Acte inaugural de l’exposició de pintura “Tragó de Noguera. No a l’oblit” al Monestir de les Avellanes


El dissabte 3 de juny de 2017 a les 19:00 h, us convidem a l’acte inaugural de l’exposició de pintura “Tragó de Noguera. No a l’oblit” de Miquel Rius.

El programa de l’acte serà:

Lectura de poesies a càrrec de Maria Cortés

  • El meu poble (Núria Guasch)
  • Meditació última (Miquel Martí i Pol)
  • Records que fan història. Tragó de Noguera (Pau Monsonís)
  • Si un dia sóc terra (Josep M. Andreu)

Acompanyades de guitarra a càrrec d’Àlex Rosanes

  • Dos preludis. Llàgrima i Adelita (Francesc Tàrrega)
  • El noi de la mare (Popular catalana. Arrengament per a guitarra)
  • El testament d’Amèlia (Popular catalana. Arranjament de Miquel Llobet)
  • Dansa per guitarra barroca (Gaspar Sanz)

En finalitzar l’acte pica-pica i brindis. Entrada gratuïta

L’Espai Cultura, Art i Música del Monestir de les Avellanes amb la col·laboració de l’Associació d’Amics de Tragó de Noguera promouen aquesta exposició de pintura. L’autor és Miquel Rius, fill de Tragó de Noguera, qui reprodueix el record i el sentiment cap al poble natal, desaparegut sota les aigües l’any 1962, amb el seu traç pictòric més personal.

L’exposició estarà visitable al claustre del Monestir de les Avellanes, del 3 de juny al 30 de juliol de 2017. Entrada gratuïta.

Actes del 50 aniversari del retorn de les restes dels Comtes d’Urgell al Monestir de les Avellanes


Aquest 2017 es compleixen 50 anys del retorn de les restes dels comtes d’Urgell a les església del Monestir de les Avellanes. Fou l’any 1967, quan es va restituir una part del dany causat l’any 1906 amb la venda dels sepulcres dels Comtes d’Urgell. El Monestir de les Avellanes conjuntament amb el Museu de la Noguera i altres entitats públiques i provades del territori us conviden a aquest acte de memòria històrica amb el que es pretés posar en valor, fomentar la preservació i la difusió del patrimoni cultural dels pobles de la Noguera.

Per això us invitem el diumenge, 11 de juny de 2017 a l’esdeveniment

Programa d’actes:

10:30 h. Missa major a l’església del Monestir
11:30 h. Acte en memòria dels 50 anys del retorn de les restes dels Comtes d’Urgell:

  • Conferència: “El llarg viatge dels sepulcres dels Comtes d’Urgell a Nova York” càrrec del Dra. Francesca Español, professora de la Universi-tat de Barcelona
  • Reportatge:  “50 anys del retorn de les restes dels Comtes d’Urgell”, elaborat pel Museu de la Noguera.
  • Ofrena floral acompanyat d’orgue a càrrec del pianista i organista Francesc Teixidó

12:45 h. Concert als Jardins del Monestir

KASONRONDA

Grup balaguerí format per 6 musics que toquen cançons de gresca, folk, taverna i sobretaula, sempre amb la filosofia que la música és vida. Amb els músics

  • Àlex Fuentes (Flauta, Sac de Gemecs, Whistle, harmònica i veu)
  • Miquel Aige Donés (Baix i veu)
  • Reicart Freixas (Guitarra, Banjo, Gralla i veu)
  • Anna Bertran (Percussions, Washboard i veu)
  • J. Manel Vega (Guitarra, Mandolina i veu)
  • Josep M. Casado (Bateria)

Terrasseta del convent: amb servei de vermut i aperitius

Mercat de productes locals:: Mel i Torrons Alemany, Casa Ros, El Alemán de Fontdepou, Sal de Vilanova de la Sal, Vi del Celler del Montsec, Vi de Rubió de Sòls i Botiga del Monestir de les Avellanes

Programa d’activitats 2017 al Monestir de les Avellanes


                    Programa d’Activitats 2017 del Monestir de les Avellanes                           Persones, Espiritualitat, Cultura, Territori

El Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes és un lloc emblemàtic en el sí de les comarques de Lleida. Ho és en la seva història, ja que es fa present en els episodis essencials per a entendre la història de les Terres de Ponent i de Catalunya. Però ho és també perquè moltes persones d’ahir i d’avui han trobat al Monestir de les Avellanes un espai per sentir-se realitzats o en el marc del qual hi han viscut moments especials per a les seves vides.

Des de l’any 2000 la comunitat de Germans Maristes va decidir impulsar un projecte innovador, fer del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes un monestir de portes obertes, al servei de les persones, l’espiritualitat, la cultura i el territori. Són ja disset anys d’impuls d’un projecte que ha de servir en favor de la dinamització dels pobles de la Noguera i en especial de la zona del Montsec. Un projecte marista que ha de ser útil per difondre i donar a conèixer les terres de Lleida, des de la identitat local, al visitant d’arreu del món; que ha de ser centre per a fomentar la cultura i la innovació, espai de trobada per a persones, entitats i empreses, un lloc de recés i de creixement personal i espiritual. En definitiva continuar essent un espai de referència al nostre territori.

Finalment i en especial, volem que cadascú de vosaltres trobeu el vostre Monestir de les Avellanes i que amb nosaltres us hi sentiu com a casa.

Benvinguts al Monestir de les Avellanes. Benvinguts a casa vostra!

Discurs de l’acte inaugural de l’exposició de Josep Maria Llobet al Monestir de les Avellanes


PINTURA COMPROMESA de Josep Borrell (Director dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida)

És evident que el primer que observem en aquesta obra, tal volta, és un artista emprenyat, un home preocupat, una persona emocionada, molt sensibilitzada, amb unes ganes enormes de protestar. Però, tot seguit una capacitat extraordinària per posar-hi la tècnica del dibuix i el moviment cordial i mental al seu servei. L’artista Llobet és absolutament evident que pren partit, que es posiciona, que no s’escapoleix a través de subterfugis. L’artista Llobet és un home que es compromet clarament i obertament i que tusta les nostres consciències i que altera la nostra zona de confort. Sí, cal que ens donin, a través de l’art també, de tant en tant, algun mastegot per espavilar-nos. I avui el compromís de Josep Ma. Llobert no deixa de ser un fet bastant insòlit en el món de l’art. No és fàcil navegar un pèl contracorrent entremig de la munió d’artistes plàstics del nostre temps, molt més centrats a tractar de reformar els desgavells personals amb conceptualismes abstractes i tota mena d’expressionismes autístics.

És obvi que el tema d’aquestes pintures, com diuen els plafons que les acompanyen, es refereixen a les xacres més explícites i més descaradament reiterades, fins i tot institucionalitzades, del nostre temps, Llobet, com deia, no amaga el seu pensament i el seu convenciment: és dels qui creu que no es pot tenir un pensament feble o líquid sobre la mentida sistemàtica, la degradació humana generada calculadament mitjançant l’explotació laboral i sexual o la planificació de guerres estratègiques per als interessos de les grans corporacions i la maquinària imparable del capitalisme salvatge, i el cinisme amb què es justifica. De la mateixa manera que amb la seua obra demostra que l’artista, l’intel·lectual, no pot mirar cap a un altre costat davant el maltractament infantil, la violència de gènere o el drama dels refugiats i tots els grans esclavatges del segle XXI i de tots els temps. L’art també ha de ser denúncia, també ha de ser un mitjà per remoure consciències.

Si el missatge i l’actitud de l’artista són importants, la manera com ens els presenta, en aquesta mostra, ho és doblement d’important. La perícia, el talent, de Josep Ma Llobet per representar sentiments i emocions a través de la figura humana i, sobretot, dels sentits que més comuniquen: els rictus de la cara, els moviments dels ulls, dels llavis i la boca, els músculs facials; i encara, la posició dels braços, de les campes, dels peus, de les mans i els dits, són d’una expressivitat tan contundent, tan impactant que ens interpel·la necessàriament. I en aquest sentit, ens situen en la cruïlla dels nostres dubtes ètics, de les nostres impotències. De la nostra incapacitat, tal volta, de trencar la lògica de l’amic-enemic, del bo-dolent, de la polaritat excloent.

Deia Einstein que la raó és la servidora de les emocions. I jo, esperonat per aquestes pintures em pregunto: quines són les emocions que serveix la raó d’aquesta nostra Europa, la raó dels qui ens governen, que deixem que passi amb total indiferència la mort més vergonyosa de milers de fugitius de l’horror i de la barbàrie, davant dels seus i dels nostres  ulls? És possible que la pintura, la fotografia, el cinema o la literatura es desentenguin de la realitat tan punyent que ens envolta? Que no siguin instruments, també, al servei de la provocació de les millors emocions i dels sentiments més positius; i esdevinguin testimonis de la història i proves de càrrega per denunciar l’angoixa, la por, el patiment, la tortura, la mort cruel la desesperació, o la ira, la solitud, la desil·lusió, el cinisme i la indignació? A fe de Déu que es necessita molta tenacitat, molta potència, molta perseverança i molta fe en l’espècie humana i en el valor de la cultura per desafiar el Mal en majúscules i per traspassar la cuirassa de la indiferència, de l’egoisme que domina la nostra vella Europa, i les nostres societats benestants!

La singularitat dels quadres de Llobet no són només les expressions dels seus personatges, la narrativa de les emocions més elementals de l’ésser humà, la capacitat per expressar amb la màxima potència el cinisme, la indignació, la misèria, la mort, sinó la quasi absència de contextos que els justifiquin temporalment. Aquesta és la grandesa de l’obra que s’exposa avui aquí: les expressions de la por, de la indignació, de la mort que encarnen aquestes figures humanes no són només d’avui, d’aquí o d’ara mateix, sinó de sempre. Aquesta és la denúncia més potent de la pintura de Llobet. Tant se valen els temps, la història, les cultures, les civilitzacions. El maltractament, el terror, la violència, però també la capacitat de rebel·lar-nos-hi formen par intrínseca de la nostra Humanitat.

D’aquí que aquesta exposició vingui a ser també un exemple de com superar a la pràctica la sempre difícil relació que mantenen cultura i compromís, i la dificultat de l’artista contemporani per expressar, a través del seu art, idearis, codis ètics, o compromís social. Un exemple, dic, de com vèncer els titubeigs o la por del mateix artista, per fer del seu art una “arma cargada de futuro” que deia el poeta Gabriel Celaya. L’art com a instrument, com a mitjà, com a eina per remoure consciències, per deixar constància de la nostra indignació davant la injustícia i el Mal, i per combatre la indiferència. Compromís és un mot que ve de prometre i prometre és una paraula composta de pro i de metre (pro-mittere), que en llatí vol dir enviar un missatge a favor d’algú, d’una causa, d’un objectiu. Per tant, art compromès vol dir precisament aquell que envia un missatge a favor d’algú, d’una causa, d’un objectiu. Per tant, art compromès vol dir precisament aquell que envia un missatge a favor de, en aquest cas, de la veritat, de la dignitat humana, de la llibertat, de la justícia, i ho fa solidàriament, conjuntament amb el grup de persones que comparteixen una missió o un lluita per un ideal. Enhorabona!

Josep Borrell i Figuera, al Monestir de les Avellanes el 26 de febrer de 2017

 

Exposició “Cinisme, Indignació, Crit, Misèria, Mort” de l’artista de Balaguer Josep Maria Llobet


Cartell exposició Josep Maria LlobettL’Espai Cultura, Art i Música del Monestir de les Avellanes i l’Associació Catalana per la Infància Maltractada de les Terres de Ponent, amb seu al Monestir de les Avellanes presenten l’exposició: “Cinisme, Indignació, Crit, Misèria, Mort” de l’artista de Balaguer Josep Maria Llobet.

L’exposició es fa en el marc de les activitats d’ACIM Terres de Ponent al Monestir de les Avellanes, tan per reivindicar la protecció dels més dèbils, com els infants i la gent gran, com també en favor de la campanya de reivindicació d’acollida als refugiats de la guerra de Síria i la crida a finalitzar aquesta i qualsevol guerra.

ACTE INAUGURAL:

  • Diumenge, 26 de febrer 2017 a les 11:15 h. (al claustre del Monestir)
    • Presentació a càrrec del Sr. Josep Borrell, director del serveis territorials del departament de Cultura a Lleida.
    • Lectures a càrrec del periodista Àlvar Llobet
    • Interpretació de peces musicals a càrrec de la soprano Maria Josep Rúbies i el pianista Josep Sabaté
    • Tothom hi és convidat

Josep Maria LlobetJosep Maria Llobet, crea una col·lecció de pintures a partir de les obres de diversos pintors clàssics i reconeguts internacionalment, com ara Eduard Munch, Pablo Picasso o Eugène Delacroix entre altres. Llobet va veure en pintures d’aquests pintors aspectes que li servien com a punt de partida per a adaptar-les segons el seu punt de vista, per a mostrar un clar objectiu “la misèria humana”. Vol ser doncs una reflexió sobre la guerra, i en especial del conflicte sirià, posant l’èmfasi amb el dolor causat sobre Josep Maria Llobet 2els més dèbils, aquells que menys es poden defensar.

L’obra de Llobet aglutina més de dos anys de documentació gràfica que plasmada a les seves obres vol plasmar, segons el propi autor, la indignació i el nul desenvolupament de la raça humana.

El Monestir de les Avellanes participa a les Aules d’Extensió Universitària de la Universitat de Lleida


Aules Extensió Universitària UdLLa Universitat de Lleida organitza anualment els cursos de les Aules d’Exensió Universitaria de Lleida. Els seus objectius són difondre la cultura i la formació permanent de les persones dins de l’àmbit universitari sota la tutela acadèmica de la Universitat de Lleida i mantenir els alumnes al dia dintre d’un món tan canviant d’una forma amena, dinàmica i participativa.

En aquest curs 2016/2017 hi hem estat convidats des del Monestir de les Avellanes per impartir una classe amb el tema “Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. Història de l’abadia del comtat d’Urgell” a càrrec del Robert Porta, director i arxiver del Monestir.

UdLEl curs s’impartirà els dies 15 i 16 de febrer, en cinc grups d’alumnes diferents. L’objectiu de les classes són donar a conèixer la història del Monestir de les Avellanes, la rellevància que va tenir en la consolidació del comtat d’Urgell i en el marc de la Catalunya medieval, i l’evolució i supervivència del monestir un cop desaparegut el comtat. També cal inserir-ho dins del procés “Maristes, Xarxa, Innovació” com a espai de formació tant per a nens i joves, com per a professors i famílies i espai de reflexió pensat com a escola de formació al llarg de la vida, perquè mai deixem d’aprendre.