El Germà Marista Ramon Benseny, superior del Monestir de les Avellanes, durant la XVII Trobada de Campaners de Catalunya, va dedicar la següent poesia al seu poble Santa Linya (La Noguera).
Ara, coincidint amb la Festa Major de Santa Linya us la reproduïm.
LES CAMPANES DEL MEU POBLE (SANTA LINYA)
La campana és veu de Déu
que acompanya nostra vida,
des d’aquell primer bressol
al sospir de l’últim dia.
La campana sempre diu
paraules que entre al cor,
repics que inflamen d’amor
els fills de Nostre Senyor.
La campana amb els seus tocs,
fa pas a la processó,
toca a bodes, toca a mort,
toca a festa, llamp, foc i tempesta…
toca humil a l’oració
i també a Missa Major.
L’ombra del dret campanar
aixopluga tot el poble:
pobres, rics, nens i malalts,
tant hereus com cabalers
com amos i menestrals.
Com em fa tanta tristor
que, quan vénen vents de guerra,
la campana de ma terra
es converteix en canó.
El poble que m’enamora
te un nom que mai no s’oblida…
que em porta records d’història,
que em porta records de vida…
Aquest poble és: SANTA LINYA!
Advertisements
