Monestir de les Avellanes, relat d’un viatge a l’interior


Salutacions,

Em dic Josep López i sóc de La Seu d’Urgell. He vingut al Monestir de les Avellanes per a fer la teràpia “Ordoñez”. Per als qui ho desconeguin és una teràpia per recuperar la fluïdesa de la parla en persones amb disfèmia o quequeig. Vaig entrar el dia 2 de novembre i marxaré el 23.

Estic passant uns dies inoblidables per a mi. És un lloc ideal per a dedicar-se a un mateix; envoltat de natura, bon temps (en comparació del fred del nord), silenci, ben comunicat i amb molts llocs per visitar, i sobretot, bones persones al meu voltant on l’espiritualitat es fa present en elles. Com els germans del monestir, l’amabilitat del Robert, la gent de l’hostatgeria que venen i marxen, i  com no, l’amic Josep Sansalvador, que es dedica ha ajudar als altres desinteressadament, tot i que et fa treballar a l’arxiu Gavín després. Bromes a part, m’ha agradat veure com viuen i a que es dediquen els germans, com treballen els arxivers, les seves vides quotidianes, etc.

He aprofitat l’estança per a treballar en un llibre que es publicarà, sense estressos, és clar, i m’ha anat ideal aquesta tranquil·litat. No he voltat molt però si que he visitat el Centre d’Observació de l’Univers a Àger que m’ha agradat molt. En quedo amb molts records i el principal és que aquí he pogut tornar a recuperar la meva parla normal, i això ha suposat per a mi un viatge interior, com si hagués anat a les estrelles que es veuen en l’observatori; un somni fet realitat. Tot plegat han estat unes vacances interiors de les més felices  que he passat. Em sento una persona totalment renovada, plena d’energia i capaç. Dono gràcies a tot i a tots.

Advertisements

2 pensaments sobre “Monestir de les Avellanes, relat d’un viatge a l’interior

  1. Hola José! Soy Carmen de Jaén
    Que estupenda tu experiencia. Me ha hecho recordar las 2 temporadas que pasé ahí, en el Monasterio de las Avellanas y su entorno, en silencio, rodeada de paz y experimetandola como nunca en el interior. Y luego, al hablar con fluidez, que libertad produce…. verdad?
    En realidad, como tú dices, no se olvida .
    También aprovecho para mandar recuerdos.. a Josep Sansalvador, a Luis, Jaume, Isidoro, Allen y Robert. Y a las dos recepcionistas , a las limpiadoras, bueno.. y a todo el mundo, que me acogisteis genial.

    Y para tí,un abrazo y mucho ánimo en el camino.

    Carmen

  2. Que tal Carmen?!

    Que alegria saber de ti. La verdad que cuando pienso en mi estancia en el Monasterio el tiempo y el espacio se detiene y mi mente quisiera quedarse ahí toda la vida. Recuerdo las sensaciones de paz, de amistad y de libertad. Es el sueño de cualquier persona disfémica, estas tres cosas. Ya que fluidez sin paz interior y sin nadie que aprecie el escucharla está incompleta.
    Las pocas personas que hemos tenido el placer de tener esta vivencia somos privilegiados. En el cajón de la felicidad este es uno de los mejores recuerdos. Ahora ya sabemos que con trabajo todo es posible. Doy garcias a Dios por ello.
    Sí, hemos de tener mucho ánimo en el camino, ya que el Monasterio sólo fue el primer paso. Alguna vez, todos los que hemos hecho la terapia deberíamos quedar y hacer una estancia en el Monasterio unos días o un fin de semana. Sería fantástico.

    Recurdos a todo el Monasterio, personas, árboles, amaneceres, etc…

    Mucho ánimo a ti también en tu senda y mucha felicidad en tu vida.

    Josep López
    600450998

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s