22è Festival d’Orgues de Ponent i del Pirineu i 6è Concert d’Orgue del Monestir de les Avellanes

Un any més, l’Associació Amics de l’Orgue de les Comarques de Lleida torna a posar-se a disposició d’organistes i intèrprets de renom per a oferir a la societat lleidatana un ampli ventall d’actuacions musicals on l’orgue és l’eix central de tots ells.

XXII Festival de Música de Tardor ORGUES DE PONENT I DEL PIRINEU 2020 ve marcada per la irrupció del Covid19 a les nostres vides.

D’aquesta manera, la nostra Associació no tanca les portes al món de la cultura, i juntament amb l’Institut d’Estudis Ilerdencs-Diputació de Lleida, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, les Regidories de Cultura dels Ajuntaments participants, Joventuts Musicals de la Cerdanya i l’Associació Amics de l’Orgue de Sant Llorenç de Morunys, ens oferirà el XXII Festival de Música de Tardor ORGUES DE PONENT I DEL PIRINEU 2020 entre el 10 de setembre i el 17 de desembre, i que constarà de catorze concerts distribuïts a les poblacions de les Borges Blanques, Cervera, Lleida, Os de Balaguer-Les Avellanes, la Pobla de Segur, Puigcerdà, Sant Llorenç de Morunys, la Seu d’Urgell, Talarn, Tàrrega, Torres de Segre, Tremp i Verdú.

Com ha estat sempre, l’accés als concerts serà gratuït, però caldrà tenir en compte les mesures de seguretat que aconsellen les autoritats sanitàries:

  • obligació d’accedir-hi amb mascareta
  • evitar aglomeracions a l’entrada i sortida
  • desallotjar l’església amb celeritat
  • assistir al concert amb suficient antelació i mantenir al seu interior la fonamental distància preventiva.

L’aforament quedarà reduït per complir amb la normativa de distància social permesa. Per tant, les persones que vulguin assistir-hi, caldria consultar amb la Regidoria de Cultura de l’ajuntament corresponent les condicions d’accés.

També cal remarcar que, seguint les recomanacions sanitàries, aquest any no s’han editat programes de mà en paper.

Conseqüentment, si es vol rebre el programa de mà del festival, en format PDF, cal escriure a l’adreça electrònica: odpidp@gmail.com  i sol·licitar-lo.

Així mateix, durant el concert s’informarà per megafonia en primer lloc de la trajectòria professional dels músics que hi actuaran i seguidament les obres que es vagin a interpretar.

 

A continuació us indiquem la Programació General d’enguany:

Crònica de l’acte de presentació de llibre “De Bellpuig a Bellpuig: els premonstratesos, de les Avellanes a Artà

Ahir, en el marc de les festes de Sant Salvador, es va presentar a Artà el llibre De Bellpuig a Bellpuig. Els premonstratesos, de les Avellanes a Artà, editat pel Consell Insular de Mallorca. La presentació va ser a càrrec de la vicepresidenta de Cultura del Consell de Mallorca, Bel Busquets; l’alcalde d’Artà, Manolo Galán; i els coordinadors del llibre, Pere Fullana i Albert Cassanyes. La directora insular de Cultura, l’artanenca Maria Pastor, va exercir com a presentadora de l’acte i va introduir les diferents intervencions.

El volum, de 270 pàgines, recull les aportacions de nou autors, que participaren en les jornades «De Bellpuig a Bellpuig. Els premonstratesos, de les Avellanes a Artà», que es dugueren a terme entre els dies 13 i 15 de setembre de 2019. El llibre recorre, de forma paral·lela, les històries del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes i del seu priorat mallorquí, el monestir de Santa Maria de Bellpuig d’Artà. Són dues històries que convergiren durant dos-cents anys, fins al 1425, quan el monestir de Bellpuig de les Avellanes permutà el priorat mallorquí pel senyoriu sobre la vila d’Os de Balaguer. A partir d’aquest moment, Bellpuig d’Artà perdé el seu caràcter religiós per convertir-se en una possessió agrària, mentre els premonstratesos perduraren a Bellpuig de les Avellanes fins a la desamortització del segle xix. L’objectiu del llibre no és només rememorar la història dels monestirs de Bellpuig, de les Avellanes i d’Artà, sinó reflexionar sobre el patrimoni, sobre allò que queda de les generacions que es van succeint. Vol ser un vincle que uneixi passat i futur.

El volum s’inicia amb una presentació del llibre, escrita per la vicepresidenta Bel Busquets, i amb una introducció, en la qual es defineixen què són els premonstratesos i es fa un breu recorregut per la historiografia sobre aquest orde de canonges regulars. Entrant ja en matèria, el capítol de María Teresa López de Guereño analitza com eren els monestirs premonstratesos des del punt de vista arquitectònic, una qüestió cabdal per interpretar correctament les fonts històriques. Francesc Fité és l’encarregat de presentar els orígens del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes i la seva evolució històrica durant els segles medievals, fent especial èmfasi en la vinculació amb els comtes d’Urgell, que el dotaren amb nombrosos béns i, fins i tot, el convertiren en el seu panteó comtal. La participació dels premonstratesos en la conquesta de Mallorca va suposar que rebessin béns en la ciutat de Mallorca i a la zona d’Artà. Josep Amengual dedica el seu capítol a estudiar l’establiment dels canonges premonstratesos a l’illa i la fundació de Bellpuig d’Artà, amb una clara funció repobladora i de vigilància costanera. La presència premonstratesa a Mallorca va ser efímera, ja que el 1425 abandonaren d’illa. Albert Cassanyes presenta quin va ser el destí de l’antic priorat mallorquí després de la partida dels canonges: Bellpuig es convertí en una possessió que fou, a més, la seu d’un marquesat. Sobre aquesta qüestió tracta el capítol d’Antoni Picazo, que també reflexiona sobre les escasses fonts disponibles per reconstruir la història de Bellpuig d’Artà. En canvi, el monestir de les Avellanes va continuar sota el regiment dels premonstratesos, que, a més, varen viure una època intel·lectualment daurada durant el segle xviii. Finestres, Caresmar, Pasqual, Martí són els quatre canonges en què se centra Alberto Velasco, que estudia  el seu interès en l’obertura de sepulcres i l’estudi de les relíquies. En tot cas, les desamortitzacions del segle xix afectaren el monestir de les Avellanes, que va ser adquirit per Manuel de Oviedo. Pere Fullana examina aquest moment en què les Avellanes era un lloc d’estiueig per a la família de Oviedo, però també objecte d’un pla de recuperació de la vida religiosa protagonitzat pel bisbe Josep M. Benet Serra.

La voluntat interdisciplinària del llibre queda de manifest en els dos darrers capítols del volum. En primer lloc, Robert Porta presenta una exhaustiva recopilació de fons documentals i bibliogràfiques per a l’estudi del monestir de les Avellanes, tot i que molts d’aquests superen l’àmbit del monestir per interessar els estudiosos sobre l’Orde de Premonté. Certament, els historiadors depenen de les fonts documentals, i la importància d’aquestes, junt amb la voluntat de donar-les visibilitat, ha motivat la inclusió d’un capítol sobre aquesta qüestió. El llibre finalitza amb una «guia de passeig» del jaciment de Bellpuig d’Artà elaborat per l’arqueòloga Helena Inglada. L’autora divideix el jaciment en diferents àrees que va recorrent, explicitant les preguntes que generen, i que evidencien que encara queden molts de dubtes per resoldre relatius a Bellpuig.

Durant l’acte també va haver-hi alguns moments de record per al municipi d’Os de Balaguer, agermanat amb Artà  a través dels monestirs de Bellpuig. Així, l’alcalde Manolo Galán va reivindicar la necessitat de rehabilitar l’església de Bellpuig d’Artà per poder-hi col·locar la campana que els va ser regalada per Os de Balaguer quan es va realitzar l’agermanament, el setembre de 2019, campana que, per cert, és germana de la nova campana del monestir de les Avellanes. La vicepresidenta de Consell va recollir el guant i assumí el repte de recuperar Bellpuig com a lloc de cultura i d’art. Esperem que aviat pugui tornar a haver-hi una campana a la despullada espadanya de Bellpuig.

Text del professor Albert Cassanyes i Roig

Presentació, a Artà, del llibre “De Bellpuig a Bellpuig. Els premonstratesos de les Avellanes a Artà”

Aquest llibre és un dels resultats de les jornades que, amb el títol “De Bellpuig a Bellpuig. Els premonstratesos, de les Avellanes a Artà“, tingueren lloc a Palma i Artà els dies 13, 14 i 15 de setembre de 2018. Unes jornades organitzades pel Departament de Cultura del Consell de Mallorca amb la col·laboració de diverses institucions com ara l’ajuntament d’Artà, l’ajuntament d’Os de Balaguer, el Germans Maristes, el Monestir de les Avellanes i la Universitat de les Illes Balears, entre d’altres.

Durant tres dies es reuniren especialistes de les illes però també d’altres vinguts de Lleida i Madrid per compartir coneixement entorn a la història del monestir de Santa Maria de Bellpuig i els canonges que el varen fundar com a filial del Monestir de Santa Maria de Bellpuig les Avellanes, d’Os de Balaguer. Una trobada, coordinada per Albert Cassanyes i Pere Fullana, que també va incloure dins el programa d’actes l’agermanament entre els municipis d’Os de Balaguer i d’Artà a través dels respectius monestirs de Bellpuig, que compartiren nom, orde i història durant dos segles.

Cal recordar que amb aquestes Jornades es van iniciar els tràmits d’agermanament entre Os de Balaguer i Artà, els quals es van segellar el passat 28 de setembre de 2019.

L’acte de presentació serà a Artà a les 19.30 h, a càrrec de Bel Busquets, vicepresidenta i consellera executiva de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca; Manuel Galán, batle d’Artà; i Pere Fullana i Albert Cassanyes, coordinadors de l’edició i autors del text introductori, als jardins de Na Batlessa.

Esperem més endavant fer una presentació també aquí a casa nostra.

Pràctiques de restauració de patrimoni cultural al Monestir de les Avellanes

Tres alumnes de l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Catalunya han començat tasques de restauració a la portalada gòtica de l’església del Monestir de les Avellanes així com el manteniment del claustre romànic del mateix espai.

Premeu la imatge per veure el vídeo

Aquestes actuacions, supervisades pel restaurador i conservador Ramón Solé formen part del projecte de col·laboració entre el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, l’Escola Superior de Conservació i Restauració i el Monestir de les Avellanes (Germans Maristes), que van iniciar al 2013 amb objectiu de donar als estudiants de final de carrera l’oportunitat de treballar amb patrimoni de primera línia per aproximar-los al que serà el seu futur laboral.

En l’actuació d’aquest any, les pràctiques de les restauradores consisteixen en fer un projecte per poder actuar posteriorment sobre la portalada gòtica de l’església, que data de principis del segle XIV, així com la revisió de l’estat de conservació del claustre romànic i la neteja de l’òxid de ferro del timpà de Leandre Cristòfol, situat a la porta del claustre que dóna accés a l’església.

Les tasques de restauració s’allargaran durant tres setmanes. (Text de BalaguerTV)

Memòria 2019 de l’Arxiu Gavín. Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya al Monestir de les Avellanes

Posem a disposició de tothom la Memòria de l’Arxiu Gavín. Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, corresponent a l’activitat de l’any 2019. Vegeu-la o sota o descarregueu-la.

Aquest 2019 l’arxiu ha atès un total de 487 consultes a l’arxiu i biblioteca i 416 persones en visites guiades. Moltes gràcies a tots i a totes per la vostra confiança.

Organitzant la Biblioteca auxiliar de l’Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes

Recentment hem estat treballant en l’organització de la biblioteca auxiliar de l’Arxiu Gavín. Es tracta d’un fons bibliogràfic format principalment per monografies locals i comarcals catalanes. Una biblioteca que complementa molt bé el fons documental de l’arxiu, i que progressivament volem posar més a disposició dels usuaris que fan consultes a l’arxiu.

La biblioteca fins ara no estava organitzada, per tant era molt difícil posar-la a disposició de l’usuari. Ara l’hem classificat, organitzada per comarques i per municipis i pobles de tot Catalunya. El següent pas, i quan puguem, serà la catalogació que en faciliti la cerca i consulta a través del catàleg bibliogràfic.

Amb aquest procés també podem fer inventari del fons, i actualment la part que forma totes les comarques de Catalunya, ja té un fons de més de 5.000 exemplars. A aquesta queda pendent organitzar la part de publicacions que tracten el territori de forma transversal, i que calculem que seran unes 2.000 publicacions més.

Ara que ja tenim dades més concretes per aquest fons, creiem que és d’interès seguir ampliant-lo, per això sol·licitem a tothom que disposi de publicacions locals del seu poble o comarca, i que vol fer-ne donació, estem oberts a aquest tipus de donatius. Podeu posar-vos en contacte amb nosaltres a:

  • Adreça postal: Arxiu Gavín. Monestir de les Avellanes. Ctra. C-12, Km. 181, 25612, Os de Balaguer (Lleida)
  • Telèfon: 973 43 80 06
  • Adreça electrònica: arxiugavin@maristes.cat
  • Formulari web: https://arxiugavin.wordpress.com/contacte/