Crònica de l’acte de presentació de llibre “De Bellpuig a Bellpuig: els premonstratesos, de les Avellanes a Artà

Ahir, en el marc de les festes de Sant Salvador, es va presentar a Artà el llibre De Bellpuig a Bellpuig. Els premonstratesos, de les Avellanes a Artà, editat pel Consell Insular de Mallorca. La presentació va ser a càrrec de la vicepresidenta de Cultura del Consell de Mallorca, Bel Busquets; l’alcalde d’Artà, Manolo Galán; i els coordinadors del llibre, Pere Fullana i Albert Cassanyes. La directora insular de Cultura, l’artanenca Maria Pastor, va exercir com a presentadora de l’acte i va introduir les diferents intervencions.

El volum, de 270 pàgines, recull les aportacions de nou autors, que participaren en les jornades «De Bellpuig a Bellpuig. Els premonstratesos, de les Avellanes a Artà», que es dugueren a terme entre els dies 13 i 15 de setembre de 2019. El llibre recorre, de forma paral·lela, les històries del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes i del seu priorat mallorquí, el monestir de Santa Maria de Bellpuig d’Artà. Són dues històries que convergiren durant dos-cents anys, fins al 1425, quan el monestir de Bellpuig de les Avellanes permutà el priorat mallorquí pel senyoriu sobre la vila d’Os de Balaguer. A partir d’aquest moment, Bellpuig d’Artà perdé el seu caràcter religiós per convertir-se en una possessió agrària, mentre els premonstratesos perduraren a Bellpuig de les Avellanes fins a la desamortització del segle xix. L’objectiu del llibre no és només rememorar la història dels monestirs de Bellpuig, de les Avellanes i d’Artà, sinó reflexionar sobre el patrimoni, sobre allò que queda de les generacions que es van succeint. Vol ser un vincle que uneixi passat i futur.

El volum s’inicia amb una presentació del llibre, escrita per la vicepresidenta Bel Busquets, i amb una introducció, en la qual es defineixen què són els premonstratesos i es fa un breu recorregut per la historiografia sobre aquest orde de canonges regulars. Entrant ja en matèria, el capítol de María Teresa López de Guereño analitza com eren els monestirs premonstratesos des del punt de vista arquitectònic, una qüestió cabdal per interpretar correctament les fonts històriques. Francesc Fité és l’encarregat de presentar els orígens del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes i la seva evolució històrica durant els segles medievals, fent especial èmfasi en la vinculació amb els comtes d’Urgell, que el dotaren amb nombrosos béns i, fins i tot, el convertiren en el seu panteó comtal. La participació dels premonstratesos en la conquesta de Mallorca va suposar que rebessin béns en la ciutat de Mallorca i a la zona d’Artà. Josep Amengual dedica el seu capítol a estudiar l’establiment dels canonges premonstratesos a l’illa i la fundació de Bellpuig d’Artà, amb una clara funció repobladora i de vigilància costanera. La presència premonstratesa a Mallorca va ser efímera, ja que el 1425 abandonaren d’illa. Albert Cassanyes presenta quin va ser el destí de l’antic priorat mallorquí després de la partida dels canonges: Bellpuig es convertí en una possessió que fou, a més, la seu d’un marquesat. Sobre aquesta qüestió tracta el capítol d’Antoni Picazo, que també reflexiona sobre les escasses fonts disponibles per reconstruir la història de Bellpuig d’Artà. En canvi, el monestir de les Avellanes va continuar sota el regiment dels premonstratesos, que, a més, varen viure una època intel·lectualment daurada durant el segle xviii. Finestres, Caresmar, Pasqual, Martí són els quatre canonges en què se centra Alberto Velasco, que estudia  el seu interès en l’obertura de sepulcres i l’estudi de les relíquies. En tot cas, les desamortitzacions del segle xix afectaren el monestir de les Avellanes, que va ser adquirit per Manuel de Oviedo. Pere Fullana examina aquest moment en què les Avellanes era un lloc d’estiueig per a la família de Oviedo, però també objecte d’un pla de recuperació de la vida religiosa protagonitzat pel bisbe Josep M. Benet Serra.

La voluntat interdisciplinària del llibre queda de manifest en els dos darrers capítols del volum. En primer lloc, Robert Porta presenta una exhaustiva recopilació de fons documentals i bibliogràfiques per a l’estudi del monestir de les Avellanes, tot i que molts d’aquests superen l’àmbit del monestir per interessar els estudiosos sobre l’Orde de Premonté. Certament, els historiadors depenen de les fonts documentals, i la importància d’aquestes, junt amb la voluntat de donar-les visibilitat, ha motivat la inclusió d’un capítol sobre aquesta qüestió. El llibre finalitza amb una «guia de passeig» del jaciment de Bellpuig d’Artà elaborat per l’arqueòloga Helena Inglada. L’autora divideix el jaciment en diferents àrees que va recorrent, explicitant les preguntes que generen, i que evidencien que encara queden molts de dubtes per resoldre relatius a Bellpuig.

Durant l’acte també va haver-hi alguns moments de record per al municipi d’Os de Balaguer, agermanat amb Artà  a través dels monestirs de Bellpuig. Així, l’alcalde Manolo Galán va reivindicar la necessitat de rehabilitar l’església de Bellpuig d’Artà per poder-hi col·locar la campana que els va ser regalada per Os de Balaguer quan es va realitzar l’agermanament, el setembre de 2019, campana que, per cert, és germana de la nova campana del monestir de les Avellanes. La vicepresidenta de Consell va recollir el guant i assumí el repte de recuperar Bellpuig com a lloc de cultura i d’art. Esperem que aviat pugui tornar a haver-hi una campana a la despullada espadanya de Bellpuig.

Text del professor Albert Cassanyes i Roig