Exposició “les llibretes de l’ànima” al Monestir de les Avellanes

Fins a 31 de desembre de 2022 podeu gaudir de l’última exposició de l’any a la Sala Capitular del Monestir de les Avellanes.

I coincidint amb les dates de Nadal hem volgut que fos una exposició especial. En aquest cas té un component solidari, ja que forma part del Projecte Nana, que ajuda a les mares amb dificultats per cuidar els seus nounats.

Llibretes de l’Ànima exposa un conjunt de quaderns i llibretes elaborats de forma artesanal i que tenen tot un component artístic, des de la seva creació fins als detalls finals. Les enquadernacions son obra de la Montserrat Tomàs.

L’aquarel·lista Mariano Unzeta s’ha sumat al projecte afegint les serves aquarel·les a les portades d’alguns dels quaderns.

Tot plegat ho fa una exposició diferent, i fa d’un ofici artesà una autèntica obra d’art amb rerafons solidari.

8è Concert d’Orgue del Monestir de les Avellanes (9 d’octubre de 2022)

El 9 d’octubre (12h) a l’església del Monestir de les Avellanes podreu gaudir gratuïtament del 8è Concert d’orgue del Monestir. 

Un instrument únic, que poques vegades podem gaudir de la mà dels millors intèrprets. 

Aquest 2022 el concert anirà a càrrec de:

CRISTINA TENA, mezzosoprano

JORDI PAJARES, orgue

P R O G R A M A 

Johann Sebastian BACH (1685-1750)

  • Preludi i fuga en mi menor  BWV 548 **
  • De la cantata  BWV 34:   “Wohl euch, ihr auserwählten Seelen”

Georg F. HAENDEL (1685-1759)

  • Oratori El Messies  HWV 56:   “O thou that tellest Good tidings to Zion”
  • Fantasia en Do Major   HWV 490 **

Antonio VIVALDI (1678-1741)

  • Òpera Bajazet  RV 703: “Sposa son disprezzata”
  • Concert en re menor  RV 565 (arranjat per J.S.Bach): Largo e spiccato

Johann Sebastian BACH (1685-1750)

  • Triosonata en Sol Major  BWV 530:  Allegro  **

Giovanni Battista PERGOLESI (1710-1736)

  • “Se tu m’ami”

Enric MORERA i VIURA (1865-1942)

  • Cançons de carrer:

             L’oreneta

             Clavell del balcó

En aquest vídeo podeu reviure la història de l’orgue del Monestir de les Avellanes

Ànima. I Recital poètic i musical del Monestir de les Avellanes

Coincidint amb la Setmana Internacional dels Arxius, el Monestir de les Avellanes organitza el I Recital poètic i musical a les 19h

Ànima és l’essència de l’ésser humà, en la profunditat dels sentiments retrobats i en el sentit pur de l’amor.

Hi participaran els escriptors i poetes: Vicenç Llorca i Montse Rubinat i els músics: Maria Altadilli David Pradas

Aquest recital cerca una simbiosi artística i cultural entre la litaratura, a través de la poesia, la música a través de la veu i el piano, el patrimoni històric i els espais de custòdia de la memòria com són els arxius i les biblioteques.

Aquest recital es durà a terme a l’antic refectori dels monjos i l’entrada serà gratuïta.

Vicenç Llorca (Barcelona, 1965) s’ha dedicat preferentment al conreu literari de la poesia, de l’assaig i de la novel·la. Com a poeta és autor dels llibres La Pèrdua (1987), Places de Mans (1989), L’Amic Desert (1992), Atles d’Aigua (1995), Cel subtil (1999), Paraula del món. Antologia 1983-2003 (2004), Ciutats del vers (2005), De les criatures més belles (2006), L’últim nord (2008), Les places d’Ulisses. Poesia reunida 1984-2009 (2010), Calendari d’instints (2014), Cos de poderosa llum (2019) i l’antologia La frase immutable. Poemes escollits (2019). Ha guanyat els premis Salvador Espriu de poesia jove, Ausiàs Marc, Vicent Andrés Estellés, Benvingut Oliver o Vicent Andrés Estellés de Burjassot, entre d’altres. Un dels seus poemes, “Les mans d’una ciutat” es pot llegir sobre un suport escultòric de bronze a la Plaça Catalunya de Santa Coloma de Gramenet. 

Montse Rubinat (Barcelona, 1976) escriu poesia, contes infantils i narracions, és editora d’antologies i dinamitzadora cultural. Imparteix conferències de cultura literària i d’història medieval, cursos i tallers d’escriptura, condueix clubs de lectura i de cinefòrum i fa presentacions de llibres. A més, publica articles d’opinió en premsa escrita. Es defineix com a poeta, filosofa metafísica i reflexiva i humanista, reivindicadora de la cultura dels antics grecs i del renaixement italià.

Ha publicat un conjunt de relats en obres col·lectives, A l’ombra del Decameró (2014), L’Esperit de la muntanya (2015), Adéu, falcó de ponent (2016), Si encara hi fossis (2017), A l’ombra de Boccaccio (2018) i El bes etern (2020). Altrament, el 2017 publica el conte infantil La princesa de xocolata i el 2020, Un estel brilla al cel. El 2021 publica el primer poemari, Tornar a néixer. Sota el signe d’omega.

Ha guanyat el 2n Premi Guillem de Belibasta (2015) i ha quedat finalista del Premi de narrativa curta Vent de Port (2016 i 2017) i del I Concurs de relats eròtics DO de vins del Penedès (2018).

Maria Altadill (Tarragona, 1975) Obté el Títol Professional de Cant en el Conservatori de Tarragona el 1998. Aquell mateix any ingressa a la Schola Cantorum Basiliensis (Suïssa), on durant dos anys s’especialitza en música renaixentista i barroca amb el professor Richard Levitt, participant en diversos màsters i projectes
dirigits per A. Marcon, J.A. Bötticher, C. Banchini, O. Ghiglia, S. Azzolini… Des de l’any 2000 continúa els seus estudis de cant a la mateixa “Musikhochschule” amb Kurt Widmer, obtenint la llicenciatura l’any 2003. Posteriorment es perfecciona amb Michelle Moser, Heidi Wölnerhansen, Enriqueta Tarrés i Àngel Soler.

Ha cantat com a solista en festivals europeus i sud-americans, sota la direcció de Nicolau de Figueiredo, Bruce Dickey, Charles Toet, Anthony Rooley, i com a membre dels ensembles Cantus Figuratus, dirigit per Dominique Vellard, de I Suonatori di S. Antonio dei Portoghesi, l’Arcadia, Axivil, Exaudi, Camerata Freiburg, amb Widfried Toll, Le Tendre Amour, Los Músicos de su Alteza, La Paix du Parnase, La Cetra, Capriccio Basel, Orchester der Schola Cantorum Basiliensis, Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida… I en diferents produccions operístiques a l’Ópera Studio de Ginebra, al Stadt Theater de Basilea, i a l’Auditorio Nacional de Madrid.

David Pradas (1974, Castellserà) és enginyer i músic, formació que seguí paral·lelament i que culminà a Manresa on, mentre acabava enginyeria a la Universitat Politècnica, estudiava harmonia, composició i orquestració amb Manel Camp i Llibert Fortuny, entre d’altres professors. Prèviament havia rebut formació clàssica al Conservatori del Liceu i al de Cervera.

D’aquella època són els seus dos primers discs: L’altra part (1999) i Zodíac (2000) per a piano sol. La dècada següent continuaria la formació de musicologia a la Universidad de la Rioja i producció musical a l’escola Microfusa de Barcelona.

Després de realitzar un postgrau en Composició Musical i Tecnologies Contemporànies a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, funda la productora musical La Gata Roja Produccions  espai creatiu que li permet enregistrar des d’aquell moment tots els seus treballs següents: El Balancí (2010) 14 micro-peces per a piano sol per a poesia i dibuix i rEsd9 (2011) el seu primer disc electroacústic on incorpora sons quotidians en un intent d’explorar nous plans sonors.



El Monestir de les Avellanes instal·la la campana Sant Marcel·lí Champagnat al campanar

La campana “Sant Marcel·lí Champagnat” clourà el projecte de recuperació del so de les campanes al monestir, iniciat l’any 2010.

El dimecres 20 d’abril a les 10h, en el marc de la 34a Trobada de Campaners d’Os de Balaguer, el Monestir de les Avellanes pujarà al campanar la “Sant Marcel·lí Champagnat”, essent la quarta i última campana que s’instal·larà al campanar del monestir.

Després de ser beneïda es duran a terme els treballs de pujada i instal·lació al campanar, per als quals serà necessària una grua de grans dimensions que superi els aproximadament 40 metres que fa el campanar del monestir, tasques que durà a terme l’empresa especialitzada Carvajal-Corredera, d’Alcoletge.

La “Sant Marcel·lí Champagnat” és una campana obra del mestre Abel Portilla. És l’única campana que s’ha fet tota sencera a Os de Balaguer, des del motlle fins a la fosa, a partir de mètodes totalment artesanals. Fou creada l’any 2019, pesa 750 kg, i s’acompanya d’un jou elaborat amb fusta d’iroco centenari, que s’emmagatzemava a l’antiga fusteria del monestir. La campana és germana de la “Santa Maria de Bellpuig d’Artà” campana que l’Ajuntament d’Os de Balaguer va regalar al poble d’Artà en el marc de l’agermanament dels dos municipis, també l’any 2019.

L’any 2010 la comunitat Marista i l’Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes van impulsar el projecte “Que sonin les campanes al monestir” amb l’objectiu de recuperar aquest patrimoni sonor al campanar de l’abadia. Aquell any es va restaurar la “Santiago Apòstol” l’única campana antiga que quedava, i es va fondre a Os de Balaguer la “Santa Maria de Bellpuig”. L’any 2015, els fills del poble de Millà (Vall d’Àger), – avui deshabitat- cediren la campana  dedicada a “Sant Pere i Sant Llobí” perquè tornés a sonar. I l’any 2019 s’impulsà la creació i fosa de la “Sant Marcel·lí Champagnat” amb la qual es completa el projecte.

De cara a l’estiu, encara sense una data definida, es farà la festa del primer repic de la campana, amb la qual es vol celebrar aquesta efemèride, posant en valor la recuperació d’aquest patrimoni cultural i sonor i compartint-lo amb tothom que visiti el monestir.

Vegeu la notícia de TV3 (TN Comarques) de quan es va elaborar la campana

7è Concert d’Orgue de tubs del Monestir de les Avellanes (2021)

El diumenge 3 d’octubre de 2021 a les 12:00h, el Monestir de les Avellanes acollirà el 7è concert d’Orgue de tubs del monestir dins del 22è Festival de Música de Tardor d’Orgues de Ponent i del Pirineu 2021. El del Monestir de les Avellanes serà l’únic orgue de la comarca de la Noguera que participarà en el cicle.

Es tracta d’un concert que comparà amb la participació extraordinària de l’organista Juan de la Rubia, organista titular de la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona, considerat un dels millors organistes que hi ha actualment al nostre país i amb una àmplia carrera també en el panorama internacional. Estarà acompanyat per Marta Infante, mezzosoprano amb llarga trajectòria tant a nivell nacional com internacional.

En aquesta edició podrem gaudir d’un concert amb clàssics autòctons com peces del Llibre Vermell de Montserrat (s. XIV) i internacionals, com Vivaldi o Händel, i també podrem descobrir peces contemporànies i pròpies dels mateixos artistes com les improvisacions del mateix Juan de la Rubia.  

El concert és gratuït i d’accés lliure. Recordem que per accedir-hi és obligatori l’ús de mascareta, mantenir les distàncies de seguretat, i que l’aforament és limitat.

Vegeu tot el programa complet

Guanyadors del II Concurs de Fotografies d’Esglésies de Catalunya (Arxiu Gavín)

El magnífic jurat del II Concurs de Fotografia d’Esglésies de Catalunya ja ha a emès el seu veredicte. A continuació us llistarem els guanyadors dels tres premis i també us adjuntem un document, on podeu veure també les fotografies que van arribar a la final, però finalment no han pujat al podi. Des de l’Arxiu Gavín volem agrair a tots els participants al concurs la vostra dedicació. Heu estat gairebé 60 participants entre Instagram i el Correu electrònic amb més de 150 fotografies enviades.

El magnífic jurat format per: Magda Gregori Borrell (Periodista i escriptora), Jordi Bonet (Fotògraf), Núria Fortuny (Dissenyadora gràfica), Francesc Canosa (Periodista i escriptor) i Josep Sansalvador (Arxiver i fotògraf), ha elegit les següents fotos guanyadores:

  • 1r Premi: Sr. Jesús Marín
  • Santuari de de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri, Alt Camp
  • 2n Premi: Sr. Xavier Pallàs
  • Ermita de Sant Andreu de Guitarriu, La Garrotxa
  • 3r Premi: Sra. Noèlia Gràcia
  • Església de Sant Climent de Taüll, Alta Ribagorça

En aquest enllaç podeu descarregar-vos el document on també s’hi veuen les fotos finalistes.

Moltes gràcies a totes i a tots per participar i per ajudar a promoure a traves de la fotografia les esglésies de Catalunya, un patrimoni únic.