Pascual Madoz parla del Monestir de les Avellanes


Pascual Madoz Ibáñez nasqué a Pamplona/Iruña  el 17 de maig de 1806 en el si d’una família de menestrals. Estudià als escolapis de Barbastre i cursà la carrera de dret a la Universitat de Saragossa. Entre d’altres càrrecs fou nomenat jutge de primera instància de Barcelona i governador de la Val d’Aran.

Portada del Diccionari de Pascual MadozEl Diccionario, tal com s’anomena popularment, és l’obra més complerta i sistemàtica de documentació i d’interpretació de la realitat espanyola del segle XIX, en concret dels voltants del 1840; i a dia d’avui continua essent una obra indispensable dins la bibliografia geogràfica, econòmica i històrica.

Dins de l’entrada d’ Abellanas hi podem llegir entre d’altres dades de l’antic municipi de les Avellanes, el següent:

Antic i famós monestir de Nostra Senyora de Bellpuig de les Avellanes, únic de l’ordre dels Premostratencs a Catalunya. El fundaren amb tota magnificiència, i el van enriquir amb grans rendes i senyorius, Ermengol comte d’Urgell, i la seua esposa la comtessa Dolça, cap als anys 1160. Amb el temps, que tot ho deteriora, va desaparèixer la primera fàbrica, de manera que només ens queda d’aquella època l’església. Les altres construccions de l’edifici han estat reparades i renovades moltes d’elles, ni amb tanta solidesa, ni amb tant gust. El lloc que els fundadors van escollir per a la seua piadosa obra, es molt alegre i abellidor, ple de fresques i regalades fonts, moltes praderies, alberedes i boscs plens d’arbres silvestres i fruiters, amb els seus fruits corresponents.

Declarat propietat de l’Estat pel decret de supressió de convents, va passar aquesta rica herència al domini d’un particular. El terreny es gairebé tot muntanyós, amb l’excepció de la petita vall que opcupa el monestir del qual acabem de parlar, i de secà. La terra que es cultiva són 400 jornals dividits en tres classes, a saber 20 de primera sort, 130 de segona i 250 de tercera. Hi ha una bona roureda, com ja s’ha dit, la qual proveeix d’abundant combustible, no només per al consum del poble, sinó també per als immediats, del comerç de la qual se Paisatge de l'entorn del Monestir, antigamentn’encarreguen gran nombre de veïns. Travessa pel terme el camí de ferradura que condueix de Lleida a Àger, passant per Balaguer, el qual seria molt poc concorregut si no fos que es més curt que les carreteres que corren pel Pasnou i bosc de Comiols. Hi ha producció de vi en abundància, blat, sègol, civada, bestiar de llana i caça de perdius i conills. En indústria s’hi troben teleres de llenços, les primeres matèries dels quals es compren a Balaguer. La població és de 13 veïns, 79 ànimes, amb un capital imposable de 28.759 reals, una contribució de 2.806 reals, i amb 27 maravedís.

Text traduït de l’entrada Abellanas, de la pàgina 14 de Madoz, Pascual. Articles sobre el principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d’Aragó al Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Pròleg d’Antoni Pladevall. Barcelona: Curial, 1985.

Josep Sansalvador

Arxiu Gavín

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s