Benedicció del ‘padró’ de la Mare de Déu de Bellpuig de les Avellanes


Monument Mare de Déu de Bellpuig de les AvellanesJust aquest mateix día de l´any passat us van dir “A reveure, Mare de Déu…”. Germans, comarca, amics…. vam enlairar els blancs mocadors d´Adéu-siau, perquè vau tornar al Museu de Lleida.
Van ser deu dies que mai oblidarem. Vau vindre a la vostra casa de sempre. I més enllà de “l’adéu”, sentíem que us quedàveu als nostres cors.
Ara, els Germans de les Avellanes ho em volgut recordar d´una manera que ens digui: “No he marxat. Sóc aquí”. I és veritat. Per això -que era el deute d’agraïment que amb Vós teníem- , cors i mans , fe i amor us hem fet aquest nou tron a la vall oberta als camps, als estels, al bosc, a la vida…
Doneu-nos allò que tota mare sap bé que els seus fills necessiten. Al Monestir, a cada poble de l’entorn, a tota la comarca i molt especialment als nens i als ancians. Tots us mirem, tots esperem en Vós, Mare de Déu den Bellpuig de les Avellanes.

Ha tornat a casa seva
La Reina dels nostres cors.
Altar té de forta pedra,
Perfums de la vall i flors

Pujant al Puig estimat
Us trobem a mig camí,
Per quan les forces aflueixen
Guieu el nostre destí.

La vostra Imatge gloriosa,
Mai més tornarà a marxar,
Puix sou la Reina i Senyora
De qui us ve a venerar

Inauguració del monument La ceràmica és obra de les Monges Benetes de Montserrat.
El “padró” obra d´en Miquel Gregori i Joan López.
Fotos de Josep Sansalvador (Arxiu Gavin) i del G. Simeó Camprubí.
Text del G. Ramon Benseny i Beso.

 

 

La Mare de Déu torna a casa


Bellpuig Restaurada i retallada 2

Mare de Déu de Bellpuig de les Avellanes. Gòtica. S. XIV

Així és, la venerada imatge de la Mare de Déu de Bellpuig de les Avellanes torna a casa els dies 18 a 26 de maig de 2013..

Hi va arribar a finals del segle XIV de la mà de l’escultor Bartomeu de Robió, l’autor del retaule major de la Seu Vella i un dels màxims exponents de l’Escola de Lleida. Aquesta escultura, en pedra policromada i d’estil gòtic, fou venerada per la Casa d’Urgell, per la comunitat premonstratesa del Monestir i per tota la nostra comarca, amb devoció i estima durant més de 500 anys ininterromputs.

A principis del segle XX, en convulses circumstàncies d’abandó del Monestir, fou venuda al magnat nord-americà Charles Deering, que la va conservar al seu palau de Sitges –actual seu del Museu Maricel- fins als anys vint del segle passat. Quan Deering va retornar als Estats Units, va cedir la Mare de Déu al seu home de confiança, els hereus del qual la van conservar fins que la Generalitat va adquirir-la. Restaurada pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, és  la “perla” del Museu de Lleida des de el 21 de desembre de 2012.

ARA ENS VISITA PER UNS DIES!

DSC07924Tots sou convidats a visitar-la, especialment tota la gent i amics de La Noguera. El diumenge, dia 26, serà el dia gran. 10:30 Arribada dels caminadors de la comarca. 11:00 Missa solemne cantada per l’Orfeó Balaguerí, 12:15: Repic de campanes 12:30 ballada de sardanes.

El Monestir de les Avellanes us obre les portes de bat a bat.

Sigueu tots i totes, benvinguts.

Associació d´Amics del Monestir de les Avellanes

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Museu Diocesà i Comarcal de Lleida

Diputació de Lleida

La Mare de Déu del Monestir de les Avellanes ja és al Museu de Lleida


El divendres passat, dia 21 de desembre de 2012, és presentava al Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, la Mare de Déu (s. XIV) restaurada. Finalment, després d’un llarg períple, aquesta obra d’art lleidatana torna a ser a les nostres terres i tothom en podrà gaudir.

Visca la Mare de Déu gòtica del Monestir de les Avellanes!


Finalment la Mare de Déu gòtica del Monestir de les Avellanes ja torna a ser patrimoni de tots!

La Generalitat de Catalunya ha adquirit aquest dijous l’estàtua de la marededéu de Bellpuig de les Avellanes per 130.000 euros, després d’exercir el seu dret a tempteig en la subhasta feta a la sala Balclis de Barcelona.

Com ja sabeu aquesta obra d’art, originària de Bellpuig de les Avellanes, ha hagut de passar per un llarg periple abans de retornar a patrimoni públic. Des del Monestir de les Avellanes volem donar-vos les gràcies a tots els qui heu donat suport en favor de la recupeació de l’escultura de la marededéu gòtica de Bellpuig de les Avellanes.

L’escultura de la marededéu del Monestir de les Avellanes, segons els experts, és obra del mestre Bartomeu de Robió pertanyent a l’anomenada Escola de Lleida d’escultura del segle XIV. Precisament durant aquest segle Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes havia iniciat un procés de reforma arquitectònica amb la construcció del temple gòtic. L’església del Monestir de les Avellanes fou patrocinada pel comte d’Urgell Ermengol X, amb l’objectiu d’ubicar-hi el seu panteó dinàstic. És lògic doncs, que en tot aquest procés de construcció del nou temple, s’encomanés a Bartomeu de Robió la realització de l’escultura de la marededéu gòtica. Una nova imatge per a l’altar de la nova església gòtica. En tot cas l’estudi de la policromia i sobretot dels simbols que puguin aparèixer als dos escuts que conté la imatge, permetran desxifrar qui va promoure la creació d’aquesta marededéu.

De les diverses descripcions de Bellpuig de les Avellanes fetes al llarg de la història, trobem entre altres les de Jaume Caresmar, qui explica que la marededéu hauria presidit l’altar major fins ben entrat el segle XVII, quan degut a noves reformes al temple, es traslladà a una capella lateral. Degut a la desamortització de 1835, se sap que algunes de les relíquies i obres d’art de Bellpuig es traslladaren, altres es subhastaren, altres són robades o destruides, però d’entre tot aquest patrimoni, en principi no s’esmenta cap marededéu.  El que si se sap és que l’església de Bellpuig quedarà molt malmesa durant la desamortització i que, duant anys, serà la sala capitular la que faci funcions de capella.

Uns anys més tard Cayetano Barraquer Roviralta, que vistità Bellpuig cap al 1898, explicà el següent. “Del ala oriental de este claustro éntrase en el aula capitular, pieza casi cuadrada… Hoy tiene dos retablos, el de la testera en la nave central, frente a la puerta, de gusto greco-romano, que guarda la imagen de la Virgen de Bellpuig… Ignoro si estas imágenes datan allí desde 1835.” Encara que Barraquer no ens descriu la imatge, si que l’anomena com a marededéu de Bellpuig, i per tant és probable que fos la marededéu gòtica. Pocs anys després la imatge desapareixeria definitivament del Monestir de les Avellanes.

Esperem doncs que aquesta sigui la definitiva i que per fi puguem contemplar l’escultura gòtica de la marededéu de Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.

 

La Mare de Déu gòtica del Monestir de les Avellanes torna a subhasta


Fa uns mesos publicàvem en aquesta mateixa web que se subhastava l’escultura de la Mare de Déu del Monestir de les Avellanes del segle XIV i obra de Bartomeu de Robió. Aquesta imatge de la marededéu va estar al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes fins a inicis del segle XX, moment en que va ser venuda pel llavors propietari del Monestir.

Les notícies de l’estiu passat confirmaven que la Generalitat havia adquirit definitivament l’obra d’art abans de ser subhastada, ja que està declarada Bé Cultural d’Interès Nacional. En realitat però la marededéu encara no ha sortit de la casa de subhastes, ja que els actuals propietaris van recòrrer l’acció del govern català.

Segons s’explica en diverses notícies publicades a la premsa, la casa de subhastes tornarà a  treure a subhasta pública la imatge el poper 17 de març de 2011, amb prèvia notificació a la Generalitat, qui haurà d’acudir a la subhasta per adquirir l’escultura de la marededéu del Monestir, que a hores d’ara encara continua en mans privades.

Esperem que aquest cop la feina es faci ben feta i definitivament l’escultura pugui retornar al patrimoni públic, evitant la pèrdua de patrimoni originari de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.

Recuperada de l’oblit la Mare de Déu del Monestir de les Avellanes


La tarda del 29 de juny del 2010 es feia pública, per part del Conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, l’adquisició de la Mare de Déu gòtica del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.

Cap a inicis del mes d’abril del 2010, sortia a la llum la notícia que se subhastava la imatge gòtica del Monestir de les Avellanes. Assabentats d’aquest fet, el Monestir de les Avellanes ha col·laborat, dintre de les seues possibilitats, perquè aquesta obra d’art del segle XIV no torni a quedar en l’oblit mai més.

Els esforços de conscienciació duts a terme des del Museu de Lleida, el Monestir de les Avellanes i també altres persones que mostraren la voluntat de recuperar la imatge, han obtingut els seus fruits.

L’escultura de la Mare de Déu del Monestir de les Avellanes està declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, és per això que la Generalitat de Catalunya ha pogut adquirir l’obra d’art al preu de sortida de 120.000 euros. Des del Monestir de les Avellanes felicitem el Govern de Catalunya per actuar un cop més  a favor del patrimoni cultural català i agraïm especialment l’interès i esforç realitzat en la recuperació del patrimoni històric i artístic de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.

Finalment la Mare de Déu del Monestir de les Avellanes formarà part de la col·lecció del Museu de Lleida, on després de tant temps oblidada, podrà ser estudiada pels experts i contemplada per tots els interessats i admiradors del patrimoni avellanenc.

Es creu que aquesta fou l’escultura que durant molt de temps va presidir, sinó l’altar major, alguns dels altars de l’esglèsia gòtica del Monestir de les Avellanes, que feu construir el comte d’Urgell Ermengol X. Amb el pas dels segles, la Mare de Déu s’acabà traslladant a la Sala Capitular del Monestir, sala que durant molt de temps feu funcions de capella. La imatge fou una víctima més de la destrucció i espoli que es duguè a terme a partir de la desamortització de Mendizábal, i que ha dispersat bona part del patrimoni històric i artístic de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.

La recuperació d’aquesta imatge és doncs un pas important i sobretot necessari per al restabliment del patrimoni de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. Seguirem lluitant per la recuperació i dignificació del patrimoni d’aquesta antiga, però ben viva abadia lleidatana.