La natura i l’art en el pessebre del Monestir de les Avellanes (Nadal 2010)


Un any més el G. Máximo, de la comunitat marista del Monestir de les Avellanes, ens presenta el pessebre del claustre del Monestir de les Avellanes. Enguany ens ha preparat un pessebre molt vinculat a la natura, on l’element fonamental són els arbres de fulla caduca que poblen tot el claustre emboirat, com si d’un bosc es tractés. Uns troncs d’arbres sense fulles que es barregen amb les columnes de color terra del claustre, simulant una continuació d’aquest bosc simbòlic.

Entre aquest arbres hi trobem el Betlem en forma de quadres pintats pel mateix Máximo, recordant l’estil colorit dels vitralls de l’església. Cada pintura, emmarcada també amb branques d’arbre, representa un element del pessebre: el naixement, els pastors, els tres reis mags i finalment l’àngel de l’anunciació situat damunt del cavallet de pintor, amb la paleta i la pintura. Una bonica metàfora com si fos el mateix àngel de l’anunciació el pintor dels passatges del pessebre.

Advertisements

3 pensaments sobre “La natura i l’art en el pessebre del Monestir de les Avellanes (Nadal 2010)

  1. Un molt bon pessebre en un ambient formidable. Molt Bon Nadal a tots els moradors del Monestir.
    Una forta abraçada des del fred geladáissim d’Hongria.
    Jordi

  2. Molt bones Jordi!

    Moltes gràcies pel teu comentari. Bon Nadal a tu i als companys d’Hongria!
    Una abraçada des de les Avellanes!

  3. Avui enmig d´un dia una mica difícil he tingut una alegria podent recordar els bons moments passats a Les Avellanes…
    Des de que tinc us de raó, cada septembre, cap a mitjans, he passat un dia amb vosaltres, germans, us he sentit cantar la missa mes bonica del món!!
    El meu pare va estudiar als Maristes de Lleida, fa moooolts anys, nomes dir-vos que va néixer l´any 37.
    Tots els companys de curs, junt amb les seves families, esposes, fills i nets ens juntavem per passat tot un día a dalt a la casa de colonies junt amb els “hermanos” (així us diuen ells, coses d´aquells anys…) que havien estat els seus professors i tant bé havien guiat els seus passos a cada moment del camí. En tots aquests anys a algun germà li vam tenir que dir adéu…i quina tristor…jo era petita pero igualment els trobava a faltar quan ens retrovavem a l´any seguent, estaven sempre entretenint-nos, la canalla disfrutavem molt, ens preparaven jocs, pinyates, pujaven fruita, el vi… i despres, un dels antics alumnes portava el peixet per a fer una bona “sarssuela” per gaudir-la tots plegats, “Serra”, tots ens recordem de tú allá on siguis…Ploro, si,…ja us he dit que avui es un dia complicat….
    Que son 25 dies a la vida?? molt poquet no?? doncs no, son molts!!
    Cada any un dia a Les avellanes ha sigut MOLT, si, amb majúscules!!
    Gracies

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s