Ora et labora: la vida diària als monestirs medievals (X Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes)


El 8 i 9 de juliol de 2019 arriben les X Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes (Història de l’Església i la religiositat). La desena edició duu per títol “Ora et labora: la vida diària als monestirs medievals”  (Inscripcions Obertes!)

Aquestes desenes Jornades d’Història de l’Església i la religioistat del Monestir de les Avellanes centraran la mirada en la vida diària als monestirs medievals. Any rere any els participants d’aquetes Jornades ens allotgem a l’antic monestir premonstratenc, trepitjant els indrets sagrats i profans dels religiosos que hi vivien, resaven, treballaven, dormien, menjaven, contemplaven, etc., fa tants segles

Les 8 conferències que seran presentades en aquestes jornades es dediquen, des de diferents punts de vista, a la vida diària als monestirs medievals i a la seva representació artística. Així es contemplarà el tema de l’ideal versus la realitat monàstica, examinant l’obediència (o no) a les regles monàstiques, o es considerarà l’ús pràctic i simbòlic dels espais de la vida monàstica, com són l’església, el claustre, la sala capitular o el menjador. També es farà una mirada a un tema tan fonamental com la litúrgia, o a l’economia i l’alimentació dels religiosos, a la seva política interna i externa o a les seves activitats dins i fora dels murs del convent.

Com cada any, les conferències i els debats estaran complementats per diverses activitats relacionades amb el tema de les actuals jornades.

Programa de conferències

Programa d’activitats de divulgació científica

  • Visita guiada:
    • La vida diària a la canònica de Santa Maria de Mur en època medieval. (9 de juny, 9:00 h.)
  • VIII Sopar Medieval “El rigor de les dietes monàstiques medievals”
    • Recreació d’un àpat commemoratiu quaresmal del Monestir de Sant Cugat del Vallès a l’entonr de 1220.
    • Amb la intervenció del grup de teatre La Garba, de Vallfogona de Balaguer.
  • VIII Concert nocturn al claustre romànic
    • Cançó fugaç, a càrrec del grup Corrandes són Corrandes.
  • Exposició:
    • 10 anys del projecte Jornades d’Història de l’Església i la religiositat”

Més informació ahttp://www.monestirdelesavellanes.com/jornades-historia/

Inscripcions obertes!
Vine i viu la història!
Vegeu les ofertes d’allotjament!

 

 

Anuncis

Informació sobre el cobrament dels números premiats a la Loteria de la Grossa de Cap d’Any del Monestir de les Avellanes


El passat 31 de desembre de 2018 es va celebrar el Sorteig de la Grossa de Cap d’Any (Loteria de Catalunya). En aquest sorteig l’Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes, va emetre participacions. Dels 10 números que es jugaven en cada butlleta n’han sortit premiats els números: 02654 i 67439.

Cada butlleta ha sortit premiada amb 1,75 €. Per tal de recollir el vostre premi heu de passar per la recepció del Monestir de les Avellanes i entregar les vostres butlletes. La data límit per a poder cobrar les butlletes és el 31 de març de 2019.

Enhorabona als premiats i moltes gràcies per la vostra participació. L’aportació feta a l’Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes es destinarà a les activitats socials i culturals 2019.

Nota:

  • Els números premiats només és poden cobrar a la recepció del Monestir. No és poden fer pagaments per transferències bancàries.
  • Al ser participacions de Loteria de Catalunya no és permet cobrar en altres llocs que no sigui el lloc on s’ha emes la participació. En aquest cas, al Monestir de les Avellanes.
  • El darrer dia per cobrar els premis és el 31 de març de 2019. Més enllà d’aquesta data, les participacions han caducat.

 

Discurs de l’acte inaugural de l’exposició de Josep Maria Llobet al Monestir de les Avellanes


PINTURA COMPROMESA de Josep Borrell (Director dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida)

És evident que el primer que observem en aquesta obra, tal volta, és un artista emprenyat, un home preocupat, una persona emocionada, molt sensibilitzada, amb unes ganes enormes de protestar. Però, tot seguit una capacitat extraordinària per posar-hi la tècnica del dibuix i el moviment cordial i mental al seu servei. L’artista Llobet és absolutament evident que pren partit, que es posiciona, que no s’escapoleix a través de subterfugis. L’artista Llobet és un home que es compromet clarament i obertament i que tusta les nostres consciències i que altera la nostra zona de confort. Sí, cal que ens donin, a través de l’art també, de tant en tant, algun mastegot per espavilar-nos. I avui el compromís de Josep Ma. Llobert no deixa de ser un fet bastant insòlit en el món de l’art. No és fàcil navegar un pèl contracorrent entremig de la munió d’artistes plàstics del nostre temps, molt més centrats a tractar de reformar els desgavells personals amb conceptualismes abstractes i tota mena d’expressionismes autístics.

És obvi que el tema d’aquestes pintures, com diuen els plafons que les acompanyen, es refereixen a les xacres més explícites i més descaradament reiterades, fins i tot institucionalitzades, del nostre temps, Llobet, com deia, no amaga el seu pensament i el seu convenciment: és dels qui creu que no es pot tenir un pensament feble o líquid sobre la mentida sistemàtica, la degradació humana generada calculadament mitjançant l’explotació laboral i sexual o la planificació de guerres estratègiques per als interessos de les grans corporacions i la maquinària imparable del capitalisme salvatge, i el cinisme amb què es justifica. De la mateixa manera que amb la seua obra demostra que l’artista, l’intel·lectual, no pot mirar cap a un altre costat davant el maltractament infantil, la violència de gènere o el drama dels refugiats i tots els grans esclavatges del segle XXI i de tots els temps. L’art també ha de ser denúncia, també ha de ser un mitjà per remoure consciències.

Si el missatge i l’actitud de l’artista són importants, la manera com ens els presenta, en aquesta mostra, ho és doblement d’important. La perícia, el talent, de Josep Ma Llobet per representar sentiments i emocions a través de la figura humana i, sobretot, dels sentits que més comuniquen: els rictus de la cara, els moviments dels ulls, dels llavis i la boca, els músculs facials; i encara, la posició dels braços, de les campes, dels peus, de les mans i els dits, són d’una expressivitat tan contundent, tan impactant que ens interpel·la necessàriament. I en aquest sentit, ens situen en la cruïlla dels nostres dubtes ètics, de les nostres impotències. De la nostra incapacitat, tal volta, de trencar la lògica de l’amic-enemic, del bo-dolent, de la polaritat excloent.

Deia Einstein que la raó és la servidora de les emocions. I jo, esperonat per aquestes pintures em pregunto: quines són les emocions que serveix la raó d’aquesta nostra Europa, la raó dels qui ens governen, que deixem que passi amb total indiferència la mort més vergonyosa de milers de fugitius de l’horror i de la barbàrie, davant dels seus i dels nostres  ulls? És possible que la pintura, la fotografia, el cinema o la literatura es desentenguin de la realitat tan punyent que ens envolta? Que no siguin instruments, també, al servei de la provocació de les millors emocions i dels sentiments més positius; i esdevinguin testimonis de la història i proves de càrrega per denunciar l’angoixa, la por, el patiment, la tortura, la mort cruel la desesperació, o la ira, la solitud, la desil·lusió, el cinisme i la indignació? A fe de Déu que es necessita molta tenacitat, molta potència, molta perseverança i molta fe en l’espècie humana i en el valor de la cultura per desafiar el Mal en majúscules i per traspassar la cuirassa de la indiferència, de l’egoisme que domina la nostra vella Europa, i les nostres societats benestants!

La singularitat dels quadres de Llobet no són només les expressions dels seus personatges, la narrativa de les emocions més elementals de l’ésser humà, la capacitat per expressar amb la màxima potència el cinisme, la indignació, la misèria, la mort, sinó la quasi absència de contextos que els justifiquin temporalment. Aquesta és la grandesa de l’obra que s’exposa avui aquí: les expressions de la por, de la indignació, de la mort que encarnen aquestes figures humanes no són només d’avui, d’aquí o d’ara mateix, sinó de sempre. Aquesta és la denúncia més potent de la pintura de Llobet. Tant se valen els temps, la història, les cultures, les civilitzacions. El maltractament, el terror, la violència, però també la capacitat de rebel·lar-nos-hi formen par intrínseca de la nostra Humanitat.

D’aquí que aquesta exposició vingui a ser també un exemple de com superar a la pràctica la sempre difícil relació que mantenen cultura i compromís, i la dificultat de l’artista contemporani per expressar, a través del seu art, idearis, codis ètics, o compromís social. Un exemple, dic, de com vèncer els titubeigs o la por del mateix artista, per fer del seu art una “arma cargada de futuro” que deia el poeta Gabriel Celaya. L’art com a instrument, com a mitjà, com a eina per remoure consciències, per deixar constància de la nostra indignació davant la injustícia i el Mal, i per combatre la indiferència. Compromís és un mot que ve de prometre i prometre és una paraula composta de pro i de metre (pro-mittere), que en llatí vol dir enviar un missatge a favor d’algú, d’una causa, d’un objectiu. Per tant, art compromès vol dir precisament aquell que envia un missatge a favor d’algú, d’una causa, d’un objectiu. Per tant, art compromès vol dir precisament aquell que envia un missatge a favor de, en aquest cas, de la veritat, de la dignitat humana, de la llibertat, de la justícia, i ho fa solidàriament, conjuntament amb el grup de persones que comparteixen una missió o un lluita per un ideal. Enhorabona!

Josep Borrell i Figuera, al Monestir de les Avellanes el 26 de febrer de 2017

 

Els mitjans de comunicació locals es fan ressò de l’exposició de Diorames de Pessebres al Monestir de les Avellanes


El dia 2 de gener, dia de la candelera, com es tradició a casa nostra és la data en que es desmunten els pessebres. Al Monestir de les Avellanes seguim aquesta tradició i el proper 2 de febre serà l’últim dia en que podreu gaudir de l’exposició de Diorames de Pessebres de l’artista targarí Josep Maria Ramon.

Tot i això si no ho heu pogut fer us deixem amb les notícies que n’han recollit les televisions comarcals Balaguer TV i Noguera TV.

Balaguer TVPremeu la imatge per visualitzar el vídeo

Noguera TVPremeu la imatge per visualitzar el vídeo

Intervenció del Dr. Robert Cuellas (Universitat de Lleida). 700 anys d’Ermengol X (+1314-2014)


El passat 18 d’octubre de 2014 commemoràvem al Monestir de les Avellanes el 700 aniversari de la mort d’Ermengol X, comte d’Urgell (+1314-2014). Dels diferents actes realitzats aquell dia, posem a la vostra disposició l’enregistrament de la intervenció del Dr. Robert Cuellas Campodarbe (Universitat de Lleida) en que ens analitzava i interpretava alguns dels fragments més importants del Testament d’Ermengol X.

Recordant el discurs inaugural dels actes de commemoració del 700 aniversari del Comte Ermengol X (1314-2014)


BENVINGUTS A LA FESTA
COMMEMORACIO DELS 700 ANYS DE LA MORT
D’ERMENGOL X, COMTE D´URGELL (+1314)

Ermengol X, un comte, un territoriCom a Superior del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, de la Comunitat de Germans Maristes, i de tots els col·laboradors que hi treballen, us donem una cordial benvinguda. Teniu totes les portes obertes per gaudir d’una tarda plena d’història, música i art. Tot aquest patrimoni monàstic que va ser l’orgull de l’Església d’Urgell, de l’Orde dels Canonges Premonstratesos i de la noble casa comtal d’Urgell des de l’any 1166, ara més que mai, l’hem de sentir nostre perquè som un poble que vol ser fidel a les seves arrels.

Som un racó de Catalunya que feu història i gran part de l’actual Noguera es va forjar per l’impuls polític i social del comte Ermengol X, de la mort del qual ara en commemorem 700 anys. Morí a Camporrells, de l’avui comarca de La Llitera, a finals de juliol de 1314. Ens honra especialment amb la seva presència el Senyor José Guillén, alcalde de Camporrells.

Ermengol X, fou el comte d’Urgell que va aconseguir reunificar i pacificar l’antic comtat d’Urgell. Fou també un gran benefactor del Monestir de les Avellanes i l’artífex de l’actual església gòtica i del panteó dels Comtes d’Urgell situat a l’església del Monestir on ell mateix decidí ser sepultat al costat dels seus avants passats, Ermengol VII i Dolça de Foix, comtes d’Urgell fundadors del Monestir i del seu germà Àlvar de Cabrera, Vescomte d’Àger. Els actes de commemoració pretenen endinsar-nos en la història i orígens de les comarques de l’Urgell i de la Noguera amb un sentit històric però també amb la voluntat de present i futur.

Aquest Monestir i els seus monjos no van recollir tan sols les despulles mortals d’Ermengol X per guardar-les amb veneració i respecte, sinó sobre tot, un esperit, un tarannà, un sentit de territori. Tan de bo que rebem l’impuls i la força de tots els qui van fer possible aquest Monestir i aquest territori des de fa més de 800 anys. El temps passa però la historia continua. Ara més que mai hem de saber escoltar la saviesa de les pedres que porten la saviesa de la història. Els comtes d’Urgell, especialment Ermengol X, en protagonitzà gran part de la història passada. Aquest Monestir no és només un monument del passat, és un fet viu que transcendeix els anys. La nostra Noguera, Casa i Pàtria que ell ens deixà, n’és l’herència que hem d’estimar i revifar. Tenim un passat que ens parla d’esforç i d’amor al territori, de llibertat i de lleialtat, de fe i de treball.

Aquest llegat és principalment la vida de tants homes i dones que ens han precedit. Ara ens toca a nosaltres. No sentim la remor del llegat dels nostres avantpassats? La nostra història s’ha d’escriure i viure amb dones i homes d’avui i a la Catalunya i la Noguera d’ara.

Al el comte Ermengol X volem fer un record agraït i de justícia a tantes generacions, gent de pagesia que han mantingut la fe cristiana i han donat vida i fecunditat als nostres conreus, a les nostres terres i els nostres pobles. Ningú ens pot arrabassar la nostra història ni el nostre llegat espiritual, cultural i social. Som els hereus de generacions de persones que com nosaltres avui, també van viure temps difícils i que van lluitar per vèncer-los i posar el seu granet de sorra per ser el que som avui.

Gràcies a tots i totes per la vostra presència d’amics i amigues; gràcies principalment a les alcaldesses i alcaldes, a les autoritats comarcals i de la Diputació, que sou aquí amb gent dels vostres pobles i institucions per compartir la festa del territori.

Gràcies a la confraria de Campaners de Catalunya, especialment el Sr. Ignasi Cortés, als professors Prim Bertran (Universitat de Barcelona) i Robert Cuellas (Universitat de Lleida), a la Coral Montserrat, del Col·legi Maristes de Lleida. Gràcies a tots els col·laboradors i patrocinadors que any rere any ens ajudeu a fer possible tot un seguit de festes i commemoracions al nostre Monestir, i molt particularment la festa d’avui.

Monestir de les AvellanesUn especial agraïment a l’Ajuntament d’Os de Balaguer, a la nostra alcaldessa, la Sra. Estefania Rufach i a tot el personal de l’ajuntament. La seva col·laboració ha estat total. Al Sr. Pere Prat, president del Consell Comarcal de la Noguera. Al Sr. Josep Maria Roigé, alcalde de Balaguer per la col·laboració i disponibilitat de l’ajuntament balaguerí. A Mossèn Ignasi Navarri, Vicari General del Bisbat d’Urgell, tan vinculat des de la fundació al nostre Monestir. A la Generalitat de Catalunya en la persona del Sr. Jordi Curcó, Director Territorial de Governació de Relacions Institucionals i el Sr. Josep Borrell Director Territorial de Cultura. I finalment el nostre agraïment a l’Excma. Diputació  de Lleida, al seu President l’Excm. senyor Joan Reñé i Huguet i en representació seva, a la Il·lma. Sra. Rosa Maria Perelló, Vicepresidenta segona  i Alcaldessa de Tàrrega.

Gràcies a tots i benvinguts
Visca LA NOGUERA!. Visca les terres d’Urgell!

Germà Ramon Benseny, Superior del Monestir
Santa Maria de Bellpuig de Les Avellanes (Os de Balaguer), 18 d’octubre de 2014