Reportatge del 9è Sopar Medieval del Monestir de les Avellanes 2022

El 7 de juliol de 2022 vam poder gaudir de la 9a edició del Sopar Medieval del Monestir de les Avellanes (XI Jornades d’Història).

La temàtica fou Més enllà de les taules medievals: l’expansió culinària a finals de l’edat mitjana en la gastronomia de Madeira (Portugal)

L’ambientació va ser als jardins del Monestir de les Avellanes, per aproximar-nos més a l’illa de Madeira que destaca per la seva bellesa paisatgística. Ens hi acompanyaren la cònsol de Portugal, Ana Coelho a Barcelona i la directora de Turisme de l’Ambaixada a Madrid de Portugal, Sra. Maria de Lurdes Vale

Direcció històrica per la Montserrat Coberó i direcció gastronòmica a càrrec del xef Bobby Cabral

Ara podeu recordar aquesta experiència gastronòmica a través del reportatge realitzat per Balaguer TV

El monacat, més enllà: expansió i missió, s. XII-XVI (XI Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes)

El 7 i 8 de juliol de 2022 arriben les XI Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes (Història de l’Església i la religiositat). Després de 2 anys sense poder organitzar-les degut a la pandèmia, arribem a la onzena edició amb el tema “El monacat, més enllà: expansió i missió, s. XII-XVI”  (Inscripcions Obertes!)

Aquestes 11es Jornades d’Història de l’Església i la religioistat del Monestir de les Avellanes centrarà en els diferents tipus d’expansió monàstica des de l’edat mitjana fins a la modernitat. L’extensió dels ordes religiosos, primer al món cristià i llavors més enllà d’Europa, significava molt més que una expansió religiosa. Tenia a més a més un impacte en els àmbits culturals, econòmics o intel·lectuals. La presència dels religiosos i religioses era palpable en tot tipus de contactes, interaccions i intercanvis entre pobles a nivell internacional i interècnic.

A través de 10 conferències oferirem una mirada internacional i multidisciplinària a un tema complex i polifacètic. Per una banda s’analitzara l’expansióo del monacat al segle XII i endavant, en concret de monges i monjos del Cister, canonges regulars de Sant Agustí i premonstratesos. Per altra banda s’investigarà l’expansió cristiana més enllà d’Europa, cap al Nou món, amb especial focus en els esforços de conversió de la població nativa a partir de finals del s. XV. En aquest context es tractarà també el tema de les missions i les estratègies dels missioners, tant a la Península Ibèrica com a la resta d’Europa i en Nou Món.

Com cada any, les conferències i els debats estaran complementats per diverses activitats relacionades amb el tema de les actuals jornades.

Programa de conferències

Programa d’activitats de divulgació científica

  • Visita guiada:
    • Sant Bartomeu de Bellpuig i el mausoleu de Ramon Folch de Cardona: un monestir nascut en un món en transformació. (8 de juny, 9:00 h., sortida des del monestir)
  • IX Sopar Medieval “Més enllà de les taules medievals”
    • L’expansió culinària a finals de l’edat mitjana en la gastronomia de Madeira (Portugal)
  • IX Concert nocturn
    • O meu destino, destino meu amb Carolina Blàvia

Més informació ahttp://www.monestirdelesavellanes.com/ca/jornades-dhistoria/xi-jornades-dhistoria/activitats-xi-jornades-dhistoria

Inscripcions obertes!
Vine i viu la història!
Vegeu també les ofertes d’allotjament! i gaudiu de l’estada a l’Hostatgeria del Monestir de les Avellanes

El Monestir de les Avellanes instal·la la campana Sant Marcel·lí Champagnat al campanar

La campana “Sant Marcel·lí Champagnat” clourà el projecte de recuperació del so de les campanes al monestir, iniciat l’any 2010.

El dimecres 20 d’abril a les 10h, en el marc de la 34a Trobada de Campaners d’Os de Balaguer, el Monestir de les Avellanes pujarà al campanar la “Sant Marcel·lí Champagnat”, essent la quarta i última campana que s’instal·larà al campanar del monestir.

Després de ser beneïda es duran a terme els treballs de pujada i instal·lació al campanar, per als quals serà necessària una grua de grans dimensions que superi els aproximadament 40 metres que fa el campanar del monestir, tasques que durà a terme l’empresa especialitzada Carvajal-Corredera, d’Alcoletge.

La “Sant Marcel·lí Champagnat” és una campana obra del mestre Abel Portilla. És l’única campana que s’ha fet tota sencera a Os de Balaguer, des del motlle fins a la fosa, a partir de mètodes totalment artesanals. Fou creada l’any 2019, pesa 750 kg, i s’acompanya d’un jou elaborat amb fusta d’iroco centenari, que s’emmagatzemava a l’antiga fusteria del monestir. La campana és germana de la “Santa Maria de Bellpuig d’Artà” campana que l’Ajuntament d’Os de Balaguer va regalar al poble d’Artà en el marc de l’agermanament dels dos municipis, també l’any 2019.

L’any 2010 la comunitat Marista i l’Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes van impulsar el projecte “Que sonin les campanes al monestir” amb l’objectiu de recuperar aquest patrimoni sonor al campanar de l’abadia. Aquell any es va restaurar la “Santiago Apòstol” l’única campana antiga que quedava, i es va fondre a Os de Balaguer la “Santa Maria de Bellpuig”. L’any 2015, els fills del poble de Millà (Vall d’Àger), – avui deshabitat- cediren la campana  dedicada a “Sant Pere i Sant Llobí” perquè tornés a sonar. I l’any 2019 s’impulsà la creació i fosa de la “Sant Marcel·lí Champagnat” amb la qual es completa el projecte.

De cara a l’estiu, encara sense una data definida, es farà la festa del primer repic de la campana, amb la qual es vol celebrar aquesta efemèride, posant en valor la recuperació d’aquest patrimoni cultural i sonor i compartint-lo amb tothom que visiti el monestir.

Vegeu la notícia de TV3 (TN Comarques) de quan es va elaborar la campana

El Monestir de les Avellanes restaura la porta gòtica de l’església

El Monestir de les Avellanes ha dut a terme durant el mes de juny el procés de conservació i
restauració de la porta gòtica de la seva església. Es tracta d’un dels elements
patrimonials d’origen medieval (s. XIV) que es preserven al monestir, declarat Bé
Cultural d’Interès Nacional.

Els treballs s’han centrat en la neteja, eliminació de fauna invasora (algues, fongs, etc.) i
consolidació de les parts que presenten més deteriorament com el rejuntat entre les pedres, la recuperació d’alguna part desapareguda, la reunificació de parts esquedades o en procés de descomposició de la pedra, així com l’ús d’hidorfugants i altres materials que ajudaran a una millor preservació.

La porta exterior de l’església del Monestir de les Avellanes és una estructura de
concepció romànica, però amb elements de transició al gòtic. Conté capitells amb
representació icnogràfica que evidencia l’estreta relació que existia entre el monestir i
els comtes d’Urgell. És també un testimoni d’un dels moments de major esplendor que
va viure l’abadia, al llarg dels seus 850 anys d’història.

La restauració de la porta s’ha dut a terme de la mà del conservador lleidatà Ramon Solé,
acompanyat de tres estudiants, Laura, Iadira i Cèlia que realitzen les pràctiques de final de carrera a l’EscolaSuperior de Conservació i Restauració de Béns Mobles de Catalunya.

Aquesta relació del monestir amb l’ESCRBC va iniciar-se el 2013 arran del procés de restauració del claustre romànic. Fins ara les diferents actuacions s’havien dut a terme al claustre, i a partir d’aquest any han continuat a la porta gòtica.

En els diferents campus de pràctiques realitzats des del 2013 hi ha passat 18 alumnes
que han tingut l’oportunitat de treballar sobre un monument arquitectònic real, així com de realitzar projectes vinculats al seus estudis. Les diferents parts implicades en aquest projecte (Maristes Catalunya, Monestir de les Avellanes, ESCRBC, CRBMC) estan molt
satisfetes de l’experiència col·laborativa realitzada fins ara, i la posen com a model que
podria aplicar-se en altres monuments.

Un any de l’agermanament entre Artà i Os de Balaguer (Monestir de les Avellanes-Bellpuig d’Artà)

Aquest 28 de setembre, es compleix el primer aniversari de l’agermanament entre les viles d’Artà i Os de Balaguer. Per aquest motiu redactem aquestes línies, tot recordant aquesta efemèride, fent un repàs d’allò que ha significat i per continuar pensant en tot el que podem fer en endavant.

Recordant l’agermanament

El divendres 27 de setembre de 2019, una delegació de l’Ajuntament d’Artà, encapçalada pel seu batle Manolo Galan i Massanet, va aterrar a l’aeroport d’Alguaire (Lleida) per representar la vila d’Artà en l’acte d’agermanament amb Os de Balaguer.

Feren estada al monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, que compta des de l’any 2000 amb una hostatgeria monàstica, en la qual pogueren allotjar-se. D’allí participaren als actes de la Festa Major d’Os de Balaguer i feren una visita als principals punts destacables del municipi, acompanyats de diferents membres de l’ajuntament de la vila, entre ells l’alcaldessa Estefania Rufach i Fontova.

L’endemà, 28 de setembre a les 12:30h, a la Plaça de la Font d’Os de Balaguer, els dos batles segellaren l’agermanament entre ambdues viles. Un agermanament que era també un retrobament, després de més de set segles, en que els monjos del monestir de Bellpuig de les Avellanes hagueren de marxar del Priorat de Bellpuig d’Artà.

L’agermanament al llarg de l’any

La visita dels representats d’Artà a Os de Balaguer va ser molt fructífera, més enllà dels actes públics, ja que també es va dedicar l’estada a conversar i intercanviar coneixements sobre les realitat d’ambdós municipis.

Alguns dels aspectes que es van apuntar, van ser per exemple el fet que els termes municipals tant d’Artà com d’Os de Balaguer, són d’una extensió similar i que inclouen paratges amb alt valor natural i paisatgístic. Així per exemple en el vessant del sector turístic, ambdós municipis comparteixen projectes que posen l’èmfasi en la natura i en el visitant o turista que cerca quelcom alternatiu als conceptes clàssics del turisme de masses. Artà té el valuós parc natural, mentre que Os està inserit dins de les terres del Montsec, de gran bellesa paisatgística i zona de màxima protecció del cel nocturn.

També en aquestes converses sorgiren els projectes sobre els dos monestirs. Bellpuig d’Artà i Bellpuig de les Avellanes, l’eix vertebrador d’aquest agermanament. Ambdós monestirs tenen un simbolisme especial en el sí de cadascun dels municipis. Sobre aquest fet hom creu que cal posar en valor de nou el vincle històric entre els dos llocs. Bellpuig de les Avellanes és un bon model, com a casa que des de fa anys s’esmerça per recuperar, preservar i difondre el seu patrimoni, essent també un projecte de valor per al seu territori. Potser els punts de partida estan en posicions diferents, però també Bellpuig d’Artà camina cap a la seva recuperació a nivell patrimonial i al mateix temps per ser un espai per als atenencs, tot preservant-ne la seva identitat i valor històric.

Al llarg d’aquest any, un dels nostres objectius ha estat que els veïns d’ambdós municipis coneguin les realitats dels pobles agermanats. Des de l’Hostatgeria del Monestir de Bellpuig de les Avellanes, es va oferir una oferta destinada a tots els artanencs i artanenques, que volguessin fer estada al nostre monestir. Aquesta oferta continuarà en marxa, ja que en aquest any de pandèmia tot ha estat paralitzat. En la mateixa línia Os de Balaguer, llueix a l’entrada de la vila la placa que recorda a tots els visitants l’agermanament amb Artà. També s’han realitzat xerrades i es va fer una primera exposició, per tal que els habitants d’Os de Balaguer fossin coneixedors d’aquesta història comuna i també, de manera introductòria, de quins són els principals elements que caracteritzen el poble d’Artà.

En la mateixa línia la revista Bellpuig o Ràdio Artà han estat mitjans difusors de l’agermanament i d’explicar la realitat d’Os de Balaguer i Bellpuig de les Avellanes als artanencs i artanenques. Actes com la presentació de la campana, o la recent presentació del llibre “De Bellpuig a Bellpuig: els premonstratesos de les Avellanes a Artà” han servit per la difusió de l’agermanament entre els veïns d’Artà.

En tot aquest any també hi ha hagut com a protagonistes les dues campanes, que han esdevingut el símbol de l’agermanament. Sí el 28 de setembre de 2019 el batle d’Artà en feia el primer repic, pocs dies després començaven les gestions per tal que la campana “Santa Maria de Bellpuig d’Artà” viatgés cap a Mallorca. Tots rebíem amb gran alegria la notícia de la seva arribada, exposició i posterior presentació el 13 de desembre de 2019 amb presència de  na Catalina Cladera, presidenta del Consell de Mallorca. En la mateixa línia Bellpuig de les Avellanes ha pogut posar el jou a la seva campana i ara ambdues, resten exposades a cada lloc a l’espera de que siguin instal·lades.

No podem oblidar l’impacte als mitjans de comunicació que va tenir tant l’agermanament, com les diferents notícies relacionades amb aquest fet i els que s’han donat posteriorment.

Finalment cal dir que en tot moment hem estat en constant comunicació, tant per compartir el dia a dia d’ambdós pobles, com per anar fent seguiment mutu dels projectes endegats i que ens vinculen. La pandèmia del Covid19 ha impedit propostes de retrobament que es preveien, però que reprendrem ben segur un cop hagi passat.

L’agermanament en endavant

Com es pot veure l’agermanament entre Artà i Os de Balaguer, tot i la pandèmia del Covid19, ha estat prou fructífer. El fet que hi hagi molts projectes en marxa fa pensar que això continuarà així, i que ben segur en sortiran de nous: a través dels mitjans de comunicació, difonent i promovent l’estudi històric i artístic d’ambdós monestir, compartint tradicions i cultura, traçant formes de compartir la realitat socioeconòmica, generant sinergies per preservar i difondre el valor natural de cadascun dels territoris, implicant-hi el teixit associatiu i educatiu…

Així doncs pensem que cal seguir treballant per demostrar que aquest no és un agermanament, que figuri només en un paper o en senyals a les entrades dels pobles. És un agermanament que, en sintonia amb cadascuna de les realitats dels municipis, cerca torbar punts de connexió que siguin d’utilitat per a ambdós pobles, amb l’objectiu de seguir construint una identitat comuna i retrobada, des de la seva diversitat i pluralitat.

És evident que l’element simbòlic que ens queda en els propers mesos, serà la instal·lació de les dues campanes germanes. L’una al campanar de Bellpuig de les Avellanes, la qual completarà la recomposició del mateix i l’altra a l’espadanya de Bellpuig d’Artà, amb la que es recuperarà el so de les campanes a l’antic priorat artanenc. Quedarà planificar una festa, en que ambdues campanes sonin juntes.

Article publicat a la Revista Bellpuig (N. 1043, de 25 de setembre 2020)

Crònica de l’acte de presentació de llibre “De Bellpuig a Bellpuig: els premonstratesos, de les Avellanes a Artà

Ahir, en el marc de les festes de Sant Salvador, es va presentar a Artà el llibre De Bellpuig a Bellpuig. Els premonstratesos, de les Avellanes a Artà, editat pel Consell Insular de Mallorca. La presentació va ser a càrrec de la vicepresidenta de Cultura del Consell de Mallorca, Bel Busquets; l’alcalde d’Artà, Manolo Galán; i els coordinadors del llibre, Pere Fullana i Albert Cassanyes. La directora insular de Cultura, l’artanenca Maria Pastor, va exercir com a presentadora de l’acte i va introduir les diferents intervencions.

El volum, de 270 pàgines, recull les aportacions de nou autors, que participaren en les jornades «De Bellpuig a Bellpuig. Els premonstratesos, de les Avellanes a Artà», que es dugueren a terme entre els dies 13 i 15 de setembre de 2019. El llibre recorre, de forma paral·lela, les històries del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes i del seu priorat mallorquí, el monestir de Santa Maria de Bellpuig d’Artà. Són dues històries que convergiren durant dos-cents anys, fins al 1425, quan el monestir de Bellpuig de les Avellanes permutà el priorat mallorquí pel senyoriu sobre la vila d’Os de Balaguer. A partir d’aquest moment, Bellpuig d’Artà perdé el seu caràcter religiós per convertir-se en una possessió agrària, mentre els premonstratesos perduraren a Bellpuig de les Avellanes fins a la desamortització del segle xix. L’objectiu del llibre no és només rememorar la història dels monestirs de Bellpuig, de les Avellanes i d’Artà, sinó reflexionar sobre el patrimoni, sobre allò que queda de les generacions que es van succeint. Vol ser un vincle que uneixi passat i futur.

El volum s’inicia amb una presentació del llibre, escrita per la vicepresidenta Bel Busquets, i amb una introducció, en la qual es defineixen què són els premonstratesos i es fa un breu recorregut per la historiografia sobre aquest orde de canonges regulars. Entrant ja en matèria, el capítol de María Teresa López de Guereño analitza com eren els monestirs premonstratesos des del punt de vista arquitectònic, una qüestió cabdal per interpretar correctament les fonts històriques. Francesc Fité és l’encarregat de presentar els orígens del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes i la seva evolució històrica durant els segles medievals, fent especial èmfasi en la vinculació amb els comtes d’Urgell, que el dotaren amb nombrosos béns i, fins i tot, el convertiren en el seu panteó comtal. La participació dels premonstratesos en la conquesta de Mallorca va suposar que rebessin béns en la ciutat de Mallorca i a la zona d’Artà. Josep Amengual dedica el seu capítol a estudiar l’establiment dels canonges premonstratesos a l’illa i la fundació de Bellpuig d’Artà, amb una clara funció repobladora i de vigilància costanera. La presència premonstratesa a Mallorca va ser efímera, ja que el 1425 abandonaren d’illa. Albert Cassanyes presenta quin va ser el destí de l’antic priorat mallorquí després de la partida dels canonges: Bellpuig es convertí en una possessió que fou, a més, la seu d’un marquesat. Sobre aquesta qüestió tracta el capítol d’Antoni Picazo, que també reflexiona sobre les escasses fonts disponibles per reconstruir la història de Bellpuig d’Artà. En canvi, el monestir de les Avellanes va continuar sota el regiment dels premonstratesos, que, a més, varen viure una època intel·lectualment daurada durant el segle xviii. Finestres, Caresmar, Pasqual, Martí són els quatre canonges en què se centra Alberto Velasco, que estudia  el seu interès en l’obertura de sepulcres i l’estudi de les relíquies. En tot cas, les desamortitzacions del segle xix afectaren el monestir de les Avellanes, que va ser adquirit per Manuel de Oviedo. Pere Fullana examina aquest moment en què les Avellanes era un lloc d’estiueig per a la família de Oviedo, però també objecte d’un pla de recuperació de la vida religiosa protagonitzat pel bisbe Josep M. Benet Serra.

La voluntat interdisciplinària del llibre queda de manifest en els dos darrers capítols del volum. En primer lloc, Robert Porta presenta una exhaustiva recopilació de fons documentals i bibliogràfiques per a l’estudi del monestir de les Avellanes, tot i que molts d’aquests superen l’àmbit del monestir per interessar els estudiosos sobre l’Orde de Premonté. Certament, els historiadors depenen de les fonts documentals, i la importància d’aquestes, junt amb la voluntat de donar-les visibilitat, ha motivat la inclusió d’un capítol sobre aquesta qüestió. El llibre finalitza amb una «guia de passeig» del jaciment de Bellpuig d’Artà elaborat per l’arqueòloga Helena Inglada. L’autora divideix el jaciment en diferents àrees que va recorrent, explicitant les preguntes que generen, i que evidencien que encara queden molts de dubtes per resoldre relatius a Bellpuig.

Durant l’acte també va haver-hi alguns moments de record per al municipi d’Os de Balaguer, agermanat amb Artà  a través dels monestirs de Bellpuig. Així, l’alcalde Manolo Galán va reivindicar la necessitat de rehabilitar l’església de Bellpuig d’Artà per poder-hi col·locar la campana que els va ser regalada per Os de Balaguer quan es va realitzar l’agermanament, el setembre de 2019, campana que, per cert, és germana de la nova campana del monestir de les Avellanes. La vicepresidenta de Consell va recollir el guant i assumí el repte de recuperar Bellpuig com a lloc de cultura i d’art. Esperem que aviat pugui tornar a haver-hi una campana a la despullada espadanya de Bellpuig.

Text del professor Albert Cassanyes i Roig