El cementiri del Monestir de les Avellanes: espai de repòs i contemplació

Coincidint amb el dia 1 de novembre, dia de Tots Sants, al Monestir de les Avellanes també fidels a la tradició, recordem als nostres avantpassats. El Monestir de les Avellanes acull el cementiri on hi són enterrats els Germans Maristes de les comunitats de Catalunya. És un espai de repòs i contemplació per a tots aquells que ens han precedit, i al mateix temps és un lloc de valor artístic i patrimonial dins del conjunt monumental del Monestir de les Avellanes. .

El Monestir de les Avellanes, com a casa pairal marista a Catalunya acull aquest espai que fou reformat l’any 2010 en motiu del centenari de l’arribada dels maristes al monestir. El cementiri ja existia, almenys des de l’any 1911 moment en que s’hi registrà el primer enterrament de la comunitat marista. La reforma realitzada l’any 2010 fou dissenyada per l’arquitecte Joan Puig-Pey, en els estils minimalista i racionalista. El projecte vol integrar l’espai a l’entorn natural, amb la voluntat que juntament amb la funció de cementiri sigui també un espai per passejar, per meditar, per gaudir de l’entorn. Un espai ple de simbolisme on vida i mort no tenen frontera.

D’entre aquests simbolismes cal destacar-hi l’Escala de Jacob, l’accés al cementiri que recorda aquesta història bíblica, tot convertint l’arquitectura en art i carregant-la de contingut. També l’aigua, que brolla de la bassa i baixa trencant el silenci en sentit contrari al de les escales. L’aigua en sentit de vida, que és un regal del cel per als que estem a la terra. Una aigua que té sentit també en la història del Monestir de les Avellanes, ja que és l’aigua de la font de la Mallola, la font que durant segles ha permès la vida al monestir. Així com s’emmarca en l’espiritualitat marista, amb el símbol de l’aigua de la roca. L’aigua que amb la seva remor ens fa mirar i recordar als qui ens han precedit.

El disseny del cementiri és artístic en si, més enllà de la voluntat funcional que cerca. A aquest valor artístic cal afegir-hi les escultures de Francesc Fajula, amb el detall de terracota del llibre, el regle i la xasca, recordant la missió educativa a la qual els germans han dedicat la vida. La més destacada però és la Mare de Déu de l’Acollida, tot un símbol dins dels Maristes, devots de Maria, com també en la missió d’acollida al visitant que desenvolupen al Monestir de les Avellanes. Per tant l’escultura mostra l’acollida als vius com l’acollida als germans difunts, tot davallant del cel i recollint en braços als seus fills.

Finalment també el cementiri inclou espais de memòria històrica, dels diferents esdeveniments que han afectat a la pau o al esdevenir habitual de la comunitat. Hi trobareu les diferents plaques en recòrd dels germans enterrats, en especial destacant els afectats per la grip de 1918. L’impacte més colpidor fou però la Guerra Civil de 1936 a 1939, que es recorda en un monument central al cementiri, amb el Salm 28 i una placa en record de totes les víctimes que van morir a l’entorn del sanatori mental i de l’hospital militar que s’instal·là al monestir durant el conflicte.

En conclusió per Tots Sants i durant la resta de l’any us convidem a descobrir aquest espai de repòs i contemplació que forma part del conjunt monumental del Monestir de les Avellanes.

El cementiri del Monestir de les Avellanes i l’epidèmia de grip de 1918

Cementiri del Monestir de les AvellanesL’any 1918, ara fa 95 anys, és recordat per l’any de la grip espanyola. Aquell any el virus de la grip es convertí en una autèntica pandèmia que va causar la mort de moltes persones a tot el món.

El 1918 feia només 8 anys que els Germans Maristes havien instal·lat el seu noviciat al Monestir de les Avellanes. Com a casa de formació, cada any entraven i sortien noves tandes d’estudiants. Tot apunta que la grip arribà a les Avellanes el setembre de 1918, amb l’arribada del grup de juniors que venia de la casa de formació d’Artziniega (País Basc).

Ben aviat es va declarar el primer cas de grip al Monestir de les Avellanes i ràpidament es va expandir i contagiar entre els seus habitants. D’un dia per l’altre el monestir es convertí en un hospital en el que calia atendre tots els que queien malalts. Diversos germans vingueren d’altres comunitats per a ajudar. Durant el mes d’octubre van morí un total de 20 persones a causa de la grip, i en els mesos següents la xifra s’elevaria fins a 24 difunts. Molts dels que moriren eren joves seminaristes o germans, esdevenint un cop molt dur per a tota la comunitat.Llista de difunts del cementiri

En aquells moments el Monestir de les Avellanes tenia un petit cementiri on s’hi enterraven els difunts de la comunitat. Degut a l’epidèmia de grip el cementiri s’amplià amb un corredor central on s’hi enterraren els germans víctimes de la grip. Ara que coincideix amb el 95è aniversari d’aquell malson i amb la festivitat de Tots Sants, si visiteu el cementiri del Monestir de les Avellanes podeu continuar recordant aquells germans, els noms dels quals es recorden inscrits en una placa.

L’Escala de Jacob al Monestir de les Avellanes

L'Escala de Jacob (Foto. Arxiu Gavín)S’acaben ja les obres de remodelació del cementiri de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, aprofitant el final de les obres us parlarem d’un dels elements simbòlics que s’hi ha construït, l’Escala de Jacob.

L’accés al cementiri del Monestir de les Avellanes continua trobant-se al mateix lloc, tot i això s’han reformat totes les escales i se’ls hi ha donat una nova prespectiva i simbologia. Per accedir al cementiri doncs hem de pujar esglaó a esglaó l’Escala de Jacob.

Jacob és un personatge bíblic que apareix en l’Antic Testament. En un dels passatges del Gènesi, s’explica un somni en que Jacob hi visualitza una escala…

I somnià, i heus aquí una escala recolzada a terra, i la seva punta tocava el cel; i mira! àngels de Déu pujant i baixant per ella. I heus aquí Jahvè dret davant d’ell, qui li diu: Jo, Yahvè, Déu d’Abraham ton pare, i d’Isaac. La terra damunt la qual estàs jaient, la donaré a tu i als teus descendents. I serà la teva descendència com la pols de la terra. I t’expandiràs cap a occident i orient, cap al nord i a migorn. I en tu i en la teva semença seran beneïdes totes les nacions de la terra. I, mira! amb tu estic, per guardar-te a tot arreu on vagis, i tornar-te a aquesta terra; car no et deixaré fins que no faci tot això que he dit. I en desevetllar-se Jacob del seu somni, diu: Cert, Yahvè és a aquest lloc, i jo no ho sabia. I esfereït, continuà dient: Que venerable és aquest lloc! aquí no hi ha pas altra cosa que la casa de Déu, i és aquí la porta del cel. (Gn. 28)L'Escala de Jacob uneix, simbòlicament, el cel i la terra (Foto, A. Delorme)

Aquest passatge de la Bíblia ha suggerit comentaris i interpretacions diverses al llarg dels temps. L’Escala de Jacob simbolitza el pont entre el cel i la terra establert a partir del pacte entre Déu i els homes.

En l’ascens al cementiri del Monestir de les Avellanes, hem de pujar a peu per l’Escala de Jacob.  Puig-Pey, l’arquitecte de la reforma, ha dissenyat l’escala com un conjunt únic des del primer esglaó a l’últim. Els eslgaons des  de baix cap dalt es van fent cada cop més estrets, de manera que en prespectiva la part superior de l’escala acaba unint-se amb el cim del turó i confonent-se amb el cel. Simbolicament el cementiri, com a lloc de descans després de la vida, es troba enmig del camí que ens ha de dur fins al cel.