Exposició ‘Silenci que no calla’ a la Sala Capitular del Monestir de les Avellanes


L’11 d’octubre de 2020 a les 11:15 s’inaugura l’exposició “Silenci que no calla” del barceloní amb arrels mollerussenques, Llorenç Garcia Isanda. Emprant un vers del poeta Francesc Garriga com a títol, l’artista ens convida a reflexionar sobre la natura i l’impacte de l’activitat humana en ella.

Habitualment relacionem el silenci amb la manca de paraules. Però hi ha silencis que no callen, perquè no tenen res a veure amb la veu ni els sons. Llorenç Garcia Isanda ens convida a escoltar les veus d’uns silencis que sovint ens diuen més que les paraules. Mirar el silenci, valorar la bellesa de les formes humils de la natura, capturar moments efímers, crear noves formes a partir de l’observació de l’entorn. Intuïcions suggerents que ens proposen una reflexió sobre la natura i els efectes de l’activitat humana.  

https://static.wixstatic.com/media/5470e9_e4e37abc3db4424b9742d70e27a77602~mv2.jpg/v1/fill/w_594,h_352,al_c,q_80,usm_0.66_1.00_0.01/5470e9_e4e37abc3db4424b9742d70e27a77602~mv2.webpLlorenç Garcia Isanda és un artista amb arrels mollerussenques, nascut a Barcelona el 1987. Es forma a l’Escola Massana i l’Escola d’Art i disseny de la Llotja de Barcelona, entre d’altres. S’inicia en la recerca amb el reciclatge artístic, i actualment experimenta amb la talla de fusta creant formes orgàniques amb referents del món vegetal. L’artista ha exposat ha realitzat diferents exposicions arreu de Catalunya i ha participat en diversos festivals artístics, com el ReciclArt de Sitges.

L’exposició serà visitable fins al 29 de novembre a la Sala Capitular del Monestir de les Avellanes. Tant l’acte inaugural com la visita a l’exposició són d’accés lliure i gratuït.

Un any de l’agermanament entre Artà i Os de Balaguer (Monestir de les Avellanes-Bellpuig d’Artà)


Aquest 28 de setembre, es compleix el primer aniversari de l’agermanament entre les viles d’Artà i Os de Balaguer. Per aquest motiu redactem aquestes línies, tot recordant aquesta efemèride, fent un repàs d’allò que ha significat i per continuar pensant en tot el que podem fer en endavant.

Recordant l’agermanament

El divendres 27 de setembre de 2019, una delegació de l’Ajuntament d’Artà, encapçalada pel seu batle Manolo Galan i Massanet, va aterrar a l’aeroport d’Alguaire (Lleida) per representar la vila d’Artà en l’acte d’agermanament amb Os de Balaguer.

Feren estada al monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, que compta des de l’any 2000 amb una hostatgeria monàstica, en la qual pogueren allotjar-se. D’allí participaren als actes de la Festa Major d’Os de Balaguer i feren una visita als principals punts destacables del municipi, acompanyats de diferents membres de l’ajuntament de la vila, entre ells l’alcaldessa Estefania Rufach i Fontova.

L’endemà, 28 de setembre a les 12:30h, a la Plaça de la Font d’Os de Balaguer, els dos batles segellaren l’agermanament entre ambdues viles. Un agermanament que era també un retrobament, després de més de set segles, en que els monjos del monestir de Bellpuig de les Avellanes hagueren de marxar del Priorat de Bellpuig d’Artà.

L’agermanament al llarg de l’any

La visita dels representats d’Artà a Os de Balaguer va ser molt fructífera, més enllà dels actes públics, ja que també es va dedicar l’estada a conversar i intercanviar coneixements sobre les realitat d’ambdós municipis.

Alguns dels aspectes que es van apuntar, van ser per exemple el fet que els termes municipals tant d’Artà com d’Os de Balaguer, són d’una extensió similar i que inclouen paratges amb alt valor natural i paisatgístic. Així per exemple en el vessant del sector turístic, ambdós municipis comparteixen projectes que posen l’èmfasi en la natura i en el visitant o turista que cerca quelcom alternatiu als conceptes clàssics del turisme de masses. Artà té el valuós parc natural, mentre que Os està inserit dins de les terres del Montsec, de gran bellesa paisatgística i zona de màxima protecció del cel nocturn.

També en aquestes converses sorgiren els projectes sobre els dos monestirs. Bellpuig d’Artà i Bellpuig de les Avellanes, l’eix vertebrador d’aquest agermanament. Ambdós monestirs tenen un simbolisme especial en el sí de cadascun dels municipis. Sobre aquest fet hom creu que cal posar en valor de nou el vincle històric entre els dos llocs. Bellpuig de les Avellanes és un bon model, com a casa que des de fa anys s’esmerça per recuperar, preservar i difondre el seu patrimoni, essent també un projecte de valor per al seu territori. Potser els punts de partida estan en posicions diferents, però també Bellpuig d’Artà camina cap a la seva recuperació a nivell patrimonial i al mateix temps per ser un espai per als atenencs, tot preservant-ne la seva identitat i valor històric.

Al llarg d’aquest any, un dels nostres objectius ha estat que els veïns d’ambdós municipis coneguin les realitats dels pobles agermanats. Des de l’Hostatgeria del Monestir de Bellpuig de les Avellanes, es va oferir una oferta destinada a tots els artanencs i artanenques, que volguessin fer estada al nostre monestir. Aquesta oferta continuarà en marxa, ja que en aquest any de pandèmia tot ha estat paralitzat. En la mateixa línia Os de Balaguer, llueix a l’entrada de la vila la placa que recorda a tots els visitants l’agermanament amb Artà. També s’han realitzat xerrades i es va fer una primera exposició, per tal que els habitants d’Os de Balaguer fossin coneixedors d’aquesta història comuna i també, de manera introductòria, de quins són els principals elements que caracteritzen el poble d’Artà.

En la mateixa línia la revista Bellpuig o Ràdio Artà han estat mitjans difusors de l’agermanament i d’explicar la realitat d’Os de Balaguer i Bellpuig de les Avellanes als artanencs i artanenques. Actes com la presentació de la campana, o la recent presentació del llibre “De Bellpuig a Bellpuig: els premonstratesos de les Avellanes a Artà” han servit per la difusió de l’agermanament entre els veïns d’Artà.

En tot aquest any també hi ha hagut com a protagonistes les dues campanes, que han esdevingut el símbol de l’agermanament. Sí el 28 de setembre de 2019 el batle d’Artà en feia el primer repic, pocs dies després començaven les gestions per tal que la campana “Santa Maria de Bellpuig d’Artà” viatgés cap a Mallorca. Tots rebíem amb gran alegria la notícia de la seva arribada, exposició i posterior presentació el 13 de desembre de 2019 amb presència de  na Catalina Cladera, presidenta del Consell de Mallorca. En la mateixa línia Bellpuig de les Avellanes ha pogut posar el jou a la seva campana i ara ambdues, resten exposades a cada lloc a l’espera de que siguin instal·lades.

No podem oblidar l’impacte als mitjans de comunicació que va tenir tant l’agermanament, com les diferents notícies relacionades amb aquest fet i els que s’han donat posteriorment.

Finalment cal dir que en tot moment hem estat en constant comunicació, tant per compartir el dia a dia d’ambdós pobles, com per anar fent seguiment mutu dels projectes endegats i que ens vinculen. La pandèmia del Covid19 ha impedit propostes de retrobament que es preveien, però que reprendrem ben segur un cop hagi passat.

L’agermanament en endavant

Com es pot veure l’agermanament entre Artà i Os de Balaguer, tot i la pandèmia del Covid19, ha estat prou fructífer. El fet que hi hagi molts projectes en marxa fa pensar que això continuarà així, i que ben segur en sortiran de nous: a través dels mitjans de comunicació, difonent i promovent l’estudi històric i artístic d’ambdós monestir, compartint tradicions i cultura, traçant formes de compartir la realitat socioeconòmica, generant sinergies per preservar i difondre el valor natural de cadascun dels territoris, implicant-hi el teixit associatiu i educatiu…

Així doncs pensem que cal seguir treballant per demostrar que aquest no és un agermanament, que figuri només en un paper o en senyals a les entrades dels pobles. És un agermanament que, en sintonia amb cadascuna de les realitats dels municipis, cerca torbar punts de connexió que siguin d’utilitat per a ambdós pobles, amb l’objectiu de seguir construint una identitat comuna i retrobada, des de la seva diversitat i pluralitat.

És evident que l’element simbòlic que ens queda en els propers mesos, serà la instal·lació de les dues campanes germanes. L’una al campanar de Bellpuig de les Avellanes, la qual completarà la recomposició del mateix i l’altra a l’espadanya de Bellpuig d’Artà, amb la que es recuperarà el so de les campanes a l’antic priorat artanenc. Quedarà planificar una festa, en que ambdues campanes sonin juntes.

Article publicat a la Revista Bellpuig (N. 1043, de 25 de setembre 2020)

Ja tenim la Loteria dels Amics del Monestir de les Avellanes!


LAssociació d’Amics del Monestir de les Avellanes, posa a la vostra disposició participacions de la Loteria de la Grossa de Cap d’Any per al sorteig del 31 de desembre de 2020.

Continuem apostat per la Grossa de Cap d’Any, perquè Loteries de Catalunya destina tots els beneficis a finalitats socials. Aquest fet va en sintonia amb la finalitat sense ànim de lucre de la nostra associació, ja que l’aportació que es destina als Amics del Monestir de les Avellanes s’empra per a les accions socials i culturals, promogudes des de la nostra entitat.

Algunes de les accions, projectes i activitats que realitzem són:

  • Cuidem i difonem el patrimoni històric i artístic del monestir
  • Realitzem o col·laborem en cursos, tallers i xerrades
  • Promovem anualment les Jornades d’Història de l’Església i la religiositat
  • Donem suport a la tasca cultural que representen els diversos fons arxivístics i biblioteca de què disposa el monestir.
  • Col·laborem en la promoció de les activitats religioses pròpies del Monestir i comarca.
  • Realitzem concerts i exposicions
  • Participem o impulsem publicacions relacionades amb el Monestir de les Avellanes.
  • Participem en accions socials i solidàries.
  • Col·laborem i generem sinergies amb el territori.

22è Festival d’Orgues de Ponent i del Pirineu i 6è Concert d’Orgue del Monestir de les Avellanes


Un any més, l’Associació Amics de l’Orgue de les Comarques de Lleida torna a posar-se a disposició d’organistes i intèrprets de renom per a oferir a la societat lleidatana un ampli ventall d’actuacions musicals on l’orgue és l’eix central de tots ells.

XXII Festival de Música de Tardor ORGUES DE PONENT I DEL PIRINEU 2020 ve marcada per la irrupció del Covid19 a les nostres vides.

D’aquesta manera, la nostra Associació no tanca les portes al món de la cultura, i juntament amb l’Institut d’Estudis Ilerdencs-Diputació de Lleida, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, les Regidories de Cultura dels Ajuntaments participants, Joventuts Musicals de la Cerdanya i l’Associació Amics de l’Orgue de Sant Llorenç de Morunys, ens oferirà el XXII Festival de Música de Tardor ORGUES DE PONENT I DEL PIRINEU 2020 entre el 10 de setembre i el 17 de desembre, i que constarà de catorze concerts distribuïts a les poblacions de les Borges Blanques, Cervera, Lleida, Os de Balaguer-Les Avellanes, la Pobla de Segur, Puigcerdà, Sant Llorenç de Morunys, la Seu d’Urgell, Talarn, Tàrrega, Torres de Segre, Tremp i Verdú.

Com ha estat sempre, l’accés als concerts serà gratuït, però caldrà tenir en compte les mesures de seguretat que aconsellen les autoritats sanitàries:

  • obligació d’accedir-hi amb mascareta
  • evitar aglomeracions a l’entrada i sortida
  • desallotjar l’església amb celeritat
  • assistir al concert amb suficient antelació i mantenir al seu interior la fonamental distància preventiva.

L’aforament quedarà reduït per complir amb la normativa de distància social permesa. Per tant, les persones que vulguin assistir-hi, caldria consultar amb la Regidoria de Cultura de l’ajuntament corresponent les condicions d’accés.

També cal remarcar que, seguint les recomanacions sanitàries, aquest any no s’han editat programes de mà en paper.

Conseqüentment, si es vol rebre el programa de mà del festival, en format PDF, cal escriure a l’adreça electrònica: odpidp@gmail.com  i sol·licitar-lo.

Així mateix, durant el concert s’informarà per megafonia en primer lloc de la trajectòria professional dels músics que hi actuaran i seguidament les obres que es vagin a interpretar.

 

A continuació us indiquem la Programació General d’enguany:

Crònica de l’acte de presentació de llibre “De Bellpuig a Bellpuig: els premonstratesos, de les Avellanes a Artà


Ahir, en el marc de les festes de Sant Salvador, es va presentar a Artà el llibre De Bellpuig a Bellpuig. Els premonstratesos, de les Avellanes a Artà, editat pel Consell Insular de Mallorca. La presentació va ser a càrrec de la vicepresidenta de Cultura del Consell de Mallorca, Bel Busquets; l’alcalde d’Artà, Manolo Galán; i els coordinadors del llibre, Pere Fullana i Albert Cassanyes. La directora insular de Cultura, l’artanenca Maria Pastor, va exercir com a presentadora de l’acte i va introduir les diferents intervencions.

El volum, de 270 pàgines, recull les aportacions de nou autors, que participaren en les jornades «De Bellpuig a Bellpuig. Els premonstratesos, de les Avellanes a Artà», que es dugueren a terme entre els dies 13 i 15 de setembre de 2019. El llibre recorre, de forma paral·lela, les històries del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes i del seu priorat mallorquí, el monestir de Santa Maria de Bellpuig d’Artà. Són dues històries que convergiren durant dos-cents anys, fins al 1425, quan el monestir de Bellpuig de les Avellanes permutà el priorat mallorquí pel senyoriu sobre la vila d’Os de Balaguer. A partir d’aquest moment, Bellpuig d’Artà perdé el seu caràcter religiós per convertir-se en una possessió agrària, mentre els premonstratesos perduraren a Bellpuig de les Avellanes fins a la desamortització del segle xix. L’objectiu del llibre no és només rememorar la història dels monestirs de Bellpuig, de les Avellanes i d’Artà, sinó reflexionar sobre el patrimoni, sobre allò que queda de les generacions que es van succeint. Vol ser un vincle que uneixi passat i futur.

El volum s’inicia amb una presentació del llibre, escrita per la vicepresidenta Bel Busquets, i amb una introducció, en la qual es defineixen què són els premonstratesos i es fa un breu recorregut per la historiografia sobre aquest orde de canonges regulars. Entrant ja en matèria, el capítol de María Teresa López de Guereño analitza com eren els monestirs premonstratesos des del punt de vista arquitectònic, una qüestió cabdal per interpretar correctament les fonts històriques. Francesc Fité és l’encarregat de presentar els orígens del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes i la seva evolució històrica durant els segles medievals, fent especial èmfasi en la vinculació amb els comtes d’Urgell, que el dotaren amb nombrosos béns i, fins i tot, el convertiren en el seu panteó comtal. La participació dels premonstratesos en la conquesta de Mallorca va suposar que rebessin béns en la ciutat de Mallorca i a la zona d’Artà. Josep Amengual dedica el seu capítol a estudiar l’establiment dels canonges premonstratesos a l’illa i la fundació de Bellpuig d’Artà, amb una clara funció repobladora i de vigilància costanera. La presència premonstratesa a Mallorca va ser efímera, ja que el 1425 abandonaren d’illa. Albert Cassanyes presenta quin va ser el destí de l’antic priorat mallorquí després de la partida dels canonges: Bellpuig es convertí en una possessió que fou, a més, la seu d’un marquesat. Sobre aquesta qüestió tracta el capítol d’Antoni Picazo, que també reflexiona sobre les escasses fonts disponibles per reconstruir la història de Bellpuig d’Artà. En canvi, el monestir de les Avellanes va continuar sota el regiment dels premonstratesos, que, a més, varen viure una època intel·lectualment daurada durant el segle xviii. Finestres, Caresmar, Pasqual, Martí són els quatre canonges en què se centra Alberto Velasco, que estudia  el seu interès en l’obertura de sepulcres i l’estudi de les relíquies. En tot cas, les desamortitzacions del segle xix afectaren el monestir de les Avellanes, que va ser adquirit per Manuel de Oviedo. Pere Fullana examina aquest moment en què les Avellanes era un lloc d’estiueig per a la família de Oviedo, però també objecte d’un pla de recuperació de la vida religiosa protagonitzat pel bisbe Josep M. Benet Serra.

La voluntat interdisciplinària del llibre queda de manifest en els dos darrers capítols del volum. En primer lloc, Robert Porta presenta una exhaustiva recopilació de fons documentals i bibliogràfiques per a l’estudi del monestir de les Avellanes, tot i que molts d’aquests superen l’àmbit del monestir per interessar els estudiosos sobre l’Orde de Premonté. Certament, els historiadors depenen de les fonts documentals, i la importància d’aquestes, junt amb la voluntat de donar-les visibilitat, ha motivat la inclusió d’un capítol sobre aquesta qüestió. El llibre finalitza amb una «guia de passeig» del jaciment de Bellpuig d’Artà elaborat per l’arqueòloga Helena Inglada. L’autora divideix el jaciment en diferents àrees que va recorrent, explicitant les preguntes que generen, i que evidencien que encara queden molts de dubtes per resoldre relatius a Bellpuig.

Durant l’acte també va haver-hi alguns moments de record per al municipi d’Os de Balaguer, agermanat amb Artà  a través dels monestirs de Bellpuig. Així, l’alcalde Manolo Galán va reivindicar la necessitat de rehabilitar l’església de Bellpuig d’Artà per poder-hi col·locar la campana que els va ser regalada per Os de Balaguer quan es va realitzar l’agermanament, el setembre de 2019, campana que, per cert, és germana de la nova campana del monestir de les Avellanes. La vicepresidenta de Consell va recollir el guant i assumí el repte de recuperar Bellpuig com a lloc de cultura i d’art. Esperem que aviat pugui tornar a haver-hi una campana a la despullada espadanya de Bellpuig.

Text del professor Albert Cassanyes i Roig

Presentació, a Artà, del llibre “De Bellpuig a Bellpuig. Els premonstratesos de les Avellanes a Artà”


Aquest llibre és un dels resultats de les jornades que, amb el títol “De Bellpuig a Bellpuig. Els premonstratesos, de les Avellanes a Artà“, tingueren lloc a Palma i Artà els dies 13, 14 i 15 de setembre de 2018. Unes jornades organitzades pel Departament de Cultura del Consell de Mallorca amb la col·laboració de diverses institucions com ara l’ajuntament d’Artà, l’ajuntament d’Os de Balaguer, el Germans Maristes, el Monestir de les Avellanes i la Universitat de les Illes Balears, entre d’altres.

Durant tres dies es reuniren especialistes de les illes però també d’altres vinguts de Lleida i Madrid per compartir coneixement entorn a la història del monestir de Santa Maria de Bellpuig i els canonges que el varen fundar com a filial del Monestir de Santa Maria de Bellpuig les Avellanes, d’Os de Balaguer. Una trobada, coordinada per Albert Cassanyes i Pere Fullana, que també va incloure dins el programa d’actes l’agermanament entre els municipis d’Os de Balaguer i d’Artà a través dels respectius monestirs de Bellpuig, que compartiren nom, orde i història durant dos segles.

Cal recordar que amb aquestes Jornades es van iniciar els tràmits d’agermanament entre Os de Balaguer i Artà, els quals es van segellar el passat 28 de setembre de 2019.

L’acte de presentació serà a Artà a les 19.30 h, a càrrec de Bel Busquets, vicepresidenta i consellera executiva de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca; Manuel Galán, batle d’Artà; i Pere Fullana i Albert Cassanyes, coordinadors de l’edició i autors del text introductori, als jardins de Na Batlessa.

Esperem més endavant fer una presentació també aquí a casa nostra.