Els Aspres de la Noguera o del Montsec


Aspres de la Noguera o del MontsecEl topònim Aspres ha estat històricament emprat per identificar  bona part de l’actual comarca de la Noguera. Encara avui s’utilitza per anomenar la Serra dels Aspres. Antigament donava nom al desaparegut nucli de població d’Aspremunt, també anomenat Montaspre; així com va servir per donar nom a l’hospital dels Aspres, que hi havia a la vila d’Àger cap a finals del segle XI. A més era la denominació que es donava a les zones de secà que quedaven per damunt de Balaguer, coneguts com els Aspres de Balaguer. Tot i aquest protagonisme  històric, avui és una denominació poc utilitzada, ja que el nom habitual sol ser Noguera, o Noguera alta.

En realitat els Aspres de la Noguera constitueixen una subcomarca o comarca natural dintre de la comarca administrativa de la Noguera.  Aquesta part de la Noguera, per tal com és situada entre rius, ha estat anomenada a vegades la Mesopotàmia catalana. Tanmateix, generalment són terres aspres i d’aquí la propietat de la denominació que també els ha estat donada des d’antic.

En concret els Aspres de la Noguera està format pel territori que es troba al nord-oest d’aquesta comarca, i que comprèn les següents poblacions, situades entre el Segre i les dues Nogueres (Pallaresa i Ribagorçana):

  • Cap al sud i oest: Os de Balaguer, amb l’antic terme de Tragó, Alberola i TartareuAspres de la Noguera (Font: Observatori del Paisatge)
  • Cap al nord i oest: Millà i Fontdepou
  • Cap al centre: Les Avellanes, Santa Linya, Vilanova de la Sal i el Monestir de les Avellanes
  • Cap al nord i est: Fontllonga, Figuerola de Meià i més enllà Clua
  • Cap a l’est: Alòs de Balaguer i Montsonís
  • Cap al sud: Camarasa i Sant Llorenç de Montgai

Els termes municipals que abasta són: Les Avellanes i Santa Linya, Os de Balaguer, Àger, Camarasa, Alòs de Balaguer, Castelló de Farfanya, Algerri, Ivars de Noguera i Artesa de Segre.

El paisatge dels Aspres de la Noguera és caracteritza perquè comprèn una bona part de les serres marginals prepirinenques, algunes de relleus alts, altres de relleus més moderats, així com conques internes, destacant-hi la depressió de Les Avellanes i Vilanova de la Sal.

Els límits dels Aspres de la Noguera estan bastant ben definits. Limita al nord amb la Vall d’Àger i la Conca de Meià, des d’on davalla de forma gradual cap al sud, formant els primers plecs del Montsec, que van disminuint en mida a mesura que s’acosten a la plana d’Urgell, on  delimita la part meridional dels Aspres. Es tracta doncs, d’un territori ple de contrastos en si mateix, que fa de separació entre la muntanya prepirinenca i l’extensa plana d’Urgell.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s