Discurs de l’acte inaugural de l’exposició de Josep Maria Llobet al Monestir de les Avellanes


PINTURA COMPROMESA de Josep Borrell (Director dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida)

És evident que el primer que observem en aquesta obra, tal volta, és un artista emprenyat, un home preocupat, una persona emocionada, molt sensibilitzada, amb unes ganes enormes de protestar. Però, tot seguit una capacitat extraordinària per posar-hi la tècnica del dibuix i el moviment cordial i mental al seu servei. L’artista Llobet és absolutament evident que pren partit, que es posiciona, que no s’escapoleix a través de subterfugis. L’artista Llobet és un home que es compromet clarament i obertament i que tusta les nostres consciències i que altera la nostra zona de confort. Sí, cal que ens donin, a través de l’art també, de tant en tant, algun mastegot per espavilar-nos. I avui el compromís de Josep Ma. Llobert no deixa de ser un fet bastant insòlit en el món de l’art. No és fàcil navegar un pèl contracorrent entremig de la munió d’artistes plàstics del nostre temps, molt més centrats a tractar de reformar els desgavells personals amb conceptualismes abstractes i tota mena d’expressionismes autístics.

És obvi que el tema d’aquestes pintures, com diuen els plafons que les acompanyen, es refereixen a les xacres més explícites i més descaradament reiterades, fins i tot institucionalitzades, del nostre temps, Llobet, com deia, no amaga el seu pensament i el seu convenciment: és dels qui creu que no es pot tenir un pensament feble o líquid sobre la mentida sistemàtica, la degradació humana generada calculadament mitjançant l’explotació laboral i sexual o la planificació de guerres estratègiques per als interessos de les grans corporacions i la maquinària imparable del capitalisme salvatge, i el cinisme amb què es justifica. De la mateixa manera que amb la seua obra demostra que l’artista, l’intel·lectual, no pot mirar cap a un altre costat davant el maltractament infantil, la violència de gènere o el drama dels refugiats i tots els grans esclavatges del segle XXI i de tots els temps. L’art també ha de ser denúncia, també ha de ser un mitjà per remoure consciències.

Si el missatge i l’actitud de l’artista són importants, la manera com ens els presenta, en aquesta mostra, ho és doblement d’important. La perícia, el talent, de Josep Ma Llobet per representar sentiments i emocions a través de la figura humana i, sobretot, dels sentits que més comuniquen: els rictus de la cara, els moviments dels ulls, dels llavis i la boca, els músculs facials; i encara, la posició dels braços, de les campes, dels peus, de les mans i els dits, són d’una expressivitat tan contundent, tan impactant que ens interpel·la necessàriament. I en aquest sentit, ens situen en la cruïlla dels nostres dubtes ètics, de les nostres impotències. De la nostra incapacitat, tal volta, de trencar la lògica de l’amic-enemic, del bo-dolent, de la polaritat excloent.

Deia Einstein que la raó és la servidora de les emocions. I jo, esperonat per aquestes pintures em pregunto: quines són les emocions que serveix la raó d’aquesta nostra Europa, la raó dels qui ens governen, que deixem que passi amb total indiferència la mort més vergonyosa de milers de fugitius de l’horror i de la barbàrie, davant dels seus i dels nostres  ulls? És possible que la pintura, la fotografia, el cinema o la literatura es desentenguin de la realitat tan punyent que ens envolta? Que no siguin instruments, també, al servei de la provocació de les millors emocions i dels sentiments més positius; i esdevinguin testimonis de la història i proves de càrrega per denunciar l’angoixa, la por, el patiment, la tortura, la mort cruel la desesperació, o la ira, la solitud, la desil·lusió, el cinisme i la indignació? A fe de Déu que es necessita molta tenacitat, molta potència, molta perseverança i molta fe en l’espècie humana i en el valor de la cultura per desafiar el Mal en majúscules i per traspassar la cuirassa de la indiferència, de l’egoisme que domina la nostra vella Europa, i les nostres societats benestants!

La singularitat dels quadres de Llobet no són només les expressions dels seus personatges, la narrativa de les emocions més elementals de l’ésser humà, la capacitat per expressar amb la màxima potència el cinisme, la indignació, la misèria, la mort, sinó la quasi absència de contextos que els justifiquin temporalment. Aquesta és la grandesa de l’obra que s’exposa avui aquí: les expressions de la por, de la indignació, de la mort que encarnen aquestes figures humanes no són només d’avui, d’aquí o d’ara mateix, sinó de sempre. Aquesta és la denúncia més potent de la pintura de Llobet. Tant se valen els temps, la història, les cultures, les civilitzacions. El maltractament, el terror, la violència, però també la capacitat de rebel·lar-nos-hi formen par intrínseca de la nostra Humanitat.

D’aquí que aquesta exposició vingui a ser també un exemple de com superar a la pràctica la sempre difícil relació que mantenen cultura i compromís, i la dificultat de l’artista contemporani per expressar, a través del seu art, idearis, codis ètics, o compromís social. Un exemple, dic, de com vèncer els titubeigs o la por del mateix artista, per fer del seu art una “arma cargada de futuro” que deia el poeta Gabriel Celaya. L’art com a instrument, com a mitjà, com a eina per remoure consciències, per deixar constància de la nostra indignació davant la injustícia i el Mal, i per combatre la indiferència. Compromís és un mot que ve de prometre i prometre és una paraula composta de pro i de metre (pro-mittere), que en llatí vol dir enviar un missatge a favor d’algú, d’una causa, d’un objectiu. Per tant, art compromès vol dir precisament aquell que envia un missatge a favor d’algú, d’una causa, d’un objectiu. Per tant, art compromès vol dir precisament aquell que envia un missatge a favor de, en aquest cas, de la veritat, de la dignitat humana, de la llibertat, de la justícia, i ho fa solidàriament, conjuntament amb el grup de persones que comparteixen una missió o un lluita per un ideal. Enhorabona!

Josep Borrell i Figuera, al Monestir de les Avellanes el 26 de febrer de 2017

 

Exposició “Cinisme, Indignació, Crit, Misèria, Mort” de l’artista de Balaguer Josep Maria Llobet


Cartell exposició Josep Maria LlobettL’Espai Cultura, Art i Música del Monestir de les Avellanes i l’Associació Catalana per la Infància Maltractada de les Terres de Ponent, amb seu al Monestir de les Avellanes presenten l’exposició: “Cinisme, Indignació, Crit, Misèria, Mort” de l’artista de Balaguer Josep Maria Llobet.

L’exposició es fa en el marc de les activitats d’ACIM Terres de Ponent al Monestir de les Avellanes, tan per reivindicar la protecció dels més dèbils, com els infants i la gent gran, com també en favor de la campanya de reivindicació d’acollida als refugiats de la guerra de Síria i la crida a finalitzar aquesta i qualsevol guerra.

ACTE INAUGURAL:

  • Diumenge, 26 de febrer 2017 a les 11:15 h. (al claustre del Monestir)
    • Presentació a càrrec del Sr. Josep Borrell, director del serveis territorials del departament de Cultura a Lleida.
    • Lectures a càrrec del periodista Àlvar Llobet
    • Interpretació de peces musicals a càrrec de la soprano Maria Josep Rúbies i el pianista Josep Sabaté
    • Tothom hi és convidat

Josep Maria LlobetJosep Maria Llobet, crea una col·lecció de pintures a partir de les obres de diversos pintors clàssics i reconeguts internacionalment, com ara Eduard Munch, Pablo Picasso o Eugène Delacroix entre altres. Llobet va veure en pintures d’aquests pintors aspectes que li servien com a punt de partida per a adaptar-les segons el seu punt de vista, per a mostrar un clar objectiu “la misèria humana”. Vol ser doncs una reflexió sobre la guerra, i en especial del conflicte sirià, posant l’èmfasi amb el dolor causat sobre Josep Maria Llobet 2els més dèbils, aquells que menys es poden defensar.

L’obra de Llobet aglutina més de dos anys de documentació gràfica que plasmada a les seves obres vol plasmar, segons el propi autor, la indignació i el nul desenvolupament de la raça humana.

Els mitjans de comunicació locals es fan ressò de l’exposició de Diorames de Pessebres al Monestir de les Avellanes


El dia 2 de gener, dia de la candelera, com es tradició a casa nostra és la data en que es desmunten els pessebres. Al Monestir de les Avellanes seguim aquesta tradició i el proper 2 de febre serà l’últim dia en que podreu gaudir de l’exposició de Diorames de Pessebres de l’artista targarí Josep Maria Ramon.

Tot i això si no ho heu pogut fer us deixem amb les notícies que n’han recollit les televisions comarcals Balaguer TV i Noguera TV.

Balaguer TVPremeu la imatge per visualitzar el vídeo

Noguera TVPremeu la imatge per visualitzar el vídeo

Exposició de Diorames de Pessebres, de l’artista Josep Maria Ramon


Diorames de Josep Maria RamonL’Espai Cultura, Art i Música del Monestir de les Avellanes, acull un any més una mostra de Diorames de Pessebres realitzats per l’artista targarí Josep Maria Ramon. La podreu visitar a la Sala Capitular des del 9 de desembre 2016 fins al 2 de febrer de 2017.

Els diorames són representacions en tres dimensions en format de maqueta, i que conformen escenes de la vida real. En essència doncs tot el muntatge vol esdevenir realista, per això hi veiem cases, arbres, núvols, animals, persones, etc. A tot això s’hi sol afegir il·luminació artificial o fins i tot efectes que aproximin encara més l’escena a la realitat. Tot el conjunt se sol posar dins d’un format de caixa (de diferents mides), provocant que s’observi l’escena des d’un sol punt de vista. Amb això és vol provocar l’efecte de fotografia o imatge tridimensional, i amb ella viatjar imaginàriament dins de l’escena observada.

Diorama de Josep M. RamonAl nostre país la tècnica artística del diorama té una llarga tradició, i molt especialment en el món dels pessebristes. Així doncs, un any més us deixem gaudir d’aquestes obres artístiques de Josep Maria Ramon, amb les que us invitem a viatjar per les diferents escenes del pessebre.

Des del Monestir de les Avellanes mantenim viva la tradició catalana del pessebre i ho fem donant a conèixer els nostres artistes de proximitat.

Redescobreix claustre romànic del Monestir de les Avellanes


El passat 29 d’octubre, en la inauguració de la restauració del claustre romànic, es va projectar a la volta de l’església un vídeo que resumeix el procés de restauració del claustre romànic del Monestir de les Avellanes.

El vídeo s’ha realitzat pel restaurador Jaime Salguero, amb fotografies dels restauradors, del germà Pere Borràs i del fons fotogràfic de l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes. El podeu gaudir a l’exposició “Redescobreix el claustre del Monestir de les Avellanes” a la Sala Capitular del monestir.

Acte inaugural de la restauració del claustre i clausura del 850 aniversari del Monestir de les Avellanes


Acte inaugural de la restauració del claustre romànic i clausura del 850 aniversari
Dissabte, 29 d’octubre de 2016 (16:30 h.)

CartellEl dissabte 29 d’octubre de 2016 us esperem a l’acte d’inauguració de la restauració del claustre romànic i clausura del 850 aniversari del Monestir de les Avellanes. El programa previst és el següent:

16:30 h. Benvinguda i parlaments a càrrec de:

  • G. Pere Ferré  (Provincial Maristes L’Hermitage)
  • Sra. Estefania Rufach (Alcaldessa d’Os de Balaguer)
  • Sra. Concepció Cañadell (Presidenta del Consell Comarcal de la Noguera)
  • Sra. Montserrat Macià (Directora de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, en representació del President de la Diputació de Lleida)
  • Sr. Josep Borrell (Director del Serveis Territorials de Cultura a Lleida, en representació del Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya)

Descoberta de la placa commemorativa.

17:00 h. Presentació de la restauració del claustre

  • Entrada al claustre amb repic de campanes, a càrrec de la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya.
  • Explicació del procés de restauració del claustre a càrrec del Sr. Joan-Albert Adell (arquitecte) i del Sr. Ramon Solé (restaurador)

18:00 h. Concert de clausura del 850 aniversari

  • Grup musical “Quintet Quatre +1” (amb la col·laboració de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell)
  • Parlaments de clausura a càrrec de:
    • Sr. Robert Porta (Director del Monestir de les Avellanes)
    • Sr. Joan-Enric Vives (Arquebisbe d’Urgell)
    • Representant del Ministeri de Foment.

19:00 h. Final de l’acte amb brindis i pica-pica per a tothom (al refectori dels monjos)

A la Sala Capitular: obertura de l’exposició “Procés de restauració del claustre romànic del Monestir de les Avellanes”