Una tempesta de tarda, de l’estiu de 1773 (2a part i final)


Imginària reparació del Pou del Gel, allà cap al 1773Caminant cap al pou del gel el dia era esplèndid, tot i això les dues mules estaven inquietes, estranyes, quan l’una empenyia l’altra no volia avançar. El grup destinat a arreglar el pou estava dirigit per dos caps; per una banda el paleta de Vilanova i per l’altra pel canonge Millet, expert mestre d’obres, havent-ho demostrat en la direcció de les últimes obres fetes al Monestir.

Ambdós eren homes de caràcters ben diferents. El canonge Millet era un home solitari, probablement per això havien sorgit al seu voltant llegendes sobre ell i el seu tarannà recte, dur i exigent. En canvi el paleta de Vilanova tenia fama de baliga-balaga i barbollaire, al qui agradava la gresca i la tabola.

Tot i això d’ells era reconeguda la seua mà esquerra com a mestres d’obra. El seu saber fer i els caràcters divergents dels dos, va generar situacions d’estira i arronsa des de l’arribada al pou del gel. El canonge deia que amb una bona organització l’obra podia estar enllestida abans de la posta del sol. Mentre que el paleta preveia feina almenys per a dues jornades.

Davant d’aquesta direcció bicèfal de l’obra, es decidí dividir el grup. Els novicis s’encarregarien de recollir les pedres, la terra, l’aigua de la bassa, així com la calç del forn, que hi havia a pocs metres del pou. Amb això i com a bons manobres farien el morter per a revestir de nou l’interior del pou. L’altre grup, encapçalat pel canonge Millet, s’encarregaria del muntatge de la bastida, dintre del pou i del revestiment.

Amb el migdia arribava també l’hora de dinar i tots els novicis esperaven amb candeletes poder descansar una estona al calefactori del monestir. Els caigué com un gerro d’aigua freda veure arribar els dos companys amb el dinar. Definitivament es quedarien menjant patata bullida i un rosegó de pa, sota l’ombra de les alzines. El dinar es convertí en un estrany moment de calma, que tots sabien que acabaria amb el xoc verbal dels seus mestres d’obra.Ja s'acota la tempesta al Monestir....

La tarda s’emportà les hores amb rapidesa, ben aviat es trobaren arreglant la volta superior del pou. Tot apuntava però, que no podrien acabar tota la feina. Davant l’evidència el paleta, amb certa mofa, donà per acabada la jornada i amb el seu grup de treball emprengueren el retorn al Monestir. Entre tant el canonge Millet decidí acabar el morter sobrant, com si fos l’orgull que li quedava abans de reconèixer l’únic punt d’encontre amb el seu company d’obra.

El grup dels novicis arribà al monestir i ràpidament se n’anaren al calefactori, per descansar. Al mateix temps el  grup que encara es trobava al pou del gel, iniciava el seu retorn a casa. Ningú havia observat però, que darrera dels puigs de la Vall de les Tisores, a ponent del monestir, una gran nuvolada negra i compacta havia anat creixent al llarg de tota la tarda. Sense que ningú s’adonés de res, s’estava preparant l’escenari per l’acte final de la jornada.

De sobte el cel del Monestir es cobrí com si fos negra nit, les finestres obertes començaren a picar contra les parets, la terra seca convertida en pols després de tants dies sense ploure, començà a aixecar-se degut a la fúria d’un vent huracanat que no se sabia ben bé d’on venia. Com si fos un ball infernal terra i vent s’empenyien mútuament, enduent-se al seu pas tot allò que trobaven. El calefactori del monestir, situat a ponent, restava amb les finestres obertes, quan de sobte hi entrà el vent enrabiat amb tal força que n’aixecà tota la teulada de cop, com si de palla es tractés….

Restes imaginàries del vell calefactori, que un estiu de 1773 una tempesta va destruíPerò… i els novicis, i els del pou del gel?. Minuts abans del desastre se succeïen simultàniament dos fets cabdals i decisius. En el moment en que els núvols es posaven damunt del Monestir el vendaval ja havia arribat al pou del gel, el canonge Millet preveient la situació obligà a la resta de canonges a refugiar-se dintre del pou i resar fins que passés la tempesta. Al mateix temps l’abat, que des d’una finestra de les seues estances havia vist córrer als novicis cap al calefactori, baixà i els feu anar cap a l’església per tal de començar la pregària de les vespres.

En pocs minuts el vent encalmà i una pluja fina començà a caure com un regal del cel, …mentre des de l’església se sentien les veus dels canonges  i novicis cantant les vespres.

… i el paleta?. Doncs conten els veïns de Vilanova de la Sal, que en acabar la tempesta se’l trobaren a ell i a la mula damunt del terrat de la rectoria de la vila. Ningú s’ho explica, però val a dir que algun tronat va dient que ara fins i tot les mules volen!

Vegeu la 1a part a: Una tempesta de tarda, de l’estiu de 1773

Aquesta és una història inventada en el seu conjunt. Parteix però de dos fets reals, que es troben escrits a les memòries del Monestir de les Avellanes. L’un és la reparació del pou del gel l’any 1773, i l’altre la tempesta d’estiu que va destruir el teulat del calefactori del monestir.

Mitjançant aquest relat em volgut traslladar-nos al Monestir de les Avellanes del segle XVIII. Tot intentant posar-hi imaginació i originalitat, per tal de fer-vos passar una estona de lectura i entreteniment agradables.

Anuncis

3 pensaments sobre “Una tempesta de tarda, de l’estiu de 1773 (2a part i final)

  1. Moltes gràcies!

    Amb aquest relat hem pretés precisament això, recrear un moment concret de la història d’aquest Monestir, tot posant-hi una mica d’imaginació. I amb això apropar una mica més a les persones tant a aquest monestir, com a la història i com no, també al plaer de llegir.

  2. Bon relat! Per un moment m’ha transportat al XVIII avellanenc. La pròpia història del monestir demana a crits que algú escrigui una novel·la històrica ja!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s