10 de setembre de 1910, cent anys de l’arribada dels maristes al Monestir de les Avellanes (II)


Segona part de la història de la casa pairal marista de Catalunya: l’arribada a Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.

Seguint el relat de la primera part, recordem que el Germans Maristes s’havien quedat sense noviciat després dels fets de la Setmana Tràgica. Un fet prou greu com per caure en el desànim i la desconfiança. La veritat fou molt diferent, l’Institut Marista estava en clar creixement, es formaven noves comunitats, s’obrien noves escoles… Com l’au fènix calia renéixer de les cendres. Després de l’incendi de Sant Andreu la residència provincial s’instal·laria al carrer Lauria n. 58 de la ciutat comtal.

Cercar nova casa per al noviciat fou una mica més complicat. En primer lloc els germans valoraren la possibilitat de tornar a Sant Andreu, però l’octubre de 1909 es va desestimar definitivament aquesta opció. El nou emplaçament havia de reunir unes condicions molt concretes per tal d’instal·lar-hi la secció formativa de la província. Es van recórrer molts llocs de Navarra, Aragó i Catalunya, ja què a l’hora d’escollir la situació del nou noviciat calia valorar elements morals, higiènics, climàtics, econòmics, etc.

A principis de 1910 el G. Hilario José, director del col·legi de Lleida, informava de que a uns 15 quilòmetres de Balaguer hi havia un antic convent. Des de llavors els membres del consell provincial el van visitar en diverses ocasions. El germà assistent general hi va estar per Pasqua de Resurrecció, i el descrigué de la següent forma: el lloc és tranquil, sa y gaudeix d’independència, però està molt apartat i amb males comunicacions. L’agost de 1910, després dels exercicis espirituals, els superiors van reunir-se per tal de valorar-ne els avantatges i els inconvenients, i finalment van optar per adquirir l’antic monestir.

El 1910 la família Santesmases de Lleida, era la propietària del Monestir de les Avellanes. Ben aviat s’arribà a un acord i a la firma de les escriptures. La compra de l’antic monestir i unes 300 hectàrees de terrenys dels voltants va suposar 85.000 pts. Els sepulcres dels comtes d’Urgell ja no hi eren, l’any 1906 havien estat venuts i en aquells temps estaven camí de l’estranger.

La tarda del 10 de setembre de 1910 arribava el primer grup de novicis al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. Allí els esperaven el germà Provincial i un reduït grup de germans que els havien precedit per tal de preparar la rebuda i allotjament dels estudiants. En arribar, l’antic edifici presentava en un estat lamentable de conservació. Els primers germans van haver de dormir a la casa dels masovers i alguns al paller. Ben aviat es posaren mans a l’obra i arreglaren els principals espais de la casa: el dormitori dels arcs, l’església, les aules a l’antic palau de l’abat…, començaren a recuperar l’entorn amb els conreus de les oliveres, ametllers, cereal, la mel…, així com reconstruïren el conducte de la Font de la Mallola que des de temps immemorials duia l’aigua al monestir.

Dos anys després el Monestir de les Avellanes fou el lloc escollit per celebrar el 25è aniversari de la creació de la Província. Més de 200 germans i formants es trobaren al monestir. Monuments i espais simbòlics com el Puig de la Mare de Déu o el Puig de la Creu foren constituïts en aquests anys tan matiners. Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes es convertia definitivament en el nou noviciat i en la casa pairal dels maristes de Catalunya.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s