Lo Pou del Gel del Monestir de les Avellanes (2a part)


El Pou de Gel, amb el tancat que dona accés a la part superior del pouTal i com explicàvem en la primera entrada sobre el Pou del Gel del Monestir de les Avellanes, aquest es troba, partint de la porta d’entrada del Monestir, a uns deu minuts a peu en direcció nord. L’indret on està situat el pou forma part de l’antigament anomenat terme de la Tosca. Avui sol ser més conegut com la vall de les Tisores.

El fet que el Pou del Gel del Monestir se situï en aquest indret no es pas casual, sinó que l’explicació rau bàsicament en dos motius. En primer lloc la localització en una obaga, és a dir a la cara nord, i en segon lloc la possibilitat d’accedir a l’aigua, d’una forma relativament senzilla.

L’origen del Pou del Gel del Monestir de les Avellanes es incert. És gairebé segur que hi fou construït en època medieval. Així doncs en documents ja del segle XII trobem continues donacions al Monestir de propietats situades a la partida de la Tosca. Ja l’any 1173 Berenguer Arnau d’Anglesola feu donació de l’alou que confronta amb el pou de l’Hospital de Santa Maria de Bellpuig, dins el terme del castell de la Tosca. L’any 1210 el Monestir adquireix a perpetuïtat el terme i el castell de la Tosca, donació a partir de la qual aconsegueix ser propietari de la font de la Mallola, que és la que ha donat aigua potable al Monestir fins als nostres dies. Finalment destacar l’intent, per part del Monestir, de repoblar tota la zona de la Tosca, per això l’any 1294 l’abat Pere Malet donà en propietat terra per a construir cases, al terme de la Tosca, formant un nucli anomenat els Masos i situat a uns 400 metres del Monestir.Interior del Pou, vist des de l'entrada superior

Amb tot, no tenim dades específiques d’aquesta època, relacionades amb l’explotació del Pou del Gel i la producció específica de glaç. No és fins al segle XVIII en que trobem noves dades sobre el Pou del Gel. En aquells temps el Monestir de les Avellanes viu, després de superar el desastre de la Guerra de Successió, una segona etapa d’esplendor.

A les memòries del Monestir trobem redactat que l’any 1773 es va treballar en la reparació del molí de l’oli, de les parets del pou del gel, en construir un forn i en refer alguns dels canons de la conducció de l’aigua. A més hi trobem anotat un llistat de les vendes realitzades el mateix any, indicant els productes que havia produït i venut el Monestir, eren blat, ordi, civada, oli, vi, mongetes, cànem, trepadella, animals de llana, pells, cera, mel i gel. Com podem veure, al marge de comprovar que el Monestir viu una etapa de bonança, un dels productes que produïa i  amb que comerciava el Monestir era precisament el gel, fet que confirma que al segle XVIII el Pou de Gel estava en ple funcionament.

Volta i obertura superior del PouTota aquesta esplendor es va acabar de forma precipitada, cap a mitjans del segle XIX amb la desamortització i el conseqüent abandó del Monestir de les Avellanes. La desamortització doncs posa punt i final en l’ús del Pou de Gel del Monestir per a la producció de glaç. En arribar l’any 1910 els germans Maristes al Monestir, el pou ja feia anys que estava abandonat, la nova comunitat ja no el recuperaria per a produir gel, ja que aquest tipus de construccions ja havien començat a caure en desús.

… i ben aviat no us perdeu la tercera i última entrega de la trilogia “Lo Pou del Gel del Monestir de les Avellanes”

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s