L’Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes col·labora en l’exposició Patrimoni(s). Testimonis, curadors i transmissors


El Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya (Arxiu Gavín) juntament amb l’Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes han col·laborat en l’organització de l’exposició“Patrimoni(s). Testimonis, curadors i transmissors”promoguda pels Serveis Territorials de Cultura a Lleida (Generalitat de Catalunya). L’exposició està devidida en tres espais culturals de la ciutat de Lleida: Museu de Lleida, Arxiu Històric de Lleida i Serveis Territorials de Cultura a Lleida.

L’acte inaugural serà dilluns 4 de desembre a les 17:30 h al Museu Diocesà i Comarcal de Lleida.

L’exposició convida a conèixer i reflexionar sobre les situacions i l’evolució que ha tingut que viure, per arribar als nostres dies, el ric patrimoni cultural que avui es preserva a les Terres de Lleida i del Pirineu. Una part d’aquest patrimoni ens ha arribat practicament sense modificacions, mentre que una altra part ha partit destruccions, restauracions, reconstruccions irreals, ruïna i desaparició, obres innacabades, canvis d’ubicació o d’entorn o transformació dels seus usos inicials pel qual fou concebut.

En aquesta exposició es posa en valor les persones i les entitats civils, a les voluntats públiques i a les institucions específiques que han tingut i/o tenen cura d’aquests béns i de la seva pervivència, com els museus, els arxius o les biblioteques. Una d’aquestes institucions es precisament l’Arxiu Gavín, que preserva un fons documental únic, com el fons fotogràfic de les esglésies de Catalunya, gràcies al qual esté testimoni documental de bona part del patrimoni preservat a les Terres de Lleida i el Pirineu.

Anuncis

El Monestir de les Avellanes participa a l’11a Trobada de les Egipcíaques sobre patrimoni històric


Els propers 9 i 10 de novembre de 2017 tindrà lloc la 11a edició de la Trobada de les Egipcíaques (Residència d’investigadors, carrer Hospital, 64 Barcelona) És tracta d’un punt d’encontre entre els professionals que d’una manera o altre intervenen en el Patrimoni, alhora que un espai de debat i reflexió que permeti aportar noves idees, qüestionar els vells conceptes i facilitar l’intercanvi d’informacions, experiències i coneixements.

El tema d’aquesta edició és Intervenció i gestió sostenible de patrimoni històric, i el Monestir de les Avellanes hi ha estat convidat amb la ponència “Monestir de les Avellanes: sinèrgies entre patrimoni, vida religiosa i turisme” a càrrec de Robert Porta i Roigé, director del monestir.

Presentació: La idea de les jornades d’enguany sobre intervenció i gestió sostenible del Patrimoni és mostrar i debatre el concepte de sostenibilitat en aquest àmbit.
Què vol dir “sostenibilitat” en aquest entorn? Bàsicament l’aplicació de criteris de menor inversió/major rendiment, que en el cas del patrimoni no s’ha de considerar només necessàriament el vessant econòmic, sinó també el de conservació del bé patrimonial, la seva preservació (en el sentit que qualsevol intervenció modifica, altera i fa perdre informació del bé intervingut), la seva lectura i la transmissió del bé i la informació que conté a les futures generacions.
Aquest concepte va molt lligat a la creativitat, no en el sentit clàssic del disseny de nous espais o àmbits, sinó la creativitat en trobar noves solucions, donar nous enfocaments als problemes quotidians, en definitiva, dur a terme una restauració sostenible

VEGEU EL PROGRAMA SENCER DE LA TROBADA

Assistència: El seminari està obert a qualsevol persona interessada en el tema de les jornades o en el patrimoni en general, sense cap restricció. Les presentacions tracten de ser divulgatives tot mantenint el necessari rigor, per tant, no es tracta d’un seminari per a especialistes, tot i que es considera d’especial interès per a professionals que centrin la seva activitat en l’estudi, conservació, gestió, difusió o restauració del Patrimoni (conservadors, restauradors, arquitectes, historiadors …).

L’assistència és gratuita per be que limitada a la capacitat de la sala (140 persones), per la qual cosa es prega confirmació omplint el següent: FORMULARI

Més informació ahttp://www.egipciaques.info

El cementiri del Monestir de les Avellanes: espai de repòs i contemplació


Coincidint amb el dia 1 de novembre, dia de Tots Sants, al Monestir de les Avellanes també fidels a la tradició, recordem als nostres avantpassats. El Monestir de les Avellanes acull el cementiri on hi són enterrats els Germans Maristes de les comunitats de Catalunya. És un espai de repòs i contemplació per a tots aquells que ens han precedit, i al mateix temps és un lloc de valor artístic i patrimonial dins del conjunt monumental del Monestir de les Avellanes. .

El Monestir de les Avellanes, com a casa pairal marista a Catalunya acull aquest espai que fou reformat l’any 2010 en motiu del centenari de l’arribada dels maristes al monestir. El cementiri ja existia, almenys des de l’any 1911 moment en que s’hi registrà el primer enterrament de la comunitat marista. La reforma realitzada l’any 2010 fou dissenyada per l’arquitecte Joan Puig-Pey, en els estils minimalista i racionalista. El projecte vol integrar l’espai a l’entorn natural, amb la voluntat que juntament amb la funció de cementiri sigui també un espai per passejar, per meditar, per gaudir de l’entorn. Un espai ple de simbolisme on vida i mort no tenen frontera.

D’entre aquests simbolismes cal destacar-hi l’Escala de Jacob, l’accés al cementiri que recorda aquesta història bíblica, tot convertint l’arquitectura en art i carregant-la de contingut. També l’aigua, que brolla de la bassa i baixa trencant el silenci en sentit contrari al de les escales. L’aigua en sentit de vida, que és un regal del cel per als que estem a la terra. Una aigua que té sentit també en la història del Monestir de les Avellanes, ja que és l’aigua de la font de la Mallola, la font que durant segles ha permès la vida al monestir. Així com s’emmarca en l’espiritualitat marista, amb el símbol de l’aigua de la roca. L’aigua que amb la seva remor ens fa mirar i recordar als qui ens han precedit.

El disseny del cementiri és artístic en si, més enllà de la voluntat funcional que cerca. A aquest valor artístic cal afegir-hi les escultures de Francesc Fajula, amb el detall de terracota del llibre, el regle i la xasca, recordant la missió educativa a la qual els germans han dedicat la vida. La més destacada però és la Mare de Déu de l’Acollida, tot un símbol dins dels Maristes, devots de Maria, com també en la missió d’acollida al visitant que desenvolupen al Monestir de les Avellanes. Per tant l’escultura mostra l’acollida als vius com l’acollida als germans difunts, tot davallant del cel i recollint en braços als seus fills.

Finalment també el cementiri inclou espais de memòria històrica, dels diferents esdeveniments que han afectat a la pau o al esdevenir habitual de la comunitat. Hi trobareu les diferents plaques en recòrd dels germans enterrats, en especial destacant els afectats per la grip de 1918. L’impacte més colpidor fou però la Guerra Civil de 1936 a 1939, que es recorda en un monument central al cementiri, amb el Salm 28 i una placa en record de totes les víctimes que van morir a l’entorn del sanatori mental i de l’hospital militar que s’instal·là al monestir durant el conflicte.

En conclusió per Tots Sants i durant la resta de l’any us convidem a descobrir aquest espai de repòs i contemplació que forma part del conjunt monumental del Monestir de les Avellanes.

300 aniversari del naixement de Jaume Caresmar, abat del Monestir de les Avellanes


Jaume Caresmar i Alemany, 1717-2017

Aquest 2017 commemorem el 300 aniversari del naixement del Pare Jaume Caresmar i Alemany.

Nascut a Igualada, el 10 d’octubre de 1717, va entrar a formar part e la comunitat dels canonges regulars premonstratesos del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes l’any 1742.

Dins de la comunitat va assumir el càrrec d’abat en dues ocasions, 1754-1757 i 1766-1769. Va acabar esdevenint un dels canonges més destacats del Monestir de les Avellanes, tant per les seves tasques dins de la comunitat, com les realitzades fora del monestir.

Com a memre de la comunitat premonstratesa de Bellpuig de les Avellanes, va ser el responsable de transcriure i organitzar l’arxiu del monestir, va investigar i escriure la història de l’abadia, va estudiar els sepulcres dels comtes d’Urgell i les relíquies del Sant Cap i la Santa Sandàlia. Va impulsar també aspectes de caire administratiu del monestir, com el projecte de canalització de les aigües del monestir.

Fora de Bellpuig de les Avellanes va ser membre de l’Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona. Va impulsar diversos estudis d’història eclesiàstica i catalana, va treballar en la transcripció i organització d’arxius com el de la Col·legiata de Sant Pere d’Àger o el de la Catedral de Barcelona, entre altres. Al llarg de la seva vida va teixir una xarxa d’intel·lectuals de l’època, fent del Monestir de les Avellanes un dels focus més destacats de la Il·lustració a la Catalunya del segle XVIII. Avui, cal recordar-lo també com un dels introductors de la historiografia moderna a Catalunya.

Aquest 2017, per recordar aquest il·lustre abat, li vam dedicar les VIII Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes i en els propers dies començarem el procés de restauració i conservació de la placa laudatòria que el canonge Jaume Pasqual li va dedicar i que encara es preserva al Monestir de les Avellanes.

Festa del primer aniversari de la Campana de Millà al Monestir de les Avellanes


El diumenge, 8 d’octubre de 2017 farà 1 any del primer repic de la Campana de Millà al Monestir de les Avellanes. Aquell dia la campana tornava a sonar desrpés de molts anys i la batejavem amb el títol honorífic de la campana en record dels pobles deshabitats de Catalunya.

Per tal de commemorar-ho, aquest diumenge 8 d’octubre i dins de les Jornades Europees del Patrimoni, farem un matí d’activitats amb les quals volem celebrar la recuperació d’aquest patrimoni i d’altres.

El programa d’actes previst és el següent (tots ells amb entrada gratuïta)

10:30 h. Missa Major a l’Església del  Monestir

11:15 h. Inauguració de l’exposició “Teràpia de Colors” de José Rodríguez

11:45 h. Repic i volteig de les campanes a càrrec d’ Ignasi Cortés, Miquel Gregori (Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya)

12:00 h. Concert d’Orgue amb Joan Cabó i la Capella de Música de Santa Maria del Pi de Barcelona (XIX Festival de Música de Tardor d’Orgues de Ponent i del Pirineu)

Notícia de TV3 que recorda aquell primer repic (premeu la imatge)

 

Inauguració al Monestir de les Avellanes de l’exposició “Teràpia de Colors” de José Rodríguez


El diumenge, 8 d’octubre de 2017 a les 11:15 h us esperem a l’acte inaugural de l’exposició “Teràpia de Colors” del pintor balaguerí José Rodríguez.

Programa de la Jornada:

Inauguració de l’exposició “Teràpia de Colors”
Hora: 11:15 h.
Lloc: Sala Capitular del Monestir de les Avellanes
En acabar pica-pica i brindis per a tots els assistents.
Repic de campanes:
Hora: 11:45 h.
A càrrec de: Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya amb els campaners: Ignasi Cortés i Miquel Gregori

Concert d’orgue a l’església:
Hora: 12:00 h.
A càrrec de: La capella de música de Santa Maria del Pi de Barcelona dirigida per Josep Martí. Orgue a càrrec de l’organista Joan Cabó

L’exposició “Teràpia de colors” 

Sense centrar-se en un estil o temàtica concreta, aquesta exposició recull el conjunt d’obres que formen part del que l’autor anomena la seva teràpia.

L’artista explica com l’art pot ser reparador i, en aquest cas, com la pintura escolta i comprèn allò que se’ns remou per dins. Un gran exemple de com una pèrdua també pot esdevenir un guany. Durant aquest procés de pèrdua, la pintura també ajuda a connectar amb un mateix. És en aquest temps que la persona passa amb ella mateixa però en companyia d’un pinzell, quan també s’avança cap a l’autoconeixement i l’acceptació. Cada nova pinzellada pot ajudar-nos a trobar sentit, tornar a sentir-nos plens i  gaudir d’un nou guany.