Festa del 1r Repic de la Campana Gran del Monestir de les Avellanes

L’any 2010, en la celebració del centenari de l’arribada dels Germans Maristes al Monestir de les Avellanes, va sorgir un vell tema a debat: el campanar del Monestir de les Avellanes seguia sense tenir campanes. Era un bon moment per plantejar recuperar aquest patrimoni sonor, atenent que el cenobi n’havia tingut històricament, que l’aposta dels Maristes en obrir-lo al públic posava en valor el monestir com a conjunt monumental i que som al municipi d’Os de Balaguer, seu de la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya.

Finalment, l’any 2011 i en el marc de les polítiques de recuperació i difusió de patrimoni cultural del monestir, es va decidir restaurar aquest patrimoni sota el projecte “Que sonin les campanes al Monestir”

Però aquest projecte només tenia sentit si estava al servei del territori i la seva gent. Per això, si s’ha pogut aconseguir ha estat gràcies a la implicació de persones, empreses, entitats i institucions de la nostra comarca.

Una dècada després hem aconseguit recuperar les campanes al campanar del Monestir de les Avellanes. Un patrimoni sonor que ara és de tots i per a tots.

PROGRAMA D’ACTES

17 h. sala capitular

• Inauguració de l’exposició “Pintures de la Terra Ferma” de Josep Aragonés Zarfa

18 h. Antic refectori dels monjos

• Benvinguda i resum del projecte “Que sonin les campanes al Monestir”

• Apadrinament de la campana Sant Marcel·lí Champagnat

• Agraïment a tots els col·laboradors amb l’acord “Amics de les Campanes del Monestir”

• Vídeo del procés de recuperació de les campanes 2011-2022

19 h. Al claustre

• Repic de campanes a càrrec dels campaners de la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya

• Volteig de les campanes a càrrec dels Joves d’Os de Balaguer

• Pica-pica i comiat

Reportatge del 9è Sopar Medieval del Monestir de les Avellanes 2022

El 7 de juliol de 2022 vam poder gaudir de la 9a edició del Sopar Medieval del Monestir de les Avellanes (XI Jornades d’Història).

La temàtica fou Més enllà de les taules medievals: l’expansió culinària a finals de l’edat mitjana en la gastronomia de Madeira (Portugal)

L’ambientació va ser als jardins del Monestir de les Avellanes, per aproximar-nos més a l’illa de Madeira que destaca per la seva bellesa paisatgística. Ens hi acompanyaren la cònsol de Portugal, Ana Coelho a Barcelona i la directora de Turisme de l’Ambaixada a Madrid de Portugal, Sra. Maria de Lurdes Vale

Direcció històrica per la Montserrat Coberó i direcció gastronòmica a càrrec del xef Bobby Cabral

Ara podeu recordar aquesta experiència gastronòmica a través del reportatge realitzat per Balaguer TV

El Monestir de les Avellanes instal·la la campana Sant Marcel·lí Champagnat al campanar

La campana “Sant Marcel·lí Champagnat” clourà el projecte de recuperació del so de les campanes al monestir, iniciat l’any 2010.

El dimecres 20 d’abril a les 10h, en el marc de la 34a Trobada de Campaners d’Os de Balaguer, el Monestir de les Avellanes pujarà al campanar la “Sant Marcel·lí Champagnat”, essent la quarta i última campana que s’instal·larà al campanar del monestir.

Després de ser beneïda es duran a terme els treballs de pujada i instal·lació al campanar, per als quals serà necessària una grua de grans dimensions que superi els aproximadament 40 metres que fa el campanar del monestir, tasques que durà a terme l’empresa especialitzada Carvajal-Corredera, d’Alcoletge.

La “Sant Marcel·lí Champagnat” és una campana obra del mestre Abel Portilla. És l’única campana que s’ha fet tota sencera a Os de Balaguer, des del motlle fins a la fosa, a partir de mètodes totalment artesanals. Fou creada l’any 2019, pesa 750 kg, i s’acompanya d’un jou elaborat amb fusta d’iroco centenari, que s’emmagatzemava a l’antiga fusteria del monestir. La campana és germana de la “Santa Maria de Bellpuig d’Artà” campana que l’Ajuntament d’Os de Balaguer va regalar al poble d’Artà en el marc de l’agermanament dels dos municipis, també l’any 2019.

L’any 2010 la comunitat Marista i l’Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes van impulsar el projecte “Que sonin les campanes al monestir” amb l’objectiu de recuperar aquest patrimoni sonor al campanar de l’abadia. Aquell any es va restaurar la “Santiago Apòstol” l’única campana antiga que quedava, i es va fondre a Os de Balaguer la “Santa Maria de Bellpuig”. L’any 2015, els fills del poble de Millà (Vall d’Àger), – avui deshabitat- cediren la campana  dedicada a “Sant Pere i Sant Llobí” perquè tornés a sonar. I l’any 2019 s’impulsà la creació i fosa de la “Sant Marcel·lí Champagnat” amb la qual es completa el projecte.

De cara a l’estiu, encara sense una data definida, es farà la festa del primer repic de la campana, amb la qual es vol celebrar aquesta efemèride, posant en valor la recuperació d’aquest patrimoni cultural i sonor i compartint-lo amb tothom que visiti el monestir.

Vegeu la notícia de TV3 (TN Comarques) de quan es va elaborar la campana

El Monestir de les Avellanes restaura la porta gòtica de l’església

El Monestir de les Avellanes ha dut a terme durant el mes de juny el procés de conservació i
restauració de la porta gòtica de la seva església. Es tracta d’un dels elements
patrimonials d’origen medieval (s. XIV) que es preserven al monestir, declarat Bé
Cultural d’Interès Nacional.

Els treballs s’han centrat en la neteja, eliminació de fauna invasora (algues, fongs, etc.) i
consolidació de les parts que presenten més deteriorament com el rejuntat entre les pedres, la recuperació d’alguna part desapareguda, la reunificació de parts esquedades o en procés de descomposició de la pedra, així com l’ús d’hidorfugants i altres materials que ajudaran a una millor preservació.

La porta exterior de l’església del Monestir de les Avellanes és una estructura de
concepció romànica, però amb elements de transició al gòtic. Conté capitells amb
representació icnogràfica que evidencia l’estreta relació que existia entre el monestir i
els comtes d’Urgell. És també un testimoni d’un dels moments de major esplendor que
va viure l’abadia, al llarg dels seus 850 anys d’història.

La restauració de la porta s’ha dut a terme de la mà del conservador lleidatà Ramon Solé,
acompanyat de tres estudiants, Laura, Iadira i Cèlia que realitzen les pràctiques de final de carrera a l’EscolaSuperior de Conservació i Restauració de Béns Mobles de Catalunya.

Aquesta relació del monestir amb l’ESCRBC va iniciar-se el 2013 arran del procés de restauració del claustre romànic. Fins ara les diferents actuacions s’havien dut a terme al claustre, i a partir d’aquest any han continuat a la porta gòtica.

En els diferents campus de pràctiques realitzats des del 2013 hi ha passat 18 alumnes
que han tingut l’oportunitat de treballar sobre un monument arquitectònic real, així com de realitzar projectes vinculats al seus estudis. Les diferents parts implicades en aquest projecte (Maristes Catalunya, Monestir de les Avellanes, ESCRBC, CRBMC) estan molt
satisfetes de l’experiència col·laborativa realitzada fins ara, i la posen com a model que
podria aplicar-se en altres monuments.

El Monestir de les Avellanes a vista de drone

Carles Rabadà, originari de Valls però balaguerí d’adopció, és un expert en matèria de drons. Amb els seus aparells sobrevola el paisatge de les Terres de Ponent i n’extreu vídeos i fotografies amb imatges extraordinàries.

Des de fa poc és col·laborador al magazín La Mira, però prèviament ha fet fotografies per altres mitjans com La Vanguardia, el Segre o la Manyana. Així com publica les imatges a Unsplah galeria fotogràfica estatunidenca de gran prestigi També ha quedat finalista de la millor fotografia en dron 2018.

Recentment ha vingut al Monestir de les Avellanes, el seu objectiu extreure fotografies del monestir i el seu entorn, per a un reportatge que serà publicat a La Mira. Ara ens en deixa un petit tast amb aquest magnífic vídeo a vista d’ocell del monestir. Gaudiu del petit viatge.

L’Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes organitza el fons fotogràfic Sansalvador

Després del seu ingrés a l’Arxiu Gavín, aquest 2021 hem iniciat les tasques d’organització del fons fotogràfic Josep Sansalvador per la seva correcta preservació i accessibilitat.

El fons Sansalvador està format per més de 140.000 fotografies analògiques (amb negatiu i positiu en color) i gairebé la mateixa quantitat de fotografia en format digital.

Aquest fons, de caràcter personal, va iniciar-se l’any 1985 i encara està en procés de creació, per tant encara incorpora fotografies. El seu abast és sobretot a nivell de Catalunya, però en menor mesura conté imatges d’arreu del territori peninsular.

El seu contingut es pot dividir en dos blocs:

• El bloc principal està format per imatges d’esglésies de Catalunya i tots aquells elements vinculats a l’edifici d’una església, amb o sense culte (piques baptismals, campanars, imatges religioses, etc)
• L’altre bloc és de fotografia de patrimoni cultural de caràcter civil (edificis, pedrons, ponts, entre altres)

El fons actualment l’estem organitzant en unitats d’instal·lació, d’acord al sistema de classificació elegit per Sansalvador, que segueix el mateix patró que el realitzat per Josep Maria Gavín en el seu fons fotogràfic. Es basa doncs en criteri geogràfic per comarca, municipi, poble, tipus d’edifici i altres característiques descriptives. El següent pas serà realitzar la descripció de fons i després de cada imatge, per ser incorporada als arxius en línia i facilitar-ne la seva consulta.

Com a curiositat, es tracta d’un fons d’alt valor a nivell de país, que actualitza la tasca iniciada per Josep Maria Gavín amb l’inventari d’esglésies i a la vegada l’amplia. En el procés de fotografiar Sansalvador ha descobert fins a 13 esglésies que havien caigut en l’oblit.