Il·lustracions d’arbres en tinta xinesa de l’artista Mercedes de Dalmau, nova exposició al Monestir de les Avellanes

Il·lustracions amb tinta xinesa (Mercedes de Dalmau)Del 18 de juny al 14 d’agost de 2016 l’Espai Cultura, Art i Música del Monestir de les Avellanes exposa “Il·lustracions d’arbres en tinta xinesa” de l’artista del Poal (Pla d’Urgell) Mercedes de Dalmau. Us esperem a l’acte inaugural que tindrà lloc el dissabte, 18 de juny de 2016 a les 18:00 h., i que finalitzarà amb el concert del Quartet de flauta Birccialdi. Entrada gratuïta.

Amb aquesta exposició l’artista va a la recerca de l’essència dels arbres. Pinta arbres, cercant tota la seva essència per tal d’apropar-los a les persones, el seu significat segons l’horòscop dels celtes, mitològic, màgic i la seva associació astrològica o simplement per allò que ens aporta observar l’arbre en si mateix. Les pintures de la Mercedes mostren arbres reals, arbres sols o en grup.

Mercedes de DalmauAquestes il·lustracions les fa amb la tècnica de la tinta xinesa negra i de colors sobre cartolina blanca. L’artista empra plumilla de diferents gruixos i en alguns casos amb acabats de pinzell.

Mercedes de Dalmau és una il·lustradora que va iniciar-se en la pintura des de ben petita. Degut a un greu problema de visió va haver de abandonar aquesta vessant artística. Després d’una operació, als 38 anys, va poder recuperar bona part de la visió perduda. Des de llavors observa el món d’una altra manera, va decidir retornar a la pintura i va especialitzar-se en la pintura d’arbres, especialment sense fulles, emprant la tècnica de la pintura en tinta xinesa.

L’alzina monumental de Les Avellanes

Alzina monumental de Les AvellanesSortint del poble de Les Avellanes en direcció al Montsec, ens queda a mà dreta un tros d’ametllers. Darrera d’aquest, en una finca de propietat privada, si amaga un bocí de la història natural de la Noguera, l’alzina monumental de Les Avellanes.

L’alzina és un arbre típic del paisatge mediterrani i per tant també del paisatge de Catalunya. L’alzina monumental de Les Avellanes es troba a la comarca de la Noguera, concretament a la subcomarca dels Aspres del Montsec. Espai geogràfic en que el roure i l’alzina són dos dels arbres més característics i autòctons del seu paisatge.

El tronc principal que sosté l’arbre és de gran amplada, aquest es divideix a poca distància del terra, en tres grans troncs a partir dels quals s’aixequen la resta de branques, formant una capçalera espessa i ramificada amb branques de força amplada; que juntament amb la seua gran alçada, ens permeten veure clarament que estem davant d’un exemplar d’alzina molt antic. L’escorça guixuda i clivellada amb que es recobreix, és un símbol evident dels anys viscuts per aquesta alzina.

Les alzines solen trobar-se en alzinars, formant boscos densos amb abundant presència d’arbusts i matolls. Les arrodonides i denses capçades de les alzines creen unes condicions climàtiques al sota bosc, que fan possible la presència d’una gran diversitat d’espècies.Troncs de l'alzina monumental de Les Avellanes

L’alzina de Les Avellanes però, es troba ben sola, envoltada de camps de conreu típics de la zona, com ho són els ametllers i el cereal. Probablement quan l’alzina era un exemplar jove es trobava en mig d’un alzinar que amb l’explotació del bosc i el conreu de la terra va desaparèixer, quedant-ne ella com a únic testimoni.

La fusta de l’alzina sempre ha estat molt valorada, ja què és dura i compacta, i per tant de gran utilitat per a elaborar-ne eines de fusta resistents, però sobretot per a ésser explotada com a combustible. Hem de tenir en compte que els boscos d’alzines de la Noguera alta han estat explotats des de ben antic, entre altres coses per a l’elaboració de carbó vegetal.

La tala excessiva, ja sigui en l’explotació de la fusta de l’arbre, o ja sigui en la transformació del bosc en terra de conreu -juntament amb la naturalesa de l’arbre, que és de creixement lent-, va provocar amb els anys la reducció progressiva dels alzinars de la Noguera. A més amb la voluntat de recuperar part de la superfície desforestada es van plantar pins de forma massiva, un arbre que creix molt més ràpidament, però que és molt més perillós davant dels incendis forestals; a diferència de l’alzina, que sol presentar millor resistència i capacitat de recuperar-se davant del foc.

Dimensions de l'alzina monumental de Les AvellanesFinalment ens preguntem quin pot ser el motiu o motius que han fet que aquest arbre hagi sobreviscut fins als nostres dies. Desconeixem quants anys té l’alzina de Les Avellanes, tot i que sabem que l’alzina és un tipus d’arbre de creixement lent i de gran longevitat. Per altra banda no sabem perquè aquest exemplar es va salvar de la tala de l’alzinar del qual formava part. Cal tenir en compte que ben aprop de l’alzina hi ha una cabana, que antany podia haver estat habitada pels propietaris de les terres de l’entorn, i per tant potser van salvar l’alzina conservant-la com a arbre ornamental. O potser desconeixem que és un arbre carregat de simbologia per a les gents que van viure antigament en aquest indret, doncs als peus de l’alzina encara hi ha una gran pedra que no sabem ni qui li va posar, ni quin significat té, si és que en té algun. En fi, potser algun dia tot observant l’alzina monumental de Les Avellanes en podrem treure l’entrellat.