De re apicula i la mel del Monestir de les Avellanes (3a part)


Recordem que a inicis dels anys 20 del segle passat, els Germans Maristes havien introduït la moderna apicultura mòbil a la comarca de la Noguera, a través de l’explotació de les abelles que tenien al Monestir de les Avellanes. A continuació us transcrivim l’article “La Colmena Moderna”, que es va publicar el 17 de maig de 1927 al rotatiu El diario de Lérida.

La base de la riquesa mel·lífera és el rusc mòbil. La Terra Ferma és rica en floració i mel, riquesa que es perd per negligència, rutina i ignorància del nostre poble.

Per tal de combatre aquesta ignorància i donar els mitjans pràctics per a recollir aquesta mel, es va fer un conferència el dia 8 de maig a la vila d’Àger. El G. Lucio, religiós marista del convent de N. S. de Bellpuig de les Avellanes, especialitzat en aquest ram de producció, amb resultats extraordinaris, fruit dels seus coneixements i llarga experiència, en fou l’amfitrió.

Per escoltar les paraules del modern apicultor, va acudir a Àger un nombrós públic de la vall, juntament amb els nens de les Escoles Municipals, acompanyats del seus mestres, així com entusiastes admiradors de l’apicultura moderna.

La conferència, a més de la teoria sobre els punts essencials del manteniment i explotació de l’abella, segons els sistemes moderns, va ser una lliçó pràctica per a tots els assistents. Es va posar a la vista un rusc, a partir de la qual es van explicar les avantatges que tenen aquest tipus de ruscs.

Els oients, es van convèncer de la poca despesa que exigeix una indústria que rendeix més benefici que qualsevol altra; assegurant un rendiment anual de 50 pessetes per rusc. Els instruments necessaris són, una centrifugadora o extractor, un desoperculador, un raspall, un esperó, caixes porta panells, cera fosa i una llanterna.

Amb la participació dels oients, es van fer les operacions d’extracció de mel dels panells, us de la centrifugadora, muntatge de panells i introduir cera fosa. Finalment com a colofó de la conferència, es fa fer el trasllat d’un rusc fix a un de mòbil, introduint l’eixam per damunt de la caixa. Tot davant dels més valents que van vèncer la por, que van honorar a les abelles donant-los confiança, a la qual van correspondre elles sense picar a ningú.

En fer aquesta última operació, es va utilitzar la manxa per tirar fum a les abelles, amb la qual cosa es domina y amansa la bravura de les abelles. Així doncs amb atenció i concurrència, van demostrar els habitants de la bonica vall d’Àger, l’entusiasme i amor que sostenen pel progrés i l’avenç.

Als apicultors de sistema fix se’ls va posar prop del conferenciant per tal que veiessin i fessin algunes operacions i palpessin lo fàcil que els seria aplicar els mètodes moderns a l’explotació de l’abella, i no perdre la rica floració de romaní, i altres plantes mel·líferes de la comarca de la Noguera, el rendiment anual de la qual es pot avaluar en uns 8.000 quilograms com a mínim per a la vall d’Àger.

Vegeu també: 1a i 2a part

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s