Exposició ‘Mística’ a la Sala Capitular del Monestir de les Avellanes


El dissabte 23 de març a les 17:30 h, s’inaugurarà l’exposició “Mística” de la il·lustradora de Balaguer, Meritxell Muñoz. Amb aquesta mostra l’artista vol representar com certs elements del món fantàstic i màgic poden connectar la realitat amb el món sobrenatural.

La il·lustradora Meritxell Muñoz va estudiar a l’Escola Superior d’Art i Disseny de Tàrrega. El dibuix sempre ha format part de la seva vida, de manera que ha estat un camí natural el convertir la seva passió en la seva professió. En els seus treballs hi destaquen les tècniques de l’aquarel·la, el llapis de colors i el collage.

Gran part de les obres de l’artista estan inspirades en la naturalesa, la feminitat, les llegendes i el món màgic. Amb les seves il·lustracions pretén aproximar-nos a la línia que connecta el món real i el fantàstic.

Els principals referents de l aMeritxell Muñoz són artistes femenines contemporànies. En el seu cas cal sumar-hi l’estil dels anys 20 del segle passat, molt present en la major part de les seves il·lustracions. Per això les seves obres es consideren seguidores d’artistes com Margaret Clarl o Ida Rentoul Outhwaite.

L’acte inaugural de dissabte 23 de març comptarà amb la participació especial de la soprano Maria Josep Rúbies, encarregada de presentar a l’artista. L’exposició “Mística” estarà oberta al públic de forma gratuïta fins al proper 14 d’abril de 2019.

Premeu la imatge per veure la notícia

Anuncis

Curs de Mindfulness i Dansa Meditativa al Monestir de les Avellanes (3a edició) (Activitats Avellanes D.O.)


TALLER DE MINDFULNESS I DANSA MEDITATIVA
Activitats “Avellanes DO” de la Casa d’Espiritualitat Marista del Monestir de les Avellanes

Presentació: Connectar amb el moment present fent-nos conscients del que sentim, pensem i fem. A través de diversos exercicis i també de la dansa anirem entrant en l’atenció plena, sense judicis, amb una actitud de total acceptació. Les danses són de moviments molt simples i lents, perfectament realitzables per totes les persones, fins i tot les que tenen la mobilitat reduïda.

Data: 5, 6 i 7 d’abril de 2019

DESCARREGUE-VOS EL PROGRAMA

Professora:

Antònia Capdevila és Llicenciada en Biologia per la Universitat de Barcelona. Des de molt jove s’ha interessat per diverses tècniques de relaxació, meditació i presa de consciència, formant-se amb diversos professors qualificats en aquests àmbits. Més tard, descobreix la dansa meditativa de la mà de Victòria Hernández i la incorpora als seus tallers de mindfulness com a complement eficaç per a assolir els objectius proposats.

Preu i inscripció:

  • Tarifa amb allotjament a la Casa d’Espiritualitat (inclou l’allotjament, els àpats i l’activitat):
    • 2 nits: 165 € (175 € en ús individual d’habitació doble) / 1 nit: 131 € (136 € en ús individual d’habitació doble)
       
  • Tarifa amb allotjament a l’Hostatgeria (*** habitacions dobles)
    • 2 nits: 1 persona: 213,40 € / 2 persones: 382 € (preu per habitació)
    • 1 nit: 1 persona: 155,20 € / 2 persones: 288 € (preu per habitació)
  • Nota: els preus inclouen l’IVA. No inclouen la taxa turística de 0,50 € per persona i dia.
  • Incripció: trucant al 973 43 80 06 o bé avellanes@maristes.org (Es requereixen un mínim de 6 participants per a fer el curs, en cas contrari s’anul·laria. La data límit d’inscripció és el 18 de març de 2018). Cal fer una bestreta de 20€ en el moment de la inscripció.
  • Cal emplenar la butlleta o enviar les dades que s’indiquen a la mateixa. Descarregue la butlleta d’inscripció 

Objectius i metodologia: fer-nos més conscients del que sentim, pensem i fem a partir del moviment. La metodologia emprada serà una breu explicació teòrica, seguida dels exercicis pràctics combinats amb danses.

Destinataris: Activitat dedicada a totes les persones majors d’edat interessades en la dansa meditativa i el mindfulness.

Programa previst:

  • Divendres, 5 d’abril de 2019:
    • 20:30 h. Sopar amb la comunitat de germans i entrega de l’habitació (els qui entrin aquest dia)
  • Dissabte, 6 d’abril de 2019:
    • 8:30 h. Esmorzar
    • 9:15 h. Primera sessió
    • 11:00 h. Descans
    • 11:10 h. Segona sessió
    • 14:00 h. Dinar
    • 16:00 h. Tercera sessió (a l’aire lliure si el temps ho permet)
    • 18:00 h. Descans
    • 18:10 h. Quarta sessió
    • 20:30 h. Sopar
  • Diumenge, 7 d’abril de 2019
    • 8:30 h. Esmorzar
    • 9:15 h. Cinquena i última sessió
    • 14:00 h. Dinar i comiat

Què cal portar: Tipus de roba còmoda. Calçat adequat per fer un passeig per l’exterior si s’escau.

Curs de Gestió de les Relacions interpersonals en Atenció Primària de Salut (Jornada ACIM. Terres de Ponent)


El cap de setmana del 15 al 17 de març de 2019, el Monestir de les Avellanes acull una nova Jornada ACIM. Terres de Ponent. Aquestes jornades se celebren des fa més de 20 anys al Monestir de les Avellanes. Des de l’any 2016 a més el Monestir de les Avellanes és la seu de la Delegació a Lleida de l’Associació Catalana per la Infància Maltractada (ACIM).

En aquesta jornada es tractarà el tema:  Curs de Gestió de les Relacions interpersonals en Atenció Primària de Salut

Des del mes de març de 1999 les Jornades ACIM-Terres de Ponent han estat orientades a la creació d’un espai de reflexió sobre el nostre exercici professional i sobre la nostra actitud física, emocional i mental davant les persones que ens demanen atenció.

Cal fer la inscripció abans del dia 28 de febrer de 2019 mitjançant el full d’inscripció, que cal omplir completament i trametre a acim@acim.cat. Una persona no es considerarà inscrita fins que hagi rebut l’acceptació per part de l’organització. En espera de poder compartir amb tu aquells dies de març de 2019 rep una cordial salutació.

Cap de setmana d’interioritat i pregària per a joves al Monestir de les Avellanes


Ei!! el 9 i 10 de març 20189us proposem un cap de setmana d’interioritat i pregària al Monestir de les Avellanes.  Ens reunirem joves amb inquietuds i ganes de compartir!‬

‪Envia un correu electrònic a fch.pastoral@maristes.com abans del 6 de març. L’activitat té un cost de 25€. T’hi esperem!

‘Kairós’ i l’estada de Dolores García Olmo al Monestir de les Avellanes


Dolores García Olmo, prové de Múrcia, tot i que fa uns mesos que resideix a Lleida on està desenvolupant la seva carrera professional. Fa unes setmanes la Dolores va fer una estada de dues setmanes al Monestir de les Avellanes, convivnt amb la comunitat de Germans Maristes. El principal objectiu de la seva estada era treballar l’anomenada “Teràpia Ordoñez” per tractar la disfèmia que li afecta en la fluïdesa de la parla. La Dolores és l’última de les moltes persones amb la mateixa problemàtica que han fet estada al Monestir de les Avellanes pel mateix motiu. Com sabeu el Monestir de les Avellanes té molt bona relació amb l’Associació de la Tartamudesa de Catalunya (ATCAT) que és qui aplica aquesta teràpia de la mà del seu soci, el Josep Sansalvador. Com es tradició, un cop acaba l’estada demanem a la persona que ens envii un text explicant la seva experiència. Us deixem doncs amb la lectura del text de la Dolores.

Kairós, así llamó mi hermano a la oportunidad que se abría ante mí para poder abordar la limitación que me causa la tartamudez.

Hace años supe, por referencias muy indirectas, que había personas que realizaban una terapia cuyos resultados eran cuestionados por otros. Al cabo de un tiempo vine a coincidir con personas que la realizaron con éxito. Se llama “Terapia Ordóñez” y actualmente la imparte Josep Sansalvador, fundador de la Associació de la Tartamudesa de Catalunya (ATCAT, www.atcat.cat), en el Monestir de les Avellanes.

Lo valoré, me pareció una opción solvente, y un día le pedí a Josep que me la impartiera. Su generosidad y afán de servicio -y los de Teresa, su esposa, que también tuvo que acomodar planes familiares- hicieron que mi deseo se hiciera realidad, y así, el día de Reyes de 2019, llegué al Monasterio.

Cuando viajo y veo un edificio de esa nobleza desde la carretera o la vía del tren, me rindo de admiración y curiosidad. Pero como es normal lo siento ajeno a mí. Aquella tarde de Reyes, al acercarme al Monasterio en el coche y verlo emerger, se me dibujó una sonrisa ilusionada haciéndome consciente de que ese lugar no era ya ajeno a mí, sino que iba a ser mi casa durante dos semanas. Como así fue.

Creo que esa sonrisa se instaló ya en mi cara todos los días, y posiblemente se acentuaba aún más cada vez que con el simple hecho de abrir una puerta, me veía en ese magnífico claustro, que también dejaba que lo sintiera mi casa.

En esas cortas dos semanas, hubo muchas vivencias, y como me gusta estructurar las ideas para exprimirlas mejor, hablaré de cuatro vivencias que se dieron en paralelo:

En primer lugar, mi terapia, guiada por Josep, que por fin me dio herramientas para poder manejar este habla a veces atormentadora. La terapia conllevó silencio absoluto durante una semana; un silencio reparador que serena el ánimo y permite reeflexionar y explorar. Casualmente, en la tienda del Monasterio encontré un libro muy acorde: “Biografía del Silencio”, de Pablo D’Ors, que también me ayudó a aprovecharlo mejor.

La segunda gran vivencia fue mi convivencia con los hermanos maristas. De todos me llevé algo, pero el mayor trato lo tuve con los hermanos Pere, Simeó y Enrique, de la Comunidad de la Casa de Espiritualidad, gracias a la generosidad con la que me dejaron entrar en su cotidianidad e incluso en su Fe. La amabilidad exquisita y elegante con la que tratan a los que llegan a la Casa de Espiritualidad, hacía que todos los que nos sentábamos a su mesa nos sintiéramos importantes, que todo lo que dijéramos pareciera del más alto interés. Y nada desdeñable es tampoco el sentido del humor que flotaba en aquella casa, propio de personas que han vivido y reflexionado mucho, y están por encima de muchas formalidades inservibles.

Otra de las vivencias paralelas fue departir con las personas que llegaban a la Casa de Espiritualidad con otros fines: estancias de trabajo, de estudio, de oración… De todos traté de quedarme algo. También de las personas de la Comarca de la Noguera que venían a la misa del domingo en la majestuosa iglesia del Monasterio. Sentarse en aquellos bancos era entregarse gustoso a la quietud y el silencio.

Y, ligando con esto, la cuarta vivencia: la del lugar y su entorno. El Monasterio de las Avellanas no sólo no me resultó ajeno, sino que llegó a hacerse íntimo. Y también, por qué no decirlo, resultó muy “hablador”. El entorno me entretenía con sus muchos símbolos y guiños, sus amaneceres y atardeceres llenos de colores cada día distintos.

Así puede resumirse mi estancia. Yo sigo trabajando en mejorar mi habla, ahora que por fin tengo una herramienta para hacerlo. Y el Monasterio sigue conmigo.