L’Arxiu Municipal de Lleida retorna un llibre del segle XVIII a l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes

Llibre de l'Arxiu del Monstir de les AvellanesEl dilluns 14 de juliol de 2014 es va signar a l’Arxiu Municipal de Lleida, l’acord de donació i retorn d’un llibre del segle XVIII a l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes. L’Arxiu Municipal de Lleida ha trobat recentment entre els seus fons documentals un exemplar imprès del 1743, que formava part de la Biblioteca i Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes. El llibre “Musei Estrusci. Volumen III” duu el segell i nota de procedència de la biblioteca i arxiu d’aquest monestir. Molt probablement havia format part de la biblioteca particular del canonge Jaume Pasqual, membre de l’anomenada Escola Històrica de les Avellanes.

Arxiu del Monestir de Bellpuig de les AvellanesD’entre els diferents llibres que s’han pogut recuperar de la biblioteca del Pare Pasqual, aquest té una rellevància especial. Jaume Pasqual fou un il·lustrat del segle XVIII, que va dedicar bona part dels seus estudis a la investigació de l’art i la història clàssica. Per tant aquest llibre, molt probablement li va ser d’utilitat per les investigacions de camp que realitzava en jaciments d’època romana. De fet, al llibre ‘Jaume Pasqual, antiquari i col·leccionista a la Catalunya de la il·lustració’ s’afirma que molt probablement aquest abat del Monestir de les Avellanes fou el primer arqueòleg de Catalunya.

La biblioteca i arxiu del Monestir de les Avellanes, fou saquejada i dispersada després de la desamortització de Mendizábal, l’any 1835, motiu pel qual molts dels seus documents i llibres han acabat en col·leccions particulars o disgregats en arxius i biblioteques diversos.

Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes

Ara, en un acte de respecte a la procedència dels documents, l’Arxiu Municipal de Lleida ha considerat retornar aquest exemplar a l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes. Per la seva banda l’Arxiu del Monestir, que actualment custòdia també l’arxiu històric dels Germans Maristes, es compromet a preservar i posar a disposició dels investigadors aquest document, que s’integrarà en la documentació que preserva dels canonges regulars premonstratesos de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.

Presentació del llibre sobre Jaume Pasqual, abat del Monestir de les Avellanes (s. XVIII)

El dia 20 de setembre de 2011 es presenta al Museu Diocesà i Comarcal de Lleida el llibre d’Alberto Velasco Jaume Pasqual, antiquari i col·leccionista a la Catalunya de la Il·lustració. L’acte tindrà lloc a la 19:00 hores i comptarà amb la participació del magnífic rector de la Universitat de Lleida, Roberto Fernández i el director de la col·lecció El Comtat d’Urgell i professor de la UdL, Flocel Sabaté.

El llibre, editat recentment, ha comptat amb la col·laboració de l’Hostatgeria del Monestir de les Avellanes i de l’Associació d’Amics del Monestir. Tant per al monestir com per als Germans Maristes, aquesta obra significa donar un pas més en el coneixement de la llarga història del Monestir de les Avellanes; i en concret de  l’etapa del segle XVIII, en que el monestir visquè una segona època d’esplendor, amb el sorgiment de l’anomenada Escola Històrica de les Avellanes.

Gràcies al Pare Jaume Pasqual, avui en dia podem gaudir al Monestir de les Avellanes, entre altres coses, del porxo neoclàssic de l’entrada, així com de la placa laudatòria en memòria del seu mestre, Jaume Caresmar. El Pare Pasqual, nascut l’any 1736  a Esparreguera, fou consagrat com a canonge de Bellpuig l’any 1760, després d’haver-se doctorat en dret civil i més tard en dret canònic, per la Universitat de Cervera.

L’estudi d’Alberto Velasco aprofundeix en la figura de Jaume Pasqual des de la seua vessant d’erudit i col·leccionista en el marc de la Il·lustració a Catalunya. En el llibre l’autor ens dóna a conèixer amb precisió la tasca erudita duta a terme per Pasqual i tota la col·lecció de documents, llibres i objectes que va recopil·lar al monestir. Destacant-hi  especialment la col·lecció numismàtica, una de les més importants de la Catalunya del segle XVIII.

Les investigacions fetes per l’autor han aportat noves llums a la història del Monestir de les Avellanes, a la història eclesiàstica i sens dubte  serviran i molt, per a la reconstrucció de la història de la Catalunya del segle XVIII.

Per tot això i el que podreu descobrir-hi,

ESTEU TOTS CONVIDATS A PARTICIPAR EN L’ACTE DE PRESENTACIÓ DEL LLIBRE!

Publicat un estudi sobre Jaume Caresmar i la seua obra historiogràfica

En el Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (n. LI 2007-2008), hi trobem l’estudi Jaume Caresmar i les fonts històriques de l’Església Catalana, realitzat pels historiadors Paul Freedman (Yale University)  i Flocel Sabaté (Universitat de Lleida)

L’estudi sobre Jaume Caresmar i les fonts històriques de l’Església Catalana, preten aportar nou coneixement sobre el membre més destacat de l’Escola historiogràfica del Monestir de les Avellanes al segle XVIII. En concret l’estudi aprofuneix sobre el treball de Caresmar en organitzar, protegir i difondre els fons documentals provinents de l’església catalana medieval.

Els autors  ressegueixen la complexa obra de Jaume Caresmar. Una obra incompleta i inèdita que ha estat objecte de dispersions i destruccions a causa dels conflictes bèl·lics, legislacions anticlericals i negligències vers el patrimoni documental, des de l’època napoleònica fins a la guerra civil de 1936/1939.

Aquest estudi recupera de l’oblit la tasca de Jaume Caresmar, canonge premostratenc que fou abat en dues ocasions del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. L’obra de Caresmar, avui desapareguda o dispersa en diversos arxius, representa l’esforç continuat del canonge per a la preservació de les fonts documentals de l’església catalana.

Finalment els autors destaquen que els projectes historiogràfics i de recopil·lació de fons documentals, duts a terme durant el segle XVIII, tot i ser incomplets, són de gran importància per a un futur impuls dels estudis historiogràfics moderns de la Catalunya medieval.