Fins a 31 de desembre de 2022 podeu gaudir de l’última exposició de l’any a la Sala Capitular del Monestir de les Avellanes.
I coincidint amb les dates de Nadal hem volgut que fos una exposició especial. En aquest cas té un component solidari, ja que forma part del Projecte Nana, que ajuda a les mares amb dificultats per cuidar els seus nounats.
Llibretes de l’Ànima exposa un conjunt de quaderns i llibretes elaborats de forma artesanal i que tenen tot un component artístic, des de la seva creació fins als detalls finals. Les enquadernacions son obra de la Montserrat Tomàs.
L’aquarel·lista Mariano Unzeta s’ha sumat al projecte afegint les serves aquarel·les a les portades d’alguns dels quaderns.
Tot plegat ho fa una exposició diferent, i fa d’un ofici artesà una autèntica obra d’art amb rerafons solidari.
El 7 i 8 de juliol de 2022 arriben les XI Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes(Història de l’Església i la religiositat). Després de 2 anys sense poder organitzar-les degut a la pandèmia, arribem a la onzena edició amb el tema “El monacat, més enllà: expansió i missió, s. XII-XVI” (Inscripcions Obertes!)
Aquestes 11es Jornades d’Història de l’Església i la religioistat del Monestir de les Avellanes centrarà en els diferents tipus d’expansió monàstica des de l’edat mitjana fins a la modernitat. L’extensió dels ordes religiosos, primer al món cristià i llavors més enllà d’Europa, significava molt més que una expansió religiosa. Tenia a més a més un impacte en els àmbits culturals, econòmics o intel·lectuals. La presència dels religiosos i religioses era palpable en tot tipus de contactes, interaccions i intercanvis entre pobles a nivell internacional i interècnic.
A través de 10 conferències oferirem una mirada internacional i multidisciplinària a un tema complex i polifacètic. Per una banda s’analitzara l’expansióo del monacat al segle XII i endavant, en concret de monges i monjos del Cister, canonges regulars de Sant Agustí i premonstratesos. Per altra banda s’investigarà l’expansió cristiana més enllà d’Europa, cap al Nou món, amb especial focus en els esforços de conversió de la població nativa a partir de finals del s. XV. En aquest context es tractarà també el tema de les missions i les estratègies dels missioners, tant a la Península Ibèrica com a la resta d’Europa i en Nou Món.
Com cada any, les conferències i els debats estaran complementats per diverses activitats relacionades amb el tema de les actuals jornades.
Sant Bartomeu de Bellpuig i el mausoleu de Ramon Folch de Cardona: un monestir nascut en un món en transformació. (8 de juny, 9:00 h., sortida des del monestir)
IX Sopar Medieval “Més enllà de les taules medievals”
L’expansió culinària a finals de l’edat mitjana en la gastronomia de Madeira (Portugal)
Coincidint amb la Setmana Internacional dels Arxius, el Monestir de les Avellanes organitza el I Recital poètic i musical a les 19h
Ànima és l’essència de l’ésser humà, en la profunditat dels sentiments retrobats i en el sentit pur de l’amor.
Hi participaran els escriptors i poetes: Vicenç Llorca i Montse Rubinat i els músics: Maria Altadilli David Pradas
Aquest recital cerca una simbiosi artística i cultural entre la litaratura, a través de la poesia, la música a través de la veu i el piano, el patrimoni històric i els espais de custòdia de la memòria com són els arxius i les biblioteques.
Aquest recital es durà a terme a l’antic refectori dels monjos i l’entrada serà gratuïta.
Vicenç Llorca (Barcelona, 1965) s’ha dedicat preferentment al conreu literari de la poesia, de l’assaig i de la novel·la. Com a poeta és autor dels llibres La Pèrdua (1987), Places de Mans (1989), L’Amic Desert (1992), Atles d’Aigua (1995), Cel subtil (1999), Paraula del món. Antologia1983-2003 (2004), Ciutats del vers (2005), De les criatures més belles (2006), L’últim nord (2008), Les places d’Ulisses. Poesia reunida 1984-2009 (2010), Calendari d’instints (2014), Cos de poderosa llum (2019) i l’antologia La frase immutable. Poemes escollits (2019). Ha guanyat els premis Salvador Espriu de poesia jove, Ausiàs Marc, Vicent Andrés Estellés, Benvingut Oliver o Vicent Andrés Estellés de Burjassot, entre d’altres. Un dels seus poemes, “Les mans d’una ciutat” es pot llegir sobre un suport escultòric de bronze a la Plaça Catalunya de Santa Coloma de Gramenet.
Montse Rubinat (Barcelona, 1976) escriu poesia, contes infantils i narracions, és editora d’antologies i dinamitzadora cultural. Imparteix conferències de cultura literària i d’història medieval, cursos i tallers d’escriptura, condueix clubs de lectura i de cinefòrum i fa presentacions de llibres. A més, publica articles d’opinió en premsa escrita. Es defineix com a poeta, filosofa metafísica i reflexiva i humanista, reivindicadora de la cultura dels antics grecs i del renaixement italià.
Ha publicat un conjunt de relats en obres col·lectives, A l’ombra del Decameró (2014), L’Esperit de la muntanya (2015), Adéu, falcó de ponent (2016), Si encara hi fossis (2017), A l’ombra de Boccaccio (2018) i El bes etern (2020). Altrament, el 2017 publica el conte infantil La princesa de xocolata i el 2020, Un estel brilla al cel. El 2021 publica el primer poemari, Tornar a néixer. Sota el signe d’omega.
Ha guanyat el 2n Premi Guillem de Belibasta (2015) i ha quedat finalista del Premi de narrativa curta Vent de Port (2016 i 2017) i del I Concurs de relats eròtics DO de vins del Penedès (2018).
Maria Altadill (Tarragona, 1975) Obté el Títol Professional de Cant en el Conservatori de Tarragona el 1998. Aquell mateix any ingressa a la Schola Cantorum Basiliensis (Suïssa), on durant dos anys s’especialitza en música renaixentista i barroca amb el professor Richard Levitt, participant en diversos màsters i projectes dirigits per A. Marcon, J.A. Bötticher, C. Banchini, O. Ghiglia, S. Azzolini… Des de l’any 2000 continúa els seus estudis de cant a la mateixa “Musikhochschule” amb Kurt Widmer, obtenint la llicenciatura l’any 2003. Posteriorment es perfecciona amb Michelle Moser, Heidi Wölnerhansen, Enriqueta Tarrés i Àngel Soler.
Ha cantat com a solista en festivals europeus i sud-americans, sota la direcció de Nicolau de Figueiredo, Bruce Dickey, Charles Toet, Anthony Rooley, i com a membre dels ensembles Cantus Figuratus, dirigit per Dominique Vellard, de I Suonatori di S. Antonio dei Portoghesi, l’Arcadia, Axivil, Exaudi, Camerata Freiburg, amb Widfried Toll, Le Tendre Amour, Los Músicos de su Alteza, La Paix du Parnase, La Cetra, Capriccio Basel, Orchester der Schola Cantorum Basiliensis, Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida… I en diferents produccions operístiques a l’Ópera Studio de Ginebra, al Stadt Theater de Basilea, i a l’Auditorio Nacional de Madrid.
David Pradas (1974, Castellserà) és enginyer i músic, formació que seguí paral·lelament i que culminà a Manresa on, mentre acabava enginyeria a la Universitat Politècnica, estudiava harmonia, composició i orquestració amb Manel Camp i Llibert Fortuny, entre d’altres professors. Prèviament havia rebut formació clàssica al Conservatori del Liceu i al de Cervera.
D’aquella època són els seus dos primers discs: L’altra part (1999) i Zodíac (2000) per a piano sol. La dècada següent continuaria la formació de musicologia a la Universidad de la Rioja i producció musical a l’escola Microfusa de Barcelona.
Després de realitzar un postgrau en Composició Musical i Tecnologies Contemporànies a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, funda la productora musical La Gata Roja Produccions espai creatiu que li permet enregistrar des d’aquell moment tots els seus treballs següents: El Balancí (2010) 14 micro-peces per a piano sol per a poesia i dibuix i rEsd9 (2011) el seu primer disc electroacústic on incorpora sons quotidians en un intent d’explorar nous plans sonors.
El magnífic jurat del II Concurs de Fotografia d’Esglésies de Catalunya ja ha a emès el seu veredicte. A continuació us llistarem els guanyadors dels tres premis i també us adjuntem un document, on podeu veure també les fotografies que van arribar a la final, però finalment no han pujat al podi. Des de l’Arxiu Gavín volem agrair a tots els participants al concurs la vostra dedicació. Heu estat gairebé 60 participants entre Instagram i el Correu electrònic amb més de 150 fotografies enviades.
El magnífic jurat format per: Magda Gregori Borrell (Periodista i escriptora), Jordi Bonet (Fotògraf), Núria Fortuny (Dissenyadora gràfica), Francesc Canosa (Periodista i escriptor) i Josep Sansalvador (Arxiver i fotògraf), ha elegit les següents fotos guanyadores:
1r Premi: Sr. Jesús Marín
Santuari de de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri, Alt Camp
Després del seu ingrés a l’Arxiu Gavín, aquest 2021 hem iniciat les tasques d’organització del fons fotogràfic Josep Sansalvador per la seva correcta preservació i accessibilitat.
El fons Sansalvador està format per més de 140.000 fotografies analògiques (amb negatiu i positiu en color) i gairebé la mateixa quantitat de fotografia en format digital.
Aquest fons, de caràcter personal, va iniciar-se l’any 1985 i encara està en procés de creació, per tant encara incorpora fotografies. El seu abast és sobretot a nivell de Catalunya, però en menor mesura conté imatges d’arreu del territori peninsular.
El seu contingut es pot dividir en dos blocs:
El bloc principal està format per imatges d’esglésies de Catalunya i tots aquells elements vinculats a l’edifici d’una església, amb o sense culte (piques baptismals, campanars, imatges religioses, etc)
L’altre bloc és de fotografia de patrimoni cultural de caràcter civil (edificis, pedrons, ponts, entre altres)
El fons actualment l’estem organitzant en unitats d’instal·lació, d’acord al sistema de classificació elegit per Sansalvador, que segueix el mateix patró que el realitzat per Josep Maria Gavín en el seu fons fotogràfic. Es basa doncs en criteri geogràfic per comarca, municipi, poble, tipus d’edifici i altres característiques descriptives. El següent pas serà realitzar la descripció de fons i després de cada imatge, per ser incorporada als arxius en línia i facilitar-ne la seva consulta.
Com a curiositat, es tracta d’un fons d’alt valor a nivell de país, que actualitza la tasca iniciada per Josep Maria Gavín amb l’inventari d’esglésies i a la vegada l’amplia. En el procés de fotografiar Sansalvador ha descobert fins a 13 esglésies que havien caigut en l’oblit.
Ahir, en el marc de les festes de Sant Salvador, es va presentar a Artà el llibre De Bellpuig a Bellpuig. Els premonstratesos, de les Avellanes a Artà, editat pel Consell Insular de Mallorca. La presentació va ser a càrrec de la vicepresidenta de Cultura del Consell de Mallorca, Bel Busquets; l’alcalde d’Artà, Manolo Galán; i els coordinadors del llibre, Pere Fullana i Albert Cassanyes. La directora insular de Cultura, l’artanenca Maria Pastor, va exercir com a presentadora de l’acte i va introduir les diferents intervencions.
El volum, de 270 pàgines, recull les aportacions de nou autors, que participaren en les jornades «De Bellpuig a Bellpuig. Els premonstratesos, de les Avellanes a Artà», que es dugueren a terme entre els dies 13 i 15 de setembre de 2019. El llibre recorre, de forma paral·lela, les històries del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes i del seu priorat mallorquí, el monestir de Santa Maria de Bellpuig d’Artà. Són dues històries que convergiren durant dos-cents anys, fins al 1425, quan el monestir de Bellpuig de les Avellanes permutà el priorat mallorquí pel senyoriu sobre la vila d’Os de Balaguer. A partir d’aquest moment, Bellpuig d’Artà perdé el seu caràcter religiós per convertir-se en una possessió agrària, mentre els premonstratesos perduraren a Bellpuig de les Avellanes fins a la desamortització del segle xix. L’objectiu del llibre no és només rememorar la història dels monestirs de Bellpuig, de les Avellanes i d’Artà, sinó reflexionar sobre el patrimoni, sobre allò que queda de les generacions que es van succeint. Vol ser un vincle que uneixi passat i futur.
El volum s’inicia amb una presentació del llibre, escrita per la vicepresidenta Bel Busquets, i amb una introducció, en la qual es defineixen què són els premonstratesos i es fa un breu recorregut per la historiografia sobre aquest orde de canonges regulars. Entrant ja en matèria, el capítol de María Teresa López de Guereño analitza com eren els monestirs premonstratesos des del punt de vista arquitectònic, una qüestió cabdal per interpretar correctament les fonts històriques. Francesc Fité és l’encarregat de presentar els orígens del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes i la seva evolució històrica durant els segles medievals, fent especial èmfasi en la vinculació amb els comtes d’Urgell, que el dotaren amb nombrosos béns i, fins i tot, el convertiren en el seu panteó comtal. La participació dels premonstratesos en la conquesta de Mallorca va suposar que rebessin béns en la ciutat de Mallorca i a la zona d’Artà. Josep Amengual dedica el seu capítol a estudiar l’establiment dels canonges premonstratesos a l’illa i la fundació de Bellpuig d’Artà, amb una clara funció repobladora i de vigilància costanera. La presència premonstratesa a Mallorca va ser efímera, ja que el 1425 abandonaren d’illa. Albert Cassanyes presenta quin va ser el destí de l’antic priorat mallorquí després de la partida dels canonges: Bellpuig es convertí en una possessió que fou, a més, la seu d’un marquesat. Sobre aquesta qüestió tracta el capítol d’Antoni Picazo, que també reflexiona sobre les escasses fonts disponibles per reconstruir la història de Bellpuig d’Artà. En canvi, el monestir de les Avellanes va continuar sota el regiment dels premonstratesos, que, a més, varen viure una època intel·lectualment daurada durant el segle xviii. Finestres, Caresmar, Pasqual, Martí són els quatre canonges en què se centra Alberto Velasco, que estudia el seu interès en l’obertura de sepulcres i l’estudi de les relíquies. En tot cas, les desamortitzacions del segle xix afectaren el monestir de les Avellanes, que va ser adquirit per Manuel de Oviedo. Pere Fullana examina aquest moment en què les Avellanes era un lloc d’estiueig per a la família de Oviedo, però també objecte d’un pla de recuperació de la vida religiosa protagonitzat pel bisbe Josep M. Benet Serra.
La voluntat interdisciplinària del llibre queda de manifest en els dos darrers capítols del volum. En primer lloc, Robert Porta presenta una exhaustiva recopilació de fons documentals i bibliogràfiques per a l’estudi del monestir de les Avellanes, tot i que molts d’aquests superen l’àmbit del monestir per interessar els estudiosos sobre l’Orde de Premonté. Certament, els historiadors depenen de les fonts documentals, i la importància d’aquestes, junt amb la voluntat de donar-les visibilitat, ha motivat la inclusió d’un capítol sobre aquesta qüestió. El llibre finalitza amb una «guia de passeig» del jaciment de Bellpuig d’Artà elaborat per l’arqueòloga Helena Inglada. L’autora divideix el jaciment en diferents àrees que va recorrent, explicitant les preguntes que generen, i que evidencien que encara queden molts de dubtes per resoldre relatius a Bellpuig.
Durant l’acte també va haver-hi alguns moments de record per al municipi d’Os de Balaguer, agermanat amb Artà a través dels monestirs de Bellpuig. Així, l’alcalde Manolo Galán va reivindicar la necessitat de rehabilitar l’església de Bellpuig d’Artà per poder-hi col·locar la campana que els va ser regalada per Os de Balaguer quan es va realitzar l’agermanament, el setembre de 2019, campana que, per cert, és germana de la nova campana del monestir de les Avellanes. La vicepresidenta de Consell va recollir el guant i assumí el repte de recuperar Bellpuig com a lloc de cultura i d’art. Esperem que aviat pugui tornar a haver-hi una campana a la despullada espadanya de Bellpuig.
Monestir de les Avellanes 