Monestir de les Avellanes, relat d’un viatge a l’interior

Salutacions,

Em dic Josep López i sóc de La Seu d’Urgell. He vingut al Monestir de les Avellanes per a fer la teràpia “Ordoñez”. Per als qui ho desconeguin és una teràpia per recuperar la fluïdesa de la parla en persones amb disfèmia o quequeig. Vaig entrar el dia 2 de novembre i marxaré el 23.

Estic passant uns dies inoblidables per a mi. És un lloc ideal per a dedicar-se a un mateix; envoltat de natura, bon temps (en comparació del fred del nord), silenci, ben comunicat i amb molts llocs per visitar, i sobretot, bones persones al meu voltant on l’espiritualitat es fa present en elles. Com els germans del monestir, l’amabilitat del Robert, la gent de l’hostatgeria que venen i marxen, i  com no, l’amic Josep Sansalvador, que es dedica ha ajudar als altres desinteressadament, tot i que et fa treballar a l’arxiu Gavín després. Bromes a part, m’ha agradat veure com viuen i a que es dediquen els germans, com treballen els arxivers, les seves vides quotidianes, etc.

He aprofitat l’estança per a treballar en un llibre que es publicarà, sense estressos, és clar, i m’ha anat ideal aquesta tranquil·litat. No he voltat molt però si que he visitat el Centre d’Observació de l’Univers a Àger que m’ha agradat molt. En quedo amb molts records i el principal és que aquí he pogut tornar a recuperar la meva parla normal, i això ha suposat per a mi un viatge interior, com si hagués anat a les estrelles que es veuen en l’observatori; un somni fet realitat. Tot plegat han estat unes vacances interiors de les més felices  que he passat. Em sento una persona totalment renovada, plena d’energia i capaç. Dono gràcies a tot i a tots.

Un basc al Monestir de les Avellanes

Me acordaré de éste sitio por muchas razones. La más importante, porque para un tartamudo es un sueño llegar a poder hablar bien y yo aquí lo he conseguido gracias a un buen samaritano llamado Josep. ¡Qué grande eres amigo!. Gracias.

Intentaré seguir tus consejos volveré a menudo aquí, cuando mi mente necesite escapar del estrés urbano y disfrutar tranquilamente de éste remanso de paz.

Gracias a Isidoro, Luis, a los Jaumes por aguantarme y a Robert por el paseo sobre la historia del Monasterio.

Leku honen erabakiko naiz arrazoi askotatik. Baina garrantzizkoa, hitz-motel bat lo bat delako mintzatu ondo eta nik hemen samariar on bat deituari esker lortu dudalako Josep. Handia zarela laguna!. Graziak.

Jarraikitzea saiatuko dut zure kontseiluak txikira itzuliko naiz hemen, nire buruak behar izan dezanean alde egitea estres hiritarraren eta gozatzea lasai Honen leku baketsua.

Isidoro-ri esker, Luis, eutsi nire burua Jaumes-i eta Robert-i Monasterioaren historiaren gainetik paseoagatik.

Carlos Gutiérrez Seco (Eibar – Euskal Herria)

De Jaén a la Noguera, quinze dies al Monestir de les Avellanes

Soy Carmen, vengo desde Jaén y tengo 32 años, he vivido 15 días en éste monasterio, disfrutando del maravilloso entorno de éste lugar.

En éste tiempo he guardado 7 días de silencio haciendo una terapia para rehabilitarme de la tartamudez y 7 días hablando con fluidez, por primera vez en mi vida.

Nunca olvidaré estos días, éste lugar y su gente.

Un abrazo muy fuerte,

Carmen

Continua llegint