El monacat, més enllà: expansió i missió, s. XII-XVI (XI Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes)

El 7 i 8 de juliol de 2022 arriben les XI Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes (Història de l’Església i la religiositat). Després de 2 anys sense poder organitzar-les degut a la pandèmia, arribem a la onzena edició amb el tema “El monacat, més enllà: expansió i missió, s. XII-XVI”  (Inscripcions Obertes!)

Aquestes 11es Jornades d’Història de l’Església i la religioistat del Monestir de les Avellanes centrarà en els diferents tipus d’expansió monàstica des de l’edat mitjana fins a la modernitat. L’extensió dels ordes religiosos, primer al món cristià i llavors més enllà d’Europa, significava molt més que una expansió religiosa. Tenia a més a més un impacte en els àmbits culturals, econòmics o intel·lectuals. La presència dels religiosos i religioses era palpable en tot tipus de contactes, interaccions i intercanvis entre pobles a nivell internacional i interècnic.

A través de 10 conferències oferirem una mirada internacional i multidisciplinària a un tema complex i polifacètic. Per una banda s’analitzara l’expansióo del monacat al segle XII i endavant, en concret de monges i monjos del Cister, canonges regulars de Sant Agustí i premonstratesos. Per altra banda s’investigarà l’expansió cristiana més enllà d’Europa, cap al Nou món, amb especial focus en els esforços de conversió de la població nativa a partir de finals del s. XV. En aquest context es tractarà també el tema de les missions i les estratègies dels missioners, tant a la Península Ibèrica com a la resta d’Europa i en Nou Món.

Com cada any, les conferències i els debats estaran complementats per diverses activitats relacionades amb el tema de les actuals jornades.

Programa de conferències

Programa d’activitats de divulgació científica

  • Visita guiada:
    • Sant Bartomeu de Bellpuig i el mausoleu de Ramon Folch de Cardona: un monestir nascut en un món en transformació. (8 de juny, 9:00 h., sortida des del monestir)
  • IX Sopar Medieval “Més enllà de les taules medievals”
    • L’expansió culinària a finals de l’edat mitjana en la gastronomia de Madeira (Portugal)
  • IX Concert nocturn
    • O meu destino, destino meu amb Carolina Blàvia

Més informació ahttp://www.monestirdelesavellanes.com/ca/jornades-dhistoria/xi-jornades-dhistoria/activitats-xi-jornades-dhistoria

Inscripcions obertes!
Vine i viu la història!
Vegeu també les ofertes d’allotjament! i gaudiu de l’estada a l’Hostatgeria del Monestir de les Avellanes

Ànima. I Recital poètic i musical del Monestir de les Avellanes

Coincidint amb la Setmana Internacional dels Arxius, el Monestir de les Avellanes organitza el I Recital poètic i musical a les 19h

Ànima és l’essència de l’ésser humà, en la profunditat dels sentiments retrobats i en el sentit pur de l’amor.

Hi participaran els escriptors i poetes: Vicenç Llorca i Montse Rubinat i els músics: Maria Altadilli David Pradas

Aquest recital cerca una simbiosi artística i cultural entre la litaratura, a través de la poesia, la música a través de la veu i el piano, el patrimoni històric i els espais de custòdia de la memòria com són els arxius i les biblioteques.

Aquest recital es durà a terme a l’antic refectori dels monjos i l’entrada serà gratuïta.

Vicenç Llorca (Barcelona, 1965) s’ha dedicat preferentment al conreu literari de la poesia, de l’assaig i de la novel·la. Com a poeta és autor dels llibres La Pèrdua (1987), Places de Mans (1989), L’Amic Desert (1992), Atles d’Aigua (1995), Cel subtil (1999), Paraula del món. Antologia 1983-2003 (2004), Ciutats del vers (2005), De les criatures més belles (2006), L’últim nord (2008), Les places d’Ulisses. Poesia reunida 1984-2009 (2010), Calendari d’instints (2014), Cos de poderosa llum (2019) i l’antologia La frase immutable. Poemes escollits (2019). Ha guanyat els premis Salvador Espriu de poesia jove, Ausiàs Marc, Vicent Andrés Estellés, Benvingut Oliver o Vicent Andrés Estellés de Burjassot, entre d’altres. Un dels seus poemes, “Les mans d’una ciutat” es pot llegir sobre un suport escultòric de bronze a la Plaça Catalunya de Santa Coloma de Gramenet. 

Montse Rubinat (Barcelona, 1976) escriu poesia, contes infantils i narracions, és editora d’antologies i dinamitzadora cultural. Imparteix conferències de cultura literària i d’història medieval, cursos i tallers d’escriptura, condueix clubs de lectura i de cinefòrum i fa presentacions de llibres. A més, publica articles d’opinió en premsa escrita. Es defineix com a poeta, filosofa metafísica i reflexiva i humanista, reivindicadora de la cultura dels antics grecs i del renaixement italià.

Ha publicat un conjunt de relats en obres col·lectives, A l’ombra del Decameró (2014), L’Esperit de la muntanya (2015), Adéu, falcó de ponent (2016), Si encara hi fossis (2017), A l’ombra de Boccaccio (2018) i El bes etern (2020). Altrament, el 2017 publica el conte infantil La princesa de xocolata i el 2020, Un estel brilla al cel. El 2021 publica el primer poemari, Tornar a néixer. Sota el signe d’omega.

Ha guanyat el 2n Premi Guillem de Belibasta (2015) i ha quedat finalista del Premi de narrativa curta Vent de Port (2016 i 2017) i del I Concurs de relats eròtics DO de vins del Penedès (2018).

Maria Altadill (Tarragona, 1975) Obté el Títol Professional de Cant en el Conservatori de Tarragona el 1998. Aquell mateix any ingressa a la Schola Cantorum Basiliensis (Suïssa), on durant dos anys s’especialitza en música renaixentista i barroca amb el professor Richard Levitt, participant en diversos màsters i projectes
dirigits per A. Marcon, J.A. Bötticher, C. Banchini, O. Ghiglia, S. Azzolini… Des de l’any 2000 continúa els seus estudis de cant a la mateixa “Musikhochschule” amb Kurt Widmer, obtenint la llicenciatura l’any 2003. Posteriorment es perfecciona amb Michelle Moser, Heidi Wölnerhansen, Enriqueta Tarrés i Àngel Soler.

Ha cantat com a solista en festivals europeus i sud-americans, sota la direcció de Nicolau de Figueiredo, Bruce Dickey, Charles Toet, Anthony Rooley, i com a membre dels ensembles Cantus Figuratus, dirigit per Dominique Vellard, de I Suonatori di S. Antonio dei Portoghesi, l’Arcadia, Axivil, Exaudi, Camerata Freiburg, amb Widfried Toll, Le Tendre Amour, Los Músicos de su Alteza, La Paix du Parnase, La Cetra, Capriccio Basel, Orchester der Schola Cantorum Basiliensis, Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida… I en diferents produccions operístiques a l’Ópera Studio de Ginebra, al Stadt Theater de Basilea, i a l’Auditorio Nacional de Madrid.

David Pradas (1974, Castellserà) és enginyer i músic, formació que seguí paral·lelament i que culminà a Manresa on, mentre acabava enginyeria a la Universitat Politècnica, estudiava harmonia, composició i orquestració amb Manel Camp i Llibert Fortuny, entre d’altres professors. Prèviament havia rebut formació clàssica al Conservatori del Liceu i al de Cervera.

D’aquella època són els seus dos primers discs: L’altra part (1999) i Zodíac (2000) per a piano sol. La dècada següent continuaria la formació de musicologia a la Universidad de la Rioja i producció musical a l’escola Microfusa de Barcelona.

Després de realitzar un postgrau en Composició Musical i Tecnologies Contemporànies a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, funda la productora musical La Gata Roja Produccions  espai creatiu que li permet enregistrar des d’aquell moment tots els seus treballs següents: El Balancí (2010) 14 micro-peces per a piano sol per a poesia i dibuix i rEsd9 (2011) el seu primer disc electroacústic on incorpora sons quotidians en un intent d’explorar nous plans sonors.