Ja fa un cert temps vam publicar una entrada en aquest mateix bloc amb el títol el Monestir de les Avellanes i els sepulcres dels Comtes d’Urgell. Encara avui continua sent un dels articles més visitats del bloc. Des d’aquell 1906 en que els sepulcres foren malvenuts, aquests han generat controvèrsia i debat, encara avui ben vius.
Per començar, els sepulcres dels comtes d’Urgell, és un tema present a la bibliografia, amb estudis com els del germà marista Eduardo Corredera, els de Francesca Español, o Gener Gonzalvo, entre altres. Tots vinculats d’alguna forma als primers estudis realitzats pel pare Caresmar, canonge del Monestir de les Avellanes, durant la segona meitat del segle XVIII.
Fins i tot el tema dels sepulcres ha arribat a les noves tecnologies i a les xarxes socials, com per exemple el Facebook, on s’ha creat un grup amb el nom Pel retorn dels sepulcres dels comtes d’Urgell, format per gairebé mil membres. També el mes d’abril, en la visita al Monestir de les Avellanes del Conseller de Cultura, va sorgir la idea de la possible reproducció dels originals, emprant tècniques actuals.
I ara fa unes setmanes es va presentar al Parlament de Catalunya una proposta per tal que la Generalitat de Catalunya iniciés contactes amb el Museu The Cloisters de Nova York. La finalitat d’aquests contactes es conèixer la posició del museu en la negociació d’un possible retorn dels quatre sepulcres gòtics dels Comtes d’Urgell a l’església del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, el seu lloc originari.
Queda pal·les que aquest és un tema encara obert i que seria de justícia retornar aquestes joies de l’escultura gòtica catalana al Monestir de les Avellanes, que és en definitiva el lloc d’on no havien d’haver sortit mai.
Retroenllaç: Pel retorn dels sepulcres dels comtes d’Urgell al Monestir de les Avellanes // la tafanera
Lluiteu pel retorn, no defalliu