D’on ve el nom del Monestir de les Avellanes?


El topònim del Monestir de les Avellanes a la senyalització del S. XXIPopularment es conegut com lo Convent de les Avellanes, altres li diuen el Monestir de les Avellanes, alguns el confonen amb el poble de Les Avellanes, tot i pertànyer al municipi d’Os de Balaguer. I segurament podríem afegir altres formes per anomenar un mateix lloc que en realitat duu el nom de Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.

Per tal d’entendre aquest topònim, el primer que hem de fer és remuntar-nos als seus orígens històrics. Quan es fundà el Monestir al segle XII, rebé el nom de Nostra senyora de Bellpuig, topònim que feia referència a la primitiva ubicació del Monestir, a l’avui anomenada Cova del Sant Cap. Dintre del mateix segle XII es fundà l’actual Monestir, situat damunt d’un enclavament elevat sobre la vall de Fonts Amenes, i que prendria el nom de Nostra senyora de Bellpuig de les Avellanes. Cal dir també que popularment aquest Monestir era anomenat Bellpuig el Nou, mentre que el primitiu era anomenat Bellpuig el Vell.
Com podem observar es tracta d’un topònim compost per diferents termes. Sobre el significat i l’origen etimològic del topònim hi ha diverses teories; a continuació en farem una explicació terme a terme per intentar entendre’l millor.

Monestir, que evidencia la funció principal del lloc, paraula genèrica que prové del terme grec monasterion i que significa un sol, fent referència als antics ermitans, que no formaven comunitat sinó que vivien sols.

Nostra senyora abans, Santa Maria avui, fa referència a l’advocació a qui es va dedicar el lloc, en aquest cas a la Mare de Déu. Hem de tenir en compte que quan es fundà el monestir al segle XII, aquestes terres acabaven d’ésser conquerides al sarraïns. I que era habitual anomenar els llocs emprant noms religiosos cristians, amb l’objectiu de cristianitzar les terres conquerides. El culte a Maria s’estén sobretot durant el segle XII i XIII

Bellpuig ha estat històricament el terme més identificatiu del Monestir, tot i que és evident que avui ha perdutEscut del Monestir de les Avellanes aquest protagonisme, essent desbancat pel terme Avellanes. Aquest topònim prové en orígen de l’aglutinació bell i puig, fent referència a elements estètics i geogràfics. Dues teories intenten aclarir-nos perquè duu el Monestir aquest topònim. La primera que fa referència a l’indret geogràfic, doncs Bellpuig el Vell està situat damunt d’un puig amb molt bones vistes sobre la plana urgellenca, d’aquí la unió de bell i puig. Tot i això cal dir que el nom, en aquells temps, d’aquest puig era el de mont Malet. Caresmar atribueix el nom als fundadors de l’actual abadia, “segurament que se li donà el nom de Bellpuig en atenció als senyors de Bellpuig i d’Anglesola”. Doncs la fundació d’aquest cenobi, que data de 1166, es promoguda per Guillem II d’Anglesola, senyor de Bellpuig. Així doncs el “bell puig” ha estat l’element iconogràfic que al llarg de la història ha identificat el Monestir, evidència que queda reflectida al seu escut, protagonitzat per un puig.

Avellanes, és el terme que, d’un temps cap ací, ha pres més protagonisme a l’hora d’identificar el Monestir. La primera relació que se sol fer en pensar d’on prové aquest topònim és amb el fruit de l’avellaner, tot i que ningú ho entén massa, ja que als conreus de l’entorn no s’hi cultiva aquest arbre de fruits secs. Hi ha qui diu clarament que Avellanes deriva del plural d’avellanes en el sentit d’avellaners. De fet Coromines així ho afirma i amb ell la majoria de teories es declinen cap aquesta banda. També l’escut del poble de Les Avellanes conté un avellaner verd, tot i que probablement són elements heràldics molt recents i que per tant no sorgeixen al mateix temps que el topònim. Tot i l’opinió de la majoria, hi ha qui exposa altres propostes, és el cas de Manuel Bofarull i Terrades, qui diu “que mentre la majoria el consideren originat pel fruit de l’avellaner, algú el fa venir de la paraula abellana, amb b, que, podria tenir relació amb el nom de pedra abellanera o pedra abellera és la denominació popular del travertí, varietat de tosca calcària (recordem també que antigament el terme del Monestir era anomenat de la Tosca). Aquesta pedra és plena de cavitats que recorden les cel·les de les arnes”. I encara hi podríem afegir els que pensen que prové de l’abella, topònim que segons Coromines derivaria del llatí apilia, fent referència a l’abella que fa mel. Tot i que en aquest cas els topònims que provenen d’abella solen recollir-ne la terminació -bella, mentre que no solen afegir-ne cap darrera d’abella, a menys que sigui un altre terme (cas d’Abella de la Conca).

Inscripció del topònim del Monestir a l'acta de fundació, 1166 Amb l’exposició d’aquestes teories i propostes, us hem volgut transmetre alguns dels raonaments que hi ha sobre l’origen històric i lingüístic del topònim del Monestir de les Avellanes. Cal reivindicar el respecte als topònims que la història i les llengües han llegat al nostre territori i a la nostra cultura, doncs a banda de ser noms que ens identifiquen, són també complexes definicions encriptades que ens expliquen els nostres orígens.

Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, 13 de gener de 2009

Anuncis

Un pensament sobre “D’on ve el nom del Monestir de les Avellanes?

  1. Bona entrada!

    Completa, lúdica i sobretot francament interessant! Si volem saber cap on anem sempre cal recordar d’on venim!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s