Aplec del Sant Cap 2014 a Vilanova de la Sal

Un any més els veïns de Vilanova de la Sal i pobles de l’entorn s’han trobat, com cada 3 de febrer, en l’Aplec de l’Ermita del Sant Cap.

Cant del Goig del Sant CapAquesta ermita, de tipus troglodítica (excavada en una cova), és el lloc on se suposa que fa 848 anys es va fundar el Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.

El Sant Cap és el nom popular amb que es coneix Joan d’Organyà, primer prior del Monestir de les Avellanes. Aquest religiós morí en el lloc de l’actual ermita i des de llavors la gent de Vilanova de la Sal i de l’entorn li han tingut devoció. Els escrits més antics de la peregrinació i la devoció al Sant Cap són d’època medieval.

Aplec del Sant Cap 2014És tradició que cada 3 de febrer els veïns de Vilanova de la Sal pugin a peu fins a l’ermita i allí hi facin una celebració religiosa que finalitza amb el cant del Goig del Sant Cap. En sortir de l’ermita hi ha un berenar de germanor entre tots els participants.

Aplec del Sant Cap (Vilanova de la Sal, 3 de febrer de 2012)

Cada 3 de febrer els habitants de Vilanova de la Sal, un poble al costat del Monestir de les Avellanes, celebren l’Aplec del Sant Cap. Aquesta trobada consisteix en pujar a l’ermita del Sant Cap, celebrar una missa amb el cant del Goig dedicat al sant i un berenar de germanor.

Aquesta és una trobada que la gent de Vilanova de la Sal ve celebrant des de temps molt antics, quan la cova del Sant Cap era anomenada Bellpuig el Vell, i en ella hi vivia la primera comunitat eremítica que fundà el monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.

Per tot això un any més des del Monestir de les Avellanes ens hem sumat a l’aplec del Sant Cap, una tradició popular que esperem que continui viva molts anys!

Joan d’Organyà, el Sant Cap i el Monestir de les Avellanes (2a part)

El comte d’Urgell Ermengol VII, assabentat de l’existència de la comunitat del mont Malet, els va facilitar ajuda i patrocini. Ben aviat es redactà i firmar l’acta fundacional en la que es decretava que s’edifiqués allí un monestir, atorgant-li en propietat tot el mont Malet i altres territoris propers com el poble de Vilanova de Privà, cedit de forma íntegra amb els delmes, censals i altres drets. Tot això fou entregat al nou monestir que rebé el nom de Santa Maria de Bellpuig. L’acta fundacional data de l’any 1166, segons aquesta acta Joan d’Organyà era nomenat prior del monestir, tot i que tradicionalment se l’ha tractat d’abat.

Aquestes donacions van permetre edificar les poques construccions que van envoltar la cova originària de Bellpuig el Vell. Monestir que no va créixer més, ja què gairebé de forma simultània es va començar a construir un nou monestir premonstratenc al lloc de Fonts Amenes, on avui es troba el Monestir de les Avellanes. Joan d’Organyà però mai no va abandonar Bellpuig el Vell . L’any 1172 va deixar el càrrec de prior. Ara lliure d’ocupacions va entregar-se de ple a la oració i a la contemplació i salvació de les ànimes. Mentre la comunitat de Bellpuig el Vell s’anava traslladant poc a poc cap al nou Monestir.

Joan d’Organyà va voler quedar-se sempre a Bellpuig el Vell, on va morir entre 1192 i 1195. Fou enterrat a la mateixa cova. El lloc i la tomba del beat van continuar essent venerats per la gent dels pobles veïns. Ben aviat va començar a rebre tractament de sant, tot i que no se sap qui el va canonitzar com a tal. Sembla ser que fou una santificació de caire popular tal i com ens ho explica a les seues cròniques, Bernardo de León Martorell, procurador general a Roma a finals del s. XVI: Diuen que el 8 d’abril al convent de Bellpuig (Vell) se celebra la festa de Sant Joan d’Organyà i també es veneren les seues sagrades relíquies, honrades amb il·lustres miracles. Les seues relíquies es guarden en un sepulcre de pedra col·locat sobre l’altar. I el día del naixement del sant se celebra una festa amb molta solemnitat i gran participació dels fidels dels pobles veïns (…). Quan els camps sofreixen sequera la gent dels pobles solen pujar a la capella en rogativa pública demanat i confiant obtenir pluja, llavors hi puja tanta gent que cal celebrar la missa fora de la capella, amb les relíquies del sant sobre l’altar. Continua llegint

Joan d’Organyà, el Sant Cap i el Monestir de les Avellanes (1a part)

Joan d’Organyà fou dels primers monjos premostratencs que provenien de terres catalanes. Diuen que d’orígens nobles. Hi ha qui afirma que era fill d’Organyà, ja que moltes famílies nobles prenien el nom de la vila d’on eren originàries. Altres diuen que era de Bellcaire d’Urgell, doncs aquesta era la creença popular més estesa, però amb poc fonament històric. Finalment l’historiador Eduardo Corredera apunta a la possibilitat que fos nascut en zones properes al Monestir de les Avellanes. Hipòtesi que recolza perquè el cognom “Organyà”, apareix de forma successiva en documentació dels arxius parroquials de la zona. Per això afirma que el beat Joan va anar al mont Malet, ja que segurament sabia on es situava i que aquestes terres li eren ben conegudes, al igual que els seus homes.

Joan d’Organyà va formar part de la comunitat del Monestir de Vallclara (Conca de Barberà), primera abadia premostratenca de Catalunya, fundada amb el suport del comte Ramon Berenguer IV; així ho diu Jaume Caresmar: d’entre els naturals d’aquí, el primer, o un dels primers a abraçar aquesta ordre fou un jove anomenat Joan d’Organyà. Per motius diversos la comunitat de Vallclara es va dissoldre poc després de la seua fundació, cap al 1158.

Llavors Joan d’Organyà juntament amb altes monjos de la comunitat, es traslladaren cap a terres urgellenques. S’ubicaren al llavors anomenat mont Malet, sobre el poble de Vilanova de la Sal, a uns tres quilòmetres de l’actual Monestir de les Avellanes. Damunt del mont Malet, mirant cap a l’extensa plana d’Urgell hi ha una cova natural on s’establiren els monjos. El lloc tot i les vistes al pla, era molt inhòspit, sense aigua i gairebé sense vegetació. De l’arribada de la comunitat al mont Malet, Caresmar escriu: va obtenir – del Bisbe- permís per instal·lar-s’hi, el primer cop que s’hi va fer celebració fou durant la festa de l’epifania del senyor de l’any 1159. Continua llegint