Records d’un campaner del Monestir de les Avellanes


G. Ramon Benseny i la campanaSóc el Germà Marista Ramon Benseny, amb les arrels familiars a Santa Linya. Vaig entrar com a novici al “Convent de les Avellanes” el setembre de 1960. Entre altres coses, els novicis col·làboràvem en diverses tasques i oficis del Convent. Me’n van tocar alguns durant els dos anys de noviciat. El que més recordo va ser el de “Campaner del Convent”. Ho vaig ser de gener a maig de 1962.

Què feia el campaner? Tenia cura de les dues campanes i sobretot fer els tocs que marcaven la marxa de la vida comunitària; cosa molt important en aquells temps en què tot estava ben reglamentat, tant festius com feiners.

Teníem aleshores dues campanes: la campana més important (la campana gran) que marcava els tocs de reglament per a la pregària i la vida comunitària. Estava a dalt de l’antic cimbori monàstic sobre l’escala principal. Els cops de batall els fèiem des del claustre amb una corda adequada al cas. Es deia i es diu “Santiago Apòstol“, encara que popularment la coneixem com “la Santiaga”. No en sabem res més; ni tan sols l’any de la fosa. Mai la vaig veure de prop i menys fer-li una carícia… La nostra era una “amistat” estranya entre campaner i campana, a través d’una corda llarga; ella a dalt, senyora de vens i teulades i jo, a baix…

Campanes del Monestir de les Avellanes

Amb la campana grossa, quins tocs fèiem? Els més importants de cada dia: els tocs de la Missa, de l’Àngelus (matí, migdia i vespre), toc de l’hora, de les Hores i toc de Glòria la nit de Nadal; el toc que anunciava l’arribada dels Reis Mags al Convent, el toc de l’Al·leluia la nit de Pasqua de Resurrecció, el toc de Corpus durant la processó, quan corresponia. També el toc solemne i pausat dels enterraments.

Aquesta campana ue alehores era la “grossa” ara és la petita… És la companya de la campana nova fosa a Os de Balaguer l’any 2011 en el marc del projecte de recuperació de les campanes al Monestir de les Avellanes.

El campaner tenia un privilegi: era l’únic novici que durant el temps del seu “ofici” podia disposar d’un rellotge! Un veritable Roscoff d’armilla que manteniem modestament amagat a la butxaca de la sotana.

Campana del claustre, 1921No puc, però, oblidar la campana del claustre. Ja era al mateix lloc l’any 1921, segons una fotografia que guardem a l’arxiu. Segurament durant la guerra la van amagar. De fet, l’any 1940 ja estava al lloc de sempre. Però per maldades circumstàncies es va trencar l’any 1944. Portada a una foneria va tornar al “seu tron claustral” l’any 1945. Aquí tenim el seu DNI:

Santa María de las Avellanas / Hermanos Maristas / Fundición Hijos de Constantino Linares / Proveedores de la Casa Real / Laudetur Iesus Christus et Maria Mater Eius. Amen. Madrid – 1945.

Era la campana per a tocs forans… o cercar i cridar a algú. Així per exemple: El Director, un toc; l’Administrador, dos tocs; l’encarregat de la finca, tres tocs; el Mossèn, quatre tocs; el metge, quan arribava, cinc tocs… Certament, no hi havia els mòbils d’ara. Ai, Senyor, quins temps!

Article del G. Ramon Benseny i Beso. Publicat a la revista “El Batall” en motiu de la XXVII Trobada de Campaners de Catalunya a Os de Balaguer. 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s