El Monestir de les Avellanes restaura la porta gòtica de l’església

El Monestir de les Avellanes ha dut a terme durant el mes de juny el procés de conservació i
restauració de la porta gòtica de la seva església. Es tracta d’un dels elements
patrimonials d’origen medieval (s. XIV) que es preserven al monestir, declarat Bé
Cultural d’Interès Nacional.

Els treballs s’han centrat en la neteja, eliminació de fauna invasora (algues, fongs, etc.) i
consolidació de les parts que presenten més deteriorament com el rejuntat entre les pedres, la recuperació d’alguna part desapareguda, la reunificació de parts esquedades o en procés de descomposició de la pedra, així com l’ús d’hidorfugants i altres materials que ajudaran a una millor preservació.

La porta exterior de l’església del Monestir de les Avellanes és una estructura de
concepció romànica, però amb elements de transició al gòtic. Conté capitells amb
representació icnogràfica que evidencia l’estreta relació que existia entre el monestir i
els comtes d’Urgell. És també un testimoni d’un dels moments de major esplendor que
va viure l’abadia, al llarg dels seus 850 anys d’història.

La restauració de la porta s’ha dut a terme de la mà del conservador lleidatà Ramon Solé,
acompanyat de tres estudiants, Laura, Iadira i Cèlia que realitzen les pràctiques de final de carrera a l’EscolaSuperior de Conservació i Restauració de Béns Mobles de Catalunya.

Aquesta relació del monestir amb l’ESCRBC va iniciar-se el 2013 arran del procés de restauració del claustre romànic. Fins ara les diferents actuacions s’havien dut a terme al claustre, i a partir d’aquest any han continuat a la porta gòtica.

En els diferents campus de pràctiques realitzats des del 2013 hi ha passat 18 alumnes
que han tingut l’oportunitat de treballar sobre un monument arquitectònic real, així com de realitzar projectes vinculats al seus estudis. Les diferents parts implicades en aquest projecte (Maristes Catalunya, Monestir de les Avellanes, ESCRBC, CRBMC) estan molt
satisfetes de l’experiència col·laborativa realitzada fins ara, i la posen com a model que
podria aplicar-se en altres monuments.

Exposició “Costumisme” de Jaume Solsona, al Monestir de les Avellanes

Del 12 de juliol al 31 d’agost podreu visitar a la Sala Capitular del Monestir de les Avellanes l’exposició Costumisme de l’artista de Vilanova de Bellpuig, Jaume Solsona.

Costumisme és el títol escollit per l’artista Jaume Solsona per definir les més de cent obres que exposa al Monestir de les Avellanes en aquesta mostra. Amb ella ens relata tipus socials, ambients i peculiaritats d’aspectes tradicionals de la vida de poble. Aspectes subjectius, en molts casos idealitzats o imaginats, i en altres reals, però desapareguts o en procés de desaparició. Alguns dels eixos constumistes que hi podem trobar són escenes sobre la infantesa, la vellesa, el poble, la casa, el bodegó, la religiositat popular, la feminitat, els oficis tradicionals, la natura, entre altres. Tots ells transmeten al visitant les sensacions de calma, bondat i tendresa.

Les obres de Jaume Solsona són de caràcter pictòric, dibuixades totes sobre fusta amb la tècnica del pirogravat. Sobre el treball pirogravat hi treballa amb diferents tècniques pictòriques, fent que cada obra tingui un resultat artístic diferent.

Jaume Solsona va néixer a Vilanova de Bellpuig (Pla d’Urgell), és germà marista, i ha dedicat una part de la seva vocació a la creació artística i musical. Va ser el creador de les cobles sardanistes Montserrat de Lleida i Marinada de Badalona, aquesta última ha evolucionat als nostres dies amb l’orquestra Marinada. L’altra faceta artística és el maquetisme i els pirogravats. La seva obra és principalment de pintura i dibuix costumista, adaptada a les seves pròpies vivència com a marista, docent i costums locals de la plana de Lleida.

L’entrada és gratuïta i l’artista donarà tots els beneficis per la venda d’obres a l’Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes, per tal que pugui reactivar les activitats socials i culturals al monestir.

Cal recordar també que amb aquesta exposició el Monestir de les Avellanes reprèn el calendari cultural, amb el qual presentarà diverses activitats de cara al setembre i octubre, sempre hi quan les restriccions de la pandèmia ho permetin.

L’Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes organitza el fons fotogràfic Sansalvador

Després del seu ingrés a l’Arxiu Gavín, aquest 2021 hem iniciat les tasques d’organització del fons fotogràfic Josep Sansalvador per la seva correcta preservació i accessibilitat.

El fons Sansalvador està format per més de 140.000 fotografies analògiques (amb negatiu i positiu en color) i gairebé la mateixa quantitat de fotografia en format digital.

Aquest fons, de caràcter personal, va iniciar-se l’any 1985 i encara està en procés de creació, per tant encara incorpora fotografies. El seu abast és sobretot a nivell de Catalunya, però en menor mesura conté imatges d’arreu del territori peninsular.

El seu contingut es pot dividir en dos blocs:

  • El bloc principal està format per imatges d’esglésies de Catalunya i tots aquells elements vinculats a l’edifici d’una església, amb o sense culte (piques baptismals, campanars, imatges religioses, etc)
  • L’altre bloc és de fotografia de patrimoni cultural de caràcter civil (edificis, pedrons, ponts, entre altres)

El fons actualment l’estem organitzant en unitats d’instal·lació, d’acord al sistema de classificació elegit per Sansalvador, que segueix el mateix patró que el realitzat per Josep Maria Gavín en el seu fons fotogràfic. Es basa doncs en criteri geogràfic per comarca, municipi, poble, tipus d’edifici i altres característiques descriptives. El següent pas serà realitzar la descripció de fons i després de cada imatge, per ser incorporada als arxius en línia i facilitar-ne la seva consulta.

Com a curiositat, es tracta d’un fons d’alt valor a nivell de país, que actualitza la tasca iniciada per Josep Maria Gavín amb l’inventari d’esglésies i a la vegada l’amplia. En el procés de fotografiar Sansalvador ha descobert fins a 13 esglésies que havien caigut en l’oblit.

Exposició ‘Silenci que no calla’ a la Sala Capitular del Monestir de les Avellanes

L’11 d’octubre de 2020 a les 11:15 s’inaugura l’exposició “Silenci que no calla” del barceloní amb arrels mollerussenques, Llorenç Garcia Isanda. Emprant un vers del poeta Francesc Garriga com a títol, l’artista ens convida a reflexionar sobre la natura i l’impacte de l’activitat humana en ella.

Habitualment relacionem el silenci amb la manca de paraules. Però hi ha silencis que no callen, perquè no tenen res a veure amb la veu ni els sons. Llorenç Garcia Isanda ens convida a escoltar les veus d’uns silencis que sovint ens diuen més que les paraules. Mirar el silenci, valorar la bellesa de les formes humils de la natura, capturar moments efímers, crear noves formes a partir de l’observació de l’entorn. Intuïcions suggerents que ens proposen una reflexió sobre la natura i els efectes de l’activitat humana.  

https://static.wixstatic.com/media/5470e9_e4e37abc3db4424b9742d70e27a77602~mv2.jpg/v1/fill/w_594,h_352,al_c,q_80,usm_0.66_1.00_0.01/5470e9_e4e37abc3db4424b9742d70e27a77602~mv2.webpLlorenç Garcia Isanda és un artista amb arrels mollerussenques, nascut a Barcelona el 1987. Es forma a l’Escola Massana i l’Escola d’Art i disseny de la Llotja de Barcelona, entre d’altres. S’inicia en la recerca amb el reciclatge artístic, i actualment experimenta amb la talla de fusta creant formes orgàniques amb referents del món vegetal. L’artista ha exposat ha realitzat diferents exposicions arreu de Catalunya i ha participat en diversos festivals artístics, com el ReciclArt de Sitges.

L’exposició serà visitable fins al 29 de novembre a la Sala Capitular del Monestir de les Avellanes. Tant l’acte inaugural com la visita a l’exposició són d’accés lliure i gratuït.

Un any de l’agermanament entre Artà i Os de Balaguer (Monestir de les Avellanes-Bellpuig d’Artà)

Aquest 28 de setembre, es compleix el primer aniversari de l’agermanament entre les viles d’Artà i Os de Balaguer. Per aquest motiu redactem aquestes línies, tot recordant aquesta efemèride, fent un repàs d’allò que ha significat i per continuar pensant en tot el que podem fer en endavant.

Recordant l’agermanament

El divendres 27 de setembre de 2019, una delegació de l’Ajuntament d’Artà, encapçalada pel seu batle Manolo Galan i Massanet, va aterrar a l’aeroport d’Alguaire (Lleida) per representar la vila d’Artà en l’acte d’agermanament amb Os de Balaguer.

Feren estada al monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, que compta des de l’any 2000 amb una hostatgeria monàstica, en la qual pogueren allotjar-se. D’allí participaren als actes de la Festa Major d’Os de Balaguer i feren una visita als principals punts destacables del municipi, acompanyats de diferents membres de l’ajuntament de la vila, entre ells l’alcaldessa Estefania Rufach i Fontova.

L’endemà, 28 de setembre a les 12:30h, a la Plaça de la Font d’Os de Balaguer, els dos batles segellaren l’agermanament entre ambdues viles. Un agermanament que era també un retrobament, després de més de set segles, en que els monjos del monestir de Bellpuig de les Avellanes hagueren de marxar del Priorat de Bellpuig d’Artà.

L’agermanament al llarg de l’any

La visita dels representats d’Artà a Os de Balaguer va ser molt fructífera, més enllà dels actes públics, ja que també es va dedicar l’estada a conversar i intercanviar coneixements sobre les realitat d’ambdós municipis.

Alguns dels aspectes que es van apuntar, van ser per exemple el fet que els termes municipals tant d’Artà com d’Os de Balaguer, són d’una extensió similar i que inclouen paratges amb alt valor natural i paisatgístic. Així per exemple en el vessant del sector turístic, ambdós municipis comparteixen projectes que posen l’èmfasi en la natura i en el visitant o turista que cerca quelcom alternatiu als conceptes clàssics del turisme de masses. Artà té el valuós parc natural, mentre que Os està inserit dins de les terres del Montsec, de gran bellesa paisatgística i zona de màxima protecció del cel nocturn.

També en aquestes converses sorgiren els projectes sobre els dos monestirs. Bellpuig d’Artà i Bellpuig de les Avellanes, l’eix vertebrador d’aquest agermanament. Ambdós monestirs tenen un simbolisme especial en el sí de cadascun dels municipis. Sobre aquest fet hom creu que cal posar en valor de nou el vincle històric entre els dos llocs. Bellpuig de les Avellanes és un bon model, com a casa que des de fa anys s’esmerça per recuperar, preservar i difondre el seu patrimoni, essent també un projecte de valor per al seu territori. Potser els punts de partida estan en posicions diferents, però també Bellpuig d’Artà camina cap a la seva recuperació a nivell patrimonial i al mateix temps per ser un espai per als atenencs, tot preservant-ne la seva identitat i valor històric.

Al llarg d’aquest any, un dels nostres objectius ha estat que els veïns d’ambdós municipis coneguin les realitats dels pobles agermanats. Des de l’Hostatgeria del Monestir de Bellpuig de les Avellanes, es va oferir una oferta destinada a tots els artanencs i artanenques, que volguessin fer estada al nostre monestir. Aquesta oferta continuarà en marxa, ja que en aquest any de pandèmia tot ha estat paralitzat. En la mateixa línia Os de Balaguer, llueix a l’entrada de la vila la placa que recorda a tots els visitants l’agermanament amb Artà. També s’han realitzat xerrades i es va fer una primera exposició, per tal que els habitants d’Os de Balaguer fossin coneixedors d’aquesta història comuna i també, de manera introductòria, de quins són els principals elements que caracteritzen el poble d’Artà.

En la mateixa línia la revista Bellpuig o Ràdio Artà han estat mitjans difusors de l’agermanament i d’explicar la realitat d’Os de Balaguer i Bellpuig de les Avellanes als artanencs i artanenques. Actes com la presentació de la campana, o la recent presentació del llibre “De Bellpuig a Bellpuig: els premonstratesos de les Avellanes a Artà” han servit per la difusió de l’agermanament entre els veïns d’Artà.

En tot aquest any també hi ha hagut com a protagonistes les dues campanes, que han esdevingut el símbol de l’agermanament. Sí el 28 de setembre de 2019 el batle d’Artà en feia el primer repic, pocs dies després començaven les gestions per tal que la campana “Santa Maria de Bellpuig d’Artà” viatgés cap a Mallorca. Tots rebíem amb gran alegria la notícia de la seva arribada, exposició i posterior presentació el 13 de desembre de 2019 amb presència de  na Catalina Cladera, presidenta del Consell de Mallorca. En la mateixa línia Bellpuig de les Avellanes ha pogut posar el jou a la seva campana i ara ambdues, resten exposades a cada lloc a l’espera de que siguin instal·lades.

No podem oblidar l’impacte als mitjans de comunicació que va tenir tant l’agermanament, com les diferents notícies relacionades amb aquest fet i els que s’han donat posteriorment.

Finalment cal dir que en tot moment hem estat en constant comunicació, tant per compartir el dia a dia d’ambdós pobles, com per anar fent seguiment mutu dels projectes endegats i que ens vinculen. La pandèmia del Covid19 ha impedit propostes de retrobament que es preveien, però que reprendrem ben segur un cop hagi passat.

L’agermanament en endavant

Com es pot veure l’agermanament entre Artà i Os de Balaguer, tot i la pandèmia del Covid19, ha estat prou fructífer. El fet que hi hagi molts projectes en marxa fa pensar que això continuarà així, i que ben segur en sortiran de nous: a través dels mitjans de comunicació, difonent i promovent l’estudi històric i artístic d’ambdós monestir, compartint tradicions i cultura, traçant formes de compartir la realitat socioeconòmica, generant sinergies per preservar i difondre el valor natural de cadascun dels territoris, implicant-hi el teixit associatiu i educatiu…

Així doncs pensem que cal seguir treballant per demostrar que aquest no és un agermanament, que figuri només en un paper o en senyals a les entrades dels pobles. És un agermanament que, en sintonia amb cadascuna de les realitats dels municipis, cerca torbar punts de connexió que siguin d’utilitat per a ambdós pobles, amb l’objectiu de seguir construint una identitat comuna i retrobada, des de la seva diversitat i pluralitat.

És evident que l’element simbòlic que ens queda en els propers mesos, serà la instal·lació de les dues campanes germanes. L’una al campanar de Bellpuig de les Avellanes, la qual completarà la recomposició del mateix i l’altra a l’espadanya de Bellpuig d’Artà, amb la que es recuperarà el so de les campanes a l’antic priorat artanenc. Quedarà planificar una festa, en que ambdues campanes sonin juntes.

Article publicat a la Revista Bellpuig (N. 1043, de 25 de setembre 2020)

Ja tenim la Loteria dels Amics del Monestir de les Avellanes!

LAssociació d’Amics del Monestir de les Avellanes, posa a la vostra disposició participacions de la Loteria de la Grossa de Cap d’Any per al sorteig del 31 de desembre de 2020.

Continuem apostat per la Grossa de Cap d’Any, perquè Loteries de Catalunya destina tots els beneficis a finalitats socials. Aquest fet va en sintonia amb la finalitat sense ànim de lucre de la nostra associació, ja que l’aportació que es destina als Amics del Monestir de les Avellanes s’empra per a les accions socials i culturals, promogudes des de la nostra entitat.

Algunes de les accions, projectes i activitats que realitzem són:

  • Cuidem i difonem el patrimoni històric i artístic del monestir
  • Realitzem o col·laborem en cursos, tallers i xerrades
  • Promovem anualment les Jornades d’Història de l’Església i la religiositat
  • Donem suport a la tasca cultural que representen els diversos fons arxivístics i biblioteca de què disposa el monestir.
  • Col·laborem en la promoció de les activitats religioses pròpies del Monestir i comarca.
  • Realitzem concerts i exposicions
  • Participem o impulsem publicacions relacionades amb el Monestir de les Avellanes.
  • Participem en accions socials i solidàries.
  • Col·laborem i generem sinergies amb el territori.