Monestir de les Avellanes, primer aniversari com a seu d’ACIM. Terres de Ponent


InfEl passat 26 de novembre es va complir el primer aniversari de la inauguració de la Delegació d’ACIM. Terres de Ponent amb seu al Monestir de les Avellanes.

L’Associació Catalana per la Infància Maltractada i el Monestir de les Avellanes tenen una llarga història conjunta de més de vint anys. L’any 2016 es va decidir enfortir encara més aquesta relació creant la Delegació d’ACIM a les Terres de Ponent i convertint el Monestir de les Avellanes amb la seva seu.

L’acte inaugural es va realitzar amb una jornada amb activitats diverses. Entre aquestes també es va presentar el projecte de la biblioteca especialitzada en el bon i maltractament infantil, ja que la Biblioteca del Monestir de les Avellanes acull també el fons bibliogràfic d’ACIM. Vegeu-ne a continuació la notícia:

Premeu l’enllaç per veure la notícia

Aquest 2018 s’està preparant diferents activitats, organitzades per ACIM Ponent, les quals tindran lloc al Monestir de les Avellanes i que aniran enfocades al a formació de  professionals que treballen amb infants i joves.

 

Anuncis

L’Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes col·labora en l’exposició Patrimoni(s). Testimonis, curadors i transmissors


El Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya (Arxiu Gavín) juntament amb l’Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes han col·laborat en l’organització de l’exposició“Patrimoni(s). Testimonis, curadors i transmissors”promoguda pels Serveis Territorials de Cultura a Lleida (Generalitat de Catalunya). L’exposició està devidida en tres espais culturals de la ciutat de Lleida: Museu de Lleida, Arxiu Històric de Lleida i Serveis Territorials de Cultura a Lleida.

L’acte inaugural serà dilluns 4 de desembre a les 17:30 h al Museu Diocesà i Comarcal de Lleida.

L’exposició convida a conèixer i reflexionar sobre les situacions i l’evolució que ha tingut que viure, per arribar als nostres dies, el ric patrimoni cultural que avui es preserva a les Terres de Lleida i del Pirineu. Una part d’aquest patrimoni ens ha arribat practicament sense modificacions, mentre que una altra part ha partit destruccions, restauracions, reconstruccions irreals, ruïna i desaparició, obres innacabades, canvis d’ubicació o d’entorn o transformació dels seus usos inicials pel qual fou concebut.

En aquesta exposició es posa en valor les persones i les entitats civils, a les voluntats públiques i a les institucions específiques que han tingut i/o tenen cura d’aquests béns i de la seva pervivència, com els museus, els arxius o les biblioteques. Una d’aquestes institucions es precisament l’Arxiu Gavín, que preserva un fons documental únic, com el fons fotogràfic de les esglésies de Catalunya, gràcies al qual esté testimoni documental de bona part del patrimoni preservat a les Terres de Lleida i el Pirineu.

El Monestir de les Avellanes participa a l’11a Trobada de les Egipcíaques sobre patrimoni històric


Els propers 9 i 10 de novembre de 2017 tindrà lloc la 11a edició de la Trobada de les Egipcíaques (Residència d’investigadors, carrer Hospital, 64 Barcelona) És tracta d’un punt d’encontre entre els professionals que d’una manera o altre intervenen en el Patrimoni, alhora que un espai de debat i reflexió que permeti aportar noves idees, qüestionar els vells conceptes i facilitar l’intercanvi d’informacions, experiències i coneixements.

El tema d’aquesta edició és Intervenció i gestió sostenible de patrimoni històric, i el Monestir de les Avellanes hi ha estat convidat amb la ponència “Monestir de les Avellanes: sinèrgies entre patrimoni, vida religiosa i turisme” a càrrec de Robert Porta i Roigé, director del monestir.

Presentació: La idea de les jornades d’enguany sobre intervenció i gestió sostenible del Patrimoni és mostrar i debatre el concepte de sostenibilitat en aquest àmbit.
Què vol dir “sostenibilitat” en aquest entorn? Bàsicament l’aplicació de criteris de menor inversió/major rendiment, que en el cas del patrimoni no s’ha de considerar només necessàriament el vessant econòmic, sinó també el de conservació del bé patrimonial, la seva preservació (en el sentit que qualsevol intervenció modifica, altera i fa perdre informació del bé intervingut), la seva lectura i la transmissió del bé i la informació que conté a les futures generacions.
Aquest concepte va molt lligat a la creativitat, no en el sentit clàssic del disseny de nous espais o àmbits, sinó la creativitat en trobar noves solucions, donar nous enfocaments als problemes quotidians, en definitiva, dur a terme una restauració sostenible

VEGEU EL PROGRAMA SENCER DE LA TROBADA

Assistència: El seminari està obert a qualsevol persona interessada en el tema de les jornades o en el patrimoni en general, sense cap restricció. Les presentacions tracten de ser divulgatives tot mantenint el necessari rigor, per tant, no es tracta d’un seminari per a especialistes, tot i que es considera d’especial interès per a professionals que centrin la seva activitat en l’estudi, conservació, gestió, difusió o restauració del Patrimoni (conservadors, restauradors, arquitectes, historiadors …).

L’assistència és gratuita per be que limitada a la capacitat de la sala (140 persones), per la qual cosa es prega confirmació omplint el següent: FORMULARI

Més informació ahttp://www.egipciaques.info

300 aniversari del naixement de Jaume Caresmar, abat del Monestir de les Avellanes


Jaume Caresmar i Alemany, 1717-2017

Aquest 2017 commemorem el 300 aniversari del naixement del Pare Jaume Caresmar i Alemany.

Nascut a Igualada, el 10 d’octubre de 1717, va entrar a formar part e la comunitat dels canonges regulars premonstratesos del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes l’any 1742.

Dins de la comunitat va assumir el càrrec d’abat en dues ocasions, 1754-1757 i 1766-1769. Va acabar esdevenint un dels canonges més destacats del Monestir de les Avellanes, tant per les seves tasques dins de la comunitat, com les realitzades fora del monestir.

Com a memre de la comunitat premonstratesa de Bellpuig de les Avellanes, va ser el responsable de transcriure i organitzar l’arxiu del monestir, va investigar i escriure la història de l’abadia, va estudiar els sepulcres dels comtes d’Urgell i les relíquies del Sant Cap i la Santa Sandàlia. Va impulsar també aspectes de caire administratiu del monestir, com el projecte de canalització de les aigües del monestir.

Fora de Bellpuig de les Avellanes va ser membre de l’Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona. Va impulsar diversos estudis d’història eclesiàstica i catalana, va treballar en la transcripció i organització d’arxius com el de la Col·legiata de Sant Pere d’Àger o el de la Catedral de Barcelona, entre altres. Al llarg de la seva vida va teixir una xarxa d’intel·lectuals de l’època, fent del Monestir de les Avellanes un dels focus més destacats de la Il·lustració a la Catalunya del segle XVIII. Avui, cal recordar-lo també com un dels introductors de la historiografia moderna a Catalunya.

Aquest 2017, per recordar aquest il·lustre abat, li vam dedicar les VIII Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes i en els propers dies començarem el procés de restauració i conservació de la placa laudatòria que el canonge Jaume Pasqual li va dedicar i que encara es preserva al Monestir de les Avellanes.

El Monestir de les Avellanes i el Palauet de la Muralla de Balaguer col·laboren en la catalogació de la biblioteca


El Palauet de la Muralla de Balaguer i l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes, col·laboren en la catalogació de la biblioteca antiga. Els fons bibliogràfic de la biblioteca del Palauet de la Muralla està format per llibres dels segles XVI-XIX. La majoria d’aquests exemplars provenen de l’antiga biblioteca del convent de Sant Domènec de Balaguer on s’hi trobava una part de la Biblioteca antiga del Monestir de les Avellanes espoliada i disgregada arran de la desamortització de Mendizábal.

Ara amb el doble objectiu de salvaguardar l’actual biblioteca de la Casa Tarragona i de reconstruir virtualment l’antiga biblioteca del Monestir de les Avellanes, que havia comptat amb més de 5000 volums, les dues entitats col·laboren per catalogar el fons bibliogràfic d’aquesta històrica casa de la capital de la Noguera.

La feina de catalogació s’ha iniciat tot just fa un mes i des de la Casa Tarragona i el Monestir de les Avellanes, i es fa amb el Catàleg “Libri” catàleg en línia dels Maristes.

La intenció de l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes és continuar els treballs de recerca de l’antic fons bibliogràfic de la seva biblioteca, i de col·laborar amb les entitats que avui custodien part d’aquest fons bibliogràfic, per tal de reunificar-los de forma virtual i facilitar-ne l’accessibilitat i la consulta. (vegeu la notícia a Balaguer TV o prement damunt de la imatge)

El retorn dels comtes al Monestir de les Avellanes: un afer d’Estat. Entrevista a Andrés Viola, alcalde de Balaguer (1964-1979)


El diumenge 11 de juny de 2017 al Monestir de les Avellanes vam commemorar els 50 anys del retorn de les restes dels Comtes d’Urgell al Monestir de les Avellanes. Dins dels actes de celebració, s’hi va incloure la presentació del reportatge, elaborat i realitzat pel Museu de la Noguera: “El retorn dels comtes: un afer d’Estat. Entrevista a Andrés Viola, alcalde de Balaguer(1964-1979)”.

Us deixem aquest testimoni històric, que us explica com es van salvar les restes l’any 1906 a Vilanova de la Sal i com es van retornar l’any 1967 al Monestir de les Avellanes.