Fira de Gerb, cultura, art i gastronomia de proximitat (6 d’abril 2014)

El proper diumenge 6 d’abril de 2014 se celebrarà la I Fira de Gerb, dedicada a la cultura, l’art i la gastronomia de proximitat. El Monestir de les Avellanes us convida a visitar-la i a gaudir-ne!.

Fira de Gerb 2014

 

El Monestir de les Avellanes a la revista Descobrir Catalunya

Descobrir Catalunya. Article Maria BarbalAmb el títol “Les Avellanes a vora el Montsec” Maria Barbal, autora de la novel·la Pedra de Tartera, escriu un article a la revista Descobrir Catalunya, sobre la seva estada al Monestir de les Avellanes.

Es concretament en la secció “Deixant rastre. Amunt i avall per paisatges que marquen” on l’escriptora ens diu que de camí cap al Pallars val la pena desviar-se una mica i aturar-se a Os de Balaguer. Ens hi espera un monestir, una antiga abadia del segle XII adaptada a les necessitats dels viatgers d’avui.

“Es pot admirar a banda i banda el domini dels camps de cereals veient ja, al fons, la punta del campanar abans de trobar els nobles edificis organitzats al voltant de l’església i d’un bell claustre. Una certa monumentalitat no enrigideix l’ambient per a qui contempla l’escena. Les vinyes flanquegen els primeres metres. Estan cuidades com flors de jardí i en podem tastar el vi al restaurant, còmode i de bon nivell culinari, o comprar-ne a la menuda botiga.

L’hostatgeria ofereix un espai ideal per a qui busca uns dies d’aïllament per estudiar o concentrar-se en algun tema sense a penes interferències. En una sala (sala capitular), davant la recepció, s’hi troba una detallada informació del Montsec i dels punts d’interès que s’hi vinculen servida amb mitjans audiovisuals. S’hi poden fer interessants excursions.

A part de l’església i del claustre, es pot visitar el "Lo campanar del convent" (Monestir de les Avellanes)cementiri dels germans maristes, un espai modern semblant a un parc, amb els seus bancs i la seva gespa. Hi destaquen dues obres escultòriques. Un dels monuments consisteix en el contrast entre dues textures del mur i és dedicat als soldats dels dos bàndols de la guerra civil que van morir al convent, llavors hospital. El segon, a la vista, és una marededéu clara de Fajula d’actitud acollidora, que sembla donar la benvinguda al visitant. Encara hi ha a les Avellanes una visita que a algunes persones els plaurà. En una antiga nau on es formaven joves en l’ofici de fuster rau, des de fa uns anys, l’Arxiu Gavín, que aixopluga una col·lecció immensa d’estampes, postals, fotos i revistes… sobre llocs de culte de Catalunya”

Text de Maria Barbal. Podeu llegir el text sencer a Descobrir Catalunya, n. 174, pàg. 40.

El clima dels Aspres de la Noguera

Boira a la vall, des de Montalegre (Vilanova de la Sal)

Els Aspres de la Noguera (o Noguera alta) és caracteritzen per tenir un clima  mediterrani continental, de tipus subhumit. La seua variada orografia però, fa que hi hagi microclimes depenent de la zona on us trobeu.

Així doncs les conques i fondalades,  són afectades durant la tardor i l’hivern per fortes inversions tèrmiques que generen boires persistents. A diferència de la plana, la boira dels Aspres de la Noguera es pot trobar enclotada en una vall, mentre el sol brilla en un altra, al mateix temps és una boira que es desplaça d’una vall a l’altra amb facilitat.

Aquesta boira té influència directa en la composició de la vegetació del paisatge, així a les parts baixes i a les obagues hi trobem boscos amb roures i a les parts altes i solanes, hi trobem alzinars. A més la persistència d’aquestes boires sol anar molt bé per al manteniment de la humitat en els conreus de cereals, ja que ajuda a conservar la saó de la terra fins a l’arribada de les pluges de la primavera.Una nevada, l'hivern als Aspres de la Noguera

Les precipitacions dels Aspres de la Noguera són irregulars i poc abundants, ja que els relleus que envolten tota la Depressió central exerceixen de barrera als vents humits de llevant. Les pluges de primavera solen ser suaus i repetitives al llarg dels dies, mentre que les pluges d’estiu i tardor solen anar acompanyades de tempesta i molts cops de calamarsa.  La mitjana anual de precipitació ocil·la entre 550 i 650 litres per metre quadrat. Les precipitacions en forma de neu són escasses, tot i que el Montsec sol aparèixer enfarinat, gairebé cada any.

El clima dels Aspres de la Noguera és també un clima de contrastos, ja que els hiverns són molt freds i els estius molt calorosos. L’hivern es gèlid i les boires persistents el fan humit, amb temperatures baixes i molts cops sota zero. Mentre que els estius solen ser més secs i amb tardes i vespres amb temperatures de més de trenta-cinc graus. La primavera i la tardor són estacions molt variables, ja que mesos com el març o l’abril poden sobtar tant amb dies de bonança com amb dies de gelades hivernals.

Paisatge Aspres de la Noguera - EstiuEl vent característic que bufa pels Aspres de la Noguera es anomenat ceré, cerç o mestral. És un vent que ve del nord-oest i que sol ser sec i fort, fins i tot alguns cops violent. Popularment es diu que quan bufa el cerç o fa durant tres dies de forma continuada. Aquest vent no acostuma a portar mai pluja, sinó que resseca i sobretot neteja el cel de núvols, boires i boirines. Així doncs quan bufa el vent de nord-oest és quan els Aspres de la Noguera presenten les millors vistes, per contemplar el seu paisatge.

Els Aspres de la Noguera o del Montsec

Aspres de la Noguera o del MontsecEl topònim Aspres ha estat històricament emprat per identificar  bona part de l’actual comarca de la Noguera. Encara avui s’utilitza per anomenar la Serra dels Aspres. Antigament donava nom al desaparegut nucli de població d’Aspremunt, també anomenat Montaspre; així com va servir per donar nom a l’hospital dels Aspres, que hi havia a la vila d’Àger cap a finals del segle XI. A més era la denominació que es donava a les zones de secà que quedaven per damunt de Balaguer, coneguts com els Aspres de Balaguer. Tot i aquest protagonisme  històric, avui és una denominació poc utilitzada, ja que el nom habitual sol ser Noguera, o Noguera alta.

En realitat els Aspres de la Noguera constitueixen una subcomarca o comarca natural dintre de la comarca administrativa de la Noguera.  Aquesta part de la Noguera, per tal com és situada entre rius, ha estat anomenada a vegades la Mesopotàmia catalana. Tanmateix, generalment són terres aspres i d’aquí la propietat de la denominació que també els ha estat donada des d’antic.

En concret els Aspres de la Noguera està format pel territori que es troba al nord-oest d’aquesta comarca, i que comprèn les següents poblacions, situades entre el Segre i les dues Nogueres (Pallaresa i Ribagorçana):

  • Cap al sud i oest: Os de Balaguer, amb l’antic terme de Tragó, Alberola i TartareuAspres de la Noguera (Font: Observatori del Paisatge)
  • Cap al nord i oest: Millà i Fontdepou
  • Cap al centre: Les Avellanes, Santa Linya, Vilanova de la Sal i el Monestir de les Avellanes
  • Cap al nord i est: Fontllonga, Figuerola de Meià i més enllà Clua
  • Cap a l’est: Alòs de Balaguer i Montsonís
  • Cap al sud: Camarasa i Sant Llorenç de Montgai

Els termes municipals que abasta són: Les Avellanes i Santa Linya, Os de Balaguer, Àger, Camarasa, Alòs de Balaguer, Castelló de Farfanya, Algerri, Ivars de Noguera i Artesa de Segre.

El paisatge dels Aspres de la Noguera és caracteritza perquè comprèn una bona part de les serres marginals prepirinenques, algunes de relleus alts, altres de relleus més moderats, així com conques internes, destacant-hi la depressió de Les Avellanes i Vilanova de la Sal.

Els límits dels Aspres de la Noguera estan bastant ben definits. Limita al nord amb la Vall d’Àger i la Conca de Meià, des d’on davalla de forma gradual cap al sud, formant els primers plecs del Montsec, que van disminuint en mida a mesura que s’acosten a la plana d’Urgell, on  delimita la part meridional dels Aspres. Es tracta doncs, d’un territori ple de contrastos en si mateix, que fa de separació entre la muntanya prepirinenca i l’extensa plana d’Urgell.