Joan d’Organyà, el Sant Cap i el Monestir de les Avellanes (2a part)


El comte d’Urgell Ermengol VII, assabentat de l’existència de la comunitat del mont Malet, els va facilitar ajuda i patrocini. Ben aviat es redactà i firmar l’acta fundacional en la que es decretava que s’edifiqués allí un monestir, atorgant-li en propietat tot el mont Malet i altres territoris propers com el poble de Vilanova de Privà, cedit de forma íntegra amb els delmes, censals i altres drets. Tot això fou entregat al nou monestir que rebé el nom de Santa Maria de Bellpuig. L’acta fundacional data de l’any 1166, segons aquesta acta Joan d’Organyà era nomenat prior del monestir, tot i que tradicionalment se l’ha tractat d’abat.

Aquestes donacions van permetre edificar les poques construccions que van envoltar la cova originària de Bellpuig el Vell. Monestir que no va créixer més, ja què gairebé de forma simultània es va començar a construir un nou monestir premonstratenc al lloc de Fonts Amenes, on avui es troba el Monestir de les Avellanes. Joan d’Organyà però mai no va abandonar Bellpuig el Vell . L’any 1172 va deixar el càrrec de prior. Ara lliure d’ocupacions va entregar-se de ple a la oració i a la contemplació i salvació de les ànimes. Mentre la comunitat de Bellpuig el Vell s’anava traslladant poc a poc cap al nou Monestir.

Joan d’Organyà va voler quedar-se sempre a Bellpuig el Vell, on va morir entre 1192 i 1195. Fou enterrat a la mateixa cova. El lloc i la tomba del beat van continuar essent venerats per la gent dels pobles veïns. Ben aviat va començar a rebre tractament de sant, tot i que no se sap qui el va canonitzar com a tal. Sembla ser que fou una santificació de caire popular tal i com ens ho explica a les seues cròniques, Bernardo de León Martorell, procurador general a Roma a finals del s. XVI: Diuen que el 8 d’abril al convent de Bellpuig (Vell) se celebra la festa de Sant Joan d’Organyà i també es veneren les seues sagrades relíquies, honrades amb il·lustres miracles. Les seues relíquies es guarden en un sepulcre de pedra col·locat sobre l’altar. I el día del naixement del sant se celebra una festa amb molta solemnitat i gran participació dels fidels dels pobles veïns (…). Quan els camps sofreixen sequera la gent dels pobles solen pujar a la capella en rogativa pública demanat i confiant obtenir pluja, llavors hi puja tanta gent que cal celebrar la missa fora de la capella, amb les relíquies del sant sobre l’altar.

Sembla ser que cap al segle XIII es van desenterrar les restes de Joan d’Organyà i es van col·locar en un sepulcre de pedra damunt de l’altar de Bellpuig el Vell, lloc on van romandre fins al segle XVIII, quan es traslladaren a l’església de Bellpuig el nou o Monestir de les Avellanes.

Amb el temps el nom de la cova i del sant van canviar, s’anomenava i s’anomena la cova del Sant Cap, en aquells temps, quan els fidels volien satisfer la seua devoció, aixecaven fàcilment la tapa de pedra i treien el sant cap i la presentaven a la veneració dels presents; d’aquí va venir la costum divulgada per la zona d’anomenar-lo no pel nom de Joan sinó per Sant Cap. A finals del segle XVI, Bernardo de León ens diu a la seua crònica que ja no hi ha la costum de treure el sant Cap del sepulcre, tot i que se’l continua anomenant així i tant a l’església com a l’altar i imatges o estampes l’anomenen així.

I encara ens quedaria parlar del seguit de miracles pòstums que se li atribueixen al sant i que en definitiva són mostra de la continua devoció de la gent a Joan d’Organyà. Tot i el trasllat de les relíquies a l’església de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la cova del Sant Cap no va caure mai en l’oblit i tot i que l’altar original fou destruït, avui encara conserven i visiten la cova els habitants de Vilanova de la Sal.

Pel que fa a les relíquies, el 1843 quan el monjos van abandonar el monestir a causa de la desamortització, el mossèn de Vilanova (…) va agafar les relíquies del monestir per guarda-les, entre les quals va recollir les restes de Sant Joan d’Organyà, fundador del monestir. L’últim que se’n sap és que el 1899 encara eren a l’església de Vilanova de la Sal.

Advertisements

4 pensaments sobre “Joan d’Organyà, el Sant Cap i el Monestir de les Avellanes (2a part)

  1. home, si ens ho haguessis dit abans d’actualitzar t’hagués passat la foto de quan vem venir a veure aquesta relíquia (calla, no serà pas aquesta?)

    Un bon post amb caire històric, dels que a mi m’agraden. Aquí acabareu convertits en la reencarnació de’n Martí Gironell i fent llibres i articles a dojo! 😉

  2. Òbviament, Albert s’hi he emprat la foto del Sant Cap, que tu vas fer aquest estiu, és per dos motius:
    En primer lloc perquè és la millor que tinc referent a aquest monument (respecte a imatge però també a toc artístic)
    En segon lloc com a homenatge a un dels principals usuaris d’aquest bloc (passa el cursor sobre la imatge) .

    El tema de l’entrada.. m’han dit que és de nivell, però jo crec que és bo saber una mica més sobre el fundador del Monestir de les Avellanes

  3. N o se que poner en el apartado “URI” de todas forma lo encuentro muy completo y me gusta

  4. Hola Miquel!

    Moltes gràcies pel comentari, estem contents que li hagi agradat el nostre bloc!
    Pel que fa a l’apartat que esmenta d’URL, serveix per escriure-hi l’adreça de la seua pàgina web o bloc, si en té, sinó en té llavors no es necessari que hi posi res.

    salutacions!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s