L’escriptor Jordi Mir retorna un llibre de 1760 a l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes

Donació Sr. Jordi Mir a l'AMBAL’escriptor i activista cultural Jordi Mir i Parache fa donació a l’Arxiu del Monestir, d’un llibre de 1760 que havia format part de l’antiga biblioteca dels canonges premonstratesos de Bellpuig de les Avellanes.

Es tracta del llibre “Font mystica, y sagrada del paradis de la iglesia”, editat a Figueres l’any 1760 i que va formar part de la biblioteca particular del Pare Jaume Caresmar i posteriorment del conjunt de la Biblioteca i Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes. Mir l’adquirí fa més de 30 anys a un llibreter de vell i l’emprà en les seves investigacions sobre el català escrit del segle XVIII.

Exemplar 1760 AMBAJordi Mir, és un escriptor nascut a Tremp l’any 1935, afincat a Barcelona des de petit i que ha centrat la seva carrera principalment en l’estudi i investigació de la llengua catalana. Ha estat membre de la Societat Catalana de Geografia de l’Institut d’Estudis Catalans. Va dirigir amb Joan Solà l’edició de l’Obra Completa de Pompeu Fabra publicada a partir del 2008. Fou col·laborador del programa L’indret de la memòria emés per TV3 els anys 1996-1997. Ha guanyat diversos premis i ha estat guardonat amb diverses condecoracions com la Creu de Sant Jordi, l’any 2000.

L’Arxiu Municipal de Lleida retorna un llibre del segle XVIII a l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes

IMG_2187El divendres 18 de gener de 2013 s’ha signat a l’Arxiu Municipal de Lleida, l’acord de donació i retorn d’un llibre del segle XVIII a l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes.

L’Arxiu Municipal de Lleida ha trobat recentment entre els seus fons documentals un exemplar editat l’any 1738, que formava part de la Biblioteca i Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes. El llibre “Vida del insigne màrtir San Jorge” duu el segell i nota de procedència de la biblioteca i arxiu d’aquest monestir. Molt probablement havia format part de la biblioteca particular del canonge Jaume Pasqual, membre de l’anomenada Escola Històrica de les Avellanes.

La biblioteca i arxiu del Monestir de les Avellanes, fou saquejada i dispersada després de la desamortització de Mendizábal, l’any 1835, motiu pel qual molts dels seus documents i llibres han acabat en col·leccions particulars o disgregats en arxius i biblioteques diversos.

Ara, en un acte de respecte a la procedència dels documents, l’Arxiu Municipal de Lleida ha considerat retornar aquest exemplar a l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes.

DSCF4622Per la seva banda l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes, que actualment custòdia també l’arxiu històric dels Germans Maristes, es compromet a preservar i posar a disposició dels investigadors aquest document, que s’integrarà en la documentació que preserva dels canonges regulars premonstratesos de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.

El “Boletín del Colegio Valldemia”, el primer butlletí escolar català

A l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes, i concretament al fons històric del col·legi marista Valldemia de Mataró, s’hi conserva la revista escolar “Boletín del Colegio Valldemia”.

Valldemia2aEl col·legi Valldemia fou fundat l’any 1855 a Mataró. En un inici duia el nom de Colegio Cataluña, però ben aviat adoptaria el nom d’un dels seus fundadors, l’escolapi Hermenegildo Coll de Valldemia. Es tracta d’una escola ben particular, ja que fou fundada als afores de Mataró en un amplíssim terreny ajardinat i envoltat de camps de conreu. Els seus fundadors, vinculats als Escolapis, havien marxat a Cuba on van fundar diverses escoles. En tornar d’allí projectaren el col·legi Valldemia segons els exemples que havien vist a l’estranger, amb el propòsit de convertir-lo en un centre de renovació escolar i de prestigi. Després d’uns anys d’esplendor, la mort del fundador i director va fer minvar de forma progressiva tant la influència com el prestigi de l’escola. És en aquest moment que es lloga l’escola als Germans Maristes per a què se’n facin càrrec i en recuperin el prestigi, adquirint-lo definitivament uns anys més tard.

Durant la primera etapa de funcionament de l’escola es fundà el Boletín del Colegio Valldemia, que es començà a publicar l’any 1868 com a òrgan de comunicació entre el col·legi Valldemia i les famílies dels alumnes. En un inici va tenir una periodicitat trimestral i a partir de 1878 passà a ser de caràcter anual. La primera època de publicació del butlletí va finalitzar l’any 1888.

La principal curiositat d’aquest butlletí és que és considerat el primer butlletí de caràcter escolar editat tant a nivell català com espanyol. En aquest sentit és el primer butlletí que es publica amb l’objectiu de fer de mitjà de comunicació entre l’escola i les famílies, informant de la institició, dels serveis que oferia i del seu nivell d’excel·lència.

Pel que fa al seu contingut els articles es refereixen als aspectes princials delValldemia1 funcionament de l’escola: professors, assignatures, horaris, programes d’estudi, condicions de l’internat, mesures disciplinàries, activitat religiosa, esportiva, festes, etc. A més en els editorials s’hi reflecteixen algunes de les preocupacions pedagògiques del moment, entre altres coses ja s’hi pot veure les polèmiques entre escola pública i privada

Publicat al bloc del Grup d’Arxivers de Lleida, 19 de gener de 2012

Dades extretes de:

Moral, Joan J. Maristes cent anys a Mataró 1887-1987. Mataró: Col·legi Maristes Valldemia, 1988
Corredera, Eduardo. Páginas de Historia Marista, 1886-1936. Monestir de les Avellanes, 1986
Educació i Història: revista d'història de l'educació. Societat Catalana d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana, n. 7 (2005)

Terror me delevit. La Mare de Déu del Puig 1912-2012 (2a part)

En el següent text s’exposa una relació de fets succeïts després de l’ocupació del Monestir de les Avellanes pel Comitè de Balaguer (27 de juliol de 1936), segons diversos escrits del fons documental marista, conservat a l’Arxiu del Mones

1. H.  Inocencio Martínez Calvo. “Una Comunidad de Mártires”. Editorial Luis Vives, Zaragoza 1967. Capítulo XII “El Convento y la guerra” págs. 186-187.

Destrozos en el Monasterio “Tras la incautación de la casa por el Comité de Balaguer, pronto empezaron las escenas de burla y profanación de todo lo sagrado. La artística Cruz de Término, asentada en la revuelta que da principio al camino de Vilanova, cayó totalmente destruida, no bajo el peso de los siglos, pues databa del siglo XIV, sino a golpes de fusil, pico y martillo…

Y ya puestos en el camino prosigamos hasta el Monumento a la Virgen del Cerro. Aquel pulpo pétreo que soportaba una elegante y cariñosa estatua de la Virgen con el Niño, la misma que, desde 1912, veía subir cada sábado a sus hijos desde el santo cenobio para postrarse ante sus plantas… cayó con igual furia y sacrílega mano, hasta no quedar piedra sobre piedra…”

2.  Stella Maris. Vol. V, año XVII, nº 139, mayo de 1938, pág. 253“… la casa está bien conservada y la finca también. Eso sí, los “sin Dios” han dejado muestras de su paso en la desaparición de las cruces del cementerio, en el “derribo de la Virgen de la Montaña” y en la decapitación de la Virgen de la Fuente, entre otras…”

3. “Bulletin de l’Institut des Petits Frères de Marie”. (Grugliasco-Italia) Vol. XVI, nº 113, juilliet, 1938, pág.173. 

En relación con unas fotografías enviadas a la redacción del “Bulletin”- Le piédestal dynamité de la statue de N.D. des Avellanes (photo, pg.180.)

“… Peu  après cette lettre nous arrivaient des photographies nous montrant l’état des lieux. La première montre ce qui reste de la grande croix qui dominai le paysage et la deuxième, l’oeuvre de la dynamite, employée à renverser, non seulement la statue de la Sainte Vierge, mais jusqu´au socle monumental sur laquelle était posée…” 

4. Stella Maris. Vol. V, año XIX, nº 207, junio de 1939, pág. 432.

“El viajero que llega al Convento desde Balaguer pronto nota algunas diferencias: ha sido sacrílegamente profanada y rota  la estatua de la “Virgen de la Colina”, ante la que tantas piadosas salves entonó nuestra estudiosa juventud…”

5. “Levante”. Tomo I, años 1942-1945, año IV, suplemento nº 4, octubre de 1945, pág. 34.
“…Llegó la tormenta, llegó el día de la “siega satánica de cruces”… y hubo otra vez sangre de mártires y también incruento martirio de imágenes sagradas, entre ellas la que durante un cuarto de siglo fuera aquí honrada por corazones amantes…” (Hno. Eusebio José, Avellanes, 15.VIII.1945, en la inauguración del nuevo monumento.)

Alguns interrogants

De fet no s’ha trobat constància clara de la data de destrucció del Monument de la Mare de Déu del Puig. Hom la podria situar cap els primers dies d’agost del 36, segons testimoni verbal que jo mateix vaig recollir l’any 1964 del Sr. Miquel Baldomà (“lo pastisser” de Les Avellanes) que feia, dia per altre,  el recorregut  de la zona,  Avellanes-Convent-Vilanova.

Els Manuscrits: “Cuadernos de Guerra (1936-1937)” dels Germans Hipólito i Moisés, no fan cap esment ni a la destrucció, ni a la possible data. El mateix es pot dir dels Manuscrits del Hno. Hipólito : “Avellanas y la persecución de 1936.” y “La evacuación del Convento, julio-agosto de 1936.”

El Germà Eduardo Corredera: “Páginas de Historia Marista. España 1936-1939” – Gráficas Casulleras – Barcelona, 1977, no  fa cap  menció especial del fet,  ni tan sols dintre d’unes breus ratlles de la pg. 217, sinó és una  al·lusió general  sobre “cremades i destrosses”.

Certament hi ha molt material als nostres arxius d’Avellanes principalment sobre els fets del l’estiu 1936 i la consulta feta,  ni de lluny, és exhaustiva. Pot semblar evident pensar que dintre del dolor respectuós i emocional dels fets,  els “corresponsals de trinxera” (joves estudiants maristes i Germans amagats i perseguits) estaven amb l’ànima ferida per les morts, persecucions, dolors, amagatalls, traïcions, mentides, exili… Tot  era com una flama de dolor immens que marcava històries i estats anímics.  De totes maneres els fets són aquests i testimonis en sobren.

El terror no només va fer caure pedres sagrades i monuments estimats, va ferir vides… Per tal és comprensible que tan  dolor contingut esclatés com un crit de joia inqüestionable aquell 15 d’agost de 1945, quan tota la vall s’omplí d’un cant que  sortia de tots els cors amb una força nova: ”Dios te Salve, Reina y Madre”… ¿Te acuerdas, Madre, te acuerdas, Madre…? El TERROR EM VA DESTRUIR, PERÒ L’AMOR EM VA REFER…

G. Ramon Benseny Beso                                   Les Avellanes – Març 2012

Diada dels arxius al Monestir de les Avellanes

El dia 9 de juny és el Dia Internacional dels Arxius, per això els arxius del Monestir de les Avellanes ens hem volgut sumar a les activitats de celebració de la Setmana Internacional dels Arxius.

Jornades de Portes Obertes als arxius del Monestir de les Avellanes, amb visites guiades gratuïtes. Des del dimarts 7 de juny fins al dijous 9 de juny a l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes i del dimarts 30 de maig al dijous 3 de juny a l’Arxiu Gavín.

Visita guiada a l’Arxiu Gavín

Horari:

  • Dimarts 30 de maig – Tarda: 16 a 18
  • Dimecres 1 de juny – Matí: 9 a 14 / Tarda: 16 a 18
  • Dijous 2 de juny – Matí 9 a 14 / Tarda: 16 a 18

Visita guiada a l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes

Horari:

  • Dimarts dia 7 de juny – Matí: 9 a 14
  • Dimecres dia 8 de juny – Matí: 9 a 14 / Tarda: 16 a 18
  • Dijous dia 9 de juny – Matí: 9 a 14

Les visites inclouen conèixer el funcionament d’un arxiu, les seues instal·lacions i espais i el contingut documental que conserven cadascun dels arxius del Monestir. Per a més informació adreceu-vos a la recepció del Monestir. Les visites es fan de forma independent a cada arxiu.

Notícies sobre els arxius del Monestir de les Avellanes

Els arxius del Monestir de les Avellanes i dels Germans Maristes han augmentat en els últims temps el seu ressò.

Entre altres trobem la recent publicació de l’article “L’Arxiu Gavín continua descobrint antigues esglésies a Catalunya“, elaborat i publicat per Ebla. Gestió Documental una empresa que proveeix  serveis de qualitat documental a les organitzacions, però que també dedica una mica del seu temps a donar a conèixer arxius curiosos, antics o emblemàtics a través de la secció Armarium del seu lloc web. D’aquest article també se n’han fet ressò altres mitjans de comunicació com el bloc del Grup d’Arxivers de Lleida, el butlletí Flama o la publicació Catalunya Religió.

Recentment també hem vist publicat l’article “Responsables del Servei d’Arxiu i Biblioteca de Maristes Catalunya” a la secció de l’arxiu a l’arxiver del Butlletí Arxius, n. 99 de l’Associació d’Arxivers – Gestors Documentals de Catalunya. En aquest article s’explica breument l’experiencia viscuda pels tres arxivers que actualment treballen en el projecte de gestió documental dels Germans Maristes de Catalunya.

Finalment també fa uns mesos l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes i l’Arxiu Gavín entraven al noticiari del Butlletí Arxius, n. 60 de la Subdirecció d’Arxius i Gestió Documental del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. En aquest cas se’ns dedica una pàgina en la que es parla de la col·laboració dels arxius en les activitats vinculades a la celebració del centenari marista al Monestir de les Avellanes, com ara l’exposició, el llibre del centenari, les Jornades d’història, etc. També es parla de l’evolució dels treballs realitzats a l’Arxiu Gavín d’ençà de la seua inauguració l’any 2008.