El Monestir de les Avellanes restaura la porta gòtica de l’església

El Monestir de les Avellanes ha dut a terme durant el mes de juny el procés de conservació i
restauració de la porta gòtica de la seva església. Es tracta d’un dels elements
patrimonials d’origen medieval (s. XIV) que es preserven al monestir, declarat Bé
Cultural d’Interès Nacional.

Els treballs s’han centrat en la neteja, eliminació de fauna invasora (algues, fongs, etc.) i
consolidació de les parts que presenten més deteriorament com el rejuntat entre les pedres, la recuperació d’alguna part desapareguda, la reunificació de parts esquedades o en procés de descomposició de la pedra, així com l’ús d’hidorfugants i altres materials que ajudaran a una millor preservació.

La porta exterior de l’església del Monestir de les Avellanes és una estructura de
concepció romànica, però amb elements de transició al gòtic. Conté capitells amb
representació icnogràfica que evidencia l’estreta relació que existia entre el monestir i
els comtes d’Urgell. És també un testimoni d’un dels moments de major esplendor que
va viure l’abadia, al llarg dels seus 850 anys d’història.

La restauració de la porta s’ha dut a terme de la mà del conservador lleidatà Ramon Solé,
acompanyat de tres estudiants, Laura, Iadira i Cèlia que realitzen les pràctiques de final de carrera a l’EscolaSuperior de Conservació i Restauració de Béns Mobles de Catalunya.

Aquesta relació del monestir amb l’ESCRBC va iniciar-se el 2013 arran del procés de restauració del claustre romànic. Fins ara les diferents actuacions s’havien dut a terme al claustre, i a partir d’aquest any han continuat a la porta gòtica.

En els diferents campus de pràctiques realitzats des del 2013 hi ha passat 18 alumnes
que han tingut l’oportunitat de treballar sobre un monument arquitectònic real, així com de realitzar projectes vinculats al seus estudis. Les diferents parts implicades en aquest projecte (Maristes Catalunya, Monestir de les Avellanes, ESCRBC, CRBMC) estan molt
satisfetes de l’experiència col·laborativa realitzada fins ara, i la posen com a model que
podria aplicar-se en altres monuments.

El Monestir de les Avellanes a vista de drone

Carles Rabadà, originari de Valls però balaguerí d’adopció, és un expert en matèria de drons. Amb els seus aparells sobrevola el paisatge de les Terres de Ponent i n’extreu vídeos i fotografies amb imatges extraordinàries.

Des de fa poc és col·laborador al magazín La Mira, però prèviament ha fet fotografies per altres mitjans com La Vanguardia, el Segre o la Manyana. Així com publica les imatges a Unsplah galeria fotogràfica estatunidenca de gran prestigi També ha quedat finalista de la millor fotografia en dron 2018.

Recentment ha vingut al Monestir de les Avellanes, el seu objectiu extreure fotografies del monestir i el seu entorn, per a un reportatge que serà publicat a La Mira. Ara ens en deixa un petit tast amb aquest magnífic vídeo a vista d’ocell del monestir. Gaudiu del petit viatge.

Pràctiques de restauració de patrimoni cultural al Monestir de les Avellanes

Tres alumnes de l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Catalunya han començat tasques de restauració a la portalada gòtica de l’església del Monestir de les Avellanes així com el manteniment del claustre romànic del mateix espai.

Premeu la imatge per veure el vídeo

Aquestes actuacions, supervisades pel restaurador i conservador Ramón Solé formen part del projecte de col·laboració entre el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, l’Escola Superior de Conservació i Restauració i el Monestir de les Avellanes (Germans Maristes), que van iniciar al 2013 amb objectiu de donar als estudiants de final de carrera l’oportunitat de treballar amb patrimoni de primera línia per aproximar-los al que serà el seu futur laboral.

En l’actuació d’aquest any, les pràctiques de les restauradores consisteixen en fer un projecte per poder actuar posteriorment sobre la portalada gòtica de l’església, que data de principis del segle XIV, així com la revisió de l’estat de conservació del claustre romànic i la neteja de l’òxid de ferro del timpà de Leandre Cristòfol, situat a la porta del claustre que dóna accés a l’església.

Les tasques de restauració s’allargaran durant tres setmanes. (Text de BalaguerTV)

El Monestir de les Avellanes participa a l’11a Trobada de les Egipcíaques sobre patrimoni històric

Els propers 9 i 10 de novembre de 2017 tindrà lloc la 11a edició de la Trobada de les Egipcíaques (Residència d’investigadors, carrer Hospital, 64 Barcelona) És tracta d’un punt d’encontre entre els professionals que d’una manera o altre intervenen en el Patrimoni, alhora que un espai de debat i reflexió que permeti aportar noves idees, qüestionar els vells conceptes i facilitar l’intercanvi d’informacions, experiències i coneixements.

El tema d’aquesta edició és Intervenció i gestió sostenible de patrimoni històric, i el Monestir de les Avellanes hi ha estat convidat amb la ponència “Monestir de les Avellanes: sinèrgies entre patrimoni, vida religiosa i turisme” a càrrec de Robert Porta i Roigé, director del monestir.

Presentació: La idea de les jornades d’enguany sobre intervenció i gestió sostenible del Patrimoni és mostrar i debatre el concepte de sostenibilitat en aquest àmbit.
Què vol dir “sostenibilitat” en aquest entorn? Bàsicament l’aplicació de criteris de menor inversió/major rendiment, que en el cas del patrimoni no s’ha de considerar només necessàriament el vessant econòmic, sinó també el de conservació del bé patrimonial, la seva preservació (en el sentit que qualsevol intervenció modifica, altera i fa perdre informació del bé intervingut), la seva lectura i la transmissió del bé i la informació que conté a les futures generacions.
Aquest concepte va molt lligat a la creativitat, no en el sentit clàssic del disseny de nous espais o àmbits, sinó la creativitat en trobar noves solucions, donar nous enfocaments als problemes quotidians, en definitiva, dur a terme una restauració sostenible

VEGEU EL PROGRAMA SENCER DE LA TROBADA

Assistència: El seminari està obert a qualsevol persona interessada en el tema de les jornades o en el patrimoni en general, sense cap restricció. Les presentacions tracten de ser divulgatives tot mantenint el necessari rigor, per tant, no es tracta d’un seminari per a especialistes, tot i que es considera d’especial interès per a professionals que centrin la seva activitat en l’estudi, conservació, gestió, difusió o restauració del Patrimoni (conservadors, restauradors, arquitectes, historiadors …).

L’assistència és gratuita per be que limitada a la capacitat de la sala (140 persones), per la qual cosa es prega confirmació omplint el següent: FORMULARI

Més informació ahttp://www.egipciaques.info

El cementiri del Monestir de les Avellanes: espai de repòs i contemplació

Coincidint amb el dia 1 de novembre, dia de Tots Sants, al Monestir de les Avellanes també fidels a la tradició, recordem als nostres avantpassats. El Monestir de les Avellanes acull el cementiri on hi són enterrats els Germans Maristes de les comunitats de Catalunya. És un espai de repòs i contemplació per a tots aquells que ens han precedit, i al mateix temps és un lloc de valor artístic i patrimonial dins del conjunt monumental del Monestir de les Avellanes. .

El Monestir de les Avellanes, com a casa pairal marista a Catalunya acull aquest espai que fou reformat l’any 2010 en motiu del centenari de l’arribada dels maristes al monestir. El cementiri ja existia, almenys des de l’any 1911 moment en que s’hi registrà el primer enterrament de la comunitat marista. La reforma realitzada l’any 2010 fou dissenyada per l’arquitecte Joan Puig-Pey, en els estils minimalista i racionalista. El projecte vol integrar l’espai a l’entorn natural, amb la voluntat que juntament amb la funció de cementiri sigui també un espai per passejar, per meditar, per gaudir de l’entorn. Un espai ple de simbolisme on vida i mort no tenen frontera.

D’entre aquests simbolismes cal destacar-hi l’Escala de Jacob, l’accés al cementiri que recorda aquesta història bíblica, tot convertint l’arquitectura en art i carregant-la de contingut. També l’aigua, que brolla de la bassa i baixa trencant el silenci en sentit contrari al de les escales. L’aigua en sentit de vida, que és un regal del cel per als que estem a la terra. Una aigua que té sentit també en la història del Monestir de les Avellanes, ja que és l’aigua de la font de la Mallola, la font que durant segles ha permès la vida al monestir. Així com s’emmarca en l’espiritualitat marista, amb el símbol de l’aigua de la roca. L’aigua que amb la seva remor ens fa mirar i recordar als qui ens han precedit.

El disseny del cementiri és artístic en si, més enllà de la voluntat funcional que cerca. A aquest valor artístic cal afegir-hi les escultures de Francesc Fajula, amb el detall de terracota del llibre, el regle i la xasca, recordant la missió educativa a la qual els germans han dedicat la vida. La més destacada però és la Mare de Déu de l’Acollida, tot un símbol dins dels Maristes, devots de Maria, com també en la missió d’acollida al visitant que desenvolupen al Monestir de les Avellanes. Per tant l’escultura mostra l’acollida als vius com l’acollida als germans difunts, tot davallant del cel i recollint en braços als seus fills.

Finalment també el cementiri inclou espais de memòria històrica, dels diferents esdeveniments que han afectat a la pau o al esdevenir habitual de la comunitat. Hi trobareu les diferents plaques en recòrd dels germans enterrats, en especial destacant els afectats per la grip de 1918. L’impacte més colpidor fou però la Guerra Civil de 1936 a 1939, que es recorda en un monument central al cementiri, amb el Salm 28 i una placa en record de totes les víctimes que van morir a l’entorn del sanatori mental i de l’hospital militar que s’instal·là al monestir durant el conflicte.

En conclusió per Tots Sants i durant la resta de l’any us convidem a descobrir aquest espai de repòs i contemplació que forma part del conjunt monumental del Monestir de les Avellanes.

Redescobreix claustre romànic del Monestir de les Avellanes

El passat 29 d’octubre, en la inauguració de la restauració del claustre romànic, es va projectar a la volta de l’església un vídeo que resumeix el procés de restauració del claustre romànic del Monestir de les Avellanes.

El vídeo s’ha realitzat pel restaurador Jaime Salguero, amb fotografies dels restauradors, del germà Pere Borràs i del fons fotogràfic de l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes. El podeu gaudir a l’exposició “Redescobreix el claustre del Monestir de les Avellanes” a la Sala Capitular del monestir.