Acte inaugural de l’exposició “Ermites imaginades” al Monestir de les Avellanes

Amic Antoni,
L'artista i el superiorI tots els qui ara ens acompanyeu, principalment la família de nostre artista, sigueu benvinguts “al Convent de les Avellanes”, com es coneix per aquestes comarques, el nostre Monestir.
Presentem una exposició, es a dir, “una narració”, una “certa experiència interior”. Aquí hi ha records, cor, ànima, i mans. Jo no sóc crític d´art. Per tal no espereu cap mena de valoració d´estil… Això en dona molta llibertat.
He de dir que fa dos anys vam obrir al Monestir l´anomenat “Espai de cultura, art i música”, amb la voluntat de trobar-nos amb gent de la nostra terra que ens enriqueix a tots amb les seves inspiracions i treballs. I ara sento molta alegria de presentar l´obra creativa D´UN FILL DE Santa Linya. I passa una cosa molt bonica. Ho explico: l´Antoni ha exposat pels 4 cantons del món, des de Vic i Barcelona al Marroc, passant per Frankfurt, Amsterdam, Suïssa, París, Marsella, Corea, Japó… i molt més.. i ara el tenim aquí, al nostre territori, ben a prop de la casa on va néixer, de les eres on trillaven els seus pares i padrins i dels carrers on va jugar de petit. Com si diguéssim és una retrobada amb les arrels mai oblidades.
Santa Linya, jo ho sabeu, és un poble petit, però ara amb l´obra de l’Antoni és fa gran, tan gran como els llocs on ha exposat les seves obres. Antoni, allí hi portes el nom del nostre poble, del nostre territori.
Aquest matí he mirat bé i tota l´estona jo sol la teva exposició, millor, la teva inspiració i he intentat captar-ne el sentit i n´he tret algunes conclusions.Visitants a l'exposició
D’entrada el títol m´ha complagut molt: “Ermites IMAGINADES: la fascinació per les ermites”. Es bàsic, sense imaginació, que pot ser una mena de recreació de la realitat, no hi pot haver fascinació… La fascinació de la soledat de Sant Urbà, de l’aïllament quasi absolut en un món de sorolls i estridències que fereixen l´ànima… Els risc de la muntanya escarpada com la nostra serra de Monclús, de l´esforç pacificador de sentir-se a prop dels estels… del xiprer solitari que senyala la drecera com una línia infinita. La fusta, el ferro i més encara, el ferro rovellat, , la pissarra, el filferro… son els elements que l´Antoni empra per “narrar” la seva inspiració QUE SI BÉ ÉS “IRREAL” COM ELL MATEIX RECONEIX, NO HI MANCA TENDRESSA i ESPONTANEITAT.
Antoni gràcies per escollir el Monestir, (lo Convent) un lloc tan emblemàtic a la Noguera per compartir amb nosaltres el do del teu art.
Felicitats, que tinguis molt èxit i t´esperem moltes vegades més.

G. Ramon Benseny i Beso (superior del monestir)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s