S’acaben ja les obres de remodelació del cementiri de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, aprofitant el final de les obres us parlarem d’un dels elements simbòlics que s’hi ha construït, l’Escala de Jacob.
L’accés al cementiri del Monestir de les Avellanes continua trobant-se al mateix lloc, tot i això s’han reformat totes les escales i se’ls hi ha donat una nova prespectiva i simbologia. Per accedir al cementiri doncs hem de pujar esglaó a esglaó l’Escala de Jacob.
Jacob és un personatge bíblic que apareix en l’Antic Testament. En un dels passatges del Gènesi, s’explica un somni en que Jacob hi visualitza una escala…
I somnià, i heus aquí una escala recolzada a terra, i la seva punta tocava el cel; i mira! àngels de Déu pujant i baixant per ella. I heus aquí Jahvè dret davant d’ell, qui li diu: Jo, Yahvè, Déu d’Abraham ton pare, i d’Isaac. La terra damunt la qual estàs jaient, la donaré a tu i als teus descendents. I serà la teva descendència com la pols de la terra. I t’expandiràs cap a occident i orient, cap al nord i a migorn. I en tu i en la teva semença seran beneïdes totes les nacions de la terra. I, mira! amb tu estic, per guardar-te a tot arreu on vagis, i tornar-te a aquesta terra; car no et deixaré fins que no faci tot això que he dit. I en desevetllar-se Jacob del seu somni, diu: Cert, Yahvè és a aquest lloc, i jo no ho sabia. I esfereït, continuà dient: Que venerable és aquest lloc! aquí no hi ha pas altra cosa que la casa de Déu, i és aquí la porta del cel. (Gn. 28)
Aquest passatge de la Bíblia ha suggerit comentaris i interpretacions diverses al llarg dels temps. L’Escala de Jacob simbolitza el pont entre el cel i la terra establert a partir del pacte entre Déu i els homes.
En l’ascens al cementiri del Monestir de les Avellanes, hem de pujar a peu per l’Escala de Jacob. Puig-Pey, l’arquitecte de la reforma, ha dissenyat l’escala com un conjunt únic des del primer esglaó a l’últim. Els eslgaons des de baix cap dalt es van fent cada cop més estrets, de manera que en prespectiva la part superior de l’escala acaba unint-se amb el cim del turó i confonent-se amb el cel. Simbolicament el cementiri, com a lloc de descans després de la vida, es troba enmig del camí que ens ha de dur fins al cel.
Monestir de les Avellanes 
Quin element simbòlic més bonic!
Fa pocs dies li llegia a la meva filla petita aquesta història, i ara trobo aquesta lectura sobre l’obra feta al Monestir de les Avellanes. Felicitats per planificar aquesta obra amb una simbologia que ens fa recordar la unió entre el Cel i la Terra, entre Déu i les persones.