Vivències de silenci i natura al Monestir de les Avellanes


Hola, em dic Jordi Solans i he estat allotjat al Monestir de les Avellanes durant quinze dies, per tal de realitzar la teràpia Ordóñez de correcció de la tartamudesa. Encara que els seus resultats hauran de comprovar-se en els propers mesos, el balanç és positiu. Crec que és un mètode que aprofundeix en la complexitat de tartamudesa. Permet, en la primera setmana de silenci, aprendre a escoltar i escoltar-te, amb la inestimable ajuda de l’entorn del monestir i la bellesa del seu paisatge.

Encara que només fos per descansar i meditar, el temps estaria molt ben empleat. Només tinc paraules d’agraïment a la comunitat de germans maristes per la seva acollida i les seves atencions, amb un especial salutació als germans Ramon i Alain, que juntament amb el superior Jaume, són les persones de la casa amb qui més he conviscut. No vull oblidar a Robert, sempre ficat a la seva biblioteca, envoltat de papers, i a en Josep que amb infinita paciència ha dirigit la teràpia i ha fet tot el possible i més perquè la meva estada fora agradable.

He deixat per al final enviar-li una abraçada a Teresa, que en el poc temps lliure de què disposava sempre ha estat disposada a compartir conversa i companyia. Segur que ens tornarem a trobar.

Avellanes, 26 setembre 2010

Hola, mi nombre es  Jordi Solans y he estado hospedado en el Monestir de les Avellanes durante quince dias, con el fin de realizar la terapia Ordónez de correción de la tartamudez. Aunque sus resultados tendrán que comprobarse en los próximos meses, el balance es positivo. Creo que es un método que profundiza en la complejidad de tartamudez. Permite, en la primera semana de silencio, aprender a escuchar y escucharte, con la inestimable ayuda del entorno del monasterio y la belleza de su paisaje.

Aunque solo fuera para descansar y meditar, el tiempo estaría muy bien empleado. Solo tengo palabras de agradecimiento a la comunidad de hermanos maristas por su acogida y sus atenciones, con un especial saludo a los hermanos Ramon y Alain, que junto al abad Jaume, son las personas de la casa con quienes más he convivido. No quiero olvidar a Robert, siempre metido en su biblioteca, rodeado de papeles y a Josep que con infinita paciencia a dirigido la terapia y ha hecho todo lo posible y más para que mi estancia fuera agradable.

He dejado para el final enviarle un abrazo a Teresa, que en el poco tiempo libre de que disponía siempre ha estado dispuesta a compartir conversación y compañía. Seguro que nos volveremos a encontrar.

Avellanes, 26 de septiembre de 2010

Advertisements

2 pensaments sobre “Vivències de silenci i natura al Monestir de les Avellanes

  1. Fue un auténtico placer tener la oportunidad de conocerte en tan estupendo entorno y en unas circunstancias tan especiales para tí.
    Te deseamos que la terapia te ayude a conseguir tus objetivos y con tu ejemplo y resultados animes a mas gente a intentarlo.
    Un fuerte abrazo de tus amigos de Burgos

  2. Benvolgut Jordi,

    Espero que el retorn a casa hagi anat molt bé i que els resultats de la teràpia, i els dies viscuts al Monestir de les Avellanes, ja es comencin a notar. Molta sort i força amb en la tasca d’ajudar a escoltar a aquells que no deixen parlar!.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s