Us animem a degustar el nou Menú Astronòmic del Montsec del Restaurant El Claustre, elaborat pel xef Bobby Cabral amb l’assessorament científic del Dr. Salvador Ribas, Director del Centre d’Observació de l’Univers
Aperitiu: ESTRELLA GEGANT BLAVA
Torrada de micuit de foie amb espuma de mora
Les gegants blaves són estrelles molt lluminoses, que arriben a lluminositats de més de 10.000 vegades la del Sol. Es tracta també d’estrelles amb una elevada temperatura superficial –que pot superar els 50.000 graus– Per això una bona part de la seva radiació és ultraviolada, fent que l’estrella brilli amb color blau. Les gegants blaves tenen una vida molt curta –d’entre desenes i centenars de milions d’anys– El seu procés d’expansió i refredament les durà a convertir-se en estrelles gegants vermelles i la majoria finalitzarà la seva vida com a supernoves.
1r Plat: CRÀTER DE VENUS
Formatge de cabra esqueixat amb ploma ibèrica i ou ferrat de guatlla
A Venus existeixen al voltant d’un miler de cràters d’impacte amb grandàries que varien entre 1,5 i 280 km. No n’hi ha amb un diàmetre menor a causa que la seva atmosfera gruixuda i densa fa que els meteors tendeixin a esclatar o desintegrar-se quan penetren a la seva atmosfera i, per tant, els objectes més petits no solen arribar al sòl, sobrevivint només aquells que són de major mida i que en tocar terra els anomenem meteorits. Un exemple de cràter de Venus és l’anomenat Maria Celeste, de 96,6 km de diàmetre. Denominat així en honor a la filla gran de Galileu.
2n Plat: SOL DE MITJANIT
Bacallà gratinat amb espaguetis negres i crema de bròquil
El sol de mitjanit és un fenomen natural que es pot observar al nord del cercle polar àrtic i al sud del cercle polar antàrtic i consisteix en el fet que el Sol és visible durant les 24h del dia, en dates properes al solstici d’estiu. El sol de mitjanit es produeix a causa de la inclinació de l’eix de rotació de la Terra respecte al seu pla orbital amb un angle aproximat de 23,5 graus. La durada d’aquest fenomen varia des d’un dia durant els solstici d’estiu als cercles polars, fins a aproximadament sis mesos als pols geogràfics. Als pols només es fa de nit completament una vegada a l’any. Les regions habitades que poden gaudir d’aquest fenomen estan a l’hemisferi nord: Alaska, Canadà, Groenlàndia, Noruega, Suècia, Finlàndia, Rússia i l’extrem nord d’Islàndia.
Postres: COL·LISIÓ DE GALÀXIES
Terra de galeta amb mousse de formatge i gelat de taronja amb crema de maduixa
Les col·lisions de galàxies són comunes en l’evolució galàctica. A causa de la distribució extremadament tènue de la matèria de les galàxies, no es tracta de col·lisions pròpiament dites, sinó més aviat d’interacció gravitacional. Una col·lisió pot comportar una fusió de galàxies. Això succeeix quan dues galàxies col·lideixen i no tenen prou velocitat per continuar el viatge després de la col·lisió. Llavors, de mica en mica, s’uneixen fins a formar una sola galàxia. Si una de les galàxies que col·lideix és molt més gran que l’altra, restarà quasi intacta després de la fusió. Si una galàxia passa a través de l’altra, la pertorbació de la forma de la galàxia és menor que en la fusió, ja que les dues galàxies mantindrien gran part del material i la seva forma després de travessar-se.
Preu: 27 € per persona
(begudes no incloses. Necessita reserva prèvia)
I si us interessa l’Astronomia no us perdeu:
Fideuà amb calamarcets i cloïsses. 8,00€
