El cementiri del Monestir de les Avellanes: espai de repòs i contemplació

Coincidint amb el dia 1 de novembre, dia de Tots Sants, al Monestir de les Avellanes també fidels a la tradició, recordem als nostres avantpassats. El Monestir de les Avellanes acull el cementiri on hi són enterrats els Germans Maristes de les comunitats de Catalunya. És un espai de repòs i contemplació per a tots aquells que ens han precedit, i al mateix temps és un lloc de valor artístic i patrimonial dins del conjunt monumental del Monestir de les Avellanes. .

El Monestir de les Avellanes, com a casa pairal marista a Catalunya acull aquest espai que fou reformat l’any 2010 en motiu del centenari de l’arribada dels maristes al monestir. El cementiri ja existia, almenys des de l’any 1911 moment en que s’hi registrà el primer enterrament de la comunitat marista. La reforma realitzada l’any 2010 fou dissenyada per l’arquitecte Joan Puig-Pey, en els estils minimalista i racionalista. El projecte vol integrar l’espai a l’entorn natural, amb la voluntat que juntament amb la funció de cementiri sigui també un espai per passejar, per meditar, per gaudir de l’entorn. Un espai ple de simbolisme on vida i mort no tenen frontera.

D’entre aquests simbolismes cal destacar-hi l’Escala de Jacob, l’accés al cementiri que recorda aquesta història bíblica, tot convertint l’arquitectura en art i carregant-la de contingut. També l’aigua, que brolla de la bassa i baixa trencant el silenci en sentit contrari al de les escales. L’aigua en sentit de vida, que és un regal del cel per als que estem a la terra. Una aigua que té sentit també en la història del Monestir de les Avellanes, ja que és l’aigua de la font de la Mallola, la font que durant segles ha permès la vida al monestir. Així com s’emmarca en l’espiritualitat marista, amb el símbol de l’aigua de la roca. L’aigua que amb la seva remor ens fa mirar i recordar als qui ens han precedit.

El disseny del cementiri és artístic en si, més enllà de la voluntat funcional que cerca. A aquest valor artístic cal afegir-hi les escultures de Francesc Fajula, amb el detall de terracota del llibre, el regle i la xasca, recordant la missió educativa a la qual els germans han dedicat la vida. La més destacada però és la Mare de Déu de l’Acollida, tot un símbol dins dels Maristes, devots de Maria, com també en la missió d’acollida al visitant que desenvolupen al Monestir de les Avellanes. Per tant l’escultura mostra l’acollida als vius com l’acollida als germans difunts, tot davallant del cel i recollint en braços als seus fills.

Finalment també el cementiri inclou espais de memòria històrica, dels diferents esdeveniments que han afectat a la pau o al esdevenir habitual de la comunitat. Hi trobareu les diferents plaques en recòrd dels germans enterrats, en especial destacant els afectats per la grip de 1918. L’impacte més colpidor fou però la Guerra Civil de 1936 a 1939, que es recorda en un monument central al cementiri, amb el Salm 28 i una placa en record de totes les víctimes que van morir a l’entorn del sanatori mental i de l’hospital militar que s’instal·là al monestir durant el conflicte.

En conclusió per Tots Sants i durant la resta de l’any us convidem a descobrir aquest espai de repòs i contemplació que forma part del conjunt monumental del Monestir de les Avellanes.