Exposició “Néixer” de l’artista Anna Escur al Monestir de les Avellanes


Del 10 de juny al 30 de juliol us convidem a visitar l’exposició de pintures “Néixer” de l’artista lleidatana Anna Escur. La podeu visitar a la Sala Capitular del Monestir de les Avellanes.
Anna Escur Pujol és artista plàstica. Va néixer a Lleida l’any 1979. Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Lleida i Sorbonne Nouvelle III, Paris.  Postgrau en Cooperació Internacional per la Universitat de Lleida i Màster en Mediació Intercultural per la Universitat de Sevilla, especialitzada en gestió cultural, divulgació i pedagogia de l’Art.

A partir de 2010 opta per les arts plàstiques com a eina de reflexió personal, cursa monogràfics de pintura i gravat a l’Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol de Lleida amb tutors com Josep Ripoll i Rosa Siré. Ha realitzat un Curs d’Arterapia, a la Universitat de Girona. Ha estat becada en gestió cultural pel Musée National du Moyen Âge, Paris, pel Centre d’Art Caixaforum de Barcelona i pel grup de recerca Espai i Poder del Departament d’Història Medieval de la Universitat de Lleida. També ha assistit als seminaris d’Art i Educació a Caixaforum, Barcelona. 
L’exposició “Néixer” està formada per diferents obres fetes en pintura acrílica, amb tonalitats molt acolorides i amb la barreja dels trassos grossos amb els detalls petits, que caracterítzen a l’artista. L’exposició representa el concepte del naixement a partir de motius vegetals.

V Cicle de Concerts “Música & Patrimoni” del Monestir de les Avellanes (Os de Balaguer)


V Cicle de Concerts “Música & Patrimoni”
Juny i Juliol de 2017

Durant els mesos de juny i juliol al Monestir de les Avellanes la música i el patrimoni s’uneixen de nou en el V Cicle de Concerts del Monestir de les Avellanes.

Enguany el programa us ofereix 5 concerts de diversos estils de música acompanyats també d’activitats complementàries. Aquest és el següent programa:

Diumenge, 11 de juny (12:45 h.). Jardins de Santa Maria

  • Grup KSONRONDA
    • Grup balaguerí format per 6 músics que toquen cançons de gresca, folk, taverna i sobretaula.
  • Activitats:
    • 11:30 h. Actes del 50è aniversari del retorn de les restes dels Comtes d’Urgell. (vegeu el programa)
    • Terrasseta del convent! Vine i fes el vermut!
    • Mercat de productes de proximitat amb: Torrons i Mel Alemany, Casa Ros, Sal de Vilanova de la Sal, Montsec Celler, Rubiò de Sòls i El Alemán de Fontdepou

Dissabte, 1 de juliol (19:00 h.). al pati de l’abat.

  • WALKIN’N ROOTS

    • Duo acústic que ens porta a través de les arrels de la música negra i el rock clàssic
  • Activitats:
    • 18:00 h. Visita guiada al Monestir (en el marc de la campanya “Territori de Valors”) amb la col·laboració del Consell Comarcal de la Noguera.
    • Tast comentat de cervesa artesana “La Vella Caravana” de Menàrguens.

Divendres, 7 de juliol (20:00 h.). a l’església del monestir

  • ORQUESTRA SIMFÒNICA JULIÀ CARBONELL + CARRILLÓ MÒBIL “Bronzen Piano”

    • Concert “Diàlegs sonors al Monestir” Arcs sobre bronzes carilló i orquestra.
  • Activitats:
    • XIX Congrés Mundial de Carillonistes
    • Benvinguda amb tast de productes gentilesa de Vichy Catalan

Diumenge, 9 de juliol (12:00 h.). a l’església

  • LA NUU

    • Concert “De l’espai i del temps” un viatge musical en espai (orient i occident) i temps (de la lírica medieval al jazz contemporani)

Dilluns, 10 de juliol (22: 00 h.) aprox. al claustre

  • ARDIT ENSEMBLE

    • Formació vocal-instrumental especialitzada en la interpretació del patrimoni musical religiós i profà medieval.
  • Activitats:
    • VI Sopar Medieval “Les taules monàstiques medievals: seguiment de la regla i transgressió (vegeu programa)
    • VIII Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes (vegeu programa)

Entrada gratuïta a tots els concerts. En alguns d’ells es demana la lliure l’aportació voluntària d’un donatiu.

Acte inaugural de l’exposició de pintura “Tragó de Noguera. No a l’oblit” al Monestir de les Avellanes


El dissabte 3 de juny de 2017 a les 19:00 h, us convidem a l’acte inaugural de l’exposició de pintura “Tragó de Noguera. No a l’oblit” de Miquel Rius.

El programa de l’acte serà:

Lectura de poesies a càrrec de Maria Cortés

  • El meu poble (Núria Guasch)
  • Meditació última (Miquel Martí i Pol)
  • Records que fan història. Tragó de Noguera (Pau Monsonís)
  • Si un dia sóc terra (Josep M. Andreu)

Acompanyades de guitarra a càrrec d’Àlex Rosanes

  • Dos preludis. Llàgrima i Adelita (Francesc Tàrrega)
  • El noi de la mare (Popular catalana. Arrengament per a guitarra)
  • El testament d’Amèlia (Popular catalana. Arranjament de Miquel Llobet)
  • Dansa per guitarra barroca (Gaspar Sanz)

En finalitzar l’acte pica-pica i brindis. Entrada gratuïta

L’Espai Cultura, Art i Música del Monestir de les Avellanes amb la col·laboració de l’Associació d’Amics de Tragó de Noguera promouen aquesta exposició de pintura. L’autor és Miquel Rius, fill de Tragó de Noguera, qui reprodueix el record i el sentiment cap al poble natal, desaparegut sota les aigües l’any 1962, amb el seu traç pictòric més personal.

L’exposició estarà visitable al claustre del Monestir de les Avellanes, del 3 de juny al 30 de juliol de 2017. Entrada gratuïta.

Discurs de l’acte inaugural de l’exposició de Josep Maria Llobet al Monestir de les Avellanes


PINTURA COMPROMESA de Josep Borrell (Director dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida)

És evident que el primer que observem en aquesta obra, tal volta, és un artista emprenyat, un home preocupat, una persona emocionada, molt sensibilitzada, amb unes ganes enormes de protestar. Però, tot seguit una capacitat extraordinària per posar-hi la tècnica del dibuix i el moviment cordial i mental al seu servei. L’artista Llobet és absolutament evident que pren partit, que es posiciona, que no s’escapoleix a través de subterfugis. L’artista Llobet és un home que es compromet clarament i obertament i que tusta les nostres consciències i que altera la nostra zona de confort. Sí, cal que ens donin, a través de l’art també, de tant en tant, algun mastegot per espavilar-nos. I avui el compromís de Josep Ma. Llobert no deixa de ser un fet bastant insòlit en el món de l’art. No és fàcil navegar un pèl contracorrent entremig de la munió d’artistes plàstics del nostre temps, molt més centrats a tractar de reformar els desgavells personals amb conceptualismes abstractes i tota mena d’expressionismes autístics.

És obvi que el tema d’aquestes pintures, com diuen els plafons que les acompanyen, es refereixen a les xacres més explícites i més descaradament reiterades, fins i tot institucionalitzades, del nostre temps, Llobet, com deia, no amaga el seu pensament i el seu convenciment: és dels qui creu que no es pot tenir un pensament feble o líquid sobre la mentida sistemàtica, la degradació humana generada calculadament mitjançant l’explotació laboral i sexual o la planificació de guerres estratègiques per als interessos de les grans corporacions i la maquinària imparable del capitalisme salvatge, i el cinisme amb què es justifica. De la mateixa manera que amb la seua obra demostra que l’artista, l’intel·lectual, no pot mirar cap a un altre costat davant el maltractament infantil, la violència de gènere o el drama dels refugiats i tots els grans esclavatges del segle XXI i de tots els temps. L’art també ha de ser denúncia, també ha de ser un mitjà per remoure consciències.

Si el missatge i l’actitud de l’artista són importants, la manera com ens els presenta, en aquesta mostra, ho és doblement d’important. La perícia, el talent, de Josep Ma Llobet per representar sentiments i emocions a través de la figura humana i, sobretot, dels sentits que més comuniquen: els rictus de la cara, els moviments dels ulls, dels llavis i la boca, els músculs facials; i encara, la posició dels braços, de les campes, dels peus, de les mans i els dits, són d’una expressivitat tan contundent, tan impactant que ens interpel·la necessàriament. I en aquest sentit, ens situen en la cruïlla dels nostres dubtes ètics, de les nostres impotències. De la nostra incapacitat, tal volta, de trencar la lògica de l’amic-enemic, del bo-dolent, de la polaritat excloent.

Deia Einstein que la raó és la servidora de les emocions. I jo, esperonat per aquestes pintures em pregunto: quines són les emocions que serveix la raó d’aquesta nostra Europa, la raó dels qui ens governen, que deixem que passi amb total indiferència la mort més vergonyosa de milers de fugitius de l’horror i de la barbàrie, davant dels seus i dels nostres  ulls? És possible que la pintura, la fotografia, el cinema o la literatura es desentenguin de la realitat tan punyent que ens envolta? Que no siguin instruments, també, al servei de la provocació de les millors emocions i dels sentiments més positius; i esdevinguin testimonis de la història i proves de càrrega per denunciar l’angoixa, la por, el patiment, la tortura, la mort cruel la desesperació, o la ira, la solitud, la desil·lusió, el cinisme i la indignació? A fe de Déu que es necessita molta tenacitat, molta potència, molta perseverança i molta fe en l’espècie humana i en el valor de la cultura per desafiar el Mal en majúscules i per traspassar la cuirassa de la indiferència, de l’egoisme que domina la nostra vella Europa, i les nostres societats benestants!

La singularitat dels quadres de Llobet no són només les expressions dels seus personatges, la narrativa de les emocions més elementals de l’ésser humà, la capacitat per expressar amb la màxima potència el cinisme, la indignació, la misèria, la mort, sinó la quasi absència de contextos que els justifiquin temporalment. Aquesta és la grandesa de l’obra que s’exposa avui aquí: les expressions de la por, de la indignació, de la mort que encarnen aquestes figures humanes no són només d’avui, d’aquí o d’ara mateix, sinó de sempre. Aquesta és la denúncia més potent de la pintura de Llobet. Tant se valen els temps, la història, les cultures, les civilitzacions. El maltractament, el terror, la violència, però també la capacitat de rebel·lar-nos-hi formen par intrínseca de la nostra Humanitat.

D’aquí que aquesta exposició vingui a ser també un exemple de com superar a la pràctica la sempre difícil relació que mantenen cultura i compromís, i la dificultat de l’artista contemporani per expressar, a través del seu art, idearis, codis ètics, o compromís social. Un exemple, dic, de com vèncer els titubeigs o la por del mateix artista, per fer del seu art una “arma cargada de futuro” que deia el poeta Gabriel Celaya. L’art com a instrument, com a mitjà, com a eina per remoure consciències, per deixar constància de la nostra indignació davant la injustícia i el Mal, i per combatre la indiferència. Compromís és un mot que ve de prometre i prometre és una paraula composta de pro i de metre (pro-mittere), que en llatí vol dir enviar un missatge a favor d’algú, d’una causa, d’un objectiu. Per tant, art compromès vol dir precisament aquell que envia un missatge a favor d’algú, d’una causa, d’un objectiu. Per tant, art compromès vol dir precisament aquell que envia un missatge a favor de, en aquest cas, de la veritat, de la dignitat humana, de la llibertat, de la justícia, i ho fa solidàriament, conjuntament amb el grup de persones que comparteixen una missió o un lluita per un ideal. Enhorabona!

Josep Borrell i Figuera, al Monestir de les Avellanes el 26 de febrer de 2017

 

L’essència del Monestir de les Avellanes a través del violí del Marc Férriz


A voltes ens costa trobar la manera o les paraules per expressar-nos, especialment quan es tracta de sentiments i d’aspectes més vinculats amb les sensacions que amb la raó.

En Marc Férriz, un jove violinista, ens ha robat el cor per la capacitat i la facilitat de comunicar amb la música del seu violí aquests sentiments i aquestes sensacions. De fet, el Marc ha estat capaç de captar l’essència del Monestir de les Avellanes amb el seu violí i el video musical “Màgia”. El Marc va venir en una trobada de joves al Monestir de les Avellanes, de seguit es va sentir captivat pels espais naturals del lloc, va treure el seu violí i va començar a fer fluir la música mostrant a tothom com expressa els sentiments, com viu el somni.

La música fluint per l’entorn del Monestir de les Avellanes, ens permet descobrir un espai màgic obert a tothom, un lloc on tots podem trobar el nostre monestir i sentir-nos-hi realitzats. Per a nosaltres, la màxima satisfacció, és que el Marc ens mostra que el Monestir de les Avellanes és un indret útil per expressar les inquietuds, esperances, il·lusions… d’un jove de dinou anys. Moltes gràcies Marc!

Exposició “Cinisme, Indignació, Crit, Misèria, Mort” de l’artista de Balaguer Josep Maria Llobet


Cartell exposició Josep Maria LlobettL’Espai Cultura, Art i Música del Monestir de les Avellanes i l’Associació Catalana per la Infància Maltractada de les Terres de Ponent, amb seu al Monestir de les Avellanes presenten l’exposició: “Cinisme, Indignació, Crit, Misèria, Mort” de l’artista de Balaguer Josep Maria Llobet.

L’exposició es fa en el marc de les activitats d’ACIM Terres de Ponent al Monestir de les Avellanes, tan per reivindicar la protecció dels més dèbils, com els infants i la gent gran, com també en favor de la campanya de reivindicació d’acollida als refugiats de la guerra de Síria i la crida a finalitzar aquesta i qualsevol guerra.

ACTE INAUGURAL:

  • Diumenge, 26 de febrer 2017 a les 11:15 h. (al claustre del Monestir)
    • Presentació a càrrec del Sr. Josep Borrell, director del serveis territorials del departament de Cultura a Lleida.
    • Lectures a càrrec del periodista Àlvar Llobet
    • Interpretació de peces musicals a càrrec de la soprano Maria Josep Rúbies i el pianista Josep Sabaté
    • Tothom hi és convidat

Josep Maria LlobetJosep Maria Llobet, crea una col·lecció de pintures a partir de les obres de diversos pintors clàssics i reconeguts internacionalment, com ara Eduard Munch, Pablo Picasso o Eugène Delacroix entre altres. Llobet va veure en pintures d’aquests pintors aspectes que li servien com a punt de partida per a adaptar-les segons el seu punt de vista, per a mostrar un clar objectiu “la misèria humana”. Vol ser doncs una reflexió sobre la guerra, i en especial del conflicte sirià, posant l’èmfasi amb el dolor causat sobre Josep Maria Llobet 2els més dèbils, aquells que menys es poden defensar.

L’obra de Llobet aglutina més de dos anys de documentació gràfica que plasmada a les seves obres vol plasmar, segons el propi autor, la indignació i el nul desenvolupament de la raça humana.