equilibrada els tres elements que tu esmentes “qualitat de vida”, “ecologia” i “entorn”, per seguir oferint un territori virginal i atractiu de forma continuada.
Pel que fa al creixement qualitatiu, m’ha agradat l’exemple que utilitzes del cònsol xinès, no només com un exemple de detall, (entès com a sinònim de qualitat), sinó jo també afegiria com un exemple de personalització. És a dir que cada cop més hem d’entendre qualitat, com allò que implica satisfer les necessitats particulars per damunt de les genèriques i uniformes. Aspecte que, al cap i a la fi, encaixa amb el tipus de viatger que cerca territoris per descobrir.
Quanta raó que té en Jaume! Ja m’havia llegit la carta ahir a la nit mentre repassava blocs de referència. Fóra bo tenir molts més racons d’aquests que hom considera com a particulars, extravagants o simplement records del passat perfectament conservats però sense ser-ne totalment explotats pel món publicitari. És a dir, turisme però de qualitat, amb un límit. Malauradament ja hi ha masses zones explotades pel turisme “borreguil” que ho acaba desvirtuant tot. És molt maco anar a veure la plana de Gizah, però empastifada de turistes (malgrat un també ho sia) fa perdre màgia i encant al moment històric. Lamentablement no tinc la clau per barrejar les dues concepcions.
Gràcies pels comentaris,
Caram quin nivell, debatint sobre el turisme massiu o bé el turisme de qualitat i de detall. Però està bé parlar també d’aquests temes que al cap i a la fi interessen a aquesta comarca, que fins ara ha viscut bastant aïllada i desconeguda, però que poc a poc comença a despuntar en el sector de turisme. Esperem que el turisme serveixi per donar-la a conèixer i per generar noves formes de treball al territori, això si, sense que aquest n’acabi canviant l’essència i allò que la fa atractiva. Cal saber trobar el punt acceptable per obtenir una quantitat adequada que a la vegada permeti garantir una qualitat personalitzada, és a dir de detall.