Crònica de l’acte de presentació de llibre “De Bellpuig a Bellpuig: els premonstratesos, de les Avellanes a Artà

Ahir, en el marc de les festes de Sant Salvador, es va presentar a Artà el llibre De Bellpuig a Bellpuig. Els premonstratesos, de les Avellanes a Artà, editat pel Consell Insular de Mallorca. La presentació va ser a càrrec de la vicepresidenta de Cultura del Consell de Mallorca, Bel Busquets; l’alcalde d’Artà, Manolo Galán; i els coordinadors del llibre, Pere Fullana i Albert Cassanyes. La directora insular de Cultura, l’artanenca Maria Pastor, va exercir com a presentadora de l’acte i va introduir les diferents intervencions.

El volum, de 270 pàgines, recull les aportacions de nou autors, que participaren en les jornades «De Bellpuig a Bellpuig. Els premonstratesos, de les Avellanes a Artà», que es dugueren a terme entre els dies 13 i 15 de setembre de 2019. El llibre recorre, de forma paral·lela, les històries del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes i del seu priorat mallorquí, el monestir de Santa Maria de Bellpuig d’Artà. Són dues històries que convergiren durant dos-cents anys, fins al 1425, quan el monestir de Bellpuig de les Avellanes permutà el priorat mallorquí pel senyoriu sobre la vila d’Os de Balaguer. A partir d’aquest moment, Bellpuig d’Artà perdé el seu caràcter religiós per convertir-se en una possessió agrària, mentre els premonstratesos perduraren a Bellpuig de les Avellanes fins a la desamortització del segle xix. L’objectiu del llibre no és només rememorar la història dels monestirs de Bellpuig, de les Avellanes i d’Artà, sinó reflexionar sobre el patrimoni, sobre allò que queda de les generacions que es van succeint. Vol ser un vincle que uneixi passat i futur.

El volum s’inicia amb una presentació del llibre, escrita per la vicepresidenta Bel Busquets, i amb una introducció, en la qual es defineixen què són els premonstratesos i es fa un breu recorregut per la historiografia sobre aquest orde de canonges regulars. Entrant ja en matèria, el capítol de María Teresa López de Guereño analitza com eren els monestirs premonstratesos des del punt de vista arquitectònic, una qüestió cabdal per interpretar correctament les fonts històriques. Francesc Fité és l’encarregat de presentar els orígens del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes i la seva evolució històrica durant els segles medievals, fent especial èmfasi en la vinculació amb els comtes d’Urgell, que el dotaren amb nombrosos béns i, fins i tot, el convertiren en el seu panteó comtal. La participació dels premonstratesos en la conquesta de Mallorca va suposar que rebessin béns en la ciutat de Mallorca i a la zona d’Artà. Josep Amengual dedica el seu capítol a estudiar l’establiment dels canonges premonstratesos a l’illa i la fundació de Bellpuig d’Artà, amb una clara funció repobladora i de vigilància costanera. La presència premonstratesa a Mallorca va ser efímera, ja que el 1425 abandonaren d’illa. Albert Cassanyes presenta quin va ser el destí de l’antic priorat mallorquí després de la partida dels canonges: Bellpuig es convertí en una possessió que fou, a més, la seu d’un marquesat. Sobre aquesta qüestió tracta el capítol d’Antoni Picazo, que també reflexiona sobre les escasses fonts disponibles per reconstruir la història de Bellpuig d’Artà. En canvi, el monestir de les Avellanes va continuar sota el regiment dels premonstratesos, que, a més, varen viure una època intel·lectualment daurada durant el segle xviii. Finestres, Caresmar, Pasqual, Martí són els quatre canonges en què se centra Alberto Velasco, que estudia  el seu interès en l’obertura de sepulcres i l’estudi de les relíquies. En tot cas, les desamortitzacions del segle xix afectaren el monestir de les Avellanes, que va ser adquirit per Manuel de Oviedo. Pere Fullana examina aquest moment en què les Avellanes era un lloc d’estiueig per a la família de Oviedo, però també objecte d’un pla de recuperació de la vida religiosa protagonitzat pel bisbe Josep M. Benet Serra.

La voluntat interdisciplinària del llibre queda de manifest en els dos darrers capítols del volum. En primer lloc, Robert Porta presenta una exhaustiva recopilació de fons documentals i bibliogràfiques per a l’estudi del monestir de les Avellanes, tot i que molts d’aquests superen l’àmbit del monestir per interessar els estudiosos sobre l’Orde de Premonté. Certament, els historiadors depenen de les fonts documentals, i la importància d’aquestes, junt amb la voluntat de donar-les visibilitat, ha motivat la inclusió d’un capítol sobre aquesta qüestió. El llibre finalitza amb una «guia de passeig» del jaciment de Bellpuig d’Artà elaborat per l’arqueòloga Helena Inglada. L’autora divideix el jaciment en diferents àrees que va recorrent, explicitant les preguntes que generen, i que evidencien que encara queden molts de dubtes per resoldre relatius a Bellpuig.

Durant l’acte també va haver-hi alguns moments de record per al municipi d’Os de Balaguer, agermanat amb Artà  a través dels monestirs de Bellpuig. Així, l’alcalde Manolo Galán va reivindicar la necessitat de rehabilitar l’església de Bellpuig d’Artà per poder-hi col·locar la campana que els va ser regalada per Os de Balaguer quan es va realitzar l’agermanament, el setembre de 2019, campana que, per cert, és germana de la nova campana del monestir de les Avellanes. La vicepresidenta de Consell va recollir el guant i assumí el repte de recuperar Bellpuig com a lloc de cultura i d’art. Esperem que aviat pugui tornar a haver-hi una campana a la despullada espadanya de Bellpuig.

Text del professor Albert Cassanyes i Roig

Presentació, a Artà, del llibre “De Bellpuig a Bellpuig. Els premonstratesos de les Avellanes a Artà”

Aquest llibre és un dels resultats de les jornades que, amb el títol “De Bellpuig a Bellpuig. Els premonstratesos, de les Avellanes a Artà“, tingueren lloc a Palma i Artà els dies 13, 14 i 15 de setembre de 2018. Unes jornades organitzades pel Departament de Cultura del Consell de Mallorca amb la col·laboració de diverses institucions com ara l’ajuntament d’Artà, l’ajuntament d’Os de Balaguer, el Germans Maristes, el Monestir de les Avellanes i la Universitat de les Illes Balears, entre d’altres.

Durant tres dies es reuniren especialistes de les illes però també d’altres vinguts de Lleida i Madrid per compartir coneixement entorn a la història del monestir de Santa Maria de Bellpuig i els canonges que el varen fundar com a filial del Monestir de Santa Maria de Bellpuig les Avellanes, d’Os de Balaguer. Una trobada, coordinada per Albert Cassanyes i Pere Fullana, que també va incloure dins el programa d’actes l’agermanament entre els municipis d’Os de Balaguer i d’Artà a través dels respectius monestirs de Bellpuig, que compartiren nom, orde i història durant dos segles.

Cal recordar que amb aquestes Jornades es van iniciar els tràmits d’agermanament entre Os de Balaguer i Artà, els quals es van segellar el passat 28 de setembre de 2019.

L’acte de presentació serà a Artà a les 19.30 h, a càrrec de Bel Busquets, vicepresidenta i consellera executiva de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca; Manuel Galán, batle d’Artà; i Pere Fullana i Albert Cassanyes, coordinadors de l’edició i autors del text introductori, als jardins de Na Batlessa.

Esperem més endavant fer una presentació també aquí a casa nostra.

Oferta “Estada Cultural” al Monestir de les Avellanes

El cap de setmana del 30 de novembre t’oferim la següent Oferta Nit Cultural per fer estada a l’Hostatgeria del Monestir de les Avellanes

En comomemoració del centenari de l’escriptora balaguerina Teresa Pàmies, el dissabte 30 de novembre a les 17:30 h, podreu gaudir d’una conferència, un concert, lectura de textos i degustació de vins.

A més l’oferta inclou també la possibilitat de fer la visita guiada al conjunt històric i artístic del Monestir de les Avellanes. I, si us agrada el tema, al Museu de la Noguera (Balaguer) també podreu visitar l’exposició “Crònica de la República: la Balaguer de Teresa Pàmies”

No ho dubteu més! Cap de setmana de tardor cultural al Monestir de les Avellanes, aprofita-ho i gaudeix-ne!

Preu: 94 € 

  • Allotjament en habitació doble
  • Esmorzar buffet per a 2 persones
  • Conferència “sentiment, ideari i llengua, en Teresa Pàmies”
  • Concert “Sentiments viatgers” a càrrec de la soprano Maria Josep Rúbies i el pianista Francesc Teixidó
  • Degustació de vi Vall de Baldomar en finalitzar el concert.
  • Visita guiada al Monestir de les Avellanes
  • Detall de benvinguda a l’habitació
  • Nota: preu per habitació (ús doble, per a ús individual 62 €). IVA inclòs. Taxa turística no inclosa, 0,50 € per persona i nit)

Una estada única, en un lloc especial, a un preu espectacular! Feu la vostra reserva al 973 43 80 06 o bé avellanes@maristes.org

El Monestir de les Avellanes celebra l’any Teresa Pàmies amb una xerrada amb Josep Vallverdú i concert

Aquest 2019 se celebra l’Any Teresa Pàmies, en el centenari del naixement de l’escriptora i política de Balaguer.

El Monestir de les Avellanes, la Biblioteca Margarida de Montferrat de Balaguer i la Càtedra Màrius Torres, us convidem a la següent activitat:

Dissabte, 30 de novembre a les 17:30 h, al Monestir de les Avellanes

Xerrada “Sentiment, ideari i llengua en Teresa Pàmies” a càrrec de l’escriptor Josep Vallverdú

Lectura de fragments de Testament a Praga, on Teresa Pàmies parla de la seva estada al Monestir de les Avellanes

Concert “Sentiments viatgers” a càrrec de la soprano Maria Josep Rúbies i el pianista Francesc Teixidó.

Finalitzarem amb degustació d’una copa de vi “Vall de Baldomar” (Biblioteques amb D.O)

Entrada gratuïta. Tothom hi és convidat! Més informació a 973 43 80 06 o bé avellanes@maristes.org

Text del G. Lluís Agustí en la presentació del llibre solidari ‘Les bates blanques’ al Monestir de les Avellanes

Us faig una breu explicació del per què d’aquesta narració que porta per títol “Les Bates blanques”, en reconeixement i agraïment a tots els metges/infermeres/ personal sanitari que van ajudar a en Xavier  en vida.

L’obra que avui presentem, tal com diu el subtítol, es “un relat autobiogràfic d’una època que m’ha tocat viure”. És la narració d’una experiència de vida que en Xavier vol compartir amb tots nosaltres.

El llibre ha nascut d’una conversa amb el Xavier quan en una de les seves visites a aquest Monestir li proposo “d’escriure aquestes coses que et passen i les que fas. De ben segur que serien de profit per a d’altres”. I així va ser com en Xavier va posar fil a l’agulla i n’ha sortit aquest text “espontani i fresc”. Li agraeixo al Xavier aquest atreviment seu perquè el llibre és un testimoni de fortalesa, esperança i confiança en un mateix, en els altres (la seva família més pròxima i els metges, els amics) i traspua un sentit espiritual profund que embolcalla l’ànima i el cor d’en Xavier. Era -i és- un creient convençut.

Voldria remarcar dues realitats de la vida d’en Xavier que trobem en el capítol que porta per títol “Setembre de 2015. Què em motiva?. Aquesta és la pregunta en el camí de la vida: QUÈ ENS MOTIVA? És a dir, quin sentit té tot allò que vivim i fem?

En Xavier ens dona pistes. Què  el motiva?. Ens diu:

1.La família. “Tinc la convicció que els meus volen la meva presència al seu costat[…] Sé que durant molt de temps els puc ser útil en moltes coses. […]

En termes més espirituals podria dir que aquest sentiment positiu amara tot el meu ésser i apaivaga els malestars de la malaltia; segur que sí”. Què valuosa ha estat la família per al Xavier: L’amor a l’Imma i als seus fills, la veneració pels seus pares ja grans i l’amistat per la família més pròxima.

2. Els reptes: “Grans o petits, però reptes al cap i a la fi. Sempre m’he considerat una persona forta, lluitadora i que davant una dificultat, l’he agafada per les banyes… Aquesta característica ha acabat modelant la meva personalitat, encarant dificultats i, per extensió, reptes de tota mena…”.

Sí, viure la vida vol dir posar-se petits reptes que facin de la nostra existència un tresor per als altres, que ens motivin en les dificultats i ens ajudin a gaudir de la roda del temps que passa lentament, com de puntetes, sense fer soroll.

Benvolguts amics/es del Monestir que la lectura d’aquesta autobiografia ens ajudi a ser valents i coratjosos en la nostra vida. Com ho fou Xavier al llarg de la seva vida i més encara en el temps de la malaltia.

Gràcies Imma per facilitar-nos aquest regal.

I vull acabar dient que aquest concert d’orgue que escoltarem és una viva imatge del nostre viure quotidià: cada nota de la nostra vida és una harmonia on tots ens hi podem reconèixer i gaudir. I com deia en Xavier, “seguim fent camí”.

Presentació del llibre “Les bates blanques” al Monestir de les Avellanes

El diumenge, 13 d’octubre de 2019 a les 11:30 h presentem al Monestir de les Avellanes el llibre “Les bates blanques” de Xavier Giribés i Sala.

La presentació serà a l’església del Monestir de les Avellanes de la mà de la Sra. Imma Folch i el Germà marista Lluís Agustí. L’acte es organitzat amb la col·laboració de la Biblioteca Margarida de Montferrat de Balaguer, l’Associació Contra el Càncer de la Noguera i els Serveis Socials del Consell Comarcal de la Noguera.

El llibre

El llibre Les bates blanques explica el dia a dia de conviure amb el càncer: com afrontar l’evolució de la malaltia, com adaptar-se a una nova vida i, finalment, perquè en Xavier va decidir escriure’l. El seu humor i la seva ironia tan característiques ens acompanyen en tot el seu relat.

El projecte

L’any 2009, amb 50 anys, van diagnosticar un càncer de còlon a en Xavier Giribés i Sala. Li van pronosticar no més de dos anys de vida, però va lluitar contra la malaltia durant més de set anys. Durant aquest temps, en Xavier va escriure les seves vivències amb la malaltia amb la intenció de poder publicar un llibre que contribuís a la recaptació de fons per a la investigació del càncer. Així és com hem arribat fins aquí. (Vegeu la web del projecte)