Acte inaugural de l’exposició “Ermites imaginades” al Monestir de les Avellanes

Amic Antoni,
L'artista i el superiorI tots els qui ara ens acompanyeu, principalment la família de nostre artista, sigueu benvinguts “al Convent de les Avellanes”, com es coneix per aquestes comarques, el nostre Monestir.
Presentem una exposició, es a dir, “una narració”, una “certa experiència interior”. Aquí hi ha records, cor, ànima, i mans. Jo no sóc crític d´art. Per tal no espereu cap mena de valoració d´estil… Això en dona molta llibertat.
He de dir que fa dos anys vam obrir al Monestir l´anomenat “Espai de cultura, art i música”, amb la voluntat de trobar-nos amb gent de la nostra terra que ens enriqueix a tots amb les seves inspiracions i treballs. I ara sento molta alegria de presentar l´obra creativa D´UN FILL DE Santa Linya. I passa una cosa molt bonica. Ho explico: l´Antoni ha exposat pels 4 cantons del món, des de Vic i Barcelona al Marroc, passant per Frankfurt, Amsterdam, Suïssa, París, Marsella, Corea, Japó… i molt més.. i ara el tenim aquí, al nostre territori, ben a prop de la casa on va néixer, de les eres on trillaven els seus pares i padrins i dels carrers on va jugar de petit. Com si diguéssim és una retrobada amb les arrels mai oblidades.
Santa Linya, jo ho sabeu, és un poble petit, però ara amb l´obra de l’Antoni és fa gran, tan gran como els llocs on ha exposat les seves obres. Antoni, allí hi portes el nom del nostre poble, del nostre territori.
Aquest matí he mirat bé i tota l´estona jo sol la teva exposició, millor, la teva inspiració i he intentat captar-ne el sentit i n´he tret algunes conclusions.Visitants a l'exposició
D’entrada el títol m´ha complagut molt: “Ermites IMAGINADES: la fascinació per les ermites”. Es bàsic, sense imaginació, que pot ser una mena de recreació de la realitat, no hi pot haver fascinació… La fascinació de la soledat de Sant Urbà, de l’aïllament quasi absolut en un món de sorolls i estridències que fereixen l´ànima… Els risc de la muntanya escarpada com la nostra serra de Monclús, de l´esforç pacificador de sentir-se a prop dels estels… del xiprer solitari que senyala la drecera com una línia infinita. La fusta, el ferro i més encara, el ferro rovellat, , la pissarra, el filferro… son els elements que l´Antoni empra per “narrar” la seva inspiració QUE SI BÉ ÉS “IRREAL” COM ELL MATEIX RECONEIX, NO HI MANCA TENDRESSA i ESPONTANEITAT.
Antoni gràcies per escollir el Monestir, (lo Convent) un lloc tan emblemàtic a la Noguera per compartir amb nosaltres el do del teu art.
Felicitats, que tinguis molt èxit i t´esperem moltes vegades més.

G. Ramon Benseny i Beso (superior del monestir)

Exposició “Ermites imaginades” d’Antoni Camarasa Benseny al Monestir de les Avellanes

Exposició Ermites imaginadesL’Espai cultura, art i música del Monestir de les Avellanes us convida a l’acte inaugural de l’exposició “Ermites imaginades: la fascinació per les ermites” de l’artista de Santa Linya Antoni Camarasa Benseny, el dissabte 11 d’octubre 2014 a les 18:00 h.

L’exposició la podreu contemplar de l’11 d’octubre al 15 de novembre de 2014 a la Sala Capitular del Monestir de les Avellanes.

Aquesta mostra presenta per primera vegada un total de 14 obres de diferents materials com el ferro, la fusta, la pissarra o el filferro, on l’ermita n’és l’element central i inspirador. L’artista expressa la seva fascinació per les ermites aïllades i molts cops situades en llocs de difícil accés. Una de les ermites que ha inspirat a l’artista és la de Sant Urbà (Santa Linya) situada a la Serra de Montclús des del segle XI i que ha contemplat des de que era un nen. Les 14 ermites que podreu veure a la mostra són però, fruit de la imaginació de l’artista, i per tant no n’hi ha cap de real.

L’obra d’Antoni Camarasa Benseny (Santa Linya, 1957) és una visió entre tendra i humorística de la naturalesa, que té els seus orígens en les vivències de l’artista en el camp on va viure fins als 16 anys.

Els animals estan pintats d’una manera primitivista, molt sintètica. No envà una de les influències que reconeix el propi artista és la de Dubuffet, del qual assumeix certes característiques formals. Els animals i elements de la naturalesa són una excusa per a treballar la matèria.

Antoni Camarasa BensenyEl resultat és un treball espontani i rigorós d’expressió. La seva obra connecta amb altres artistes actuals en l’expressió primitivista del món contemporani.

Els “itineraris” de sales i entitats on ha exposat li han fet recórrer molt indrets d´Espanya i del món: Barcelona, Girona, Tarragona, Sitges, Verdú, Alacant, Saragossa Cadaqués, Granollers, Paris, Marsella, Marroc, Frankfurt, Korea, Suïssa. Andorra, Amsterdam, Niça, Lausanne Tokio…i altres!.Per saber més podeu consultar la pàgina Web de l´Antoni:
www.tonicamarasa.net